Juliol 18, 2021
Per Nord-Estl Libertari
216 vistes


FERNANDO GAMUNDI - ESCULTURA EN HIERRO - PLAYAS DE CHACÓN -

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 18 de juliol de 1920 neix a Caspe (Bajo Aragón-Caspe) l’escultor anarquista i anarcosindicalista Fernando Gamundi Oliveros 

Militant de la CNT-AIT, després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola (l’antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà, en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d’honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d’Ix, patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol i al Fort de Montlluís i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Fernando Gamundi Oliveros: El 18 de juliol de 1920 neix a Caspe (Bajo Aragón-Caspe, Zaragoza, Aragó) l’escultor anarquista i anarcosindicalista Fernando Gamundi Oliveros. Va a l’escola dels franciscans fins als 13 anys i després als grups escolars. Tot segui aprèn l’ofici de ferrer al costa del seu pare.  

Es fa milicià el juliol de 1936 i lluita fins a l’evacuació de Casp el març de 1937.  

De la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en 1938 combat en la 121 Brigada de la 26 Divisió (la Columna Durruti militaritzada) de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola. 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola (l’antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d’honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, 

Exiliat, després de voltar per diferents indrets, deixa Banhèras de Bigòrra i en 1947 s’estableix a Galhac (Tarn, Occitània) on treballa de ferrer en la presa de Riviperès i milita fins a 1950 junt al seu amic i company de la 26 Divisió Joaquim Gil Mir, procedent de Barcelona.  

El gener de 1950 se’n va a Barcelona i després s’estableix de nou a Caspe. Afectat per una malaltia al rostre i al timpà, es dedica a esculpir en ferro.  

Després de la mort de Franco, en 1977 amb Antonio Gambau i altres anarquistes reorganitza la CNT-AIT a Caspe.  

Quan mort el 18 de juny de 1980 a Galhac el seu amic Joaquim Gil Mir, li va fer l’escultura de ferro Quijote de la Mancha montando su caballo Rocinante, que havia de ser col·locada en la seva tomba, però, la família, per raons de seguretat de l’obra, hi renuncià. 

A partir de 1966 exposa en més de cinquanta vegades en diverses galeries. A Madrid (Madrid, Castella la Nova) en 1977, a Palma (Mallorca, Illes Balears) en 1970 i 1972, a les Illes Canàries en 1971, a València (l’Horta de València, País Valencià) en 1972 i 1979, a Valladolid (Campiña del Pisuerga, Valladolid, Castilla la Vieja) en 1972, a Granada (Vega de Granada, Granada, Andalusia) en 1975, a Tarragona (Tarragonès) en 1981. També a París (Illa de França), Chicago (EUA), Galhac i altres localitats.  

S’inicià com escultor d’art realista i després fa obra expressionista. Més endavant, té una obra realista esquemàtica i fins i tot cubista. 

En la seva obra hi ha els bustos de Joaquín Costa i José Maria de Albareda. Esculpeix un conjunt d’escultures de projecció llibertària.  

Des de Caspe, col·labora en la publicació de Zaragoza (Zaragoza, Aragó) Acción Libertaria.  

Sobre la seva obra escultòrica hi ha el llibre, de diversos autors, Fernando Gamundi: esculturas en hierro (Caspe, 1993). 

Fernando Gamundi Oliveros va morir en 1993 a Caspe. Altres fonts indiquen que va morir en 1994.          




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com