Juny 16, 2022
Per Nord-Estl Libertari
175 vistes

       FULLS LLIURES 

           Premsa comunista llibertària antiimperialista 

                       Full núm. 9. Juny de 2022 

Editorial   

 

El capitalisme és la crisi i la guerra. Hi ha una competició burgesa i interimperialista cada vegada més armada. Patim una economia de guerra en el marc de l’horitzó energètic. El conflicte OTAN-Federació Russa marcada diverses qüestions, com l’energètica i les seves diverses implicacions, sigui l’economia i la geopolítica. En aquest context la guerra interimperialista provoca una mutació global. En el marc de les mobilitzacions contra la guerra a l’Est d’Europa cal introduir la lluita social contra l’enviament d’armes a Ucraïna, per la retirada de missions militars a l’estranger –especialment a l’Est d’Europa–, contra l’augment de la despesa militar i contra la pujada de preus. En aquesta realitat cal explicar a la població que l’economia de guerra, que patim des de l’esclat de la guerra a l’Est d’Europa, vol dir que l’Europa Occidental, Central i els països nòrdics, en mans de la Unió Europea i la OTAN, estan política, social i econòmicament formen part de la contesa atlantista amb la Federació Russa i per això estem patint els efectes col·laterals de la guerra interimperialista. Per això cal rebutjar la guerra, com fa la contracimera pacifista a la de la OTAN a Madrid. 

Contra la guerra i per la resposta de revolució social, ecològica i proletària !!!   

— 

El 18 DE JUNY EN EL MARC D’ACTES DE LA CONTRACIMERA DELS POBLES PER LA PAU HI HAURÀ A BARCELONA UNA TROBADA 

El dissabte 18 de juny, de 10:00h a 19:30h, s’organitza a Barcelona una trobada oberta contra la propera cimera a Madrid de la OTAN. Hi haurà ponències, debats, tallers, germanor, un dinar popular, música en viu a l’Espai Joves Girapells (carrer Teodor Llorente núm. 20). 

Organitza: la Plataforma per la Pau, Contra les guerres, OTAN No, Bases fora

— 

El 19 de juny manifestació antimilitarista contra la guerra a Aviano (Friûl-Vignesie Julie) 

Hi ha convocada una manifestació contra la guerra i els exèrcits el diumenge 19 de juny a Aviano (Pordenone, Friûl-Vignesie Julie, Itàlia), on hi ha una base militar USAF, que forma part dels USA Air Forces in Europe, una part de l’estructura de la OTAN

— 

La majoria de la població a Itàlia està en contra de l’enviament d’armament a Ucraïna  

A mesura que s’enquista la guerra interimperialista a l’Est d’Europa creix a Itàlia el nombre de persones que estan fartes d’haver de pagar les conseqüències del conflicte bèl·lic com l’alça generalitzat de preus en el mercat i en les energies. El descontent de la població ha reviscut una pulsió contra la OTAN i l’imperialisme USA que no s’havia arribat a apagar mai. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial interimperialista la població italiana ha tingut una orientació pacifista en general quan es presenta una possibilitat d’intervenció militar real. La gent veu la guerra a l’Est d’Europa com un afer que lo crea greus problemes del dia a dia econòmic i domèstic. Pensa que Itàlia no és una gran potència i que s’ha d’ocupar dels seus propis afers en comptes dels de la OTAN i els USA.  

Segons un sondeig de principis de juny fet pel diari Corriere della Sera, un 44 % de la gent consultada no està a favor de cap de les parts en la guerra a l’Est d’Europa. El 17 de març era el 38 %. Les dades de l’agència de sondejos Ipsos mostren que més de la meitat de la població està en contra d’enviar armament a Ucraïna. I una enquesta del programa Piassa Pulita diu que el 60,8 % de la població està en contra està en contra el comportament de la OTAN en la guerra. Es calcula que hi ha set milions d’electors decebuts que aposten pel pacifisme. Per contra, el govern de Mario Prodi i el Partit Demòcrata defensen la guerra interimperialista a l’Est d’Europa i la política bel·licista de la OTAN, que properament celebrarà una cimera a Madrid.       

— 

La guerra interimperialista a l’Est d’Europa rellança el gas i el petroli i complica els objectius del projecte de capitalisme ‘verd’ 

Des que la Unió Europea va començar a adoptar mesures per acabar amb la seva dependència del gas i el petroli rus, els àmbits més complexos de la seva massiva campanya de sancions, tota la conversa s’ha centrat en com reemplaçar els hidrocarburs russos amb importacions des de tercers països. Les renovables amb prou feines han entrat en l’equació, malgrat que fa una crida a reduir a la meitat les emissions d’efecte hivernacle abans del 2030. 

La guerra interimperialista a l’Est d’Europa ha comportat un període d’extraordinària bonança per als productors de combustibles fòssils, just quan les seves perspectives de futur començaven a esborrar-se per la transició al capitalisme anomenat ‘verd’ iniciada a diversos continents. Els beneficis del sector energètic fòssil no han deixat de batre rècords. Només el primer trimestre de l’any, les 28 companyies de petroli més grans del món van registrar un benefici conjunt de més de 100.000 milions de dòlars, les millors xifres per a moltes de l’última dècada. Per a la nord-americana ConocoPhillips van augmentar un 375% respecte el mateix trimestre de l’any passat, segons una anàlisi del diari The Guardian. Per a l’holandesa Shell, el 182%; per a la britànica BP, un 137%. I el mes passat, el gegant saudita Aramco es va situar novament com la companyia més valuosa del planeta, un tron ocupat fins aleshores per Apple. Les petrolieres no estan soles en el banquet. Amb la intenció confessa de reemplaçar el gas rus, la guerra ha reactivat la inversió en el sector gasístic, tant en la producció com en la construcció de gasoductes, com l’intent del Govern espanyol de ressuscitar el projecte transfronterer MidCat— o de nous terminals per processar el gas natural liquat (LNG) transportat en vaixells metaners, segons un informe recent del Climate Action Tracker (CAT).  

Febre de l’or gasística. La majoria de Governs s’entreguen a una febre de l’or per construir noves infraestructures gasístiques. Està passant a Europa, però també a Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica. Estats com Alemanya, Grècia, Estònia, Holanda o Itàlia han anunciat la construcció de nous terminals de LNG. Els USA han signat un acord amb la Unió Europea per triplicar les seves exportacions al continent europeu durant la propera dècada. Itàlia ha tancat acords semblants amb Egipte i Algèria. Alemanya, amb Qatar i en negocia un altre amb el Senegal. I en paral·lel, vells projectes encallats, com el gasoducte Transaharià (Nigèria-Níger-Algèria), s’han reactivat, alhora que augmenta la producció domèstica al Canadà, Noruega, els USA o el Japó. El 2020 Europa va importar 115 bilions de metres cúbics de gas LNG. Si tots els projectes anunciats s’acaben construint, estarà en condicions d’importar-ne el doble, cosa que segons el CAT podria generar un escenari d’excés de capacitat. Les conseqüències d’aquesta expansió, incentivada pels altíssims costos de l’energia, no se li escapen a ningú. El mes d’abril passat el Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l’ONU va tornar a repetir que és necessari que les emissions d’efecte hivernacle es redueixin a la meitat a finals d’aquesta dècada si el món vol evitar les conseqüències més catastròfiques del canvi climàtic. Per aconseguir-ho, va advertir l’any passat l’AgènciaInternacional de l’Energia, no s’haurien d’iniciar noves prospeccions de gas i petroli. Però el paradigma ha canviat per les urgències dels Governs per trobar solucions a curt termini. Nombrosos projectes de LNG feia anys que estaven aturats a la Unió Europea, s’havien cancel·lat o tenien problemes per trobar finançament en el context de la transició al capitalisme ‘verd’. Ara es tornen a veure com a viables. Molts d’aquests projectes de la indústria no estan concebuts per reemplaçar el gas rus, sinó que tenen en un cicle vital molt més llarg. de dècades de vida. De mitjana, els projectes de gas necessiten operar 20 anys perquè els seus inversors recuperin els diners. Aquesta crisi es torna  una oportunitat perduda, com ho van ser per a molts els plans de recuperació postcovid.  

— 

Els avions made in Spain amb què l’Aràbia Saudita bombardeja el Iemen 

Les evidències d’atrocitats, amb crims de guerra, que es cometen al Iemen per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units s’amunteguen des de fa anys: bombardejos sistemàtics sobre població civil, hospitals, escoles i barris residencials han quedat acreditats als informes d’ONG i del grup d’experts de l’ONU. Però això no ha servit per canviar la política de venda d’armes espanyola, que des del 2015 fins al primer trimestre de l’any passat (les últimes dades disponibles), ha venut als dos Estats del Golf armes per valor de 1.600 milions d’euros, que tenen un paper clau en aquests bombardejos: els caces Eurofighter Typhoon i els avions A330 MRTT, que els permeten abastir-s’hi de combustible en ple vol. Són aparells fabricats a Illescas (Toledo) i Getafe (Madrid) i han estat utilitzats en els bombardejos al Iemen.  

Airbus i Iberia. Alguns components de l’avió Eurofighter que es fabriquen a les instal·lacions d’Airbus a l’Estat espanyol són lliurats a BAE Systems al Regne Unit i d’allà són exportats a l’Aràbia Saudita. Des de l’inici del conflicte s’han lliurat aeronaus de reabastiment en vol A330 MRTT així com peces directament a l’Aràbia Saudita. A més, hi ha informacions públiques que indiquen que algunes d’aquestes aeronaus eren sotmeses a tasques de manteniment a l’Estai espanyol. Diverses fonts d’informació, incloses les governamentals, han confirmat l’ús d’Eurofighters Typhoon en els bombardejos aeris que du a terme la coalició al Iemen des del març del 2015. Fonts de Defense News confirmen que tant l’Aràbia Saudita com els Emirats Àrabs Units han fet servir l’aeronau de reabastiment A330 MRTT fabricada per Airbus Espanya, en la seva campanya aèria al Iemen. Es calcula que gairebé 20.000 persones han mort o han resultat ferides en uns 25.000 atacs aeris de la coalició encapçalada per l’Aràbia Saudita i els Emirats des del 2015 al Iemen, en un conflicte que ha deixat 2,5 milions de desplaçats interns en un dels països més empobrits del món, que pateix ara mateix la pitjor crisi de fam del planeta. 

Emparats en el secret d’Estat. Malgrat les evidències aclaparadores, les exportacions d’armes espanyoles al Golf han continuat emparades en la llei de secrets oficials del 1968.  

No hi ha cap dubte que l’Estat espanyol ha contribuït de manera decisiva als bombardejos saudites al Iemen, sobretot amb el reabastiment dels avions en vol, que permet fer les operacions molt menys costoses i arriscades perquè els aparells es queden en zona de combat i no han de tornar a la base. Sí que se sap que continuen els lliuraments de les fragates encarregades per l’Aràbia Saudita a Navantia, l’empresa pública de construcció naval. Les operacions de manteniment dels avions lliurats a l’Aràbia les ha fet durant la guerra una subcontractada d’Iberia, i els mateixos informes del Govern espanyol acrediten l’enviament de peces de recanvi”.  

Responsabilitat penal de directius i responsables polítics 

L’objectiu d’algunes ONG és que el Tribunal Penal Internacional (TPI) investigui el cas, eventualment per portar a la Haia els directius de les empreses implicades i també els responsables polítics que van autoritzar les exportacions. Els principis rectors de les Nacions Unides sobre les empreses i els drets humans exigeixen a les empreses del sector armamentístic i als responsables polítics que facin una avaluació de riscos, i l’Estatut de Roma del TPI preveu responsabilitats penals per complicitat, encobriment o col·laboració en crims de guerra o en el subministrament de mitjans per cometre’ls. La petició d’investigació al TPI ja es va presentar el desembre del 2019 i, ara per ara, no s’ha rebut resposta, tot i que la Fiscalia del Tribunal ha demanat informació addicional. Les entitats que denuncien confien que almenys el TPI insti a investigar les fiscals amb qui treballa en els Estats implicats en l’enviament d’aquest tipus d’armament: el Regne d’Espanya, el Regne Unit, França i Alemanya. En aquest sentit no serveix per a res la reforma del reglament d’exportació d’armes que va aprovar l’any passat el Govern espanyol. 

— 

Les famílies acollidores de refugiades d’Ucraïna, desemparades 

La Generalitat retreu que el pla estatal només cobreix 5.028 persones allotjades, quan n’hi ha un total de 21.507 

Lamenten que no es transfereixi “ni un euro” per reforçar els serveis d’acollida 

Segons publica el diari El Punt Avui quan s’han complert més de tres mesos de l’inici de la guerra a l’Est d’Europa, continuen arribant cada dia amb tren a l’estació de Sants un centenar de persones desplaçades procedents d’Ucraïna. Són moltes menys que els milers que arribaven a l’inici de la guerra i que la Creu Roja atenien a peu d’andana per si volien continuar el viatge o decidien quedar-se a Barcelona. A mitjan maig, els dispositius d’emergència acollien 5.028 persones dins del programa estatal espanyol d’asil que coordina la Creu Roja i que cobreix la manutenció i l’estada de la gent que ha fugit de la guerra. 

L’arribada constant de refugiades ha fet que la Creu Roja hagi derivat 4.248 persones a altres entitats i comunitats autònomes que tenien places disponibles. Però, hi ha cada cop més dones i criatures refugiades que retornen a les terres d’Ucraïna més allunyades dels combats. El gros més important de desplaçades queden al marge del programa estatal d’asil, i es calcula que el 70% de les refugiades estan allotjades en xarxes de familiars i coneguts. Segons les dades de la Generalitat, hi ha registrats 21.507 refugiades ucraïneses atesos pels municipis i la mateixa Generalitat. 

L’Estat s’hagi “desentès” en l’acollida de les refugiades al Principat de Catalunya, perquè no s’ha rebut “ni un euro” dels fons europeus destinats a la protecció temporal de les persones desplaçades. En vista de la “negligència” del Govern espanyol el de la Generalitat ha hagut de reforçar els serveis d’acollida “amb recursos propis” per acompanyar els municipis en els programes d’acollida. Si l’Estat “no transfereix un mínim” dels 1.200 milions d’euros dels fons europeus anunciats, les famílies acollidores continuaran “desemparades“, perquè no hi ha recursos disponibles per a les persones desplaçades, i assegura que s’han reforçat els programes de la xarxa de primera acollida amb 2,9 milions d’euros per als Ajuntaments i Consells Comarcals, contractant 54 agents més d’acollida, per ajudar a millorar la tramitació de la targeta sanitària, l’escolarització de les criatures, les traduccions i els itineraris d’ocupació professional. 

Al Principat de Catalunya s’han escolaritzat en els darrers tres mesos 5.145 alumnes ucraïnesos a les escoles i instituts. Al Principat de Catalunya el Cos Nacional de Policia espanyola ha tramitat 25.000 proteccions temporals des del 14 de març, de les quals 17.000 a Barcelona, 3.500 a Girona, 1.700 a Lleida i 2.800 a Tarragona. La protecció temporal, que dona accés a permís de residència i dret a treballar, té una duració mínima d’un any i es podrà prorrogar fins a tres en funció de la situació a Ucraïna. 

— 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com