Febrer 5, 2022
Per Nord-Estl Libertari
76 vistes

Gino Bibbi

Gino Bibbi

MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST 

El 5 de febrer de 1899 neix a Avenza (Massa-Carrara, Carrara, Toscana) l’enginyer anarcoindividualista i militant antifeixista Gino Bibbi 

L’ocupaci贸 militar franquista de Catalunya a principis de 1939 l’agaf脿 a la Pen铆nsula i creu脿 el Pirineu Oriental, essent tancat al camp de concentraci贸 disciplinari de Gurs (Piri猫us Atl脿ntics), establert pel Govern franc猫s presidit pel primer ministre 脡douard Daladier 

Gino Bibbi: El 5 de febrer de 1899 neix a Avenza (Massa-Carrara, Carrara, Toscana) l’enginyer anarcoindividualista i militant antifeixista Gino Bibbi. Fill d’un empresari del llenyam benestant, era germ脿 de l’anarquista Marietta Bibbi, coneguda com Maria Bibbi, i cos铆 de l’anarquista Gino Lucetti, que atemptar脿 contra la vida de Benito Mussolini.  

Llicenciat com a sotsoficial d’Infanteria, estudi脿 enginyeria a l’Institut Polit猫cnic de Mil脿 (Llombardia), on conegu茅, en 1922, Camillo Berneri.  

En 1923 fou apallissat pels 芦camises negres禄 despr茅s d’haver llan莽at a la cara del jerarca feixista Renato Ricci, al centre de Carrara (Massa-Carrara, Carrara, Toscana), uns pamflets des d’una moto que definien Mussolini com a 芦tr脿gic pallasso禄.  

Poc despr茅s, arran d’una altra agressi贸 feixista, la seva mare mor铆 de dolor en veure com havia quedat el seu fill.  

Un escamot feixista tamb茅 cal脿 foc la seva moto i la serradora del seu pare.  

En 1926, amb la complicitat d’altes anarquistes (la seva germana Maria, Umberto Tommasini, Leandor Sorio i Stefano Zatteroni), proporcionar脿 la granada (bomba SIPE) que el seu cos铆 Gino Lucetti llan莽ar脿 l’11 de setembre de 1926 a Roma (Laci) contra el cotxe de Mussolini. La granada explot脿, per貌 el dictador sortir脿 il路l猫s.  

El 24 de setembre d’aquell any fou detingut amb la seva germana Maria, per貌 la manca de proves va fer que pass茅s de la pres贸 al desterrament, primer a Ustica (Illes E貌lies, la ciutat metropolitana de Palerm, Sic铆lia) i despr茅s a Lipari (Illes E貌lies, Messina, Sic铆lia).  

Sota el pretext de completar els estudis d’enginyeria, aconsegueix que el traslladin a la penitenciaria del Ucciardone de Palerm, d’on fuig embarcant-se cap a Tun铆sia amb un vaixell argent铆, gr脿cies a la complicitat de mariners anarquistes.  

Despr茅s pass脿 a Par铆s (Illa de Fran莽a), on aprengu茅 a pilotar avions juntament amb el que aleshores era republic脿 d’extrema esquerra i despr茅s feixista Ram贸n Franco, germ脿 del futur dictador Francisco Franco Bahamonde, aleshores exiliat a Par铆s, amb la finalitat de preparar un atemptat aeri contra Il Duce.  

M茅s tard, establert a la pen铆nsula Ib猫rica, amb l’anarquista Gigi Damiani i companys de la Federaci贸 Anarquista Ib猫rica (FAI), prepar脿 un pla d’evasi贸 per a Errico Malatesta, segrestat pel r猫gim feixista al seu domicili del barri Trionfale de Roma; per貌 algun confident alert脿 l’Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell’Antifascismo (OVRA, Organitzaci贸 per la Vigil脿ncia i la Repressi贸 de l’Antifeixisme) i el projecte fou avortat.  

En 1934 a Gandia (Safor, Pa铆s Valenci脿), els anarquistes italians Gino Bibbi i Baldassare Londero van creat una f脿brica de concentrats vegetals (芦Industrias Valencianas de Productos Agr铆colas Vital, SA禄, 芦La Vital禄), on arrib脿 el tamb茅 anarquista itali脿 Ernesto Danio. Des de Par铆s, tamb茅 s’establ铆 a Gandia la seva germana Maria, que igual que ell havia fugit d’It脿lia.  

Aleshores, fou acusat pel c貌nsol itali脿 a Val猫ncia (l’Horta de Val猫ncia, Pa铆s Valenci脿) de produir armes per als anarquistes.  

En 1936, arran de l’esclat de la Guerra Civil, esdevingu茅 pilot de ca莽a de l’aviaci贸 republicana a Getafe, a l’脿rea metropolitana de Madrid (Comunitat de Madrid, Castella la Nova), amb Juan Ortiz, Assunto Zamboni i Baldassare Londero, fins que es convert铆 en un feu stalinista.  

Comissionat pel Comit猫 Central de Mil铆cies Antifeixistes de Catalunya, gr脿cies als seus coneixements d’enginyeria, pos脿 a prova les noves armes que es creaven, com ara un llan莽acoets teledirigit amb un radi d’acci贸 de 10 quil貌metres, que despr茅s serien usades per la Columna Durruti.  

Tamb茅 se li encarreg脿 un projecte de torpede a control remot per atacar les naus feixistes que bloquejaven els ports republicans.  

El desembre de 1936 fou detingut a Val猫ncia, juntament amb Umberto Tommasini i G. Fontana per la policia republicana sota control stalinista i acusat d’芦espionatge al servei de Mussolini禄 i de 芦tr脿fic d’armes禄. Gr脿cies a la intervenci贸 del Comit猫 Regional Valenci脿 de la Confederaci贸 Nacional del Treball (CNT-AIT) pogu茅 salvar la vida.  

El 20 de febrer de 1937 fou novament detingut a Alacant (Alacant铆, Pa铆s Valenci脿) per la Gu脿rdia d’Assalt republicana, sota control stalinista, juntament amb Umberto Tommasini i altres tres companys llibertaris, tot i que comptava amb autoritzaci贸 del Ministeri de Marina i de l’Aviaci贸 del Govern de la Rep煤blica Espanyola per realitzar actes de sabotatge al port franquista de Ceuta (Rif), utilitzant mines submarines.  

Tancat en una txeca stalinista, fou sotm猫s durant setmanes a durs interrogatoris i tortures. Tommassi, mentrestant, va aconseguir fugir. Nom茅s la intervenci贸 de l’anarquista Joan Garc铆a Oliver, aleshores ministre de Just铆cia de la Rep煤blica Espanyola, davant del socialista 脕ngel Galarza Gago, ministre de Governaci贸, que havia ordenat la seva detenci贸, aconsegu铆 salvar-lo.  

Despr茅s d’aquesta nociva experi猫ncia, abandon脿 la Pen铆nsula i des de Par铆s organitz脿 accions antifeixistes i antiestalinistes des d’un grup anarquista independent que fund脿.  

En aquest mateix 1937, amb Tommasini, project脿 un nou atemptat contra Mussolini, que no reeixir脿.  

L’ocupaci贸 militar franquista de Catalunya a principis de 1939 l’agaf脿 a la Pen铆nsula i creu脿 el Pirineu Oriental, essent tancat al camp de concentraci贸 disciplinari de Gurs (Piri猫us Atl脿ntics, Nova Aquit脿nia, Occit脿nia), establert pel Govern franc猫s presidit pel primer ministre 脡douard Daladier.  

Durant l’Ocupaci贸 alemanya, pass脿 a It脿lia i lluit脿 amb la resist猫ncia antifeixista, participant en l’alliberament de Carrara amb un grup anarquista.  

Despr茅s es refugi脿 a Brasil durant un temps.  

En 1948 torn脿 a Carrara amb la seva companya i els seus dos fills.  

Adherit a la Federaci贸 Anarquista Italiana (FAI), abandon脿 aquesta organitzaci贸 durant els anys cinquanta del segle XX al considerar-la massa subordinada a la pol铆tica moderada de 芦pau social禄, pr貌pia del Partit Comunista d’It脿lia (PCI), essent membre d’una tend猫ncia minorit脿ria en la FAI partid脿ria de participar en eleccions pol铆tiques.  

En el Congr茅s de la Internacional de Federacions Anarquistes (IFA) que va tenir lloc a Carrara en 1968, fou un dels partidaris del trencament amb els joves representats per Daniel Cohn-Bendit.  

El seu rebuig pol铆tic al PCI el port脿 a comen莽aments dels anys setanta del segle XX a simpatitzar amb 芦Nuova Repubblica禄, moviment fundat per Randolfo Pacciardi, republic脿 i francma莽贸 vell amic, que fou comandant de la Brigada Garibaldi a la Guerra Civil, fet que el marginar脿 un temps del moviment anarquista itali脿.  

Durant els seus 煤ltims anys es declar脿 anarcoindividualista.  

Gino Bibbi va morir el 8 d’agost de 1999 a Carrara i fou incinerat amb un mocador roig i negre al coll. Les seves cendres van ser enterrades al 芦rac贸 anarquista禄 del cementiri de Carrara.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com