Juny 6, 2022
Per Nord-Estl Libertari
176 vistes

Gonzalo Atienza Díez

Gonzalo Atienza Díez

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 6 de juny de 1904 neix a Melgar de Yuso (Pisuerga, Palència, Castella la Vella) l’anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Gonzalo Atienza Díez –erròniament el nom a vegades citat com Genaro i el segon llinatge com Díaz 

Militant de la FAI i de la CNT-AIT, durant la guerra fou capità d’Infanteria de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola al front del Nord i, quan aquest va caure a mans feixistes, passà la frontera del Pirineu i immediatament després travessà el Pirineu Oriental. A Catalunya continuà combatent, especialment a la batalla de l’Ebre. Després del triomf militar franquista restà a Catalunya i milità en la clandestinitat llibertària 

Gonzalo Atienza Díez: El 6 de juny de 1904 neix a Melgar de Yuso (Pisuerga, Palència, Castella la Vella) l’anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Gonzalo Atienza Díez –erròniament el nom a vegades citat com Genaro i el segon llinatge com Díaz–. El seu pare es deia Poncio Atienza i la seva mare, Baldomera Díez.  

Serraller i ferrer de professió, durant els anys republicans emigrà a Bilbo (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria), animat per uns militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) que passaren pel seu poble.  

Militant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), entrà a formar part dels grups d’acció confederals, destacant en expropiacions a trens i bancs.  

Va ser detingut mentre intentava facilitar la fugida amb una corda llançada al pati de la presó de Burgos (Alfoz de Burgos, Burgos, Castella la Vella) d’un dels expropiadors de la sucursal del Banc de Crèdit de Melgar de Fernamental (Odra-Pisuerg, Burgos, Castella la Vella), fet pel qual va ser empresonat.  

El 22 de maig de 1935, quan intentava amagar amb Lucinio Villasana una arqueta àrab de marfil de l’època d’Abd-ar-Rahman III, valorada en mig milió de pessetes i que havia estat mostrada a l’Exposicióde Barcelona, que Ismael Rodríguez i Agustín Antonio Vega havien sostret del Museu Provincial de Burgos el 21 de març de 1934, s’entaulà un tiroteig amb uns guàrdies municipals en el qual resultà ferit de mort –finà dos dies després– l’agent Faustino Mijangos de dos trets al ventre. Gonzalo Atienza resultà ferit de cinc trets i va ser detingut a la Casa de Socors de la ciutat. Jutjat per aquest fet, el 14 d’agost de 1935 va ser condemnat pel Tribunal d’Urgència de Burgos a 20 anys de presó menor per atemptat, homicidi i tinença il·lícita d’armes. Els tres companys seus restants (Avelino Díaz, Álvaro Fernández Pérez i Lucinio Villasana), van ser condemnats a tres anys, sis mesos i 20 dies de presó per tinença il·lícita d’armes. Empresonat al penal d’El Dueso (Santoña, Cantábria), sortí amb l’esclat de la Guerra Civil.  

Durant la contesa bèl·lica fou capità d’Infanteria de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola al front del Nord i, quan aquest va caure a mans feixistes, passà la frontera del Pirineu i immediatament després travessà el Pirineu Oriental. A Catalunya continuà combatent, especialment a la batalla de l’Ebre. Després del triomf militar franquista restà a Catalunya i milità en la clandestinitat llibertària.  

A començament de 1943 formà part d’un grup de barri de la CNT a Barcelona i el febrer de 1944 assistí a una reunió de delegats de barriades a Barcelona, on fou nomenat secretari de la Federació Local de Sindicats barcelonesa de la CNT.  

El març de 1945 es traslladà a Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova), on mantingué relació amb Antonio Barranco Hanglin i Ramon Rufat Llop, ocupant fins a juliol de 1945 el càrrec de delegat del cenetista Comitè Regional de Catalunya en el IX Comitè Nacional de la CNT encapçalat per José Expósito Leiva i posteriorment en el X Comitè Nacional de la CNT encapçalat per César Broto Villegas, assistint com a tal entre el 12 i el 16 de juliol de 1945 al Ple Nacional de Regionals celebrat a Carabaña (Las Vegas, Comunitat de Madrid, Madrid, Castella).  

El 6 d’octubre de 1945 va ser detingut amb gairebé tot el cenetista Comitè Nacional. Jutjat en consell de guerra sumaríssim a Alcalá de Henares (La Campiña/La Alcarria, Comunitat de Madrid, Castella la Nova). Ell 21 de març de 1947 va ser condemnat a 30 anys de presó. D’antuvi tancat a Alcalá de Henares, després d’un intent de fugida del penal d’El Dueso, patí empresonat a cel·les de càstig, moment en que la seva salut es deteriorà força. Cap el 1974 va ser alliberat.  

Gonzalo Atienz Díez va morir el 6 de novembre de 1979 al seu domicili de Barcelona i va ser inhumat al cementiri de Collserola de Montacada i Reixac (Vallès Occidental). 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com