Agost 4, 2021
Per Nord-Estl Libertari
187 vistes


De l’exili a Palafrugell. Pintura de Floreal Radresa  

Exposició de Floreal Radresa al Museu del Suro 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà) 04/08/2021.- Llegim a la Revista del Baix Empordà que el proper dissabte, 7 d’agost a les 19:30 hores, s’inaugurarà al Museu del Suro de Palafrugell (Gavarres marítimes, Baix Empordà) l’exposició De l’exili a Palafrugell. Pintura de Floreal Radresa

L’artista pintor, antiquari, militant anarquista i social ecologista Floreal Radresa i Isgleas (Perpinyà, 1946-Palafrugell, 1996) va néixer en una família d’anarquistes i destacats anarcosindicalistes. Era fill del conegut anarquista de Palafrugell Radresa i de Flora Isgleas i Alsina. Nét, per tant, del dirigent obrer surer cenetista de Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà) Francesc Isgleas i Piarnau, que va ser conseller de Defensa del Govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per Lluís Companys, per part de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) durant els primers mesos la Guerra Civil, fins a les Jornades de Maig de 1937. El seu pare es va exiliar a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) en 1939 per motius ideològics, on va conèixer Flora amb qui va ser parella durant 5 anys i varen tenir dos fills, Helios i Floreal. Aquest rerefons polític i reivindicatiu va estar present sempre en la seva obra. 

Nascut a l’exili, Floreal va ser un artista compromès amb les idees anarquistes. El seu treball, un instrument de reclam oposat a les injustícies socials i polítiques, adopta un realisme crític i de rebuig impetuós mitjançant figures turmentades i que es retorcen entre les seves pròpies misèries. Pintura de pinzellada ràpida, vertiginosa i de cromatisme enèrgic i virulent. 

Maria Lluïsa Borràs, historiadora de l’art va escriure sobre l’obra de Floreal, que “en ell, formalment, la pinzellada és el gest, l’energia que es concentra en els ulls i en la boca del personatge, en la presència cabdal d’un home concret, un home de carn i ossos, pres com a símbol del grup humà. Si la seva pintura va començar per ser agressió brutal, progressivament es va fer sàtira, sarcasme, caricatura, paròdia, burla, visió irònica, fins a esdevenir una imatge més tendra, més pictòrica, més complexa i acurada, més entenedora però mai banal“. 

Floreal considerava que a l’art abstracte li era massa fàcil caure dins de la pura estètica: “Això per a mi no és art. La pintura, com qualsevol manifestació artística, és expressió. Ha de parlar. Picasso deia que la pintura no era un objecte de decoració, sinó una arma de guerra ofensiva i defensiva contra l’enemic“. 

La mostra reuneix una cinquantena d’obres, pintades entre 1970 i 1996, de realisme expressionista que, tot i els anys que han passat, segueix essent de rabiosa actualitat.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com