El feminicidi és una categoria política nascuda sota el paraigua de l’acadèmia feminista. S’utilitza per designar l’assassinat de dones pel sol fet de ser-ho i, avui dia, diversos col·lectius i persones que es reconeixen en els feminismes el volen situar al centre de l’arena pública. Com a una de les expressions més extremes de les violències de gènere, els feminicidis són una de les facetes més mortíferes del patriarcat i de l’opressió per raons de gènere; es tracta d’un fenomen transversal que no entén de classes, orígens ètnics, religions, nivell educatiu, etc.
De cara a bastir un model de documentació periodística de casos i de base de dades dels feminicidis, la Directa actualitzarà aquesta notícia amb els noms i les localitzacions dels assassinats de dones comesos arreu dels Països Catalans. Des de l’any 2016, aquest mitjà recull els feminicidis com a exercici de memòria i denúncia.
Feminicidis íntims oficials
1. 22/01, data de trobada del cos (Alzira, País Valencià) June Rose, 40 anys. Dona desapareguda el 25 de desembre del 2021 a Cadis. El seu cos ha estat trobat enterrat al costat de l’hospital d’Alzira, en un descampat. El feminicida hauria estat Michael Martín, marit de la víctima, estatunidenc de 55 anys. L’home ha sortit del país, fugint als Estats Units. La desaparició d’aquesta estatunidenca d’origen rus l’havia denunciat una amiga el 9 de gener d’enguany, preocupada per no saber res de la dona d’ençà el 25 de desembre, quan estava a Sotogrande (Cadis). June Rose i Michael Martín havien vingut en cotxe des d’Itàlia per passar el Nadal al sud de la península Ibèrica. El Jutjat d’Instrucció número 8 de València s’ha fet càrrec de la investigació, sota secret de sumari. Feminicidi íntim.
Per fer aquest seguiment periodístic ens basem en el model proposat pel portal feminicidio.net, del qual reproduïm la tipologia d’assassinats. Aquest és el sisè any que la Directa fa seguiment dels feminicidis als territoris catalans. La voluntat de Feminicidio.net és crear una base de dades d’assassinats de dones comesos per homes, amb una doble funció política. En primer lloc, posar en evidència que els feminicidis són un fenomen quotidià i sistemàtic a les societats patriarcals contemporànies. En segon lloc, mostrar en el seguiment dels casos que l’erradicació dels feminicidis no és prioritària a l’agenda pública dels estats. Per això, aquesta plataforma no empra les dades oficials del Ministeri de l’Interior del Govern espanyol, que en el seu recompte deixa de banda una enorme xifra de feminicidis i d’assassinats per violència de gènere. Des de la Directa mantenim aquest model, que ja vam aplicar en anys anteriors.
Les categories que establim són: xifres oficials, que inclouen els assassinats per violència de gènere reconeguts per l’Estat espanyol i que tenen com a premissa la relació sexoafectiva, vigent o passada, entre l’agressor i la víctima; xifres no oficials, que són tots aquells que, malgrat haver existit una relació íntima entre agressor i víctima, no han estat comptabilitzats a l’estadística espanyola per causes diverses; feminicidis no íntims, que inclouen tots aquells assassinats que s’han produït sense que hi hagi una relació sexoafectiva, prèvia o vigent a l’agressió mortal; familiars, quan hi ha relació de parentiu, com ara filial o fraternal, entre l’assassinada i l’assassí; familiars per connexió, és a dir, aquells casos en els quals el feminicidi ha estat causat pel fet de ser parent de la dona a qui es vol assassinar; infantils, que inclouen els infanticidis per violència de gènere; transfòbics, que inclouen un component d’odi per identitat de gènere i/o orientació sexual; feminicidis en context de treball sexual; i, finalment, feminicidis comesos fora dels Països Catalans de dones que hi residien habitualment.
Autor font: Directa.cat