Maig 22, 2022
Per Nord-Estl Libertari
238 vistes

Floreal Samitier Arroyos

Floreal Samitier Arroyos

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 22 de maig de 1934 neix a Zuera (Comarca Central l’anarquista i anarcosindicalista Floreal Samitier Arroyos 

Participà en els congressos i alguns plens a Catalunya de la CNT-AIT durant la Transició, com en el de Barcelona. Una vegada a la tornada en el seu automòbil cap a la frontera del Portús (Albera) portà a l’Escala (Alt Empordà) al militant i amic seu Miquel-Dídac Piñero, que regentava la Llibreria Els Trobadors 

Floreal Samitier Arroyos: El 22 de maig de 1934 neix a Zuera (Comarca Central, Zaragoza, Aragó) l’anarquista i anarcosindicalista Floreal Samitier Arroyos. Els seus pares, militants llibertaris, es deien Tomás Samitier Uruen, ferroviari confederal i faista, i Teresa Arroyos de la Torre.  

Quan esclatà la guerra es va veure separat dels seus pares, restant a Zuera amb l’avia materna, Dolores de la Torre García, fins que va ser afusellada pels feixistes –els seus oncles Pedro Samitier Uruen i Maximiliana Samitier Uruen, també van ser afusellats–.  

En la postguerra, amb els seus pares refugiats a Occitània, va ser ingressat en un col·legi orfenat de Zaragoza regentat per monges, on patí tota mena de vexacions per ser «fill de rojos».  

En 1944, gràcies a les influències d’un falangista de la família, passà amb passaport a l’Estat francès, on es reuní amb el seu pare i amb la seva mare, per a ell, uns desconeguts.  

Acabà establert a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).  

El novembre de 1957 va ser nomenat en l’XI Ple de l’Exili secretari d’Organització de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL).  

Entre 1965 i 1967 fou secretari d’Organització del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l’Exili i entre 1969 i 1971 d’Administració.  

En aquests anys es mostrà contrari a les estratègies i les accions del sector d’Octavio Alberola a Defensa Interior (DI).  

També, en aquesta època, fou vocal de l’Ateneu Espanyol de Tolosa de Llenguadoc.  

Participà en els congressos i alguns plens de Catalunya de la CNT-AIT durant la Transició, com en el de Barcelona. Una vegada a la tornada en el seu automòbil cap a la frontera del Portús (Albera, Baix Vallespir) portà a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà) al militant i amic seu Miquel-Dídac Piñero, que regentava la Llibreria Els Trobadors

En 1991 era secretari de la Regional Exterior de la CNT-AIT.  

A començaments del segle XXI va ser nomenat de nou secretari de la Regional Exterior de la CNT-AIT, càrrec que mantingué fins el seu final.  

Fou delegat a nombrosos congressos confederals (Montpeller, 1965; Marsella, 1975; etc.); de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), en 1967, representació de la CNT-AIT en l’Exili; al Ple Nacional de Regionals (Madrid, 1980) i altres.  

Bon orador, va fer nombrosos mítings i conferències a l’hexàgon francès i, després de la mort del dictador Francisco Franco, a la Península.  

El 21 d’abril de 2001, amb Maria Anguera Badell (Maria Batet), Vida Esgleas Montseny i altres, participà en la inauguració de la Fundació Frederica Montseny a Badalona (Barcelonès Nord).  

El març de 2006 participà en la X Jornades Llibertàries de l’Ateneu Llibertari Estel Negre, celebrades a Palma (Mallorca, Illes Balears).  

Trobem textos seus en diferents publicacions llibertàries, com ara Cenit, CNT, Espoir, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad i altres.  

El seu testimoni va ser recollit en els documentals Otro futuro (1989), de Richard Prost, i Los que quisieron matar a Franco (2006), de Pedro Costa i José Ramón Da Cruz.  

El gener de 2011 publicà, amb José Luis García Rúa, el llibre Siempre volviendo a empezar. CNT dentro y fuera de España (1939-2009).  

La companya fou la mestra Gladis Carballeira.  

Floreal Samitier Arroyos en retornar d’un ple confederal va morir el 25 de setembre de 2012 a Aranhoet (Nauts Pirenèus, Gascunya, Occitània) en un accident de trànsit on l’automòbil que conduïa es va incendiar. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com