Febrer 16, 2022
Per Direta
175 vistes

Com vas viure la teva detenció al rectorat de la Universitat de Lleida i l’ingrés a presó?

Amb molta ràbia, dolor i impotència, però també amb l’orgull de veure com vam aconseguir desemmascarar més l’Estat, donar més veu al missatge que volen silenciar i empènyer a la mobilització i a la solidaritat. El fet que feia anys que em mentalitzava, conscient que m’acabarien empresonant, va ajudar-me molt a afrontar el segrest. Des del primer dia que em van tancar vaig fer el que m’havia proposat: continuar lluitant.


Quina informació et va arribar sobre les mobilitzacions que va desencadenar el teu empresonament i quins sentiments et va despertar veure la resposta popular?

“Molta gent tenia clar que això no només m’afectava a mi, sinó que era un greu i intolerable atac a les llibertats col·lectives. Decidir no exiliar-me va afavorir una resposta notable als carrers”

Per la televisió veia les nombroses, massives i en alguns casos molt combatives manifestacions. També com, per tractar d’evitar-les, desplegaven fortes campanyes de manipulació contra els manifestants i contra mi. A part de tot el terror policial amb intimidacions, detencions, empresonaments, vulneració del dret a manifestació i fins i tot amb la mutilació d’un ull per un tret de foam a una manifestant. Així i tot, la resposta als carrers va ser notable i a més en una època de gran desmobilització. Va ser molt positiu que no només es defensés la llibertat d’expressió i es reivindiquessin d’altres drets i llibertats o la llibertat de tots els presos polítics. Molta gent tenia clar que això no només m’afectava a mi, sinó que era un greu i intolerable atac a les llibertats col·lectives. Estava content perquè haver decidit no exiliar-me afavoria tot això, però evidentment va ser possible gràcies a la gran tasca diària d’organitzacions que lluiten per generar consciència.


Com són les condicions de vida a la presó de Ponent?

És una de les presons més antigues de tot l’Estat i el meu mòdul el més vell de la presó. Literalment, es cau a trossos. Les cel·les són especialment petites. El menjar sol ser repugnant i poc nutritiu. El gestiona la mateixa empresa del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) que porta l’economat, la botiga de la presó. Tenen un gran negoci perquè per no passar gana hem de comprar molt a la botiga, on els preus són més elevats que al carrer. També gestionen les trucades, que són cares, i la sobreexplotació dels presos que treballen i que es deixen el sou a l’economat. Els mateixos presos ho anomenen pel seu nom: màfia. Hi ha plagues de cuques, xinxes i rates a la cuina. Fins i tot els sindicats de carcellers han denunciat això últim perquè els hi afecta i no es prenen les mesures necessàries. Els termos del cafè de l’esmorzar a vegades han vingut amb cuques surant. Estant aquí he agafat un virus estomacal fort que també tenen altres presos.

Pablo Hasél
Mural de Cinta Vidal a Cardedeu (el Vallès Oriental): “Vaig pintar el mural moguda per la indignació davant l’injust i imminent empresonament de Pablo Hasél i també com a resposta a l’escandalosa censura del mural del Roc a Barcelona. Volia explicar la deriva en la manca de llibertat d’expressió que patim com a societat” |Fer Alcalá

Com és el teu dia a dia a la cel·la, quin règim d’horaris i visites tens?

Estic en una cel·la individual perquè vaig lluitar pel suposat dret de tots els presos a tenir-ne una. Els primers 140 dies de l’empresonament em van tenir en règim d’aïllament encobert, amb pocs presos i amb una mitja d’una hora o dues de pati diàries, tenint-ne dret a set. Hi havia dies en què ni podia sortir al pati perquè estava ocupat per confinats per covid. El mòdul era minúscul i gairebé no podia fer esport. Així volien evitar que pogués influenciar altres presos amb reivindicacions. Per això també van separar-me de dos manifestants que van ser empresonats durant les protestes i als que els tocava al meu mòdul d’ingressos. També era un càstig per no acceptar el programa de tractament amb el qual buscaven el meu penediment i col·laboració a canvi de beneficis penitenciaris com tenen els presos comuns. Això suposava una doble condemna, una tortura afegida. Gràcies a la pressió solidària i a la meva lluita aquí dins es va aconseguir que em traslladessin a un mòdul ordinari, on estic ara. El govern deia voler ajudar per rentar-se la cara, però van afegir-me encara més dificultats. Tenim dues visites setmanals de mitja hora per locutori (amb vidre i reixa pel mig) i dues mensuals d’hora i mitja, íntimes o familiars. S’han retallat amb el pretext de la covid, com si hi hagués major risc de contagi amb vidre separant o per tenir més temps… És absurd! Però tota excusa és bona per retallar-nos encara més drets. Si ho fan al carrer, com no ho han de fer en aquest racó oblidat i amagat.


Quines activitats desenvolupes, hi ha impediments per dur-les a terme?

“El govern deia voler ajudar per rentar-se la cara, però van afegir-me encara més dificultats”

El meu dia a dia és fer esport, llegir, escriure i parlar amb altres presos. Faig gimnàs i futbol. Les instal·lacions estan obsoletes i diuen no tenir pressupost ni per posar calefactors al gimnàs, que a l’hivern està gelat. El pati per jugar a futbol té el terra destrossat i ha provocat lesions. No podem jugar partits de bàsquet perquè una cistella fa anys que està trencadíssima. I així amb tot. Clar, aquí no entren les càmeres.


Quin és el tracte que reps per part dels funcionaris i quina relació tens amb la resta d’interns?

Amb els carcellers hi ha una relació distant, però cordial. Més enllà d’alguna provocació puntual no he tingut xocs forts. Amb la immensa majoria de presos tinc bona relació i molts respecten la meva lluita, sobretot veient com també he defensat els seus drets. Però sempre hi ha algun molt reaccionari per ignorància.

Pablo Hasél
Mural col·lectiu de dones artistes, entre les quals hi ha Sigrid Amores, Tres Voltes Rebel, Arteporvo i Elna Or, demanant la llibertat de Pablo Hasél |Marta López Mas

Hi ha incompliments en la normativa per part dels funcionaris i la direcció del centre?

La principal responsabilitat és del govern de la Generalitat, que té el control de les presons catalanes. A part de les plagues que he citat, les instal·lacions obsoletes amb el risc que comporten i els protocols inhumans que han portat força presos al suïcidi, aquesta és una de les poques presons de tot l’Estat on no hi ha un dispositiu a la cel·la per avisar en cas d’urgència. Per una altra part, les condicions laborals dels presos també van més enllà de la seva pròpia legalitat, com s’ha denunciat al vostre mitjà. En tot cas, la mateixa normativa ja atempta contra el que suposadament pretenen amb el que anomenen “reinserció”. No compleixen ni la seva pròpia legalitat com per a sobre donar lliçons als presos que no l’han respectat.


A quina estratègia creus que responen els processos judicials oberts arran de les mobilitzacions per reclamar la teva llibertat i la repressió que ha patit últimament el teu entorn?

“Usen sistemàticament el terror per tractar d’evitar que la resposta a la repressió es giri contra ells, per allunyar del camí revolucionari, atacar l’entorn i tractar d’aïllar-nos als represaliats”

És l’ús sistemàtic del terror per tractar d’evitar que la resposta a la repressió es giri contra ells, per allunyar del camí revolucionari, atacar l’entorn i tractar d’aïllar-nos als represaliats. L’atac a familiars, amics i solidaris porten exercint-lo des de la victòria del cop feixista. Fins i tot la meva advocada ha estat imputada. Hi ha molts casos similars, tot s’hi val per intentar que els presos polítics claudiquem. És la guerra bruta d’aquest estat, que no és que tingui clavegueres, és que tot ell és una claveguera.


Se t’han acumulat altres causes judicials que l’Estat i alguns mitjans de comunicació han aprofitat per negar que el teu empresonament tingui motivacions polítiques i estigui relacionat amb la manca de llibertat d’expressió. Com valores tot aquest procés?

Una de les mentides més repetides pels mitjans mercenaris del règim va ser que m’empresonaven per altres causes. Rotundament fals, les meves úniques condemnes fermes per les quals em tancaven eren per cançons i piulades. Així tractaven de desviar el tema i amagar la falta de llibertat d’expressió. Més encara quan l’escàndol per empresonar un artista va ser a escala internacional. Les altres causes també són polítiques i tenen a veure amb la llibertat d’expressió i els drets fonamentals, ja que també em demanen presó per manifestar-me o cremar una rojigualda en un concert. És ara quan han fet ferma una altra condemna de gairebé tres anys per denunciar a les meves xarxes un fals testimoni de la Guàrdia Urbana de Lleida per encobrir la brutal pallissa que van propinar a un company per enganxar cartells a favor del referèndum. Vaig difondre fotografies públiques d’aquest col·laborador policial on posava amb armes de foc cridant a la violència feixista. És evident que hi ha una operació d’Estat per sumar-me anys i anys de presó. L’assetjament és constant perquè no suporten que sent conegut i després de tants cops repressius i de tota mena (van enviar aquest fals testimoni a agredir-me facilitant el meu domicili) no aconsegueixin agenollar-me. Però no només és una venjança i un càstig contra mi i el meu entorn, també ho fan per atemorir a la resta. Aquest és l’objectiu de la seva repressió i si no permetem que se surtin amb la seva, generant encara més lluita, poden resultar debilitats com ha succeït amb règims reaccionaris i antipopulars al llarg de la història.

Roc BlackBlock pintant un mural solidari amb Pablo Hasél als jardins de les Tres Xemeneies de Barcelona, abans que aquest fos esborrat pels serveis de neteja de l’Ajuntament, en el que va ser qualificat per moltes artistes com un acte de “censura” |Marta López Mas

Un any després, com veus la situació política a l’Estat espanyol i a Catalunya?

El govern espanyol i el català tenen en comú que han desmobilitzat molt, amb falses promeses i amb el conte de què s’ha de tragar amb un suposat “mal menor”, com si el maltractador que agredeix menys fos tolerable. De fet, el principal partit del govern català està donant estabilitat al règim –entre altres coses– per sostenir al seu Gobierno tan mal anomenat “progressista”. En l’àmbit repressiu, no només el PSOE i Unides Podem (UP) no han tombat lleis repressives com la llei mordassa o els delictes d’expressió que utilitzen contra l’antifeixisme, sinó que han ampliat la retallada de llibertats. La llei mordassa digital aprovada, l’ús que han fet de l’estat d’alarma o la llei de seguretat nacional espanyola que preparen en són alguns exemples. També podem parlar de la tanqueta militar emprada contra la lluita obrera a Cadis. Demostren que no cal que PP i Vox arribin a la Moncloa per acomplir aquesta tasca.


Vols dir que a l’estat l’interessa més un govern d’esquerres per gestionar la situació actual?

“Em podrien haver alliberat i no han mogut ni un dit, si estigués empresonat amb un ‘Gobierno’ de PP-Vox molts s’escandalitzarien més i ho anomenarien ‘feixisme’”

A l’oligarquia li va millor amb aquest Gobierno, perquè aquestes polítiques, amb PP i Vox provocarien revoltes. Objectivament, no només ha augmentat la repressió, també els preus en necessitats bàsiques i la misèria. El meu cas n’és un exemple més, em podrien haver alliberat i no han mogut ni un dit. Si estigués empresonat amb un Gobierno de PP-Vox molts s’escandalitzarien més i ho anomenarien “feixisme”. Les protestes contra la llei mordassa van ser molt més fortes amb el PP, que a diferència de PSOE-UP no va prometre derogar-la. Així amb la reforma laboral i amb tot. També han aprofitat molt la pandèmia per desmobilitzar i atemorir, però a poc a poc van sorgint més lluites obreres i augmenta l’organització realment anticapitalista al marge dels partits i sindicats domesticats. Crec que no queda molt per veure un cicle de lluites potent als carrers, que aquesta és la calma prèvia a la tempesta. La situació és insuportable en tots els terrenys i la ràbia popular és palpable que va in crescendo. Pel que fa a Catalunya, les experiències recents de lluita nacional, sumades al malestar social, són una combinació explosiva que més aviat que tard cristal·litzarà als carrers.


Creus que el govern català ha fet prou per exigir la teva llibertat?

Respondré amb un exemple. Fa pocs mesos van venir a entrevistar-me per un documental sobre els delictes d’expressió. Per què els van deixar entrar a la presó si no deixen a cap mitjà dels que ho ha intentat? Doncs perquè apareix el Puigdemont amb en Valtònyc i el govern hauria quedat molt malament si no ho hagués permès. Però ja sabia que no posarien facilitats… només van deixar-nos una hora, que van convertir-se en 45 minuts perquè vaig discutir amb les dues senyores d’Institucions Penitenciàries vingudes des de Barcelona que volien ser-hi presents. M’ha arribat que van amenaçar els del documental per tractar d’evitar cert contingut. Clar, els interessa que es parli de l’Estat espanyol com a repressor i no de les lamentables condicions a una presó seva. Aquesta és la “llibertat d’expressió” del govern.




Autor font: Directa.cat