Febrer 10, 2022
Per Direta
195 vistes

“Hi érem totes”, aquest és el lema de la campanya solidària i el nom del grup de suport a les deu feministes encausades arran de les mobilitzacions del 8 de març de 2019 a Manresa. Certament, aquell dia de vaga feminista celebrada en el marc del Dia Internacional de la Dona Treballadora, cinc mil dones, lesbianes i trans van prendre els carrers de la capital del Bages en la històrica manifestació celebrada al vespre. Tanmateix, la jornada havia estat llarga, perquè arrencava la matinada abans amb diverses accions de protesta “per defensar un feminisme anticapitalista i antiracista”.

Tres anys després, deu dones dels comitès feministes del Bages i el Moianès s’enfronten a un judici penal, on la Fiscalia demana per elles dinou anys i sis mesos de presó i gairebé 23.000 euros de pena-multa. Els càrrecs que se’ls imputen són l’habitual triada de delictes que els cossos policials i el poder judicial utilitzen en casos de repressió al dret a la protesta: desordres públics, atemptat contra l’autoritat i danys. En el seu manifest, elles ho deixen clar: “El dispositiu policial d’aquell dia i la investigació posterior són responsabilitat plena del Departament d’Interior d’un govern de la Generalitat que va aprovar la Llei d’Igualtat de 2014 i la seva ampliació el 2021 omplint-se la boca amb el feminisme”.

Els càrrecs que se’ls imputen són l’habitual triada de delictes que els cossos policials i el poder judicial utilitzen en casos de repressió al dret a la protesta: desordres públics, atemptat contra l’autoritat i danys

La investigació duta a terme pels Mossos va anar a parar al Jutjat d’Instrucció 5 de Manresa, que va tancar la primera fase del procediment i va fixar la vista oral pel pròxim dimarts 22 i dimecres 23 de febrer al Jutjat Penal 1 de la mateixa ciutat. Al seu torn, la Fiscalia d’àrea Manresa-Igualada-Vic és la part acusatòria del procediment rere la figura del fiscal Francisco José Córcoles Sánchez, que exerceix en aquest mateix òrgan des de 1997. En el seu escrit d’acusació, Córcoles distribueix els presumptes fets delictius que haurien comès les acusades en tres moments diferents d’aquell 8-M: els talls de carreteres de la matinada, els piquets del matí i la manifestació del vespre.


Vaga feminista i anticap
italista

En les accions dutes a terme durant la matinada, Fiscalia acusa tres de les encausades. Considera que “actuant coordinadament i amb ànim d’atemptar contra la pau pública”, van interrompre el trànsit al quilòmetre 4 de la carretera BV-4511, ubicada al terme municipal de Santpedor, “col·locant a la via pública palets de fusta i neumàtics que van cremar utilitzant dues garrafes que contenien líquid inflamable”.  També haurien tallat l’accés a l’empresa RMT Logistics, per denunciar “condicions laborals precàries” entre el seu personal. Així i tot, l’empresa no reclama cap indemnització al contrari que la Generalitat, que exigeix 248,31 euros per l’actuació dels bombers. Per les tres demana divuit mesos de presó i inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu (presentar-se a processos electorals) durant el temps de la condemna, pel delicte de desordres públics.

Encartellada de suport a les represaliades per la vaga feminista del 8 de març de 2019 al Bages

Posteriorment, les protestes es van traslladar a la Fundació Universitària del Bages (FUB), institució privada que pertany a la Universitat de Vic i que principalment ofereix estudis relacionats amb les ciències de la salut, motiu pel qual també disposa d’una clínica universitària. Segons el fiscal, quatre de les acusades, juntament amb “un nombrós grup de persones no identificades”, haurien realitzat pintades a l’exterior i l’interior de l’edifici, que haurien requerit una despesa de 2.282,64 euros per ser netejades. El motiu de l’acció va ser que, malgrat vaga convocatòria de vaga, no es va suspendre un examen que hi havia programat per aquell dia. A continuació, responsabilitzen a les feministes d’entrar a un establiment de Mercadona per denunciar l’explotació a la qual estan sotmeses les dones migrants que treballen en la recollida de maduixes a Huelva. Per aquest motiu, les manifestants haurien tirat a terra cinquanta caixes de maduixes, en una acció que ha estat valorada en 157,15 euros. Ambdós imports no ha estat reclamants per les corporacions perjudicades, però sí per la Fiscalia.. El representant de l’Estat demana per cadascuna de les quatre divuit mesos de presó i la mateixa inhabilitació que les seves companyes pel delicte de desordres públics, més sengles penes-multa de divuit mesos amb una quota diària de sis euros per un delicte de danys.

A la vista oral estan citats a declarar deu mossos d’esquadra de l’ARRO entre els quals figura l’agent 9124, que també va testificar durant el judici contra els 9 de Lledoners i que liderava el grup de sis antidisturbis que aniran a judici per l’agressió racista contra el jove ‘Wubi’ el gener de 2019 a Sant Feliu Sasserra

Per últim, es responsabilitza tres de les processades d’encendre pots de fum, tirar ous, pintura i llaunes de beguda contra el dispositiu de Mossos que protegia la comissaria de la Policia Nacional espanyola de la capital del Bages. Aquests fets haurien succeït durant la multitudinària manifestació de la tarda, i el Ministeri fiscal avala la investigació dels agents que asseguren que les acusades també són les responsables de llençar pintura contra els vehicles policials i la façana de l’edifici. Arran d’aquell episodi, els Mossos van retenir i identificar in situ tres persones i les altres dues “no identificades, van poder fugir gràcies a l’actuació coordinada de les nombroses persones que es trobaven allí”, assegura l’escrit del fiscal. La Generalitat reclama per aquests incidents 359,97 euros pels suposats desperfectes causats en l’uniforme d’un agent dels Mossos. Les tres assenyalades per aquests fets són les que tenen peticions de pena més elevades, ja que afronten acusacions per desordres públics, atemptat contra l’autoritat i danys, el que els podria suposar una condemna de tres anys de presó i divuit mesos de pena-multa que de confirmar-se seria privativa de llibertat tot i no tenir antecedents, pel fet que superaria els dos anys de presó que preveu la llei com a eximent de compliment.

A la vista oral estan citats a declarar com a testificar el director de la FUB, Valentí Martínez Espinosa, el director de recursos humans de l’empresa RMT Logistics, l’agent 410 de la Policia Local de Santpedor i deu mossos d’esquadra de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) de la regió policial central. Entre ells, figura l’agent amb targeta d’identificació policial (TIP) 9124, que també va declarar durant la primera sessió del judici contra els 9 de Lledoners i que liderava el grup de sis antidisturbis que aniran a judici per l’agressió racista contra el jove ‘Wubi’ el gener de 2019 a Sant Feliu Sasserra. El Departament d’Interior no va suspendre aquests agents i tan sols va moure la seva destinació, tot i que a hores d’ara encara es desconeix públicament quina oposició ocupen actualment dins el cos.


Àmplia campanya de suport

“El que veiem és que hi ha un excés de cel per part dels Mossos i dels jutjats quan hi ha mobilitzacions populars de reclamar drets per a totes”, considera Eva Pous, l’advocada d’Alerta Solidària que defensa les encausades. “Fa tres anys que estem en un procediment que no hauria d’haver existit. L’única forma que s’ha demostrat efectiva per conquerir drets per a les dones ha estat la mobilització, per aquest motiu, tot i casos com aquest, la gent continua sortint als carrers”, clou Pous. Efectivament, aquest cas ha aixecat una extensa onada de solidaritat des del mateix llançament d’una campanya de micromecenatge mitjançant la qual es van recollir 5.328 euros “per fer front als costos repressius d’aquest atac al moviment feminista”.

hi érem totes 8-M Manresa
Roda de premsa de la campanya de suport a les encausades

En el seu manifest, el grup de suport valora que el feminisme “té cabuda sempre que es conformi amb reformes legals i demandes que no qüestionin les formes d’organització econòmica i social que són la base de la desigualtat i la discriminació que pateixen les dones i les identitats de gènere i sexuals que no segueixen la norma, però també, dins d’aquestes, amb especial duresa, les treballadores, migrades i racialitzades”.  Per denunciar aquesta i d’altres qüestions, però sobretot per reclamar la lliure absolució de les dones encausades, s’ha convocat una manifestació dissabte 12 de febrer que partirà de La Ben Plantada de Manresa a les 18 h de la tarda.

La jornada també comptarà amb la celebració d’un acte polític presentat per la guionista i monologuista Oye Sherman, en el qual prendran part el grup de suport, una membre de la coordinadora Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans i d’Alerta Solidària. També hi parlarà Maribel Sabaté, mare de l’exiliada política Anna Gabriel, i actuarà la música Laura Flores. Finalment, a la nit se celebrarà un sopar popular i una sessió de punxadiscos a l’Ateneu Popular la Sèquia. Aquests actes seran la culminació de multitud de propostes que s’han dut a terme aquests anys per recollir diners i difondre el cas. Qui sap si la darrera serà els dies del judici, on a l’exterior dels jutjats de Manresa es preveu la convocatòria d’una concentració i diverses activitats per acompanyar les encausades.




Autor font: Directa.cat