Juliol 31, 2022
Per Indymedia Barcelona
59 vistes

1) Introducci贸: sobre els textos de Clau de Volta

En el passat Clau de Volta (revista editada per la Federaci贸 Anarquista de Catalunya) n煤m. 5, de febrer de 2022, es planteja aquest debat referent a la q眉esti贸 organitzativa a partir del recull d鈥檜na s猫rie de pon猫ncies del grups integrants (o que han integrat) aquesta organitzaci贸. Abans d鈥檌ntroduir la pol猫mica, a l鈥檈ditorial de la publicaci贸, s鈥檃firma:

per a que tinguin una utilitat per aquelles persones o col路lectius que vulguin donar-li un 煤s, per mostrar el proc茅s que v脿rem seguir per a prendre les decisions escollides.

Doncs a mi (que no pertanyo a la mencionada federaci贸) m鈥檃gradaria donar-li aquest 煤s plantejant un aspecte que no es tracta en els diferents textos publicats i que, considero, pot ser clau per entendre鈥檔 els fonaments 煤ltims, si en sabem fer una re-lectura des del present: el proc茅s hist貌ric que va portar a la Federaci贸 Anarquista Ib茅rica (F.A.I.) a passar de la primera forma organitzativa a la segona i, sobretot, en quin context social i pol铆tic es produeix. Per a qu猫 ens entenem el grup d鈥檃finitat es tracta d鈥檜n petit col路lectiu anarquista (crec recordar que algun llibertari havia recomanat de no m茅s de 10 persones) la base del qual 茅s l鈥檃finitat personal, i en part ideol貌gica, entre els seus membres: el que es considera indispensable per a desenvolupar accions en com煤. Poden estar constitu茂ts a nivell de barri, de poble etc., creant-se a partir d鈥檈lls federacions per evitar la possible dissoluci贸 d鈥檃questes afinitats.

脡s la forma d鈥檕rganitzaci贸, hist貌ricament, preferida per l鈥檃nomenat anarquisme de s铆ntesis (que considera viable la conviv猫ncia militant de diferents corrents anarquistes al si d鈥檜na mateixa organitzaci贸). Pel contrari, les agrupacions territorials es basen en ajuntar a tots els individus d鈥檜n mateix barri, poble etc., en funci贸 de la seva pertin猫ncia a una mateixa organitzaci贸 anarquista amb una l铆nia ideol貌gica determinada i que, per tant, no 茅s de s铆ntesis ni prioritza l鈥檃finitat personal, la ideol貌gica si, entre els seus membres. El debat subjacent, al meu entendre, no 茅s altre, en principi, que la prioritzaci贸 de l鈥檃finitat i el pluralisme ideol貌gic o de l鈥檈fic脿cia pol铆tica. Tot i aix铆, al llarg d鈥檃quest article, intentar茅 mostrar que aquesta dicotomia, plantejada d鈥檃questa manera, 茅s segurament massa simple.

2) La transformaci贸 organitzativa de la F.A.I.: context social i pol铆tic (i algunes reflexions)

L鈥檕bra del llibertari valenci脿 Jos茅 Peirats La CNT en la Revoluci贸n Espa帽ola (tres volums) 茅s important, no nom茅s per les seves reflexions, sin贸 perqu猫 transcriu una s猫rie de documents interns del Moviment Llibertari relativament desconeguts pel p煤blic fins aleshores. Quan parla de l鈥檈spec铆fica anarquista situa el seu dictamen sobre una nueva estructura en el context posterior a les jornades de juliol del 36 i la 鈥渘ecessitat鈥 de participar en els 貌rgans de col路laboraci贸 anti-feixista: recordem, per貌, que aquesta 鈥渘ecessitat鈥 era fruit de l鈥檃band贸, per part de l鈥檃narquisme, de la perspectiva d鈥檌mplantar el comunisme llibertari: ja sigui en la forma de dictadura anarquista (que segons Federica Montseny caracteritzava la proposta de Joan Garcia Oliver acceptada tan sols per la Federaci贸 Comarcal del Baix Llobregat de la CNT) o en la forma de dictadura dels comit猫s de defensa convertits en comit猫s revolucionaris que imagina l鈥檋istoriador Agust铆n Guillam贸n per貌 que no es va arribar a plantejar en aquell moment.

Per貌 deixem, per un moment, que parli el mateix Jos茅 Peirats sobre les caracter铆stiques inicials de la F.A.I.:

Aunque la FAI publicaba varios peri贸dicos en Espa帽a y hab铆a intervenido en actos p煤blicos, se hab铆a desenvuelto siempre al margen de la legislaci贸n oficial. La FAI era pues una organizaci贸n clandestina, pero no secreta (鈥) Aunque la llamada organizaci贸n espec铆fica ten铆a gran ascendente en los sindicatos y comit茅s confederales, pues casi todos sus afiliados pertenec铆an a la confederaci贸n, el n煤mero de estos era bastante limitado (鈥) Las relaciones entre la FAI y la CNT iban m谩s all谩 de una mera simpat铆a y afinidad ideol贸gica (鈥).

I deixem que parli ara sobre la seva posterior transformaci贸 organitzativa i el seu context:

La FAI acentu贸 su actividad p煤blica a partir del 19 de julio. La hemos visto desde entonces suscribir pactos, junto con la CNT, con los partidos y organizaciones antifascistas, formar parte de los Municipios, de los Tribunales Populares y otros organismos oficiales (鈥) El ministro Irujo, al eliminarla de la composici贸n de los Tribunales populares, fue el primero en poner de relieve la irregularidad jur铆dica que representaba la FAI como organizaci贸n no sujeta a las leyes y participe a la vez de los organismos del Estado (鈥)

Una primera reflexi贸, doncs, 茅s que la FAI inicial era una organitzaci贸 clandestina i de pocs membres: sempre en relaci贸 al gruix d鈥檜na afiliaci贸 a la CNT amb la que mantenia una relaci贸 estreta, fins i tot, a nivell org脿nic. En canvi, la FAI posterior 茅s una organitzaci贸 que es troba, en un primer moment, en la contradicci贸 de participar de les institucions oficials republicanes, per貌, mantenint l鈥檈structura clandestina anterior. Guarda aquesta paradoxal situaci贸, contra la que va actuar Irujo, relaci贸 amb la seva transformaci贸 organitzativa? Veiem aquesta vegada, pel contrari, que deia la mateixa F.A.I. a trav茅s dels documents transcrits pel company Peirats:

Sin dejar de lado las necesidades propias de la revoluci贸n y sin que represente menoscabo para nuestra finalidad (…) resolver las situaciones con los elementos heterog茅neos que el ambiente general ofrece (…) Con la nueva organizaci贸n que se imprime a la FAI, la misi贸n org谩nica del grupo de afinidad queda anulada. (鈥) Agrupaci贸n local (鈥) Agrupaciones de barriadas y distritos (鈥)

La cr铆tica, del company Peirats, ens permet veure, rere el llenguatge gen猫ric de la Memoria del Pleno Peninsular de la FAI, celebrat a Val猫ncia el 1937, que aquesta transformaci贸 organitzativa guarda relaci贸 amb la necessitat de superar els esculls que la nova col路laboraci贸 anti-feixista exigeix en el cam铆 de convertir-se en un partit pol铆tic m茅s del Front Popular Anti-Feixista. A partir d鈥檃qu铆 les propostes de capitulaci贸 dels principis anarquistes se succeeixen: creaci贸 d鈥檜n Comit猫 Executiu del Moviment Llibertari (amb control de la premsa i repressi贸 de la dissid猫ncia interna), proposta de creaci贸 d鈥檜n Partido Socialista Libertario per participar en les institucions republicanes etc.

El cert, doncs, 茅s que la desactivaci贸 pol铆tica dels grups d鈥檃finitat i la seva substituci贸 per agrupacions territorials no responia tant a criteris d鈥檈fic脿cia pol铆tica sin贸 que es tractava de la conseq眉猫ncia l貌gica d鈥檌mitar la forma organitzativa d鈥檜ns adversaris davant els quals s鈥檋avia capitulat. Enlloc d鈥檈nsorrar l鈥橢stat republic脿 i substituir-lo per un comunisme llibertari, controlat pels sindicats i els comit猫s, s鈥檃caba acceptant l鈥檚tatus quo i, per tant, adaptant-se organitzativament a aquest fet. Una cosa no va deslligada de l鈥檃ltra. Resumint: sota el discurs de l鈥檈fic脿cia pol铆tica que fa la FAI, per justificar els seus profunds canvis d鈥檈structura, nom茅s hi ha la cessi贸 ideol貌gica que representa l鈥檃daptaci贸 a les circumst脿ncies i la ren煤ncia al seu projecte revolucionari.

3) B茅, i qu猫 t茅 a veure aix貌 amb el context actual?

Tenim, doncs, una organitzaci贸 espec铆fica anarquista que, al renunciar al comunisme llibertari, deixa de ser una federaci贸 de grups d鈥檃finitat i passa a ser quelcom similar a un partit pol铆tic i que aix貌 nom茅s es produeix en una situaci贸 on els organismes revolucionaris (comit猫s de barri) conviuen amb els h铆brids (Comit猫s de Mil铆cies) i els oficials (Generalitat). Ja s鈥檋a dit, a m茅s a m茅s, que el canvi organitzatiu no es pot abstraure del context social i pol铆tic d鈥檃leshores. Quin sentit t茅, llavors, plantejar aquest viratge organitzatiu davant la inexist猫ncia d鈥檕rganismes revolucionaris i en el context d鈥檜na democr脿cia post-franquista? Ni tan sols hi ha avui dia una revoluci贸 a la que renunciar ni uns organismes h铆brids en els que participar. Per貌 resulta que, a m茅s a m茅s, aquest debat no 茅s exclusiu dels anarquistes: no som el melic del m贸n. Veiem aquest fragment d鈥檜n document de la Secretaria de Formaci贸 Provincial de M谩laga del PCE per a la preparaci贸 del XIX猫 Congr茅s del Partit al 2013:

En 1976, el plenario del CC del PCE en Roma aprueba el informe de Santiago Carrillo, dando el visto bueno a la eliminaci贸n de las c茅lulas de base y la reorganizaci贸n de la militancia en agrupaciones territoriales. Esto supuso disolver toda la estructura gestada en la clandestinidad, y volcada en el trabajo en las empresas y en los frentes de masas. Las agrupaciones del Partido se construyen sobre el modelo organizativo de un partido 鈥渄e masas鈥 al estilo de la socialdemocracia, poco cohesionado y con menos compromiso militante.

Ah vaja! Si pels comunistes la ren煤ncia a l鈥檈structuraci贸 en c猫l路lules, i la seva substituci贸 per agrupacions territorials, va parell a la deriva socialdem貌crata que representa l鈥檈urocomunisme carrillista … Qu猫 ha de representar pels anarquistes? 脡s que potser no hi ha cert paral路lelisme estructural entre c猫l路lules i grups d鈥檃finitat? (la grand脿ria, per exemple, es recomana de 15 a 20 membres entre els comunistes, tot i que, com a difer猫ncia tenim que aquestes s鈥檕rganitzen tamb茅 als llocs de treball) 脡s que l鈥檃finitat no t茅 com a resultat un major comprom铆s militant i cohesi贸 tamb茅 entre els anarquistes? Aix铆 quan l鈥橝ssemblea Llibert脿ria de la UAB (al Ple de la FAC de juny de 2015) afirma:

L鈥檕rganitzaci贸 en base a grups d鈥檃finitat es mostra insuficient si la Federaci贸 Anarquista Catalana (FAC) pret茅n establir-se com alternativa pol铆tica, i assolir una transformaci贸 social efectiva (…) Aix貌 implica que aquestes associacions han de ser grups oberts, donat que som una organitzaci贸 p煤blica, i abandonar d鈥檜na vegada els grups tancats establerts en base a afinitats.

El que est脿 dient (i, en aquest sentit, 茅s significatiu l鈥櫭簊 d鈥檕bert) 茅s que la FAC ha d鈥檃doptar la forma pol铆tica organitzativa de masses de la socialdemocr脿cia (i aix貌 em sembla degut, tamb茅, a que no queda clar el car脿cter sindical o pol铆tic de l鈥檃ssemblea i la seva pertin猫ncia, o no, de pert脿nyer a una espec铆fica com la FAC). No comparteixo, doncs, les reflexions de l鈥橝ssemblea Llibert脿ria de Lleida referents a que es tracta d鈥檜n problema d鈥檃daptaci贸 a les lluites socials. Aquesta tasca pot ser desenvolupada tamb茅 pel grup d鈥檃finitat. M茅s aviat 茅s l鈥檃ssumpci贸 (en el pla organitzatiu) del possibilisme llibertari de la FAI post-19 de juliol o de la socialdemocr脿cia euro-comunista. I aix貌 no pot ser degut a altre motiu que una lectura impl铆cita del per铆ode tendent a considerar que l鈥檈scenari pol铆tic actual 茅s m茅s procliu a l鈥檃narquisme : fet que nom茅s es va donar a Espanya en un escenari totalment diferent a l鈥檃ctual.

4) Conclusions

El nucli de l鈥檃rgument d鈥檃quest article 茅s que les formes ideol貌giques i pol铆tiques no s贸n independents de les propostes organitzatives. I aix貌 no nom茅s val pels anarquistes. Qui l鈥檈scriu actualment participa a l鈥檃narco-sindicalisme per貌 fa uns anys estava a un grup d鈥檃finitat que va crear una ef铆mera coordinadora amb d鈥檃ltres del Baix Llobregat i l鈥橦ospitalet. La nostra forma d鈥檕rganitzaci贸 no ens va impedir pas participar a les lluites socials sin贸 que, de fet, va anar augmentant la seva cohesi贸 i comprom铆s militant (si se鈥檓 permet, per un moment, utilitzar el llenguatge del PCE de M谩laga) que es va traduir en m茅s agitaci贸. De fet, aix貌 es va produir arrel de la sortida del grup de persones amb poques ganes d鈥檌mplicar-se. Ara b茅, com a cr铆tica tamb茅 puc dir que aix貌 no es va traduir en la creaci贸 de cap altre grup d鈥檃finitat, per貌, no ho adjudico pas a la forma organitzativa. En aquest sentit, el resultat del debat al si de la FAC, en aquell moment, em sembla encertat. I he mirat de donar-li un 煤s (com diu a l鈥檈ditorial) a fi de fer una contribuci贸 a la reflexi贸 dels i les anarquistes.

Alma ap谩trida

Fonts:

FEDERACI脫 ANARQUISTA DE CATALUNYA Editorial Clau de Volta 鈥 Publicaci贸 anarquista per al debat, n煤m. 5, febrer de 2022.

PEIRATS, JOS脡 La CNT en la Revoluci贸n Espa帽ola (Tomo 2) Ediciones Madre Tierra 鈥 Asociaci贸n Art铆stica La Cuchilla Cali (Colombia) 1988. P脿gina 241, 242 i 246.

FEDERACI脫N ANARQUISTA IB脡RICA Memoria del Pleno peninsular de la FAI, Valencia, 1937, 32 p. a PEIRATS, JOS脡 La CNT en la Revoluci贸n Espa帽ola (Tomo 2) Ediciones Madre Tierra 鈥 Asociaci贸n Art铆stica La Cuchilla Cali (Colombia) 1988. P脿gina 246, 249 i 251.

CAMPOS, JAVI 鈥 FELIP, LUIS (recopilaci贸n de textos) De las c茅lulas a las Agrupaciones: Modelos organizativos del Partido Comunista: documento de Formaci贸n y Debate ante el XIX Congreso del PCE (Secretaria de Formaci贸n Provincial de M谩laga 鈥 Secretaria de Formaci贸n de M谩laga Ciudad). P脿gina (?).

ASSEMBLEA LLIBERT脌RIA DE L鈥橴AB Pon猫ncia realitzada per l鈥橝ssemblea llibert脿ria de l鈥橴AB per al Ple de Juny del 2015 on proposen que no hi hagi grups d鈥檃finitat i ens configurem en grups locals o unitats territorials Clau de Volta 鈥 Publicaci贸 anarquista per al debat, n煤m. 5, febrer de 2022. P脿gina 1.

Enlla莽 per descarregar el Clau de Volta

https://federacioanarquista.wordpress.com/documentacio/clau-de-volta/




Autor font: Barcelona.indymedia.org