Novembre 27, 2022
Per Nord-Estl Libertari
218 vistes

Guido Bruna

Guido Bruna


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 27 de novembre –algunes fonts citen el 2 de novembre– de 1905 neix a Torí (Piemont) l’anarquista Guido Efisio Bruna, també conegut com Bruno Bruni 

En 1932 s’instal·là a Barcelona passant la frontera del Pirineu Oriental, on el desembre de 1933 va ser detingut, jutjat i condemnat per haver participat en una reunió clandestina anarquista i de preparar un complot contra la seguretat de l’Estat. L’agost de 1935, després de 18 mesos d’empresonament, va ser posat en llibertat. Expulsat de la República Espanyola, s’instal·là a Tolosa del Llenguadoc 

L’estiu de 1936, en assabentar-se del cop d’Estat feixista a la República Espanyola, amb el seu germà Ernesto Bruna, passà de nou la frontera del Pirineu Oriental com a milicià voluntari cap a Barcelona i s’allistà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso» 

Més endavant, ocupà càrrecs de responsabilitat com a membre de la Secció Italiana en el Comitè d’Investigació Política de la FAI, ocupant-se del control d’entrades i de sortides dels italians en general, fent d’enllaç en el Servei de Fronteres entre Portbou i Perpinyà 

Guido Bruna: El 27 de novembre –algunes fonts citen el 2 de novembre– de 1905 neix a Torí (Piemont) l’anarquista Guido Efisio Bruna, també conegut com Bruno Bruni. El seu pare es deia Giacomo Bruna i la seva mare, Ermina Comotto.  

Es guanyava la vida treballant de pintor de cases i d’obrer en general.  

El seu germà Ernesto Bruna i la seva germana Margherita Bruna també van ser militants anarquistes.  

Condemnat en diverses ocasions per activitats anarquistes i subversives, l’abril de 1931, després de desertar de l’Exèrcit italià, s’expatrià clandestinament a territori francès i després passà a Bèlgica, on mantingué estrets contactes amb els grups anarquistes de refugiats italians.  

En 1932 s’instal·là a Barcelona passant la frontera del Pirineu Oriental, on el desembre de 1933 va ser detingut, jutjat i condemnat per haver participat en una reunió clandestina anarquista i de preparar un complot contra la seguretat de l’Estat. L’agost de 1935, després de 18 mesos d’empresonament, va ser posat en llibertat. Expulsat de la República Espanyola, s’instal·là a Tolosa del Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), on amb altres companys anarquistes, creà una xarxa logística permanent per als militants de pas (habitatge, transports, falsificació de documents i altres).  

Només ocasionalment participà en el grup anarquista il·legalista de seu germà Ernesto Bruna, anomenat «Gli Espropriatori» (Els Expropiadors), que incloïa nombrosos llibertaris italians (Pietro Boggio, Federico Brino, Carlo Girolimetti, Vittorio Ortore, Quinto Panizzi, Carlo Piovano, Marcello Qualizza, Camillo Sartoris, Tommaso Serra, Luigi Sofrà, Enrico Zambonini i algun altre).  

L’estiu de 1936, en assabentar-se del cop d’Estat feixista a la República Espanyola, amb el seu germà Ernesto Bruna, passà de nou la frontera del Pirineu Oriental com a milicià voluntari cap a Barcelona i s’allistà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso».  

L’1 de setembre de 1936, durant l’ofensiva sobre Uesca (Plana de Uesca, Aragó), a Almudèver (Plana de Uesca, Osca, Aragó), el camió blindat (tiznao) on es trobava, juntament amb els milicians italians Giovanni Barberis (José Gómez), Giuseppe Gabbani i Amedeo Gianotti, s’incendià després de rebre una granada, resultant greument ferit en un peu, però amb més sort que els seus companys, Giovanni Barberis i Amedeo Gianotti, que moriren. Trigà mesos a recuperar-se a l’Hospital de Lleida (Segrià, Terres de Ponent).  

Posteriorment ocupà càrrecs de responsabilitat com a membre de la Secció Italiana en el Comitè d’Investigació Política de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), ocupant-se del control d’entrades i de sortides dels italians en general, fent d’enllaç en el Servei de Fronteres entre Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) i Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló). A Portbou conegué l’anarquista Siberia Gilioli, que esdevingué la seva companya.  

En un pas a Occitània, l’1 d’octubre de 1937 va ser detingut a Tolosa del Llenguadoc va ser detingut i condemnat a tres mesos de presó.  

En 1939 passà la frontera i es refugià a territori francès, després passà a Bèlgica i finalment als Països Baixos, on li agafà l’esclat de la Segona Guerra Mundial.  

El 15 de desembre de 1939 va ser detingut a Amsterdam (Països Baixos). Greument malalt de tuberculosi, va demanar ser repatriat a Itàlia passant per Alemanya, però, el 2 d’octubre de 1940, en arribar al pas fronterer de Brenner (Tirol), va ser detingut per la policia italiana i el 19 d’octubre de 1940 va ser traslladat a la presó de Torí. Jutjat i va ser condemnat a dos anys de reclusió per «deserció», pena que va purgar a la presó militar de Gaeta (Latina, Laci).  

Un cop complerta la condemna, se li va assignar confinament durant cinc anys a l’illa de Ventotene (Latina, Laci) per haver combatut a la guerra d’Espanya, però el 27 de gener de 1943 aquest decret va ser commutat per una amonestació per motius de salut i es pogué establir a Torí. Hospitalitzat en un sanatori torinès, aconseguí sobreviure tota la guerra.  

Guido Bruna va morir, en la pobresa més absoluta, el 15 de gener de 1946 a Torí. 

Adblock test (Why?)




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com