Juny 1, 2022
Per Direta
230 vistes

“Estava deprimit, no volia marxar de casa seva”, ho explica una amiga seva, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. És una de les darreres persones que va interactuar amb l’Alberto abans que es llancés pel balcó el dia del seu desnonament. Era diumenge 29 de maig, quan Teresa (nom fictici) va apropar-se al número 23 del carrer Sèquia Madriguera del barri de Bon Pastor per a recollir algunes pertinences que l’Alberto li havia guardat a casa durant unes setmanes: “Me’l vaig trobar fora de si, agressiu, llançava objectes pel balcó i em va dir que es tiraria. Estava irreconeixible. No em volia deixar marxar del pis i vaig acabar trucant a la policia i a una ambulància”. Tot i que l’Ajuntament ha informat a la Directa que no consta cap intervenció policial el diumenge en aquella direcció, Teresa relata que va arribar la Guàrdia Urbana i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), però que no es va produir cap intervenció mèdica, únicament policial. Preocupada, el va trucar un parell de vegades a la nit però ningú va respondre i l’endemà, quan va plegar de la feina, un missatge al mòbil li portava la mala notícia.

Carles Miró del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris, que hi va tenir contacte per WhatsApp el 17 de maig, considera que “la manca de detecció de la seva situació per part de les administracions és la clau de volta”. En el mateix sentit s’expressa la PAH Barcelona en un comunicat: “el sistema de protecció social ha fallat”. Diferents col·lectius, plataformes i sindicats pel dret a l’habitatge han llançat una convocatòria avui als Jardins d’Isabel Domínguez Paniagua de Bon Pastor, a dos quarts de vuit del vespre, sota el lema “No són suïcidis són assassinats”.

Un primer desnonament suspès pel seu estat nerviós

L’Alberto arrossegava un procés de desnonament des del 12 de febrer de 2020. Vivia en un pis de protecció oficial, a les antigues Cases Barates de Bon Pastor, però qui n’era el titular era la seva mare, que havia mort el 2018. Des d’aleshores, la regidora d’Habitatge, Lucía Delgado, apunta que no es va pagar el lloguer. Amb més de seixanta anys, l’Alberto es dedicava a fer “feinetes” que li encarregava gent del barri: “ajudava a un veí gran a arreglar-se, alguna cosa de lampisteria… i rebia una ajuda pública”, explica la Teresa.

La regidora Martin ha insistit a subratllar que el motiu de la demanda no va ser l’impagament sinó un “possible ús fraudulent de l’habitatge” a través de rellogar habitacions i el fet que “en cap moment es va adreçar als serveis municipals de l’habitatge”, tal com se li havia demanat en un parell de visites al domicili. Segons el Consistori, hi havia queixes veïnals “pels sorolls, baralles i rotació de gent que entra i surt” i una persona, la tardor de 2020, va presentar una queixa a l’Oficina d’Habitatge amb què assegurava que vivia rellogada en aquell pis i que l’havia expulsat “d’un dia per l’altre”. En canvi, Teresa defensa que l’Alberto havia acollit gent al seu pis, però no cobrava.

Amb més de seixanta anys, l’Alberto es dedicava a fer “feinetes” que li encarregava gent del barri: “ajudava a un veí gran a arreglar-se, alguna cosa de lampisteria… i rebia una ajuda pública”, explica la Teresa

El primer intent de desnonament, el 12 de maig, s’havia aturat perquè van trobar-se una persona “molt exaltada i nerviosa”, segons Delgado. D’allà en van sortir amb un acord d’entrega de claus i es va aconseguir que l’Alberto anés a serveis socials de manera presencial, però la comunicació, segons el Consistori, no va proliferar. El passat dilluns 30 de maig, un equip municipal del parc públic d’habitatge i operaris es van personar al pis per recollir les claus, però estava buit. “Quan es va començar la recuperació de l’habitatge i els operaris estaven treballant, l’Alberto va arribar, es va dirigir cap al balcó i es va llançar”, relata Delgado.

El Sindicat d’Habitatge de Nou Barris havia aconseguit intercanviar uns missatges amb l’Alberto. Un amic l’havia posat en contacte el 17 de maig amb Carles Miró, amb qui va creuar uns whatsapps: “em va dir que em trucaria, però no ho va fer i ja no vaig aconseguir parlar amb ell. No podem responsabilitzar-lo de no vincular-se si desconeixem totes les circumstàncies”. Teresa explica que des que tenia data de desnonament, estava molt afectat i quasi ni menjava.


Els impactes en la salut 

Diversos informes, elaborats per la PAH, amb l’Observatori DESC, l’Agència de Salut Pública, Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, posen sobre la taula com la manca d’accés a un habitatge digne i als seus subministraments té un impacte negatiu en la salut de les persones, especialment pel que fa a la salut mental i de forma més acusada en dones.

El 14 de juny de 2021, Segundo Fuentes, un veí del barri de Sants de Barcelona, es va suïcidar quan s’estava executant el seu desnonament. Havia perdut la feina a l’inici de la pandèmia i era usuari de Càritas, però el TSJC va emetre un comunicat justificant que no va validar l’informe de vulnerabilitat social perquè era “incomplet”. El mes anterior, el 26 de maig, Hatin Sayb amenaçava de llançar-se al buit des del terrat d’un edifici del carrer del Príncep de Viana, al barri del Raval de la ciutat perquè el volien desnonar. Un any abans, el 7 de maig de 2020, una dona es va autolesionar durant un desnonament al barri del Raval i va ser hospitalitzada. I el 2018, un home anomenat Jordi es va llançar per la finestra en un desnonament instat pel Banco Popular a Cornellà de Llobregat i va morir.




Autor font: Directa.cat