Octubre 14, 2021
Per Nord-Estl Libertari
286 vistes


jeanne et roger

Jeannette et Roger. Photo prise lors du Congrès de la Libre Pensée du 23 au 28/08/1994 à Trélazé. Ici à la Maison de retraite de la Libre Pensée à Saint-Georges des Sept-Voies

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 14 d’octubre de 1914 neix a Angers (Maine-et-Loire, Pays de la Loire, Bretanya) el mecànic d’automòbils, anarquista i sindicalista Francis Roger Pantais 

Després de participa molt activament a les vagues de juny de 1936 a l’hexàgon francès, es desplaça a Barcelona, passant la frontera del Pirineu oriental, per poder participar al moviment revolucionari col·lectivista autogestionari i des de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) organitza combois de avituallament per a les milícies proletàries dels fronts. Fa nombroses anades i vingudes entre Trélazé i Puigcerdà, transportant en camió roba, queviures i armes per les milícies del front i a Barcelona fa de tresorer de la Secció francesa de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), fins a les Jornades de Maig de 1937 

Roger Francis Pantais: El 14 d’octubre de 1914 neix a Angers (Maine-et-Loire) el mecànic d’automòbils, anarquista i sindicalista Roger Francis Pantais. Es cria en una família nombrosa d’una mare viuda. El germà gran, Alexandre, casat i pare d’un fill i d’una filla, fou empresonat al començament de la Segona Guerra Mundial interimperialista amb l’antecedent subversiu d’haver estat un candidat abstencionista llibertari; un altre germà, Olivier, es considerat d’esquerres i que «no va pas a missa»; Francine, al casar-se passa a tenir el llinatge Bourget i es mare d’una nena i d’un nen; Hélène Pantais, que al casar-se es diu Desplanches, es mare d’una noia, Claude, militant anarchista; Daniel, pare de cinc criatures, el noi J.N. serà empresonat al ser acusat de simpaties actives vers l’organització Action Directe; Marcel, pare de sis infants, amb un dels petis difunt; Roger casat el 18 de juny de 1940 amb Jeanne Garandel, dita Jeannette; Raymond, anarchista, també combaten en la guerra de la República Espanyola), i Jeanne Pantais, militant anarquista, casada amb Paul Lapeyre. Dades aportades per Jeannette Pantais. 

Roger Pantais a començaments dels anys 1930 era membre de les Jeunesses Socialistes i de la Ligue Internationale des combattants de la paix (LICP). Amb el seu germà Daniel, havia fundat la Secció de l’automòbil del Sindicat dels metal·lúrgics de la Confederació General del Treball (CGT) d’Angers i també havia activament participat en el Mouvement des auberges de jeunesse.  

Arran d’una conferència d’Aristide Lapeyre a Angers, vers 1934 milita en l’anarquisme i s’adhereix a la Confederació General del Treball – Sindicalista Revolucionària (CGT-SR), que aleshores estava ben implantada a Trélazé (Loire-Atlantique, Pays de la Loire, Bretanya). També era membre de la Société de jeu de boules de fort de la Tour du Moulin, on s’aplegaven de nombrosos militants anarquistes de la regió així com formava part del Club de football l’Églantine, que s’havia creat en oposició al que hi havia de patronatge catòlic. 

A mitjans dels anys 1930 participa en la creació de l’alberg de joves de La Daguenière, també anomenat Floréal, que devingué un centre de nombroses reunions i activitats. 

En el decurs del consell de revisió del servei militar obligatori per fer-se declarar exempt després d’haver fet dejunis i haver perdut molt de pes. En un report policial es fa constar: «maladif car a été ajourné par le conseil de révision». En el mateix raport, elaborat el 26 de juny 1935, quan treballava en qualitat d’obrer electricista des de 1932 Chez Guiheux a Angers, es fa que ell «parle peu, a peu de fréquentation et est intelligent mais sournois». (AD49: 4M6/32: communisme). A aquest moment mantenia relacions escrites amb Martin Hermann Kapfer, cosa que fa constar la policia («récemment expulsé»), refugiat polític alemany resident a Ancenis (Loire-Atlantique, Pays de la Loire, Bretanya), com Joseph Le Fouler.  

Després de participa molt activament a les vagues de juny de 1936, es desplaça a Barcelona, passant la frontera del Pirineu oriental, per poder participar al moviment revolucionari col·lectivista autogestionari i des de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) organitza combois de avituallament per a les milícies proletàries dels fronts. Fa nombroses anades i vingudes entre Trélazé i Puigcerdà, transportant en camió roba, queviures i armes per les milícies del front.  

El febrer de 1937, com deu altres companys, entre els quals el seu germà Raymond i Jean Triouleyre, Georges Desnois René Prince, Alphonse, Eugène Tricheux, Marcel Schlauder, René Rey, Louis Montgon i Alphonse Masse, fou sospitós per la policia d’haver estat implicat en el robatori, durant la nit del 5 al 6 de febrer, de nombroses armes (13 metralletes, 13 mosquetons i moltes pistolets) a l’Escola de caballeria de Saumur (Maine-et-Loire, Pays de la Loire, Bretanya). Centenars d’aquestes armes foren trobades durant una perquisició a la seu del Comité Espagne Libre, rue Crusol de París.  

A aquests temps a Barcelona era tresorer de la Secció francesa de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) amb Chatris. 

Després de les Jornades de Maig de 1937 contra la reacció burgesa i stalinista retorna a Angers, on no troba cap feina, però se’n surt obrint amb els seus germans un petit taller de reparació d’automòbils a Trélazé.  

Després de la guerra d’Espanya va decidir deixar de banda les activitats polític militars. Ho explicarà ell mateix el mars de 1985: «[…] Désabusé par la victoire de Franco, j’avais des problèmes avec les autorités militaires et fit sur le point d’abandonner toute action. C’est alors que la Ligue internationale des combattants de la paix annonça une conférence avec Sébastien Faure que j’avais connu en Espagne […]. D’être venu écouter un homme de son âge parler de la paix, du désarmement, alors que nous sentions la guerre toute proche, et terminant sa conférence par ces paroles, comme un testament «Je ne reviendrai probablement jamais à Angers et je vais vous chanter ma chanson Aux Jeunes», je reçu ce soir là la plus belle leçon de morale de ma vie ». 

Destacat militant pacifista, quan en 1940 hi havia preparatius de mobilització militar mentre els assajos de defensa passiva eren absents, Roger, conjuntament amb altres companys, il·luminaren el cel a Angers i a Trélazé amb bengales enceses i enganxant sobre els cartells de mobilització militar per a la guerra interimperialista europea el cartell «A bas la guerre!». Fins i tot intentà dinamitar el monument als morts de la GranGuerra que hi ha a  Angers, tentativa que fracasà. Participà en la distribució del full volant Paix immédiate, a causa del que provocà la detenció de Louis Lecoin a Angers el 23 de setembre de 1939. 

Durant l’Ocupació alemanya ajudà conjuntament amb la seva companya nombrosos militants exilats de nacionalitat espanya a evadir-se del camp de concentració de Châteaubriant (Loire-Atlantique, Pays de la Loire, Bretanya), als quals se subministrava documentació falsa, i francesos refugiats a la regió. La parella també participà, ella fent la guaita, en el robatori de benzina als alemanys a les pedreres, que després era redistribuïda als obrers pedrapiquers.  

Segons el seu testimoni que fa en 1985: «[…] Nous fumes prévenus par la gendarmerie […] et par la police qui nous convoqua à plusieurs reprises pour que surtout nous restions tranquilles. Notre action se borna donc à survivre à une guerre que nous n’avions pas voulue et à aider les copains qui passaient. Le père de Suzy Chevet, instituteur en retraite, rue Pascal à Angers, en a caché sa part, surtout des espagnols. Nous connaissions bien les camarades socialistes, communistes […] et n’ignorions rien de leur action. […] Hélas, trois jeunes communistes seront arrêtés (des amis de jeunesse), deux seront fusillés, le troisième déporté dans un camp de concentration en Allemagne, à la suite d’une dénonciation due à la femme de l’un d’eux […] » [Bulletin du CIRA, Marseille, n. 23-25, 1985 (Témoignage de R. Pantais, mars 1985].  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista participà amb la seva companya en la reconstrucció del moviment llibertari i milità en la Federació Anarquista (FA). Fou delegat del grop Angers-Trélazé al Congrés de la FA celebrat a París (Illa de França) l’octubre 1945 i també al de Dijon (Côte-d’Or, Bourgogne-Franche-Comté) l’any 1946. 

En 1947 organitzà, junt amb la seva company i André Rivry, el congrés de la FA que se celebrà a Angers.  

En els anys 1950 la parella s’oposà a la tendència encapçalada per Georges Fontenis i el grup «Organisation Pensée Bataille» (OPB). Després de la victòria d’aquesta tendència i que la FA esdevingués Federació Comunista Llibertària (FCL), la parella participà en la construcció d’una nova FA, que es materialitzà en el congrés celebrat entre el 25 i el 27 de desembre de 1953.  

Entre 1954 i 1956 fou responsable del Bulletin Intérieur de la FA. Le Lien [Trélazé, 10 números de gener 1954 a maig de 1956], del qual la seva company n’era tresorera.  

Ambdós foren membres de «La Libre Pensée», on ocuparen càrrecs orgànics.  

Fou un dels organitzadors del Congrés de la FA celebrat en 1961 a Trélazé.  

Aleshores milità per posar fi a la guerra colonial francesa  

d’Algèria. 

Professionalment regentava un garatge i després de les jornades d’ocupacions de maig i junt de 1968 fou criticat per alguns militants anarquistes que li van retreure ser «un petit patron». Tot seguit, en 1969, deixà de pertànyer a la FA

Aleshores continua militant a La Libre Pensée, a la que s’havia adherit des de feia molts anys i a principis dels anys 1990 n’era el president per la Maine-et-Loire i la seva companya tresorera.  

Réfractari a les religions, va emprendre gestions per esborrar-se del baptisme catòlic junt amb el seu germà Raymond, però vaquedar sobtat pel rebuig del clergue qui li digué «Vous êtes nés chrétiens, vous mourrez chrétiens, en plus vous irez en enfer».  

Participà en la creació de la Maison de retraite de La Libre Pensée à Saint Georges des Sept Voies (Maine-et-Loire, Pays de la Loire). 

Roger Pantais també s’havia adherit al Centre international de recherches sur l’anarchisme (CIRA) de Marselha (Boques del Roine, Occitània), 

La parella prengué part en les gires propagandístiques organitzades pels germans Lapeyre, en les quals participaren en avortaments clandestins i en la difusió dels mitjans contraceptius. 

Roger Pantais morí el 13 de febrer de 1997 à Angers. 

Fonts: Bulletin du CIRA, Marseille, n° 23-25, 1985 (Témoignage de R. Pantais, mars 1985) // Lettre du 28 août 1989 = Notice de R. Bianco in « Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier… », op. cit. // R. Bianco « Un siècle de presse anarchiste.. », op. cit. // Ouest-France, 18 février 1997// Entretiens de Jeannette Pantais avec Laurent Beaumont // AD Maine et Loire 4M6/20 // D. Berry «Les anarchistes français volontaires en Espagne…», op. cit.//Iconogr. : Jeannette Pantais.// PANTAIS, Roger, Francis: [https://revolutionnairesangevins.wordpress.com/dictionnaire/p/pantais-roger-francis/]. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com