Febrer 22, 2022
Per Direta
317 vistes

En el cor de la Filosofia hi ha instal路lada la paraula veritat. Plat贸 entenia la filosofia com un triumvirat de b茅-bellesa-veritat. I no 茅s d鈥檈stranyar que la tradici贸 hagi atorgat a Arist貌til, el seu deixeble, haver dit 鈥淎MICVS PLATO SED MAGIS AMICA VERITAS鈥 (鈥淪oc amic de Plat贸, per貌 soc m茅s amic de la veritat鈥). La veritat 茅s un inter猫s filos貌fic de primer ordre, fins i tot el primer. 脡s per aix貌 que les fil貌sofes i els fil貌sofs s鈥檋o passen tan malament quan descobreixen fal路l脿cies o mitges veritats.

Aquests dies les mitges veritats que m茅s trobem en el m贸n de la filosofia catalana s贸n les respostes dels gurus educatius al futur de la Filosofia i els Valors 猫tics a la secund脿ria obligat貌ria. Per posar en context al lector, l鈥檃rribada de la LOMLOE ha suposat la mort de l鈥檕ptativa de Filosofia a 4t d鈥橢SO i una reducci贸 a un sol curs, dels quatre que t茅 actualment, la mat猫ria Cultura i valors 猫tics. Aix貌 ocorre a tot l鈥橢stat espanyol. Ara b茅, les comunitats aut貌nomes tamb茅 tenen a dir en mat猫ria d鈥檈ducaci贸 i poden intervenir entre el 40 i el 50% del curr铆culum. Tanmateix, l鈥檈sborrany de decret presentat pel Departament d鈥橢ducaci贸 no fa canvis respecte a la LOMLOE pel que fa a la Filosofia ni als Valors 猫tics. Per tant, deixa morir la Filosofia i deixa en mera an猫cdota els Valors 猫tics.

A principis d鈥檃ny Cant脿bria, per exemple, introdu茂a dues mat猫ries optatives de filosofia a l鈥橢SO: Introducci贸 al debat filos貌fic i Problemes morals del nostre temps. Fa algunes setmanes, les companyes i companys de Defensa de la Filosofia a Castella-la Manxa aconseguien salvar la Filosofia de 4t d鈥橢SO i se鈥檒s concedia una hora setmanal m茅s de Cultura i valors 猫tics. Per tant, el Departament d鈥橢ducaci贸 catal脿 t茅 les compet猫ncies, com els seus hom貌nims de la resta de l鈥橢stat, per augmentar el nombre d鈥檋ores de Cultura i valors 猫tics (amb la reforma anomenada Educaci贸 en valors c铆vics i 猫tics) i tamb茅 de salvar l鈥檕ptativa de Filosofia a 4t d鈥橢SO.

Per aquestes persones que argumenten la transversalitat de la filosofia, no cal que ning煤 es formi en Filosofia, com si la Filosofia no enseny茅s res i els altres docents, formats en llurs sabers, s铆 que podrien ensenyar-la

Un cop situats, voldria desenvolupar per qu猫 hi ha gurus educatius que donen respostes equivocades sobre el futur de la Filosofia a l鈥橢SO, si l鈥檈sborrany de decret s鈥檃prova. Contraargumentar茅 contra dos arguments. El primer que anomeno l鈥檃rgument de la transversalitat (o tamb茅 interdisciplinarietat) i el segon que 茅s l鈥檃rgument de les hores gesti贸 de centre (o tamb茅 d鈥檃utonomia de centre). [Aix铆, de passada, tamb茅 aprofito per mostrar-vos com funciona la filosofia].

No s贸n poques les veus que han dit que la filosofia 茅s transversal i ha de ser transversal a l鈥橢SO. Per tant, encara que no hi hagi una assignatura ni un docent de Filosofia, aix貌 no impedeix que es pugui fer Filosofia. Per exemple, el professorat de biologia format en una carrera de ci猫ncies tamb茅 haur脿 de fer una reflexi贸 filos貌fica. O el de llengua catalana, provinent de filologia, literatura o comunicaci贸, tamb茅 haur脿 de parlar de filosofia del llenguatge, a banda de fer el seu curr铆culum. O el d鈥檈ducaci贸 f铆sica fer filosofia de l鈥檈sport, sigui el que sigui que ofereixi aquesta branca innovadora de la filosofia.

Per貌 aix貌 de cap manera seria sostenible. El primer motiu 茅s que cap d鈥檈lls no t茅 la formaci贸 filos貌fica adient ni necess脿ria. Com jo, que em vaig formar en filosofia, s茅 menys qu铆mica que una persona formada en qu铆mica. Els docents que no s贸n de filosofia tenen la formaci贸 en les seves 脿rees i l鈥檈xperi猫ncia d鈥檈nsenyar qualsevol cosa menys filosofia. S贸n especialistes d鈥檃ll貌 seu i, per tant, imparteixen les seves assignatures, com 茅s ben normal. El guapo d鈥橢ducaci贸 f铆sica va estudiar Ci猫ncia de l鈥檃ctivitat f铆sica i l鈥檈sport a Salt (o INEF, si ja li queda poc per jubilar-se), la de F铆sica anava i tornava en tren a la Facultat de F铆sica, quan estudiava a Barcelona. El de catal脿 gaireb茅 no acaba Filologia catalana per les vagues de l鈥橝ut貌noma, per貌 s鈥檋a format en la llengua catalana.

Tothom ent茅n que la Llengua i la literatura castellanes no es poden reduir a parlar en castell脿, encara que parlar en castell脿 sigui condici贸 necess脿ria i no suficient. Doncs el mateix passaria amb la integraci贸 de la filosofia a qualsevol mat猫ria

En canvi, per aquestes persones que argumenten la transversalitat de la filosofia, no cal que ning煤 es formi en Filosofia, com si la Filosofia no enseny茅s res i els altres docents, formats en llurs sabers, s铆 que podrien ensenyar-la. Perdonin, per貌 no! No podem exigir-los fer una cosa per la qual no estan formats. Ni tampoc negar la feina docent a qui s铆 que s鈥檋a format per ocupar aquell lloc. En qualsevol altra feina aix貌 seria obvi. No t茅 cap mena de sentit. I 茅s un experiment social que ja us dic com acaba: malament. Qui s鈥檋a d鈥檈ncarregar de filosofia i 猫tica 茅s qui s鈥檋a format en aquestes mat猫ries, qui ve de Filosofia o ha fet Humanitats, per貌 t茅 m脿ster de did脿ctica de la filosofia.

Si apliquem la manera de pensar d鈥檃questa gent, dir铆em que el d鈥橢ducaci贸 f铆sica far脿 Filosofia de l鈥檈sport (suposant que aix貌 existeixi), la de castell脿 far脿 filosofia del llenguatge i la de qu铆mica far脿 filosofia de la ci猫ncia. Per貌, i el de Filosofia? Qu猫 hauria de fer? Doncs hauria de fer filosofia de la filosofia, o sigui, filosofia. Voil脿! El de filosofia hauria de fer filosofia! I d鈥檃ix貌 se鈥檔 diu argument per reducci贸 a l鈥檃bsurd. Si arribem a una contradicci贸 en la conclusi贸, segurament 茅s perqu猫 les nostres premisses no eren prou s貌lides, 茅s a dir, que ja contenien errors.

Tanmateix, no nego que la filosofia no sigui transversal ni nego que el professorat d鈥檃ltres mat猫ries pugui reflexionar. De fet, 茅s fonamental que reflexionin i que facin reflexionar els adolescents. Per貌 s铆 que indico que qui t茅 m茅s per m脿 la compet猫ncia del pensament cr铆tic 茅s la filosofia, i que la nostra disciplina ja 茅s en si mateixa interdisciplin脿ria. A tall de recordatori, hi ha molts temes que aborda la filosofia: filosofia del dret, filosofia social, filosofia pol铆tica, filosofia moral, filosofia de la ci猫ncia, filosofia del llenguatge, filosofia de l鈥檃rt, filosofia de l鈥檈ducaci贸, nom茅s per citar-ne alguns.

El que argumento, per tant, 茅s que la filosofia ja fa el paper aglutinador del saber i no cal pas aglutinar la filosofia a les assignatures existents que s贸n impartides per una persona que no ha rebut la formaci贸 necess脿ria ni suficient en filosofia. 脡s per aquest motiu que t茅 molt m茅s sentit mantenir l鈥檃ssignatura de Filosofia i no pas desintegrar-la. I el mateix s鈥檃plica a Valors 猫tics, mat猫ria amb clar contingut 猫tic i filos貌fic.

Recordar als experts de l鈥檃rgument de les hores de gesti贸 de centre que som docents i no pas negociadors entrenats per l鈥橣BI en el rescat d鈥檕statges, per tant, la nostra feina no hauria de ser negociar amb equips directius

Les persones versades en argumentaci贸 em podrien dir que en realitat no ataco l鈥檃rgument interpretatiu m茅s fort, sin贸 el m茅s fluix. D鈥檃cord. Accepto la cr铆tica i tamb茅 atacar茅 la versi贸 m茅s forta de l鈥檃rgument, que seria la versi贸 de la interdisciplinarietat. Tenim exemples d鈥檌nstituts en qu猫 la filosofia s鈥檋a integrat a l鈥檃ssignatura de castell脿. Aix铆, el seu professorat de castell脿 fa reflexionar l鈥檃lumnat amb q眉estions filos貌fiques, com ara el sentit de la vida, l鈥檃mor o l鈥檃mistat i la mort, i tamb茅 els ensenya an脿lisi sint脿ctica i l鈥檕bra de Miguel de Unamundo, per posa alguns exemples. A mi em sembla fant脿stic, no estic en contra de la reflexi贸 a les aules. Per貌 no em semblaria b茅 que aquest model deix茅s de banda al professorat de Filosofia o cregui que amb aix貌 ja hi ha prou Filosofia.

Fem altre cop un experiment mental. Imaginem una situaci贸 tal que el castell脿 desaparegui del curr铆culum i que al professorat de filosofia se li encarregui de fer la seva assignatura en llengua castellana. Alg煤 diria que fer Filosofia en castell脿 equival a fer Llengua i literatura castellanes i tamb茅 Filosofia? De deb貌 alg煤 diria que aquell professorat que xerra en castell脿 mentre tracta temes filos貌fics est脿 impartint Llengua i literatura castellana? Tothom ent茅n que no, que la Llengua i la literatura castellanes no es poden reduir a parlar en castell脿, encara que parlar en castell脿 sigui condici贸 necess脿ria i no suficient. Doncs el mateix passaria amb la integraci贸 de la filosofia a la classe de castell脿 o a qualsevol altra mat猫ria.

El segon argument que vull combatre 茅s l鈥檃rgument de les hores de gesti贸 de centre. En aquesta proposta del Departament han desaparegut hores de gaireb茅 totes les mat猫ries i s鈥檋a fet un sac d鈥檋ores que administrar脿 l鈥檈quip directiu de cada centre. Algunes veus expertes no han trigat a exposar que en les 525 hores de gesti贸 de centre de primer cicle (1r, 2n i 3r d鈥橢SO, segons el nou esborrany) i/o en les 210 hores de segon cicle (nom茅s 4t d鈥橢SO), es pot fer Filosofia i Valors 猫tics.

Li demanem al Departament d鈥橢ducaci贸 que deixi els experiments als cient铆fics del nostre pa铆s, que malauradament es troben infrafinan莽ats, i que restauri la Filosofia i els Valors 猫tics

En primer lloc, recordar als experts de l鈥檃rgument de les hores de gesti贸 de centre que som docents i no pas negociadors entrenats per l鈥橣BI en el rescat d鈥檕statges, per tant, la nostra feina no hauria de ser negociar amb equips directius. Per貌, b茅, posem-nos en l鈥檈scenari que has de conv猫ncer l鈥橢quip directiu del teu centre mentre els teus companys tamb茅 volen voltonejar (verb del que fa un voltor) les hores que es troben en terra de ning煤. Et pots trobar amb un equip humanista i sensible que te les doni o amb un altre que el que et doni 茅s una co莽a al cul i acabis impartint ves a saber que. Per tant, no hi ha garanties que puguis fer filosofia en aquestes hores.

La segona q眉esti贸, emper貌, que suscita aquesta idea 茅s de caire m茅s legalista. Suposem que s铆, que la teva col路lega, la directora, et dona les hores. Quina sort! Ja pots fer filosofia. Per貌 espera! Quin curr铆culum de filosofia far脿s servir si el decret no contempla que puguis ensenyar filosofia perqu猫 precisament s鈥檋a eliminat la filosofia. 驴Ens inventem els continguts, sabers i compet猫ncies de la filosofia? 驴Recorrem a un curr铆culum del 2015 (acabat de desenvolupar el novembre del 2021) i que en teoria es trobaria derogat?

Aix铆 doncs, 驴totes les assignatures tindrien un curr铆culum menys la nostra? Que estrany, oi? L鈥櫭簄ica soluci贸 per ensenyar Filosofia (i Valors 猫tics) amb garantia 茅s restaurar el que vol destruir el Departament. Tenir un curr铆culum i una determinaci贸 hor脿ria i no pas haver de dependre de la caritat i l鈥檃lmoina que ens donin els equips directius.

Li demanem al Departament d鈥橢ducaci贸 que deixi els experiments als cient铆fics del nostre pa铆s, que malauradament es troben infrafinan莽ats, i que restauri la Filosofia i els Valors 猫tics. Sense invents estranys i sense menystenir ni la filosofia ni els professionals que es dediquen a impartir-la a la nostra joventut.

L鈥檃utor 茅s professor de Filosofia i angl猫s a l鈥橢SO i el batxillerat. Creador de l鈥檈spai Filosofia d鈥檈star per casa i col路laborador en diversos grups de treball i organitzacions de tot el pa铆s




Autor font: Directa.cat