168 vistes


Tots els sindicats que formen la IAC es van reunir, el passat 28 de maig, per a consensuar una posició comuna davant de les mobilitzacions per l’estabilització del personal públic en precari: interí, temporal, falsos obra i servei que estan treballant en frau de llei al haver superat els 3 anys de contracte.

La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) es posiciona, doncs, en el suport a les mobilitzacions convocades per l’estabilització (#FixesaJa). La IAC vetllarà activament per evitar que l’estabilització suposi una excusa per a la “laboralització” de places de funcionaris des del principi igual treball, igual salari, igual contracte.

Per altra part, des de la IAC entenem també que el procés d’estabilització no ha d’afectar als processos de selecció de l’administració pública que estiguin en marxa en aquesta moment.

La IAC doncs s’adhereix a la convocatòria prevista pel dia 1 de juny, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, a les 11 del matí.

  • Aprovació, abans que finalitzi el 2021, de la Proposició de Llei per l’estabilització dels treballadors i treballadores del sector públic català. Tot el personal amb més de tres anys de prestació de servei té dret a romandre en el lloc de treball
  • Compromís de garantia de que el personal amb contractes o nomenaments amb temporalitat superior a 3 anys de servei no veurà afectada la seva plaça i/o lloc de treball.
  • Mesures cautelars per evitar els cessaments il·lícits. Garanties de continuïtat de feina per al personal públic.
  • Compromís públic de donar compliment als punts anteriors, ja que es tracta d’una problemàtica greu que afecta a tot el sector públic.

La directiva 1999/70/CE, d’obligat compliment als estats membres de la UE, indica que el personal que estigui contractat més de tres anys a una empresa adquirirà la condició de fixe. Durant anys la IAC i els sindicats que la conformen han anat lluitant per una consolidació i estabilització real del personal interí i laboral Temporal que conformen les administracions públiques a Catalunya. La lluita als carrers i a les meses de negociació agafa força amb la sentència del TJUE del 19 de març del 2020 i amb l’auto del TJUE de 30 de setembre de 2020 (C-135/20), conegut com a auto de Gondomar, que obliga a les administracions espanyoles i catalanes a complir la directiva, i proposa sancions. O bé la regularització a fixe del personal que ocupi places estructurals durant més de 3 anys, o bé el dret a percebre indemnització en cas que finalitzi la seva relació laboral, també és important destacar que la sentència esmenta que en cap cas les OPES són els mecanismes d’estabilització adequats, ja que no sancionen l’administració.

El 22 d’abril de 2021, l’Estat Espanyol ha de presentar davant la UE (que hi té l’ull posat atès el volum de denuncies que ha rebut i n’està demanant explicacions) un pla d’acció/full de ruta per explicar com pensen arreglar el tema de la temporalitat en abús a les administracions públiques d’Espanya. Naturalment, la Generalitat de Catalunya resta a l’espera del canvi normatiu de l’estat espanyol, aquí sí que no hi ha “independència”, les polítiques neoliberals per davant de tot. Tot i haver acceptat a tràmit el Parlament una proposició no de llei per a l’estabilització i consolidació del personal temporal de més de tres anys d’antiguitat a les administracions públiques.

Quina solució dona, doncs, el govern espanyol per posar fi a aquest abús? Es modificarà l’EBEP perquè es compleixi amb la directiva en el futur i cap interí pugui treballar durant més de 3 anys amb contractes temporals, ja que del contrari estarien en abús de temporalitat, és a dir, donen una solució perquè no torni a passar en el futur, però no per a solucionar el problema que han creat durant tants anys permetent arribar fins a més d’un 40% d’interins docents i un 85% de laborals, un 52% de temporalitat a l’administració i serveis i un 50% d’interinatge al sector sanitari. Dades només de l’administració de la Generalitat de Catalunya, on s’ha arribat al 40% de temporalitat de la plantilla de 170.000 treballadores, tot i estar vigent el PESCO, un pla “d’estabilització” en forma de diners públics que no ha servit per a res. Tal com ja vam dir el 2017 que ens vam negar a firmar-lo perquè sempre s’està parlant de places i no de persones que estan treballant en precari.

Des d’aleshores la IAC sempre ha apostat per un pla de consolidació real de les persones, en un primer moment ja vam proposar l’aplicació de l’article 61.6 de la TREBEP. Actualment, no es podria trobar una situació amb caràcter més excepcional que l’actual, amb l’envelliment de la plantilla fixa, la desídia de funció pública i una pandèmia que ha posat al límit l’administració. Una plantilla que ha demostrat sobradament amb els períodes de prova i l’experiència acumulada la seva expertesa per fer la seva tasca, serà difícil trobar una situació més excepcional per la pandèmia i la gran quantitat de casos d’abús dins de l’administració. Amb unes condicions clares, que no s’exclogui cap persona en abús de temporalitat i que, en qualsevol cas, el personal objecte de la consolidació estarà subjecte als mateixos drets i obligacions que el personal funcionari de carrera, laboral o estatutari fix. Una alternativa a haver de pagar indemnitzacions. L’estabilització de les interines fent-les fixes amb els mateixos drets que les funcionàries de carrera i que les laborals fixes, tal com proposa la sentència del TJUE i sense cost per a les arques públiques és la millor solució. Però per això s’hauria de legislar una nova figura jurídica que atorgués la qualitat d’indefinit fix amb els mateixos drets que els funcionaris.

La justícia, en primera instància, ja comença a aplicar la jurisprudència europea i a forçar les administracions públiques a readmetre temporals amb condicions de fixes, com a la sentència 252/2020 de 8 Juny de 2020 del jutjat contenciós administratiu número 4 d’Alacant o la sentència 134/2021 de 4 de març de 2021 del jutjat social número 11 de Bilbao. Aplicant l’únic motiu de sanció que hi ha actualment, la fixesa. Però encara hi ha tribunals que apliquen l’antiga normativa i resolen desfavorablement. Malauradament això acabarà altre cop al TJUE que haurà de tornar a decidir, com ja va fer amb Itàlia i Grècia, on va obligar a aplicar la clàusula 5a de la directiva 1999/70/CE. A Itàlia, després de la sentència europea del cas Mascolo en la que es reconeixia l’abús de temporalitat als interins (substituts) de més de 3 anys es va fer un procés excepcional i exclusiu de consolidació per a les víctimes d’abús que superaven els 3 anys en el sector públic per tal d’evitar les impagables indemnitzacions (tot i que la temporalitat a Itàlia era molt menor que a Espanya actualment).

Per altra banda, el poder legislatiu també s’està movent. A Catalunya, la proposició de llei per l’estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic Català, presentada per la CUP i no refusada pel Parlament. Al Senat la “Proposición de Ley de medidas urgentes para la consolidación de los funcionarios interinos” presentada per Adelate Andalucía, Més per Mallorca, Más Madrid, Compromís, Geroa Bai, Agrupación Socialista Gomera i curiosament Catalunya per En Comú Podem. Curiosament, perquè just l’Ajuntament de Barcelona acaba de presentar oposicions a diferents cossos, i en les condicions de la convocatòria ja deixa la porta oberta a un proper canvi de normativa. El Parlament de la Rioja aprovant un Estatuto de Personal on hi ha una disposició transitòria de Consolidación de Empleo tirant pel dret i fent fixes als interins amb més de 5 anys d’antiguitat.

Quina tasca ens toca fer? Només des de la mobilització al carrer i la denúncia de l’abús de la temporalitat en frau de llei podrem aconseguir l’estabilització efectiva mitjançant regularització administrativa conforme a dret estatals i comunitari de tot el personal públic en abús de la temporalitat, ja sigui funcionari, laboral, estatutari o indefinit no fix per sentència. Ja sigui via concurs de mèrits o la fixesa del col·lectiu amb totes les garanties de continuïtat sense cap risc perdre el nostre lloc de treball. No volem un altre pla PESCO que serveixi per enganyar i fer diners als de sempre. Volem una estabilització efectiva i real. Moltes de les treballadores en situació de temporalitat ja han passat exàmens i oposicions on s’han aplicat els criteris de igualdad, mérito y capacidad en el acceso així com els de publicitat i lliure concurrència.

Cal organitzar-se i veure que tant el temporal de llarga durada, ja sigui encadenant contractes o mantenint el mateix durant més de tres anys, com el funcionari o laboral fix desenvolupen les mateixes tasques. I que és l’administració qui ha fet un abús de temporalitat amb la persona i ha actuat amb frau de llei sense conseqüències, de moment. Les que hi som, ens hi quedem. Volem l’estabilització de la persona, no de la plaça. No més ERTOs encoberts que l’únic que aportaran és despesa pública en atur i indemnitzacions per acomiadament.

La IAC és un sindicat combatiu que lluita pel benestar de les treballadores, unides podrem més. I si cal convocarem una vaga per donar veu a les 100.000 treballadores temporals de les administracions públiques i pel compliment de la normativa europea. Fixesa Ja.




Autor font: Iac.cat