Novembre 29, 2020
Per Nord-Estl Libertari
397 vistes


Portada de l'edici贸 catalana del llibre de Kaminski

Portada de l’edici贸 catalana del llibre de Kaminski

 

MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST  

El 29 de novembre de 1899 neix a Labiau (Pr煤ssia Oriental, Pr煤ssia, actual Polessk, Kaliningrad, R煤ssia), el periodista i escriptor anarquista Erich Halp茅rine Kaminski, m茅s conegut com Hanns-Erich Kaminski 

Amb l’esclat de la revoluci贸 col鈥ectivista autogestion脿ria del 19 de Juliol, el setembre de 1936 marx脿, amb la seva companya Anita Karfunkel, passant pel Pirineu Oriental, a Barcelona, on romandr脿 fins al gener de 1937 

Hanns-Erich Kaminski: El 29 de novembre de 1899 neix a Labiau (Pr煤ssia Oriental, Pr煤ssia) –actual Polessk (Kaliningrad, R煤ssia)– el periodista i escriptor anarquista Erich Halp茅rine Kaminski, m茅s conegut com Hanns-Erich Kaminski –no l’hem de confondre amb el traductor del rus Ilia (脡ly) Halp茅rine-Kaminsky– i que va fer servir tamb茅 els pseud貌nims Max Tann i No毛l Pierre Lenoir. Fill d’una fam铆lia jueva, els seus pares, Rosa i Max Kaminski, eren comerciants.  

Estudi脿 Secund脿ria a K枚nigsberg (Pr煤ssia Oriental, Pr煤ssia, actual  Kaliningrad, Kaliningrad, R煤ssia).  

Allistat en la For莽a A猫ria, no entra en combat durant la Gran Guerra.  

En acabar el conflicte b猫l路lic, estudi脿 economia, filosofia de les ci猫ncies socials i literatura a les universitats de K枚nigsberg, Friburg de Brisg貌via (Baden-W眉rttemberg, Alemanya), Berl铆n (Ciutat Estat de Berl铆n, Pr煤ssia, Alemanya) i Frankfurt del Main (Hessen, Alemanya).  

El maig de 1921 es matricul脿 en economia a la Universitat de Heidelberg (Baden-W眉rttemberg, Alemanya) i el febrer de 1922 es doctor脿 en ci猫ncies econ貌miques amb una tesi sobre la teoria del d煤mping (Zur Theorie des Dumping).  

Pol铆glota, parlava fluidament el franc猫s, l’itali脿 i el castell脿.  

En 1922 public脿 Die Konferenz der Internationalen (La Confer猫ncia de la Internacional).  

Entre 1922 i 1926 realitz脿 viatges a It脿lia, al Regne d’Espanya i al Marroc ocupat per l’Ex猫rcit espanyol i envi脿 reportatges sobre aquesta guerra colonial al Rif.  

En 1925 public脿, amb Giacomo Matteotti, Fascismus in Italien (Feixisme a It脿lia).  

En 1926 dirig铆 el peri貌dic socialista Die Volksstimme (La Veu del Poble).  

Entre 1928 i 1933 visqu茅 a Berl铆n, on col路labor脿 en nombroses publicacions alemanyes esquerranes, com ara Berliner Tageblatt, Volkszeitung, Vossische Zeitung, Die Dame, Berliner Illustrierte Zeitung, BZ am Mittag, 8-Uhr-Abendblatt, Die Welt am Montag i, sobretot, Die Weltb眉hne, que dirig铆 un temps i en el qual sign脿 sota el pseud貌nim Max Tann.  

El 25 de febrer de 1933, arran de la vict貌ria nacionalsocialista i dos dies abans de l’incendi del Reichstag, abandon脿 Alemanya i s’instal路l脿 a Par铆s (Illa de Fran莽a), on treball脿 com a redactor de diverses publicacions (Petit Ni莽ois, Germinal, Journal des Vivants, Mercure de France i alguna altra).  

Amb altres refugiats alemanys (Emil Julius Gumbel, Arthur Holitscher i alguns altres) form脿 el Grup alemany de la Lliga dels Drets de l’Home (LDH) francesa.  

Decebut per les pol铆tiques socialdem貌crata i stalinistes alemanyes, s’acost脿 als cercles anarquistes, sobre tot a l’Associaci贸Internacional dels Treballadors (AIT).  

Des de l’exili col路labor脿 en la revista vienesa Das Blaue Heft.  

Tamb茅 particip脿 amb el Lutetia-Kreis (Cercle del Lutetia), comit猫 format per diferents corrents pol铆tiques amb la finalitat de crear un front com煤 antifeixista que es reunia a l’Hotel Lutetia de Par铆s.  

Amb l’esclat de la revoluci贸 col路lectivista autogestion脿ria del 19 de Juliol, el setembre de 1936 marx脿, amb la seva companya Anita Karfunkel, passant pel Pirineu Oriental, a Barcelona, on romandr脿 fins al gener de 1937.  

Assist铆 als funerals proletaris de Buenaventura Durruti i el seu testimoni sobre aquest esdeveniment serv铆 de pr貌leg al llibre de Hans Magnus Enzensberger Der kurze Sommer der Anarchie. Buenaventura Durrutis Leben und Tod (1972. El curt estiu de l’anarquia. Vida i mort de Buenaventura Durruti).  

Sembla que la parella particip脿 en la visita que va fer Emma Goldman a les col路lectivitzacions agr脿ries i posteriorment va mantenir correspond猫ncia amb la destacada militant anarcofeminista.  

Fruit de la seva experi猫ncia al Principat de Catalunya public脿 en franc猫s el maig de 1937 a Par铆s el seu llibre Ceux de Barcelone (Els de Barcelona; publicat en catal脿 en 1976 amb pr貌leg de Josep Peirats).  

En aquesta 猫poca col路labor脿 en Le Libertaire.  

En 1938 public脿 un pamflet contra l’antisemitisme de l’escriptor C茅line (C茅line en chemise brune ou le Mal du pr茅sent) i la biografia Bakounine, la vie d’un r茅volutionnaire.  

En aquesta 猫poca va escriure l’assaig Troisi猫me Reich. Probl猫me sexual, per貌 que nom茅s es public脿 en 1940 en una traducci贸 castellana (El nazismo como problema sexual. Ensayo de psicopatologia).  

En 1940, amb l’ocupaci贸 nazi alemanya de Par铆s, marx脿 a Marselha (Boques del Roine, Proven莽a, Occit脿nia), on va fer amistat amb Volin, i durant un temps va estar internat al Centre de Treballadors Voluntaris (CTV) del Clos de Sant Josep (Prat e Bonrepaus, Ari猫ja, Occit脿nia) per la seva qualitat de ciutad脿 alemany.  

Despr茅s viatj脿 a Lisboa (Portugal), on busc脿 contactes per abandonar Europa.  

A Lisboa va coescriure amb la seva companya el Journal de Lisbonne, que no ens ha arribat.  

Rudolf Rocker no aconsegu铆 autoritzaci贸 per portar-lo als Estats Units, per貌 Diego Abad de Santill谩n es va fer amb visats argentins per a ell i la seva companya. En 1941 s’instal路l脿 a Buenos Aires.  

A l’Argentina va fer servir el pseud貌nim No毛l-Pierre Lenoir –deia que era un doctor franc猫s nascut al Pas-de-Calais i educat a la Sorbona– i public脿 nombrosos llibres, com ara Los problemas de la paz (1943), Pr茅face 脿 la paix (1944), La reconstrucci贸n de Europa (1944), El renacimiento socialista (1946), Sociolog铆a de la revoluci贸n. G茅nesis, desarrollo y eclipse de las revoluciones a trav茅s de la historia (1947), Revoluci贸n, altitud 4.000 metros (1958), Historia del amor en Occidente (1959) i algun altre.  

Hanns-Erich Kaminski va morir a comen莽aments de la d猫cada dels seixanta (1960 o 1963) a Buenos Aires (Argentina).




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com