Octubre 20, 2021
Per Direta
122 vistes


No Callarem es va activar el març de 2017, prèviament a la condemna a presó contra el raper mallorquí Valtònyc pel contingut de les lletres de les seves cançons. Es defineixen com “una plataforma transversal i plural de ciutadans, col·lectius i entitats que treballen plegades en defensa pel dret a la llibertat d’expressió” amb l’objectiu de “denunciar els casos de vulneració d’aquest dret fonamental, tan dintre de l’àmbit de la creació artística, com de l’expressió lliure individual o col·lectiva a les xarxes socials”. El 21 de maig d’aquell mateix any, van muntar un concert solidari al Parc del Gran Sol de Badalona i d’aleshores ençà han dut a terme tota mena d’activitats de denúncia vinculades amb l’art i la cultura. Parlem amb el seu portaveu perquè ens expliqui quin és l’estat actual de la plataforma i ens parli d’un projecte audiovisual que estan preparant amb Bruna Productora Audiovisual SCCL i el programa de ràdio Carne Cruda, que previsiblement veurà la llum la primavera de l’any vinent.


Com està No Callarem després de més d’un any i mig de pandèmia?

“Sempre hem buscat que el col·lectiu estigui descentralitzat i autogestionat, que no sigui patrimoni de ningú sinó promoure que es creïn No Callarem arreu”

Hem tingut anades i vingudes perquè és un col·lectiu que involucra a molta gent que milita en altres històries, per això intentàvem sortir quan creiem que podíem fer-ho o era necessari. Sempre hem buscat que el col·lectiu estigui descentralitzat i autogestionat, que no sigui patrimoni de ningú sinó promoure que es creïn No Callarem arreu. Volem que la gent s’ho faci seu i que esdevingui un col·lectiu que muti, aparegui i desaparegui a mesura que la situació política ho requereixi. Diversos membres de No Callarem vam iniciar un projecte de documental just abans de l’entrada a presó del Pablo Hasel. Volem mostrar l’Elgio, el Valtonyc i el Pablo com el que són: treballadors de la cultura. També des d’una perspectiva molt personal i íntima, ensenyar que són persones a les quals la repressió està condicionant les seves vides i les de les seves persones estimades.


Per què el projecte es diu Art. 490?

Perquè és l’article del Codi Penal espanyol que parla d’injúries a la corona. Si te’l mires, és del tot surrealista, perquè comença a parlar d’aquell que injuriï a la persona regent i d’altres càrrecs medievals que encara avui en dia tenim en aquest Estat. Cal tenir en compte que les condemnes que ells tenen no són només per injúries a la corona, sinó que molts cops són per enaltiment del terrorisme o altres tipus de delictes que ataquen la llibertat d’expressió.

No Callarem
“Veiem que el neofeixisme està campant lliurement i que no hi ha cap mena de condemna contra ells” |Jaume Herrero


Vosaltres dieu que heu encetat una campanya d’impacte polític i social. Quin objectiu té més enllà del film?

Hi ha set punts de màxims, però que alhora també són de mínims. És del tot medieval una llei per protegir una persona, que en aquest cas és el Rei d’Espanya juntament amb la seva família, perquè sigui superior a la resta de súbdits de l’Estat. Pensem que s’hauria d’abolir, així com els articles que parlen d’enaltiment del terrorisme. També exigim la llibertat immediata de Pablo Hasel, el retorn de Valtònyc i l’anul·lació de les condemnes i la fi de la persecució contra Elgio i la Insurgencia.


Quina opinió us mereix el sistema judicial espanyol?

“El sistema judicial espanyol està directament vinculat a la persecució de la dissidència d’esquerres”

Sempre expliquem que és un sistema judicial que està directament vinculat a la persecució de la dissidència d’esquerres. Si t’hi fixes, la gran majoria de condemnes són només a col·lectius i persones d’esquerres, des dels joves d’Altsasu als presos polítics catalans o tantes altres persones. En canvi, veiem que el neofeixisme està campant lliurement i que no hi ha cap mena de condemna contra ells.


Heu triat els casos d’Elgio, que va ser inhabilitat, de Valtònyc, que va marxar a l’exili, i de Pablo Hasel, que està a la presó. Com creus que aquestes situacions diferents sintetitzen l’estat actual de la llibertat d’expressió a l’Estat espanyol?

Per nosaltres són els tres exemples de les tres etapes de la repressió. Elgio està inhabilitat i amb una pena a sobre que no suposa la presó, però una revisió d’aquesta condemna o una de nova per una lletra que pugui fer el portaria a la presó; el Pablo està a la presó des de ja fa molts mesos i el Valtònyc està a l’exili pel fet de no voler entrar a presó. Els seus casos sintetitzen les maneres amb què la repressió et pot afectar.

“Les restriccions que hi ha hagut a la cultura moltes vegades han estat absurdes o mal plantejades” |Jaume Herrero


I heu escollit Yolanda Sey, Bittah i Ana Tijoux per acompanyar el relat d’aquests tres casos.

Consideràvem que era molt important fer-ho així per intentar evitar la masculinització de l’escena musical que hi ha habitualment. També creiem que era molt interessant fer aquest tipus de duets, dones entrevistant a homes en un món com el del rap, que de vegades és molt testosterònic. Creiem que això també està canviant i a través del documental era una bona manera de vehicular-ho.


S’està preparant una banda sonora molt especial, què ens pots explicar?

“És un documental musical, no és social o de denúncia, barreja el relat històric i les entrevistes als protagonistes amb el que seria la música en directe”

El que també és molt atractiu d’aquest projecte és el format. És un documental musical, no és social o de denúncia, com els que tenim més assumits en aquest país. Barreja el relat històric i les entrevistes als protagonistes amb el que seria la música en directe. Hi ha una sèrie d’artistes i treballadores de la cultura que hi participen a través de versions d’algunes cançons dels tres rapers condemnats. Hi ha una diversitat d’estils molt gran, perquè hi participen des de Las Bajas Pasiones, Za!, les tres persones que fan les entrevistes, la JazzWoman o en Mateu Mates, un glossador de Mallorca, que en el fons és una forma de rap, però de la música tradicional de la Mediterrània. També volíem incorporar música instrumental sense lletra, per això també hi ha la Irene Reig amb el seu saxo.


Després d’aquesta època de pandèmia, en què la cultura ha estat un dels sectors més afectat per les restriccions, quin impacte creieu que ha tingut aquesta situació en la llibertat d’expressió?

Les restriccions que hi ha hagut a la cultura moltes vegades han estat absurdes o mal plantejades, simplement es creen sense tenir en compte les múltiples variants que té aquest món. Hem vist com es permetia que hi hagués públic en un partit de futbol, però les festes populars estaven prohibides. És molt important recuperar el carrer per fer concerts i generar aquesta cultura de base, que és el que dona suport a l’escena més emergent. Hem de recuperar els carrers perquè tornin a ser escenaris.




Autor font: Directa.cat