Juliol 30, 2021
Per Nord-Estl Libertari
182 vistes


Frans Masereel (1925)

Frans Masereel (1925)

MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST 

El 30 de juliol de 1889 neix a Blankenberge (Flandes Occidental, Flandes) l’artista gravador, antimilitarista, pacifista i llibertari, sedu茂t pel boxevisme, Frans Laurent Wilhelmina Adolf Lodewijk Maseree 

Durant la Guerra Civil entr脿 a la Pen铆nsula per la frontera del Pirineu Oriental per lluitar contra el feixisme 

Frans Masereel: El 30 de juliol de 1889 neix a Blankenberge (Flandes Occidental, Flandes) l’artista gravador, antimilitarista, pacifista i llibertari, sedu茂t pel boxevisme, Frans Laurent Wilhelmina Adolf Lodewijk Masereel. El seu pare es deia Frans Jaak Masereel i la seva mare, Louise Adela茂de Ernestina Vandekerckhove.  

Fill d’una fam铆lia flamenca benestant, va efectuar brillants estudis a l’Acad猫mia de Belles Arts de Gant (Flandes Oriental, Flandes) els anys 1907-1908).  

Despr茅s viatjar脿 for莽a (Regne Unit de Gran Bretanya, Alemanya, Tun铆sia), fent servir les tres lleng眉es que parlava (angl猫s, alemany i franc猫s).  

En 1910 va arribar a Par铆s (Illa de Fran莽a), on va aprendre xilografia, i va publicar els seus primers gravats a la fusta en L’Assiette au Beurre, revista sat铆rica publicada per Henri Guibeaux, amic llibertari, amb qui es reunir脿 a Su茂ssa despr茅s de la declaraci贸 de la Gran Guerra.  

A Ginebra (Romandia, Arpit脿nia, Su茂ssa,) va treballar com a traductor per a la Creu Roja, va fer amistat amb Romain Rolland i Stefan Zweig, i col路labor脿 en la revista pacifista La Feuille, per a la qual, en tres anys, far脿 m茅s de mil il路lustracions. Traumatitzat pels horrors b猫l路lics i del militarisme, va emprar tot el seu talent en la realitzaci贸 de gravats antimilitaristes i va prendre part en companyia del seu amic Claude Le Maguet (tip貌graf, anarquista i insubm铆s) en la creaci贸 de Les Tablettes, revista pacifista editada entre 1916 i 1919.  

La seva fecunda carrera com a il路lustrador de llibres va comen莽ar amb el llibre de Romain Rolland Liluli, i seguir脿 amb llibres de Zweig, Verhaeren, Hugo, Coster, Whitman, Tolsto茂, Tagore, Vildrac, Maeterlinck, Duhamel, Wilde, Vermeylen, Montherlant i algun altre.  

En 1921 va tornar a l’Illa de Fran莽a, ja que no podia retornar a B猫lgica a causa del seu passat refractari durant la guerra interimperialista, i va produir un important treball art铆stic (gravats, pintures, aquarel路les…).  

Sedu茂t per la Revoluci贸 russa, donar脿 el seu cr猫dit al bolxevisme rus.  

L’agost de 1932 va participar a Amsterdam (‘Holanda Septentrional, Pa茂sos Baixos) en el Congr茅s contra la Guerra i el Feixisme. Viatjar脿 dues vegades a la URSS, en 1935 i en 1936, i s’adher铆 a l’Associaci贸d’Escriptors i Artistes Revolucionaris, organitzant cursos a l’Acad猫miaPopular de Pintura creada per la Uni贸 dels Sindicats del Sena.  

Marxar脿 a la Pen铆nsula durant la Guerra Civil, passant per la frontera del Pirineu Oriental, en defensa de la Rep煤blica Espanyola i lluitant contra el feixisme.  

En 1937 va realitzar els frescos murals monumentals per al Pavell贸 de B猫lgica i per al de la Pau de l’Exposici贸 Internacional de Par铆s i en juny de 1940, fugint de les tropes alemanyes que havien ocupat la seva llar a 脣quihen-Plage (Pas-de-Calais, Hauts-de-France), es va instal路lar un temps a Avinhon (Valclusa, Proven莽a, Occit脿nia), per refugiar-se despr茅s al departament d’脪lt e Garona (Occit脿nia) en 1943.  

Despr茅s de la Segona Guerra Mundial interimperialista, viur脿 a Ni莽a (Pa铆s Nisard, Alps Mar铆tims, Occit脿nia) i a Avinhon.  

A partir dels anys cinquanta del segle XX obtindr脿 el reconeixement internacional, quan obt茅 en 1950 el Gran Premi Internacional del Gravat de la Biennal de Ven猫cia (V猫neto) i 茅s nomenat membre de l’Acad猫mia Reial de B猫lgica en any despr茅s.  

En 1952 va fer els decorats per a un muntatge esc猫nic de La casa de Bernalda Alba, de Federico Garc铆a Lorca, a Berna (Cant贸 de Berna, Su茂ssa).  

En 1958 va viatjar a la Rep煤blica Popular de Xina i l’any seg眉ent va assistir a una gran exposici贸 organitzada en nom seu a Pequ铆n.  

Entre els seus llibres d’il路lustracions podem destacar Die Mutter (1919), Le Soleil (1919), Un fait divers (1920), Die Idee (1920), Histoire sans paroles (1920),Souvenirs de mon pays (1921), Visions (1921), Die Stadt (1925), Geschichte ohne Worte (1927) i Landschaften und Stimmungen (1929).  

La seva companya fou Laure Jos茅phine Louise Malcl猫s.  

Frans Masereel va morir el 3 de gener de 1972 al seu domicili d’ Avinhon i els funerals a la seva terra van tenir lloc a Saint-Amandsberg (Gant, Flandes Oriental, B猫lgica).  

La seva obra ha exercit una gran influ猫ncia en artistes com Lynd Ward o Clifford Harper.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com