Desembre 8, 2020
Per Nord-Estl Libertari
335 vistes


Francisco Afonso García durant el seu servei militar

Francisco Afonso García durant el seu servei militar

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 8 de desembre de 1902 neix a Valle Tabares (La Laguna) l’anarcosindicalista Francisco Javier Afonso García 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la Platja d’Argelers, El Barcarès i Sant Cebrià de Rosselló, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s’allistà en la 107 Companyia de Treballadors Estrangers i enviat primer a Saint-Florentin (Yonne) i després Faulquemont (Moselle), per a la construcció de la «Línia Maginot». Amb l’ocupació alemanya va ser fet presoner i finalment el 25 d’abril de 1941 va ser deportat com apàtrida al camp nazi Mauthausen, on morí el 13 de juny de 1942 

Francisco Afonso García: El 8 de desembre de 1902 neix a Valle Tabares (La Laguna, Tenerife, Illes Canàries) l’anarcosindicalista Francisco Javier Afonso García. Fill d’una família llibertària, era fill de Salvador Afonso Melián i Vicenta García Santana, parella que tingué 13 criatures (Salvador, Ana, Juan, Leonor, Francisco Javier, Vicenta, Bernardino, Francisca, José, Carmen, Brígida, Florencio i Concepción).  

El 9 de febrer de 1924 començà el servei militar obligatori al Regiment d’Artilleria de Tenerife, on va romandre més de dos anys.   

El 7 de maig de 1928 es casà a Santa Cruz (Tenerife, Illes Canàries) amb María Ángela Álvarez García, amb qui tindrà cinc criatures (Francisco, Salvador, María de los Ángeles Apolonia, Libertad i Espartaco).  

El 20 d’agost de 1928 entrà a fer feina com a guardià dels dipòsits d’aigües municipals de Roque Negre-Catalanes (Anaga, Santa Cruz, Tenerife, Illes Canàries) i anys després dels dipòsits d’aigües municipals del barri de Salamanca de Santa Cruz.  

Compaginà el seu càrrec de funcionari municipal amb l’activitat de mestre paleta i contractista d’obres i el març de 1934 creà, amb Ismael Castro Expósito i Ramón Herrera Hernández, la societat constructora «FIR» (per la primera lletra dels noms dels socis), entitat que es va dissoldre de manera no massa amistosa.  

Continuà la seva activitat de constructor en solitari.  

En aquests anys presidí la Societat Cultural i Recreativa del barri de l’Uruguai de Santa Cruz.  

Arran del cop militar feixista de juliol de 1936, els seus germans Bernardino, José i Florencio, destacats militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), patiren repressió, tortura i empresonament. Ell, veien la seva detenció, el 21 d’octubre de 1936 sol·licità excedència voluntària de l’Ajuntament argumentant que necessitava traslladar-s’hi al camp per qüestions de salut de la seva companya, demanda que va ser acceptada.  

Dies després, però, el 30 d’octubre, va ser detingut, sota l’acusació de pertànyer a la Cèl·lula Núm. 1Marina») del Partit Comunista d’Espanya (PCE) del barri de Salamanca de Santa Cruz i de ser delegat de la CNT-AIT en l’Ajuntament de Santa Cruz, a més d’encarregar-se dels segells i de la cotització de les quotes confederals, i tancat a la presó militar Costa Sur, ubicada en un recinte cedit per l’empresa fruitera britànica «Fyffes Ltd», coneguda popularment com «Los Salones de Fyffes».  

Va ser sancionat amb la separació del servei des de l’1 de novembre de 1936 i el febrer de 1937 va ser destituït com a empleat municipal.  

Després de gairebé dos anys empresonat a Fyffes, l’agost de 1938 s’acollí a un canvi d’un centenars de presoners. Traslladat a la presó d’Ondarreta (Donostia, Gipuskoa, País Basc, Euskal Herria), finalment va ser canviat per un grup de presos a Barcelona.  

Un cop lliure, s’allistà en el cos d’Artilleria de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració de la Platja d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), El Barcarès (Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló) i Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Rosselló), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s’allistà en la 107 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i enviat primer a Saint-Florentin (Yonne, Bourgogne-Franche-Comté) i després Faulquemont (Moselle, Lorena), per a la construcció de la «Línia Maginot». Amb l’ocupació alemanya va ser fet presoner i enviat cap a octubre de 1940 al Frontstalag 140 de Belfort (Belfort, Bourgogne-Franche-Comté), des d’on va ser enviat a l’Stalag XI-A d’Altengrabow (Dornitz, Möckern, Saxònia, Alemanya). El 25 d’abril de 1941 va ser deportat, sota la matrícula 3.450, a Mauthausen (Alta Àustria, Àustria).  

Francisco Afonso García va morir el 13 de juny de 1942 al camp de concentració nazi de Mauthausen, oficialment de «cel·lulitis de la cama dreta, sèpsia general».  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com