Juny 15, 2021
Per Nord-Estl Libertari
75 vistes


Figueres posarà plaques en record de les víctimes dels bombardejos feixistes a la ciutat 

La idea ha sorgit d’estudiants de l’Institut Ramon Muntaner i el projecte, que es materialitzarà al Passeig Nou, l’han dissenyat una vintena d’alumnes del grup d’enriquiment amb el vistiplau de l’Ajuntament 

Mariam Zbakh, de 1r d’ESO, posa la mirada en el present i afirma que haver estudiat allò que va passar a Figueres per la Guerra Civil els ha servit per acostar-se a conflictes molt semblants que passen actualment a Gaza o Síria 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 15/06/2021.- Segons EMPORDA.INFO, Figueres prepara un homenatge, en forma de memorial, que consisteix a dedicar un espai de la ciutat al record de les 400 persones que van morir a causa dels bombardejos feixistes. El Passeig Nou ha estat l’entorn urbà elegit per convertir-lo en el Passeig de la Memòria, perquè va ser l’escenari d’un dels fets més tràgics que va viure Figueres durant la guerra dels tres anys. El 23 de gener del 1938, un diumenge al matí, l’aviació feixista italiana va bombardejar la ciutat i va provocar una massacre a la part baixa del Parc Bosc, on aquell dia les famílies havien sortit a passejar i la mainada a jugar. 

La  iniciativa ha sorgit de vint estudiants de l’Institut Ramon Muntaner, d’entre 12 i 16 anys, que formen part del grup d’enriquiment –alumnes amb altes capacitats– i que han tingut l’acompanyament de tres professors, Àngela Castaño, Fernando Cordón i Joan Manuel Soldevilla. 

Aquestes i aquests estudiants han rebut el suport de l’Ajuntament de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) per materialitzar la seva idea, basada en col·locar 400 plaques, amb els noms de les víctimes de l’atac aeri feixista, al mur que limita el Passeig Nou amb el Parc Bosc, i també deu siluetes, en aquest cas al talús que transcorre en paral·lel al mur. «Aquesta acció vol servir per honorar el record de les víctimes dels bombardejos, denunciar la barbàrie de la guerra i educar la ciutadania en la cultura de la pau», exposen les i els estudiants. 

«Quan vam mostrar el projecte a l’alcaldessa, Agnès Lladó, el va rebre amb entusiasme. Des d’un primer moment, ja vam parlar amb ella perquè col·locar 400 plaques no ho podíem fer nosaltres sols», ha comentat Joan Manuel Soldevilla, mentre dona a conèixer la dimensió que se li volia donar a aquest idea: «Sabem que a l’alcaldessa li va agradar perquè ho vam plantejar com a tema de ciutat, com un exercici de memòria històrica, de record d’uns fets terribles i com un acte de justícia. A alcaldia els va semblar que la proposta era magnífica, a més, perquè la feien els alumnes dins d’una dinàmica acadèmica d’un centre de la ciutat». 

«En cada placa es podrà llegir el nom de la víctima i la data del bombardeig. Hem fet tres categories de plaques, d’adults, de nens i de desconeguts», explica Roumaissae Amzil, de 1r d’ESO.  

Joana Oliveras, de 4t d’ESO, diu que han partit d’unes 400 plaques, com a número rodó, «perquè entre les víctimes hi ha persones desconegudes i costa concretar una xifra exacta». 

Martí Oliveras, que fa 4t d’ESO, diu que per fer la recerca sobre els bombardejos s’han documentat no només a través de llibres sinó també de testimonis.  

«M’ha sobtat, d’aquest treball, que hi hagués tants nens que van morir. És molt impactant», reconeix Andreu Clotas, de 4t d’ESO.  

«Aquells bombardejos van causar molta destrucció, però alhora la investigació ens ha permès descobrir uns refugis que van ser essencials perquè la gent es pogués refugiar. Tristament, però, hi va haver massa víctimes», observa Safae Boutaba, de 1r d’ESO. 

Per la seva part, Martí Gimbernat, que estudia 3r, reflexiona sobre el fet que ara puguem viure tranquils sense pensar en el patiment de la guerra: «Tot això va passar -diu- fa poc relativament i va afectar en alguns casos els nostres avis».  

Blai Higueras, de 4t d’ESO, parla, de fet, de l’experiència d’una tieta besàvia seva, que té 93 anys, que va viure els bombardejos sobre Figueres. «Ella es va amagar en una granja, entre els animals, i veia com queien les bombes ben a prop. Recorda que gairebé mor», relata.  

Pau Cabrafiga, de 3r d’ESO, reconeix que el commou saber que les bombes dels avions feixistes italians van caure just en el mateix lloc on mantenim la conversa per a aquest reportatge. 

Les impressions del grup d’alumnes que ha desenvolupat el projecte giren a l’entorn de l’impacte que van causar els atacs aeris feixistes de 1938 i principis de 1939 sobre Figueres, com el del 23 de gener de 1938, el que va agafar de ple famílies senceres que havien sortit a passejar.  

«No ens podem imaginar com devia ser viure una situació com aquella, tan devastadora», exclama Júlia Fita, de 4t d’ESO.  

Pol Escolà, de 1r d’ESO, diu que està agraït a l’Institut Ramon Muntaner per haver pogut participar en aquest treball, perquè ara sap coses de la guerra de 1936-1939, que són molt properes i que abans desconeixia.  

Mariam Zbakh, de 1r d’ESO, posa la mirada en el present i afirma que haver estudiat allò que va passar a Figueres per la Guerra Civil els ha servit per acostar-se a conflictes molt semblants que passen actualment a Gaza o Síria. 

La resta d’estudiants que han dissenyat el Passeig de la Memòria de Figueres són: Aniol Pibernat, Laia Genover, Xavi Carbó, Xènia Alejandro, Máximo Álvarez, Achraf Attaf, Laura Roig, Emma Benet i Jan Giró. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com