Juliol 31, 2022
Per Nord-Estl Libertari
62 vistes

FULLS LLIURES 

Premsa comunista llibert脿ria antiimperialista 

Full n煤m. 11. Agost de 2022 

Editorial   

Oh lamentable espectacle, oh! dies sagnants, mentre els lleons es disputen i es barallen per la posici贸 dels seus antres, els pobres xais innocents pateixen per la seva enemistat. (W. Shakespeare) 

L’oposici贸 a la guerra interimperialista a l’Est d’Europa es manifesta a R煤ssia de manera multiforme i inventiva, a vegades amb sabotatges e edificis de l’Estat i altres de caire espectacular com tamb茅 de desobedi猫ncia civil, sempre reprimides pel r猫gim. Segons Novaya Gazeta, 2229 persones des del 24 de febrer han estat inculpades amb sancions per “descr猫dit” a l’Ex猫rcit rus. Segons OVD-info, fins el 7 d’abril 15400 “militant pacifistes” havien estat detinguts. Segons Amnistia Internacional, en les protestes pacifistes del 6 de mar莽 hi va haver en total cinc mil detencions en 69 ciutats. Quan l’esclat de la guerra es va crear la Feminist Ant-War Resistance. El 30 d’abril es van enganxar a Tver cartells contra la guerra. Arreu de R煤ssia hi ha pintades i fulls volants. El 1er de Maig fou atacat amb artefactes incendiaris a Moscou un bus policial. A Perm un grup anarquista aquell dia va penjar sobre un pont una gran pancarta que deia: Pau a les barraques, guerra als palaus!. Durant la celebraci贸 de l’efem猫rides de 9 de maig van sortir manifestants amb pancartes, com ara Ells van morir per la pau, vosaltres heu escollit la guerra. Hi va haver 125 detencions. El Consell Municipal del districte universitari de Moscou va aprovar una moci贸 “contra la guerra“. En els concerts hi ha protestes pacifistes, com en el grup Kis-Kis el 20 de maig a Sant Petesbourg, al crit de “fuck the war“. Segons Moscow Times, el cantant del grup de rock DDT Yury Shevchuk el 22 de maig fou arrestat per anar contra la guerra.  

Les caixes de reclutes (n’hi ha 1500) son objecte d’incendis contra la guerra, ja que la mili es obligat貌ria a R煤ssia. El 24 de febrer ja hi haver atacs a 5 centres de reclutament. El 28 de febrer fou incendiada la caixa de reclutament de Loukhovitsy. El 2 de mar莽 es llan莽脿 un artefacte incendiari contra la porta de la caixa a Voronej. El 13 de mar莽 tamb茅 un artefacte contra la porta de la caixa de la regi贸 de Sverdlovsk. El 20 de mar莽, a Karachay-Cherkessia, un grup de mares, esposes i germanes de soldats al front d’Ucra茂na van bloquejar l’acc茅s a la caixa de reclutes local tot reivindicant informaci贸 sobre la sort dels seus familiars a la guerra. La nit del 18 d’abril fou atacat amb artefactes incendiaris la caixa de Zubova-Polyana (Mordovie). Durant la nit del 24 d’abril hi va haver un intent d’incendiar la comissaria de policia, al districte de Kosino-Ukhtomsky de Moscou. En la nit del 4 de maig van llan莽ar artefactes a una finestra de la caixa de Nizhnevartovsk, districte aut貌nom de Khanty-Mansi. El 8 de maig fou atacada amb artefactes la caixa de Cherepovest. El 9 de maig, un intent d’atac incendiari contra la caixa de Balashikhe. L’11 de maig Moscow Times public脿 que moltes caixes de reclutes a R煤ssia havien estat atacades des l’inici de la guerra, entre elles una incendiada a Sib猫ria. 

A Bielor煤ssia hi ha una campanya anarquista contra la guerra interimperialista i de suport als insubmisos i als soldats desertors. El col路lectiu Iniciativa de Solidaritat ‘Olga Taratuta’ [https//nowar.solidarite.online/blog] d贸na suport a desertors i pacifistes russos i bielorussos.           

Male茂da la guerra i male茂ts tots aquells que la fan fer !!!  

— 

L’acord entre R煤ssia i Ucra茂na deixa al descobert que Occident i no tan sols R煤ssia impedia la sortida de gra i de fertilitzants 

Ucra茂na i R煤ssia van signar un acord auspiciat per les Nacions Unides i Turquia. L’acord hauria d’evitar la crisi aliment脿ria global i permetre que milions de tones de gra, i de fertilitzant, poguessin sortir dels dos Estats amb els vaixells ara atracats als ports per culpa de la guerra interimperialista a l’Est d’Europa. Tots dos Estats s贸n grans productors i exportadors de gra i de fertilitzants. D’algun gra, com ara el gira-sol, m茅s de la meitat de la producci贸 d’algun productes, 茅s seva, i de moltes altres esp猫cies, en produeixen un 25%, segons dades de la FAO, resumides en un informe recent. 脡s tan important, tan copiosa, aquesta producci贸, que la invasi贸 russa d’Ucra茂na, i el blocatge dels ports posterior, n’ha desestabilitzat el mercat global, l’estoc no arriba, els preus s’han enfilat i la fam afecta milions d’individus. 

A Occident fa mesos que diuen que R煤ssia impedeixen la sortida del gra ucra茂n猫s i que, doncs, 茅s Putin qui provoca la crisi aliment脿ria mundial. Resumit en un titular llampant: Morts de gana per culpa de Putin. Passa (sempre passa alguna cosa) que en llegint la nota informativa de l’acord, en llegint les paraules de l’ONU, i la lletra no tan petita de diaris com The Financial Times, o d’ag猫ncies com Reuters, la cosa no es veu pas tan clara. 

V铆ctimes com som de la propaganda d’una banda i altra, lamentem de no poder llegir l’acord 铆ntegre, que no s’ha facilitat de moment, per貌 l’ONU s铆 que ha fet una nota informativa, aquesta, en qu猫 es llegeix la sorpresa seg眉ent: “El pla de les Nacions Unides tamb茅 aplana el cam铆 perqu猫 aliments i fertilitzants russos arribin als mercats mundials per ajudar a estabilitzar els preus dels aliments a tot el m贸n i evitar la fam que afecta milions [鈥 Dos equips de les Nacions Unides es van constituir en paral路lel durant les converses: l’un, que es va centrar en la tramesa de gra ucra茂n猫s a trav茅s de la Mar Negra, era dirigit pel cap d’aferss humanitaris de l’ONU, Martin Griffith; l’altre, centrat a facilitar l’acc茅s als aliments i fertilitzants russos, era presidit per Rebecca Grynspan, secret脿ria general de l’organisme de comer莽 i desenvolupament de l’ONU, UNCTAD.” 

La pregunta surt sola: Occident evitava via sancions (o fins i tot via blocatge, no fet mai expl铆cit) la sortida de gra i de fertilitzants russos?Les paraules de la ONU b茅 que semblen indicar-ho. I aix貌 茅s greu, perqu猫, segons la FAO, les exportacions russes de gra i de fertilitzants s贸n molt m茅s voluminoses, molt m茅s importants, que no pas les ucra茂neses.  

Reuters hi afegeix: “Un funcionari de l’ONU va dir que un pacte signat per separat divendres suavitzaria les exportacions russes i que les Nacions Unides havien vist amb bons ulls que els Estats Units i la Uni贸 Europea haguessin aclarit que les seves sancions no afectarien aquests enviaments.” Si la UE i els Estats Units han d’aclarir que les sancions no afecten les exportacions russes鈥 senyal que n’hi havia dubtes. 

Sabem que no era pas 煤nicament R煤ssia que blocava els vaixells ucra茂nesos plens de gra i de fertilitzants. Occident tamb茅 els blocava.  

Per la seva banda, el periodista Rafael Poch, Hambre y propaganda de guerra en Ucrania, publicat en el blog de l’autor (20/6/2022), den煤ncia: “Para el esperado incremento del hambre en el mundo, las sanciones occidentales contra Rusia son mucho m谩s da帽inas que el bloqueo ruso de puertos ucranianos.禄 [https://rafaelpoch.com/2022/06/20/hambre-y-propaganda-de-guerra-en-ucrania/]. 

— 

La fam铆lia de Pablo Gonz谩lez denuncia a l’ONU l’empresonament arbitrari a Pol貌nia. Fa cinc mesos que el periodista basc 茅s en un m貌dul de m脿xima seguretat d’una pres贸 polonesa 

Fa cinc mesos que el periodista basc Pablo Gonz谩lez 茅s en una pres贸 polonesa pr脿cticament incomunicat acusat de ser un espia rus. El 28 de febrer, els serveis secrets polonesos van detenir-lo a Przemy艣l i van portar-lo a la pres贸 de Rzesz贸w, on va romandre un mes fins que el van traslladar a una altra pres贸, a Radom. Ni la fam铆lia ni els seus advocats no saben ben b茅 de quins delictes l’acusen, per quins fets, ni fins quan continuar脿 empresonat, tot esperant el judici. En un principi, havia de ser en pres贸 provisional tres mesos a tot estirar, per貌 la just铆cia polonesa va prorrogar-la tres mesos m茅s, fins a final d’agost, sense donar cap explicaci贸. I enmig de l’espera, la fam铆lia es troba un mur imposat que impedeix que hi parli per tel猫fon o li envi茂 cartes, A m茅s, l’advocat polon猫s no els informa sobre la situaci贸 del cas argumentant que li ho prohibeix la llei polonesa. 

El text, al qual ha tingut acc茅s VilaWeb, exposa que el cas de Gonz谩lez compleix quatre sup貌sits dels cinc que descriuen una privaci贸 arbitr脿ria de llibertat, segons el grup de treball de l’ONU. El primer 茅s la impossibilitat de justificar la detenci贸 amb una base legal, at猫s que, segons diu l’escrit, els fets investigats no constitueixen cap delicte ni s’ha justificat l’empresonament m茅s enll脿 d’una refer猫ncia vaga a un suposat delicte d’espionatge. Tampoc no li ha estat lliurat cap expedient judicial ni s’ha perm猫s que sigui assistit i entrevistat per l’advocat de la seva elecci贸 i confian莽a. 

L’escrit recorda que Gonz谩lez 茅s un periodista conegut鈥攙a ser detingut pocs dies despr茅s d’una aparici贸 en horari de m脿xima audi猫ncia a La Sexta鈥攊 diu que la detenci贸 es fonamenta, precisament, en la seva feina com a informador, cosa que vulnera el dret a la llibertat d’opini贸 i d’expressi贸. Tamb茅 exposa que han vulnerat el dret de Gonz谩lez a un proc茅s judicial amb garanties, incloent-hi el dret de defensa, el de la llibertat personal i, especialment, el principi de legalitat i taxativitat penal. Aquest principi, diu l’escrit, s’ha for莽at per donar aparen莽a de legalitat a una privaci贸 de llibertat eminentment arbitr脿ria. 

Per 煤ltim, la den煤ncia a les Nacions Unides tamb茅 diu que l’empresonament constitueix una violaci贸 del dret internacional perqu猫 茅s motivada per una discriminaci贸 per l’origen rus de Gonz谩lez. “Les autoritats poloneses van detenir el senyor Gonz谩lez Yag眉e basant-se, exclusivament i sense cap m茅s fonament鈥攕i m茅s no, sense explicitar-lo adequadament–, en la suposada irregularitat relativa a la ‘identitat doble’ del nostre representat producte de la seva ‘nacionalitat doble’ espanyola i russa“, diu l’escrit, que defensa que la doble nacionalitat i identitat鈥擯ablo Gonz谩lez en espanyol, Pavel Rubstov en rus i, de fet, amb la qual va socialitzar-se primer鈥斆﹕ perfectament legal i reconeguda tant per Espanya com per R煤ssia. 

Incomunicat i tancat vint-i-tres hores a la cel路la. Oihana Goiriena, esposa de Pablo Gonz谩lez, lamenta a VilaWeb la gran manca d’informaci贸 que tenen sobre ell i el seu proc茅s judicial. “Gaireb茅 no en sabem res. Justament ahir ens en va arribar una carta que va escriure a final de maig, principi de juny, just despr茅s que li prorroguessin la pres贸 condicional. S贸n les 煤ltimes not铆cies directament seves que tenim“, diu. A la carta, Gonz谩lez explica el seu dia a dia. 脡s en un m貌dul de m脿xima seguretat i passa vint-i-tres hores el dia a la cel路la. Durant dos mesos va tenir un company de cel路la, per貌 ara hi est脿 tot sol. Tot all貌 que pot fer durant el dia 茅s llegir alguns llibres de la biblioteca, escriure i fer esport. 

L’he notat molt baix d’脿nims, es nota que li pesa molt la incomunicaci贸“, diu Goiriena. La parella t茅 tres fills鈥攄e catorze anys, deu i set–, per als quals l’empresonament i la incomunicaci贸 del pare tampoc no 茅s gens f脿cil: “Cada vegada se’ls veu m茅s tristos quan parlem del pare. Els dic que li escriguin i li expliquin qu猫 fan, per貌 tenen una mirada trista, la veritat.” 

A mitjan mar莽, la fam铆lia va demanar de visitar-lo a la pres贸 i trucar-li per tel猫fon i, despr茅s de diversos entrebancs, a final de maig van contestar a la sol路licitud demanant que justifiqu茅s per qu猫 la seva esposa i els seus fills volien visitar-lo i parlar amb ell. “Al principi no vaig saber ni qu猫 dir. Com justifico que vull parlar amb el meu marit i que els seus fills volen parlar amb el seu pare?”, demana. Amb tot, finalment va redactar arguments per a tenir contacte amb ell, els van fer traduir al polon猫s per un traductor jurat i els van remetre a les autoritats poloneses. Aix貌 va ser el 6 de juny, i encara no en tenen cap resposta. 

Una altra manera que han trobat per a mantenir una certa comunicaci贸 amb ell 茅s mitjan莽ant l’ambaixada espanyola a Pol貌nia. Un dels seus representants, Eduardo Ram贸n Merino, l’ha visitat quatre vegades a la pres贸, la darrera vegada, la setmana passada. “Ens ha dit que el veu molt prim, per貌 sa. Ell ja m’havia dit que s’havia aprimat, perqu猫 menja saludablement i fa molt d’esport, per貌 tamb茅 per l’ansietat. Ens ha dit que el va veure animat, per貌 potser el va animar la visita com a tal, perqu猫 a la carta el vaig notar molt desesperan莽at“, explica Goiriena. Quan el diplom脿tic l’ha de visitar, n’informa la fam铆lia i li demana si vol dir-li alguna cosa, i despr茅s li lliura un resum de la visita for莽a detallat. “Em diu que est脿 a la meva disposici贸, per貌 no s茅 qu猫 demanar-li. Li demanaria que agilitz茅s el tr脿mit per a poder-lo visitar, per貌 no pot fer-ho.” 

L’advocat polon猫s tampoc no els informa. Una altra de les rareses de l’empresonament de Pablo Gonz谩lez 茅s el paper del seu advocat polon猫s, Bartosz Rogala. “Ens diu que no pot parlar del cas, sota pena de pres贸. Nom茅s pot donar-ne petits detalls, com quan es va prorrogar l’empresonament, o dir si t茅 una vista judicial, poca cosa m茅s”, explica estranyada Goiriena. No 茅s tan sols que Rogala no en parli amb la fam铆lia, sin贸 que tampoc no comparteix la informaci贸 amb Gonzalo Boye, l’altre advocat de Gonz谩lez. Bartosz Rogala 茅s el tercer advocat polon猫s que porta el cas de Gonz谩lez, despr茅s de dues advocades d’ofici, i va ser ell mateix qui va contactar amb Goiriena i Boye el 5 d’abril, quan va ser designat advocat de Gonz谩lez per amics seus. A difer猫ncia de Boye, al qual no han perm猫s ni una vegada de visitar el periodista a la pres贸, Rogala s铆 que hi ha parlat diverses vegades, per貌 茅s herm猫tic sobre el contingut de les converses. S铆 que els ha dit que no 茅s gens optimista per a la revisi贸 de la pres贸 provisional, prevista per a final d’agost. “No tenim bones expectatives. Pel que va dir, el fiscal tornar脿 a sol路licitar una pr貌rroga de la pres贸 provisional, perqu猫 茅s la manera habitual de procedir, i el m茅s probable 茅s que el jutge torni a admetre-la“, explica Goiriena. 

Empresonat a final de febrer acusat de ser un espia rus 

Pablo Gonz谩lez va ser detingut la nit del 27 al 28 de febrer pels serveis secrets polonesos, per貌 pocs dies abans ja havia tingut una topada amb els serveis secrets ucra茂nesos. El 5 de febrer, Gonz谩lez era a Avdiivka, a Donetsk, on ja s’escalfaven els 脿nims en previsi贸 de la invasi贸 de R煤ssia, que va comen莽ar al cap de dinou dies. Havia pactat de fer una connexi贸 en directe amb La Sexta per a parlar sobre la vida i l’estat d’脿nim de la poblaci贸 civil d’Ucra茂nia. Segons que va explicar el fotoperiodista Juan Teixeira, que era amb ell, van voler fer la connexi贸 en directe amb militars ucra茂nesos al fons i van esperar m茅s de quaranta-cinc minuts, amb el tr铆pode plantat sobre la neu, que els donessin pas del plat贸. Despr茅s de tanta estona, els militars se’n van afartar i els van ordenar d’esborrar tot el material que haguessin enregistrat, van fer una fotografia del passaport de Gonz谩lez i els van fer fora. Aquella mateixa nit va rebre una trucada dels serveis secrets ucra茂nesos citant-lo d’urg猫ncia a la seva seu nacional, a K铆iv. All脿, li van copiar el contingut del tel猫fon i van acusar-lo de ser un espia basc pel seu origen familiar, el fet de publicar al diari basc Gara i de tenir una targeta banc脿ria de la cooperativa de cr猫dit Laboral Kutxa, segons els serveis ucra茂nesos finan莽ats per R煤ssia. Alhora, agents del CNI espanyol van anar a casa seva, de la mare i d’un amic de petit per interrogar-los i van defensar davant d’ells la tesi que era un espia rus. Quan Gonz谩lez ho va saber, i despr茅s d’haver comentat la situaci贸 amb l’Ambaixada espanyola a Ucra茂na, va tornar al Pa铆s Basc. 

Gonz谩lez va n茅ixer a Moscou el 1982 amb el nom de Pavel Rubstov i hi va viure fins als nou anys, quan els seus pares es van divorciar i se n’an脿 amb la mare al Pa铆s Basc, d’on era l’avi matern, exiliat a l’URSS arran de la guerra del 1936-1939. En el moment d’obtenir la nacionalitat espanyola, la mare va optar per inscriure’l com a Pablo (variant en castell脿 de Pavel) Gonz谩lez (el cognom de la mare) Yag眉e (el cognom de l’avi matern). El fet de tenir un origen rus el va acostar a aquesta cultura i el va portar a estudiar filologia eslava. A m茅s, l’ha convertit en un periodista freelance especialitzat en l’espai post-sovi猫tic. 

Quan finalment va esclatar la guerra R煤ssia-Ucra茂na, va tornar a l’Est d’Europa per informar-ne, per貌 com que era conscient que els serveis secrets ucra茂nesos li tenien l’ull posat, va viatjar a Pol貌nia, a tocar de la frontera ucra茂nesa, on ja comen莽aven a arribar persones refugiades. La seva darrera aparici贸 p煤blica va ser en una connexi贸 en directe des de l’estaci贸 de trens de Przemy艣l al programa La Sexta Noche. Aquella mateixa nit, el periodista fou detingut. L’endem脿, el Govern polon猫s va publicar un comunicat confirmant-ne la detenci贸 i informant que l’acusaven d’un delicte d’espionatge, penat amb deu anys de pres贸. El representant de l’Ambaixada espanyola no s’hi va reunir fins vuit dies despr茅s de la detenci贸, i aquella mateixa tarda el Govern espanyol va comen莽ar a filtrar als mitjans que la teoria de l’espionatge rus no era forassenyada i que tenia una doble vida: la de Pablo Gonz谩lez i la de Pavel Rubstov, seguint el raonament de les autoritats poloneses. 

M’agradaria que el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol em truqu茅s i m’expliqu茅s qu猫 els ha dit el Govern polon猫s perqu猫 ells mateixos acceptin, emparant-se en el respecte a la legislaci贸 polonesa, que fa cinc mesos que ni tan sols podem parlar“, diu la seva esposa. “No demanem que facin d’advocats defensors, nom茅s que es respectin els seus drets. Qu猫 els va dir Pol貌nia perqu猫 acceptessin aquesta situaci贸?”. 

— 

L’activista solidari Jorge Fern谩ndez posa fi a la vaga de fam reivindicativa 

L’activista pels drets humans Jorge Fern谩ndez va posar el dissabte 9 de juliol fi a la seva vaga de fam de trenta-tres dies iniciada en protesta per la detenci贸 a Pol貌nia del periodista Pablo Gonz谩lez acusat d’espionatge rus.  

Els darrers dies, Fern谩ndez va decidir traslladar a Santa Perp猫tua de Mogoda (Vall猫s Occidental) la seva vaga de fam afegint a la protesta la reivindicaci贸 d'”un menjador social per atendre les fam铆lies vulnerables que at茅n l’Asociaci贸n de Paz de Santa Perp猫tua“. Dijous va iniciar una acampada a la pla莽a de la Vila. Va iniciar la vaga de fam coincidint amb els cent dies de l’empresonament del periodista. Fern谩ndez assegura que ha fet al voltant de 24 vagues de fam per diverses reivindicacions.  

Inicialment tenia previst fer-la al davant de la pres贸 Model de Barcelona per貌 la seva relaci贸 amb l’associaci贸 esmentada de Santa Perp猫tua de Mogoda el va fer decidir-se a traslladar-s’hi a aquest municipi.  

L’acampada ha format part de la Jornada Llibert脿ria pels Pobles Oprimits que diversos col路lectius organitzaven el dissabte 9 de juliol al municipi en solidaritat amb Fern谩ndez. L’acampada es va convertir en una jornada solid脿ria amb les fam铆lies sense recursos amb dinar popular, xerrades i m煤sica. Fern谩ndez va anunciar que posava fi a la vaga de fam perqu猫 el Parlament s’hauria acabat fent ress貌 de la seva reivindicaci贸. 

— 

LA CIMERA DE A MADRID HA TRA脟AR LA L脥NIA ESTRAT脠GICA DE L’ALIAN脟A MILITAR ATL脌NTICA LA PR脪XIMA D脠CADA, MARCADA PER LA DIVERSIFICACI脫 DELS HIPOT脠TICS ESCENARIS D’INTERVENCI脫 EN CONFLICTE, LA IRRUPCI脫 DE LA XINA POPULAR O 脌FRICA 

L’OTAN necessita enemics que justifiquin la seva exist猫ncia i els guanys milionaris de la ind煤stria armament铆stica, i ha aconseguit amb la invasi贸 russa un argument perfecte de cara a defensar la seva agenda davant l’opini贸 p煤blica. La cimera de Madrid ha servit per definir l’estrat猫gia a seguir durant els pr貌xims anys, per貌 ja l’agenda OTAN 2030 presentada el 2019, assenyalava les prioritats de l’alian莽a militar atl脿ntica en assegurar que l’OTAN es mantingui forta militar i pol铆ticament i adoptar un enfocament m茅s global. A m茅s, declarava com a amenaces el terrorisme, els atacs cibern猫tics, les tecnologies disruptives, el canvi clim脿tic i el desafiament de R煤ssia i la Xina Popular a l’ordre internacional. L’objectiu no declarat 茅s preparar-se per a continuar sent la garantia de continu茂tat del capitalisme i el liberalisme econ貌mic. 

Augment extraordinari del pressupost militar. En paraules del Representant Permanent de l’Estat espanyol a l’OTAN, Miguel 脕ngel Fern谩ndez-Palacios, cal esperar un futur pr貌xim que “s’assemblar脿 molt a una combinaci贸 de guerra freda i guerra cl脿ssica“. I la guerra, sigui per atacar o dissuadir, necessita armes. En aquest context, els Estats de l’alian莽a atl脿ntica es preparen per a aquest escenari, i, en els 煤ltims mesos, la pr脿ctica totalitat d’ells ha anunciat un augment dels seus pressupostos militars. Cal tenir present que, ja abans de la guerra  interimperialista a l’Est d’Europa, la despesa militar dels trenta Estats de l’OTAN representava el 64% del total mundial, i les exportacions d’armes recauen en un 76% sobre aquests pa茂sos. 

El cas m茅s paradigm脿tic 茅s probablement el d’Alemanya. El canceller socialdem貌crata Olaf Scholz anunciava recentment la creaci贸 d’un fons especial de 100.000 milions d’euros per a les Forces Armades, i un augment del pressupost militar anual fins a una quantitat superior al 2% del seu PIB. Amb aix貌, s’hauria de convertir en el tercer Estat amb un major pressupost militar, tot i ser el setz猫 en poblaci贸. Empreses d’armament alemanyes com Rheinmetall, Hensoldt o Heckler & Kock, en seran les grans benefici脿ries, mentre s’ha tornat a obrir el debat sobre el servei militar obligatori. 

Pedro S谩nchez considera que “davant les noves amenaces a un ordre internacional creat sota els valors d’igualtat, llibertat i just铆cia” 茅s necessari “refor莽ar la nostra capacitat de dissuasi贸” a trav茅s de “la modernitzaci贸 de les nostres forces armades” i “l’augment de la inversi贸 en defensa“. El Ministeri de Defensa del Govern espanyol ha demanat un augment de 3.000 milions d’euros en el seu pressupost, que serien atorgats com un cr猫dit extraordinari. La ministra de l’脿rea, Margarida Robles no ha dubtat en justificar-ho assegurant que invertir en Defensa vol dir “invertir en llocs de treball“. Per貌 la pol铆tica de creixement militar no passa nom茅s per augmentar-ne les partides econ貌miques, sin贸 tamb茅 per expandir-se. L’entrada de Su猫cia i Finl脿ndia a l’organitzaci贸 atl脿ntica busca posicionar-s’hi encara m茅s a prop de la Federaci贸 R煤ssia i establir-hi bases militars a pocs quil貌metres, aix铆 com dificultar el seu acc茅s a l’脌rtic, un territori estrat猫gic de primer nivell per a la  seva economia. L’argument de la dissuasi贸 sembla aqu铆 m茅s fal路la莽 que mai. A m茅s, tots dos Estats, ja fa anys que s贸n socis estrat猫gics de l’OTAN  i participen de forma peri貌dica en entrenaments militars conjunts.  

La por a la Xina Popular 

L’organitzaci贸 atl脿ntica assenyala la Federaci贸 R煤ssia i la Xina Popular com a principals “competidors estrat猫gics“, per貌 茅s aquesta 煤ltima la que centra totes les preocupacions. La Guia de Seguretat Estrat猫gica publicada aquest any per la Casa Blanca, afirma que la Xina Popular “茅s l’煤nic competidor potencialment capa莽 de combinar el seu poder econ貌mic, militar i tecnol貌gic fins a convertir-se en un desafiament sostingut a un sistema internacional obert i estable“. 

El creixement comercial i econ貌mic de la Xina Popular es presenta com una amena莽a al capitalisme global liderat pels Estats Units, portant tant a aquests com a la Uni贸 Europea a declarar-la com a “competidor sist猫mic“. El proper Concepte Estrat猫gic que s’ha aprovat a la cimera de Madrid especifica en qu猫 es concreta aquesta amena莽a per l‘OTAN, ja que aquesta organitzaci贸 se circumscriu, de forma te貌rica, a l’脿mbit militar. Per justificar aquesta denominaci贸, l’informe OTAN 2030 fa refer猫ncia a l’abast global de les capacitats militars xineses, al路ludint tant a la possessi贸 de m铆ssils intercontinentals com a l’espai i el ciberespai. Aix铆 mateix, assenyala la import脿ncia de monitorar la xarxa d’infraestructures digitals (xarxa 5G) i f铆siques (ports, aeroports), que la Xina construeix a tot el m贸n, per a prevenir possibles implicacions en l’脿mbit de la seguretat en els Estats atlantistes aliats. 

Creat el 2007, per貌 reactivat recentment, el Quad 茅s un f貌rum estrat猫gic de cooperaci贸 militar que inclou els Estats Units, Austr脿lia, el Jap贸 i l’脥ndia, els dos 煤ltims grans rivals regionals de la Xina Popular. A m茅s, segons dades del Conflict Management and Peace Science Journal, el nip贸 茅s l’Estat amb m茅s bases militars nord-americanes (42) i Corea del Sud el tercer (30), sumant entre tots dos m茅s de vuitanta mil efectius. Lles obligacions de defensa m煤tua dels Estats Units amb certs Estats asi脿tics, podria portar a un enfrontament directe amb la Xina Popular en cas que patissin una agressi贸 per part d’aquesta, de manera que els aliats de l’organitzaci贸 atl脿ntica es veurien obligats a intervenir tot i que el fam贸s article 5 del tractat fa refer猫ncia, 煤nicament, a un atac en territori europeu o nord-americ脿. 

Els moviments migratoris com a amena莽a. La mirada cap a la Xina Popular, cal encaixar-la tamb茅 en l’objectiu marcat per l’OTAN d’adoptar un enfocament m茅s global. Amb la desintegraci贸 de la Uni贸 Sovi猫tica, l’organitzaci贸 veu caure l’enemic que justificava la seva exist猫ncia, i adopta la totalitat del planeta com el seu radi d’actuaci贸. Els Balcans, Afganistan o L铆bia ja n’han patit les conseq眉猫ncies, per貌 des de fa un temps els aliats atlantistes han centrat tamb茅 la mirada m茅s al sud. Consideren el Sahel com “un territori d’extraordin脿ria import脿ncia estrat猫gica” per a Europa i el Mediterrani, i la fragilitat de certs Estats, el terrorisme o la migraci贸 com un desafiament a la seva pr貌pia seguretat. A m茅s, els aliats veuen amb preocupaci贸 com la Federaci贸 Russa en l’脿mbit militar (principal exportador d’armes a l’脌frica, mercenaris del grup Wagner鈥) i la Xina Popular comercial i econ貌micament, es posicionen amb for莽a el continent que els Estats europeus s’havien repartit fa poc m茅s d’un segle. 

Especialment preocupant 茅s el fet de posar en un mateix sac el terrorisme i la migraci贸. L’agrupaci贸 naval Standing OTAN Maritime Group 2, formada per diferents vaixells de guerra, navega el Mediterrani en tasques de vigil脿ncia i, des de 2015, reconeix haver intensificat els serveis d’intel路lig猫ncia i reconeixement, per tal de monitorar els moviments migratoris i aportar informaci贸 als guardacostes turcs, grecs i a l’ag猫ncia europea de fronteres coneguda com a Frontex. Tamb茅 compta una base militar a Sigonella (Sic铆lia), des d’on avions no tripulats patrullen el Mediterrani per controlar les embarcacions procedents del nord d’脌frica. El Govern espanyol ha mostrat en la cimera de Madrid que cal endurir encara m茅s la pol铆tica migrat貌ria i els principis de l'”Europa fortalesa”, i assenyala la migraci贸 irregular com una “amena莽a h铆brida“. Per al ministre d’exteriors espanyol, Jos茅 Manuel Albares, el “flanc sud” podria arribar a necessitar una “reacci贸 defensiva de l’OTAN exactament igual que el flanc est (R煤ssia)“.  S’espera que els forts episodis de fam que viu el continent, portin a migrar a milers de persones en els pr貌xims mesos, i la pujan莽a de les ideologies racistes promogudes per partits d’extrema dreta a gaireb茅 tots els Estats de l’alian莽a atl脿ntica, obliguen aquests a anticipar-se militaritzant les fronteres cada cop m茅s al sud.  

— 

Capitalisme, interimperialisme i autodeterminaci贸 

A t铆tol documental reprodu茂m part d’una entrevista a I帽aki Gil de San Vicente, amb qui discrepem de certes posicions ideol貌giques per貌 tenen inter猫s les seves cr铆tiques al sistema hegem貌nic aix铆 com l’exposici贸 que fa de les contradiccions interimperialistes en les q眉estions de l’autodeterminaci贸 del pobles:   

Com al Donbass, el dret a l’autodeterminaci贸 del poble catal脿 i basc est脿 prohibit per l’OTAN”  

Llegim a la Directa (11/07/2022) una entrevista a I帽aki Gil de San Vicente. Directa li pregunta si l’exist猫ncia de l’OTAN els darrers anys s’ha normalitzat, els pocs moviments que s’hi oposen s贸n molt petits i, arran de la guerra a Ucra茂na, nous Estats demanen entrar-hi. Ell contesta que aix貌 passa “per diverses raons. Una 茅s que el que a l’Estat espanyol anomenem “l’esquerra de la seva majestat” i a la resta d’Europa reformisme ha viscut un proc茅s d’acceptaci贸 de les regles del joc de la Uni贸 Europea i de l’estructura parlament脿ria europea. Tamb茅 d’acceptaci贸 de la indifer猫ncia de la gent de classe treballadora respecte del que fa Europa, l’imperialisme europeu, els crims d’Europa i, per tant, l’OTAN. A l’Estat espanyol, l’any 1986 es va celebrar un refer猫ndum d’entrada a l’alian莽a atl脿ntica i nom茅s tres nacions vam dir que no: catalans, canaris i bascos. Hi ha hagut una lenta caiguda de la mobilitzaci贸 propiciada per aquesta normalitzaci贸, que alhora est脿 influenciada pel gir cap al centre de les forces revolucion脿ries, que han acceptat la l貌gica de la democr脿cia burgesa a Occident.” “… Molta gent, encara que sigui prolet脿ria i de nacions oprimides, ent茅n que la manera menys dolenta de viure a Europa -respecte a l’est d’Europa, el nord d’脌frica, Turquia o Palestina- 茅s creure que vius en un oasi i aix貌 fa que s’oblidin els crims. Es va veure clar a la guerra de Iugosl脿via i amb la seva destrucci贸 del 1991 al 1999. Tamb茅, en tots els crims contra l’Iraq, independentment de la valoraci贸 que cadasc煤 pugui fer sobre el govern de Sadam Hussein. Les dues guerres contra l’Iraq van deixar un saldo gegant de morts鈥 Simplement per l’embargament socioecon貌mic imposat de l’any 91 al 93, van morir mig mili贸 de nens iraquians per fam i malalties enmig de la passivitat europea. Tamb茅 ho vam viure el 2011 amb la destrucci贸 de L铆bia, quan molta gent de l’esquerra europea ho aplaudia, com a S铆ria.” “Abans de la crisi del 2010, el panorama europeu va entrar en una normalitat on fins i tot a aquelles nacions que havien dit no a l’OTAN van apagar la mobilitzaci贸. […] al Pa铆s Basc es va normalitzar l’exist猫ncia del pol铆gon de tir de les Bardenas, on venen els avions nord-americans de l’OTAN a llan莽ar bombes, bombes que exploten. Un any abans que ens fiquessin a cops dins l’OTAN, encara que hagu茅ssim dit que no, el 70% de les bombes explosives i coets que els avions nord-americans utilitzaven en pr脿ctiques es van tirar en territori basc. Alguns hem vist llan莽ar bombes a Navarra i com l’expansi贸 de l’aire arriba fins a un quil貌metre i mig m茅s lluny鈥 Ara, a Andalusia, comencen a recuperar mobilitzacions, per貌 la ra贸 fonamental per no fer-ho 茅s l’acceptaci贸 de la l貌gica.” “El 2007-2008 va arrencar una crisi i alguna gent va comen莽ar a adonar-se que Europa girava cap a un govern molt autoritari. Per exemple, cal recordar que tant el Pa铆s Basc com els Pa茂sos Catalans tenim territori dins de l’Estat franc猫s, i Fran莽a 茅s un govern nuclear, amb bombes nuclears, que ha anat imposant mesures draconianes i dures, no sols arran de les armilles grogues. A partir del 2009, quan la crisi va comen莽ar a afectar Europa, aquestes situacions van comen莽ar a radicalitzar-se. Amb la destrucci贸 de L铆bia el 2011 i el que va venir despr茅s el 2015, amb el malestar social que hi havia a moltes parts del m贸n, l’OTAN va comen莽ar a apar猫ixer com un petit monstre. El que la gent no sap 茅s que a la fi del segle XX, per pressi贸 de la dreta europea, l’OTAN va assumir que una vegada l’URSS havia fet implosi贸 i el Pacte de Vars貌via havia deixat d’existir, una de les seves funcions era garantir la integritat territorial dels estats que formaven la Uni贸 Europea.” “A partir del 2014, vaig ser testimoni de l’esperan莽a que una gran part del poble catal脿 tenia en qu猫 la UE impuls茅s el proc茅s catal脿, per貌 els qui ja 茅rem cr铆tics amb l’OTAN i amb la Uni贸 Europa advert铆em que no es fessin il路lusions. Aquestes il路lusions estaven prohibides d’arrel perqu猫 l’OTAN havia assumit ser garant de la unitat territorial de Fran莽a, d’Espanya i de tots els estats. I aix铆 ha estat: Europa va dir que tururut perqu猫 darrere hi havia l’OTAN. Els Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza a terres basques, la policia foral a Nafarroa o la policia francesa a Iparralde o Perpiny脿, s贸n forces controlades per l’OTAN, una estructura que va penetrant. En la mesura que la crisi del 2008-2010 demostrava que hi havia una situaci贸 insuportable i que el poder repressiu augmentava, les nacions oprimides s’adonaven que no sols s’enfrontaven a poders tradicionals, sin贸 a una estructura europea. Aix貌 ha esclatat despr茅s de S铆ria, per貌 tamb茅 a Kazakhstan, a Bielor煤ssia i finalment a Ucra茂na. A partir d’aqu铆, els posicionaments categ貌rics de l’Estat franc猫s i espanyol, d’Alemanya o Gran Bretanya van ser que els ucra茂nesos es matessin si volien, per貌 que l’OTAN prohib铆s de totes totes que hi pogu茅s haver un refer猫ndum d’autodeterminaci贸 de les rep煤bliques populars del Donbass. Tot i que ja l’havien fet i l’havien guanyat amb un 91% l’any 2014, l’OTAN el prohibeix mentre ja duien 14.000 morts i un mili贸 d’exiliats. R煤ssia va advertir que ja no es podia retrocedir m茅s, que s’estaven posant coets i m铆ssils nuclears a deu minuts de Moscou i a cinc de Minsk amb l’entrada de Finl脿ndia i Su猫cia a l’OTAN. A m茅s, Leningrad, Sant Petersburg, queda a 130 quil貌metres dels coets nuclears de l’OTAN i per aix貌 R煤ssia ha dit prou. Com al Donbass, el dret a l’autodeterminaci贸 del poble catal脿 i basc est脿 prohibit per l’OTAN, que 茅s qui garanteix a l’Estat espanyol que arribi petroli i gas relativament barat, tamb茅 menjar i, respecte al S脿hara, aliances amb el Marroc o que es controli la migraci贸 que Europa ha provocat amb el seu saqueig sistem脿tic.” 

Sobre la pregunta que estan resorgint algunes plataformes anomenades per la pau i contra l’OTAN ell contesta: “Crec que 茅s tard, hi ha hagut massa anys de passivitat. A Andalusia les manifestacions contra les bases nord-americanes s’han anat abandonant, fins i tot per part del mateix Partit Comunista i Esquerra Unida que ara ni les convoquen. 脡s l’esquerra independentista andalusa i sectors de l’esquerra internacionalista espanyola qui surt a exigir el desmantellament de les defenses nord-americanes. Aix貌 passa a tot arreu, tamb茅 al Pa铆s Basc amb el pol铆gon de tir. Aix铆 mateix, 茅s interessant analitzar la funci贸 del port de Val猫ncia i de Barcelona a l’eix mediterrani i dels Pa茂sos Catalans en tota la composici贸 actual. […] hi ha hagut deixadesa i normalitzaci贸. […] tamb茅 ha penetrat la ideologia del pacifisme contra una m脿quina tremenda que ha causat un munt de morts al m贸n. Enfront d’aquest monstre, demanar pau pot servir en algun moment per a sectors molt suaus, amb una consci猫ncia molt baixa, amb moltes pors, que no han volgut estudiar la hist貌ria o no s’han preocupat per les contradiccions de fons. Al Pa铆s Basc, cada vegada som m茅s els que diem que el pacifisme no val contra l’OTAN i que la consigna per la pau no t茅 sentit. […] No cal reivindicar una pau abstracta sin贸 una pau justa, aconseguida despr茅s del dret a la resist猫ncia. La reivindicaci贸 “no a la guerra, pau” els va molt b茅 a ells i aix貌 茅s el que hem d’explicar a la gent que encara es mou en aquest nivell de dubte i d’imprecisi贸. Alg煤 pensa que les bases nord-americanes a l’Estat espanyol permetrien una rep煤blica a Catalunya? Cal que l’ex猫rcit nord-americ脿 se’n vagi de les bases que ocupa a Andalusia, al Pa铆s Basc i als Pa茂sos Catalans. Els vaixells han d’abandonar aquest territori com a condici贸 sine qua non. Despr茅s que totes les seves tropes marxin, comen莽ant per la Gu脿rdia Civil que 茅s un cos supeditat a les ordres de l’OTAN, han de donar la paraula als pobles. “… Alg煤 pensava que un acord amb la democr脿cia espanyola permetria que Catalunya, de forma democr脿tica i pac铆ficament, segu铆s pel seu cam铆? La mateixa burgesia catalana va dir que ni parlar-ne, igual que a Can脿ries i al Pa铆s Basc. Ara, totes les burgesies a l’Estat espanyol s贸n netament pro otanistes perqu猫 han vist que el capitalisme europeu solament pot sobreviure com a capitalisme propi per a ells i les seves riqueses si obeeixen als Estats Units. El capitalisme actual es troba en una crisi que no existia llavors, l’esgotament d’un munt de recursos 茅s molt m茅s greu que al 86 i, sobretot, hi ha uns poders que estan agafant Europa amb tenalles. L’auge del poder a Eur脿sia, aix铆 com el poder que representa R煤ssia, la Xina, l’Iran, el Pakistan i l’脥ndia possiblement, o el que passa a l’Am猫rica Llatina, est脿 desbordant ja Europa i els Estats Units. La burgesia europea sap que la seva 煤nica garantia del vell somni, on Europa dirigeix el m贸n amb el perm铆s dels Estats Units, nom茅s ser脿 si obeeixen als Estats Units. I Ucra茂na 茅s un focus per a totes aquestes burgesies europees que s’han de preparar per al front intern dins d’Europa, aquest front contra les classes treballadores. Totes les mesures de repressi贸 que s’estan prenent, de limitaci贸 de llibertats, d’augment d’autoritarisme, racistes, feixistes鈥 tot est脿 consentit per l’OTAN i les burgesies, encara que despr茅s en una situaci贸 d’eleccions el feixisme a l’Estat franc猫s per exemple hagi estat frenat per Macron, per貌 aix貌 s贸n disputes entre les mateixes burgesies. Res m茅s.” […].  

— 

La guerra interimperialista a l’Est d’Europa dispara les migracions des de l’脌frica 

La guerra de l’Est d’Europa t茅 cada cop m茅s implicacions en l’脿mbit geopol铆tic. L’escassetat de combustibles i gas per les sancions imposades a R煤ssia, aix铆 com la inflaci贸 i l’al莽a de preus derivada de l’escassetat del blat, porten molts Estats del m贸n a una situaci贸 l铆mit. 脡s el cas la majoria de pa茂sos africans, la seguretat aliment脿ria dels quals ja va perillar a causa de la pand猫mia de covid-19, i les fams del qual empenyen novament molta gent desesperada cap a Europa. Els darrers dies, l’arribada de migrants cap al vell continent ha augmentat un 26%, segons l’Organitzaci贸 Internacional de les Migracions (OIM). 

Almenys 25 pa茂sos del continent afric脿 depenen directament del subministrament de cereal de R煤ssia o Ucra茂na, amb un ter莽 del total de les importacions de blat, mentre que 15 pa茂sos arriben a importar la meitat del blat d’aquests dos prove茂dors. Aquestes dades es desprenen d’un estudi de la Uni贸 Europea publicat el mar莽 passat en qu猫 s’avaluava l’impacte de la guerra de l’Est d’Europa sobre el desenvolupament i el comer莽. Entre el 2018 i el 2020, l’脌frica va importar 3.700 milions de d貌lars en blat de R煤ssia i 1.400 milions de d貌lars d’Ucra茂na, fet que es torna preocupant amb el tall de subministraments. 

Tot i ser una regi贸 de terres riques i verges i de recursos h铆drics sense explotar, el continent afric脿 dep猫n en gran manera de la importaci贸 aliment脿ria i 芦qualsevol crisi en la distribuci贸 l’afectar脿 directament禄, va assegurar Youssef Cherif a El Peri贸dico, analista pol铆tic especialista al Nord d’脌frica i col路laborador de l’Institut Europeu de la Mediterr脿nia (IeMed). Aquest flux, sumat a les sequeres i epid猫mies al continent de qu猫 organitzacions com Metges Sense Fronteres han informat, provoca una situaci贸 especialment preocupant. 芦Fins i tot els pa茂sos que depenen d’altres fonts de producci贸 estan patint, perqu猫 els preus s’han disparat a escala mundial i la majoria d’aquests pa茂sos tenen els seus propis problemes econ貌mics estructurals禄, va raonar Cherif. 

Fam a 脌frica. Un total de 828 milions de persones s’han vist afectades per la fam el 2021, 46 milions m茅s que l’any anterior i fins a 150 milions m茅s que el 2019, segons un nou informe de l’ONU. Del total m茅s d’un ter莽 correspon a l’脌frica (278 milions). All脿, una de cada cinc persones (el 20,2% de la poblaci贸) s’enfrontava a la fam el 2021, segons l’estudi, i tot apunta que el proper per铆ode donar脿 xifres encara m茅s elevades. 

En aquest sentit, si la guerra de l’Est d’Europa es continua prolongant en el temps i no es troba una soluci贸 al flux mercantil, 芦les fams prendran especial rellev脿ncia al continent, cosa que pot provocar conflictes i pand猫mies, aix铆 com una forta onada migrat貌ria cap a Europa禄, va assegurar Cherif. No 茅s estrany, ja que la Hist貌ria avala aquesta tend猫ncia. Aquesta situaci贸 amena莽a especialment el Magrib i el sud d’Europa. La tend猫ncia apunta que hi haur脿 una onada migrat貌ria. Segons l’OIM, nom茅s al Regne d’Espanya, des del 28 de juny l’arribada de migrants ha augmentat un 13%, dels quals un 36% procedeix de l’脌frica subsahariana, un altre 31% d’Alg猫ria i un altre 28% del Marroc. 

La diplom脿cia entre els pa茂sos del Magrib i el Govern espanyol no passa precisament pel millor moment. S’ha produ茂t un canvi de cromos en les relacions entre el Regne d’Espanya, el Marroc i Alg猫ria. La prova clara i m茅s recent va ser l’actuaci贸 de la gendarmeria marroquina a l’煤ltim salt a la tanca de Melilla del 24 de juny. 芦Els algerians i els marroquins s贸n molt conscients de la preocupaci贸 europea per les migracions禄, va assegurar Cherif. L’analista vaticina que Alger pressionar脿 el Govern espanyol respecte a les seves relacions amb el Marroc i la q眉esti贸 del S脿hara Occidental, i Rabat intentar脿 pressionar Madrid perqu猫 mantingui la seva posici贸 sobre el S脿hara Occidental, i tamb茅 per tenir el Regne d’Espanya com a aliada per augmentar el finan莽ament europeu i mitigar les cr铆tiques europees sobre la democratitzaci贸 i els drets humans. 

Recentment, l’OTAN va incloure en el seu concepte estrat猫gic adoptat el juny en la Cimera a Madrid els reptes que es plantegen al ve茂natge meridional. D’aquesta manera, es consolida una actitud de vigil脿ncia que l’OTAN gaireb茅 no havia materialitzat al flanc sud. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com