Febrer 25, 2021
Per Nord-Estl Libertari
250 vistes

Giuseppe Petacchi

Giuseppe Petacchi

 

MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST 

El 25 de febrer de 1907 neix a Avenza (Carrara, Massa-Carrara) l’anarquista i resistent antifeixista Giuseppe Petacchi 

L’agost de 1936 marx脿 cap a Barcelona, passant per Catalunya Nord i la frontera del Pirineu Oriental. S’enrol脿 en la Secci贸 Italiana de la 芦Columna Ascaso禄, combatent el 28 d’agost d’aquell any a la batalla de Monte Pelado  

Giuseppe Petacchi: El 25 de febrer de 1907 neix a Avenza (Carrara,  Massa-Carrara, Toscana) l’anarquista i resistent antifeixista Giuseppe Petacchi, conegut com Beppe Petacchi i Copeta. El seu pare es deia Elia Petacchi i la seva mare, Aldegonda Gianfranchi.  

Es guanyava la vida fent de picapedrer de marbre i de rentaplats.  

D’antuvi republic脿, en 1927 es va veure obligat pel r猫gim feixista a portar targeta d’identitat en aplicaci贸 de la nova llei de seguretat p煤blica.  

En 1929 se li va negar el perm铆s d’embarcament a naus estrangeres per evitar que fes propaganda antifeixista entre els mariners.  

El 21 d’abril de 1932 va ser amonestat per freq眉entar persones considerades subversives i el 25 d’abril va ser sorpr猫s mentre intentava conv猫ncer altres picapedrers perqu猫 rebutgessin el nou contracte de treball, ja que els salaris eren molt baixos.  

El 17 de juny de 1932 va ser novament amonestat i el 28 d’aquell mes va ser arrestat perqu猫 el trobaren amb Andrea Lucetti i Vera Bibbi. Jutjat, el 30 de juny de 1932 va ser condemnat a tres mesos d’arrest i a dos anys de llibertat vigilada per violaci贸 de l’amonestaci贸.  

El 28 de maig de 1934, amb Roberto Briganti, Pilade Menconi, Ivo Pieruccini, Ercole Pisani i Ciro Sparano, emigr脿 clandestinament a Proven莽a via La Spezia (La Spezia, Riv毛a de Ponente, Lig煤ria) i Ventimiglia (Imperia, Rib毛a de Levante, Lig煤ria).  

S’establ铆 a Marselha (Boques del Roine, Proven莽a, Occit脿nia), on treball脿 amb l’anarquista Celso Persici, enviant diners a la seva companya, diners que moltes vegades eren segrestats per la policia feixista.  

Aleshores es relacion脿 amb Camillo i Giovanna Berneri, Aldo Garosci, Emilio Lussu, Umberto Marzocchi, Randolfo Pacciardi, els germans Rosselli i Pio Turroni, entre d’altres.  

El 5 de juny de 1934 va ser condemnat a Marselha per agressi贸 a m脿 armada.  

El 29 de setembre de 1934 va ser inscrit, com a 芦republic脿 ja amonestat pol铆tic禄, en el butllet铆 de recerca fronterera amb l’anotaci贸 de detenci贸.  

L’11 de gener de 1935 va ser fitxat per la Prefectura de Policia de Massa-Carrara.  

A Marselha desenvolup脿 una intensa activitat antifeixista, participant en diverses iniciatives i en assemblees de la Universitat Prolet脿ria, de l’Associaci贸 Republicana Socialista (ARS) i de la Liga Italiana dei Diritti dell’Uomo (LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l’Home).  

L’octubre de 1935 assist铆 al Congr茅s Antifeixista de Brussel路les (B猫lgica), juntament amb Edoardo Angeli, Roberto Boschi, Alberto Jacometti, Guido Lionello, Carlo Pedroni i altres exiliats.  

L’agost de 1936 marx脿 cap a Barcelona, passant per Catalunya Nord i la frontera del Pirineu Oriental. S’enrol脿 en la Secci贸 Italiana de la 芦Columna Ascaso禄 de la Confederaci贸 Nacional del Treball (CNT) i de la Federaci贸 Anarquista Ib猫rica (FAI), combatent el 28 d’agost d’aquell any a la batalla de Monte Pelado, al front d’Arag贸, entre Uesca i Almud茅bar (Plana de Uesca, Osca, Arag贸).  

Greument cremat el 20 de setembre de 1936, juntament amb Giuseppe Gabbani i Giuseppe Barberis, a Osca en l’incendi del carro brindat on hi anava, atacat per les tropes franquistes, va ser hospitalitzat a Barcelona.  

Amb Arturo Buleghin, Emilio Canzi, Antonio Cieri, Giuseppe Mioli, Bruno Pontorni, Vindice Rabitti, Carlo Rosselli, Valentino Segata i Tommaso Serra, sign脿 un telegrama dirigit al grup 芦Giustizia e Libert脿禄 (GL) de Par铆s (Illa de Fran莽a), on es desmentia el rumor que circulava en ambients de l’emigraci贸 pol铆tica italiana que parlaven de 芦dissid猫ncies internes en la Columna Italiana禄.  

El 30 d’octubre de 1936 sign脿, amb Arturo Buleghin, Giuseppe Petacchi, Romeo Pontorni i Rabitti Vindice, un manifest en contra de la militaritzaci贸 de les mil铆cies, que va ser publicat en els peri貌dics Guerra di Classe i L’Adunata dei Refrattari.  

El 3 de novembre de 1936 va escriure al seu germ脿 Aldo, que havia estat detingut a Susa (Piemont) el setembre quan intentava emigrar il路legalment per enrolar-se en les formacions antifranquistes, on afirmava que s’havia de passar 芦de la lluita de posicions a l’atac禄.  

El desembre de 1936 es fotografi脿 a Barcelona amb Ciro Sparano i Roberto Briganti, tamb茅 milicians de la 芦Columna Ascaso禄 i el gener de 1937 marx脿 uns dies a l’hex脿gon franc猫s per intentar enrolar voluntaris.  

Posteriorment pass脿 a la Companyia de Metralladores del I Batall贸Matteotti禄 de la 120 Brigada Mixta de la 26 Divisi贸 de l’Ex猫rcit Popular de la Rep煤blica espanyola, juntament amb Agostino Casati i Libero Battistelli.  

El 5 de mar莽 convid脿 el seu germ脿 a unir-se amb ell a la lluita a la Pen铆nsula.  

Assist铆 amb r脿bia a les jornades de la contrarevoluci贸 burgesa i stalinista de maig de 1937.  

De bell nou a l’hex脿gon franc猫s l’estiu de 1937, romangu茅, amb la seva companya i el seu fill que aconseguiren fugir d’It脿lia, al domicili parisenc del professor Angelo Monti, membre de GL i ex-milici脿 de la guerra d’Espanya, i va ser incl貌s pels feixistes en el grups dels militants capa莽os d’atemptar contra els jerarques feixistes amb la intenci贸 de venjar-se de la mort de Carlo Rosselli.  

A Paris freq眉ent脿 les reunions de GL i intent脿 aconseguir una targeta d’identitat falsa amb el suport d’Emilio Lussu i d’Emilio Caporali, per貌 el 8 d’agost de 1938 finalment va ser expulsat de l’Estat franc猫s.  

El 28 de setembre de 1938 el cap de la policia feixista italiana inform脿 al prefecte que havia sortit de Par铆s amb una destinaci贸 desconeguda i deman脿 mesures de vigil脿ncia especials per aconseguir la seva detenci贸.  

Un cop expulsat de la Rep煤blica Francesa, visqu茅 clandestinament a B猫lgica, on a principis de 1939 treball脿 de picapedrer a Lustin (Namur, Val貌nia) i a Tailfer (Namur, Val貌nia).  

En data desconeguda va estar internat al camp de concentraci贸 de Vernet d’Ari猫ja (Ari猫ja, Occit脿nia), dels establerts pel Govern franc猫s presidit pel primer ministre 脡douard Daladier.  

El juny de 1940, mentre els nazis s’estenen per ocupar Par铆s, retorn脿 a Marselha, romanent a casa de l’anarquista Senofonte Argante Pisani, tamb茅 ex-milici脿 de la guerra d’Espanya, i treballant de recollidor d’escombraries i de obrer.  

A finals de 1940 figurava en una llista d’antifeixistes italians molt actius a l’hex脿gon franc猫s i on se’l considerava molt perill贸s, llista que va ser enviada per la policia feixista italiana a la nazi per facilitar-ne la seva captura.  

Aconsegu铆 embarcar-se cap a Casablanca (Marroc), on trob脿 Antoine Martinez (Titine) i Pio Turroni.  

El 19 de novembre de 1941 els tres emigraren amb el vaixell Serpa Pinto a M猫xic, on treball脿 de paleta en la construcci贸 a Ciutat de M猫xic (M猫xic).  

Marx脿 al Canad脿, ja que des d’all脿 tenia m茅s possibilitats de retornar a Europa, i aconsegu铆 embarcar-se cap a Liverpool (North West England, Anglaterra), per貌, per un error burocr脿tic, va ser conf贸s per un feixista i recl貌s en un camp de concentraci贸. Els continus enfrontament amb els feixistes reclosos convenceren les autoritats brit脿niques que havia hagut un error d’identificaci贸 i va ser enviat al nord d’脌frica, on segu铆 un curs de paracaigudisme a les ordres de l’Special Operations Executive (SOE, Direcci贸 d’Operacions Especials) de l’Ex猫rcit brit脿nic.  

El 24 de setembre de 1943 va ser llan莽at en paracaigudes a Empoli (Ciutat Metropolitana de Flor猫ncia, Toscana) en una operaci贸 dirigida pels btrit脿nics amb la finalitat que oper茅s a les l铆nies enemigues al costat dels partisans.  

Despr茅s d’una breu estada a Avenza, es trasllad脿 a Flor猫ncia (Ciutat Metropolitana de Flor猫ncia, Toscana), on treball脿 per al Centre Antifeixista i entr脿 en contacte amb destacats militants (Carlo Cassola, Adriano Milani, Carlo Lodovico Ragghianti i altres) i trob脿 el seu amic Gino Menconi.  

Emilio Lossu el va enviar a combatre a Mugello (Ciutat Metropolitana de Flor猫ncia, Toscana) enquadrat en la II BrigadaCarlo Rosselli禄.  

Fins al final de la guerra a la pen铆nsula d’It脿lia es mostr脿 molt actiu en la Resist猫ncia.  

Entre el 23 i el 25 d’abril de 1945 particip脿 en el III Congr茅s Nacional Anarquista que se celebr脿 a Liorna (Liorna, Toscana).  

Va ser denunciat en diverses ocasions per haver amagat al seu domicili anarquistes italians i de nacionalitat espanyola que eren perseguits per la policia italiana i la Interpol.  

Giuseppe Petacchi va morir el 2 de juny de 1961 a Carrara.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com