Novembre 8, 2022
Per Nord-Estl Libertari
214 vistes

Higinio Noja Ruiz

Higinio Noja Ruiz

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 8 de novembre de 1894 –algunes fonts citen erròniament 1896– neix a Nerva (Cuenca Minera, Huelva) el mestre racionalista i propagandista anarquista Higinio Noja Ruiz, que va fer servir els pseudònims José López Herrero i Fructuoso Vidal 

Entre 1923 i 1933 visqué a cavall entre Palma (Mallorca), on treballà en una botiga de fotografia amb el seu amic Ceballos i tasques per a l’Editorial Espasa Calpe, i Tarragona, on obrí una sucursal del citat negoci fotogràfic, amb estades a París (Illa de França), passant la frontera del Pirineu Oriental. En 1927 participà en la conferència fundacional de la FAI celebrada a València 

Higinio Noja Ruiz: El 8 de novembre de 1894 –algunes fonts citen erròniament 1896– neix a Nerva (Cuenca Minera, Huelva, Andalucia) el mestre racionalista i propagandista anarquista Higinio Noja Ruiz, que va fer servir els pseudònims José López Herrero i Fructuoso Vidal. El seu pare es deia Joaquín Noja, químic que treballava per a l’empresa britànica «Río Tinto Company Limited», i la seva mare, Aurora Ruiz, i era el segon de cinc germans.  

Quan tenia 12 anys, després d’acabar els estudis primaris i dos anys de Batxillerat elemental, començà a treballar per a l’empresa on feia feina el seu pare a les mines de coure de Huelva.  

De ben jovenet s’interessà per l’anarquisme social i a començament de la dècada dels anys deu del segle XX participà en les activitats del grup anarquista que es creà a Nerva (Andrés R. Alvarado, Salvador Pino, Francisco Ortega i altres) i que tenia inquietuds literàries, especialitzant-se en fer propaganda pels pobles.  

En aquestes dates començà a estudiar la pedagogia racionalista i els clàssics (Rousseau, Pestalozzi i altres), a llegir amb avidesa i a col·laborar en la premsa llibertària.  

En 1913 participà en la vaga d’aquell any i va ser acomiadat de l’empresa britànica. Aleshores decidí abandonar el seu poble natal i en 1913 mateix s’instal·là a Barcelona, on es posà a treballar primer en un taller de vidre i després en el túnel de Vallvidrera.  

Començà a col·laborar en Tierra y Libertad i va fer amistat amb destacats anarquistes, com Salvador Seguí, Eusebi Carbó, Anselmo Lorenzo i altres.  

Quan tenia uns vint anys ja despuntà com a escriptor, periodista, conferenciant i mestre en els cercles llibertaris.  

En 1915 signà un manifest anarquista publicat en Tierra y Libertad.  

Posteriorment intervingué en actes de controvèrsies amb socialdemòcrates.  

En 1917 va fer un míting en Aguilar de la Frontera (Campiña Sud  Cordobesa, Córdoba, Andalucia) i l’any següent participà en una gira propagandística, amb Cabello i Diego Alonso, arreu de la serra cordovesa.  

Entre 1917 i 1919 va fer classes a Peñarroya-Pueblo Nuevo (Valle del Guadiato. Córdoba, Andalucia) i redactà la publicació Vía Libre. En 1918 dirigí a Huelva (Tierra llana, Comarca Metropolitana de Huelva, Huelva, Andalucia) aquesta publicació.  

En 1921 publicà el fullet Brazo y cerebro.  

Durant els anys vint del segle XX residí en diferents localitats andaluses, com ara Málaga (Área Metropolitana de Málaga, Costa del Sol-Málaga, Andalucia) i Córdoba (Área Metropolitana de Córdoba, Córdoba, Andalucia), on mantingué escoles.  

Antimilitarista convençut, passà un temps exiliat a Portugal per evitar ser mobilitzat i marxar a la Guerra del Rif.  

En aquests anys publicà fullets en la «Biblioteca de Renovación Proletaria» de Pueblonuevo del Terrible (Valle del Guadiato, Córdoba, Andalucia).  

Després es traslladà al País Valencià, on muntà una escola al barri del Cabanyal de València (l’Horta de València, País Valencià) i a Alginet (Ribera Alta, País Valencià), fins a la instauració de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.  

Entre 1923 i 1933 visqué a cavall entre Palma (Mallorca, Illes Balears), on treballà en una botiga de fotografia amb el seu amic Ceballos i tasques per a l’Editorial Espasa Calpe, i Tarragona (Tarragonès), on obrí una sucursal del citat negoci fotogràfic, amb estades a París (Illa de França), passant la frontera del Pirineu Oriental.  

En 1927 participà en la conferència fundacional de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) celebrada a València.  

En 1933 retornà al País València, on va fer de mestre racionalista a Alginet.  

Establert a la ciutat de València, col·laborà en la revista Estudios i s’encarregà de la secció editorial.  

L’amistat amb Marí Civera Martínez l’introduí en el món de l’economia i del sindicalisme.  

En 1933 assistí al Ple de Regionals de la FAI i formà part de la comissió encarregada de redactar un informe sobre els plans a seguir pel Comunisme llibertari davant els problemes postrevolucionaris.  

L’octubre de 1933 formà part, amb Eusebi Carbó, Issac Puente –amb qui mantingué importants disputes–. i José María Martínez, d’una comissió de la FAI encarregada de redactar un document programàtic, que finalment no es realitzà.  

Poc després de l’aixecament militar feixista de juliol de 1936, fou redactor del diari UGT-CNT, òrgan del Comitè Unificat Antifeixista valencià.  

Durant aquells anys bèl·lics formà part del Consell d’Economia de València, institució per a la qual redactà informes i fullets sobre les col·lectivitzacions i el programa econòmic revolucionari.  

Residí a Paterna (Horta Nord/Oest. País Valencià) i afiliat al Sindicat d’Art Gràfiques de la CNT-AIT, continuà la seva tasca propagandística llibertària.  

En 1937 va ser nomenat president de l’Associació d’Amics de Mèxic a València.  

A partir de gener de 1937 participà, amb Joan García Oliver, Frederica Montseny i Gaston Leval, en un cicle de conferències organitzades per «Radio CNT» i les Oficines d’Informació i Propaganda de la CNT-FAI per a la formació militant de la joventut obrera.  

El 21 de març de 1937 impartí al Cinema Coliseum de Barcelona la conferència «El arte en la Revolución».  

Entre 1937 i 1938 va fer mítings a Barcelona, València i altres localitats.  

El març de 1938 va fer costat el pacte sindical entre la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Unió General de Treballadors (UGT).  

El 17 de març de 1939 el Comitè Nacional del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) proposà la seva inclusió, juntament amb Juan López i Julián Martínez, en la delegació que havia d’enviar als Estats Units amb motiu del previsible desenllaç de la guerra, però finalment no hi va anar.  

Amb el triomf militar franquista d’abril de 1939, va ser detingut a Alacant (Alacantí, País Valencià). Jutjat pel Tribunal de Guerra de la Regió Valenciana, va ser condemnat a presó, pena que purgà al castell alacantí de Santa Bàrbara.  

En 1943 se li va concedí la llibertat provisional i es guanyà la vida fent classes particulars, on tingué com a alumne Vicente Martí Verdú, que adult seria un activista anarquista contra el franquisme.  

Trobem articles sues en nombroses publicacions, com ara Accion Libertaria, Acracia, Cenit, El Combate Sindicalista, El 4 de Febrero, Estudios, La Guerra Social, L’Imdoptable, Libre Estudio, Mañana, Nosotros, Nuevo Rumbo, El Obrero de Río Tinto, Psiquis, Reivindicación, Revue Internationale Anarchiste, Semáforo, Solidaridad Obrera, La Voz del Pueblo i altres.  

Entre les seves nombroses obres podem citar Balanza de Themis (sd), Los consejos de la economía confederal (sd), La libertad y la nueva constitución española (sd), La Santa de Valdespinos (sd), Por la enseñanza. Conferencia (1915), Prosa de combate (1919), Brazo y cerebro (1921 i 1923), Los galeotes del amor (1923), La palanca de Arquímedes (1923), Comunismo (1925), Los sombríos (1925), El Gracián que asesinó (1926), Polvo y humo (1926), Vidas quiméricas (1926), Aquelarre (1928), El azote implacable (1928), En mis horas perdidas (1928), Marivent. La que supo vivir su amor (1928), Como el caballo de Atila (1929), Gandhi, animador de la India (1932), El problema agrario en España (1932), Un puente sobre el abismo (1932), El sendero luminoso y sangriento. El instinto de conservación a través de la historia (1932), Hacia una nueva organización social (1933), Control y colectivización (1936), El arte en la revolución (1937), España: su lucha y sus ideas (1937, amb altres), La libertad y la nueva construcción de la revolución (1937), La obra constructiva de la Revolución (1937), La revolución actual española. Hacia una sociedad de trabajadores libres (1937), Amor y sexualismo (1938), Anselmo Lorenzo (1938), Mi primer amor. Notas sobre amor y sexualismo. La Virgen Brava (1938), La revolución española. Labor constructiva en el campo (1938), La Armonía o la escuela en el campo (Alginet, 1923) (1996), etc. Deixà nombroses obres inèdites, com ara Alba de una época, Babel (1955), La casa de la colina, chispas de la roca dura, Cuentos ingenuos, Cumbres nevadas (1952), Disquisiciones trascendentales, La eme-doble (1955), Ensayos y conferencias, Epistolario de Ricardo Garzón, Evolución y revolución, La fuerza nuclear, El hombre tétrico, Memòrias de Aurelio Pimentel (17 volums autobiogràfics), Novelas cortas, Seducción (1954), Sociología. El derecho a la salud, Sylock (1955) i moltes altres.  

Higinio Noja Ruiz va morir l’1 de febrer de 1972 al seu domicili de València d’un infart de miocardi i va ser inhumat al cementiri del Grau de València.  

A Alginet hi ha una ronda que porta el seu nom. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com