Novembre 28, 2020
Per Nord-Estl Libertari
207 vistes


Necrològica d'Espartaco Gabaldà Pla apareguda en el periòdic tolosà "Espoir" de l'1 d'octubre de 1991

Necrològica d’Espartaco Gabaldà Pla apareguda en el periòdic tolosà Cenit de l’1 d’octubre de 1991

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 28 de novembre de 1920 neix a Mataró (Baix Maresme) l’anarcosindicalista i esperantista Espartaco Gabaldà Pla 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Finalment, va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers a Corresa (Lemosin) 

Espartaco Gabaldà Pla: El 28 de novembre de 1920 neix a Mataró (Baix Maresme) l’anarcosindicalista i esperantista Espartaco Gabaldà Pla. El seu pare es deia Josep Gabaldà i la seva mare, Francesca Pla.  

Encara adolescent, entre 1931 i 1933, col·laborà en el butlletí llibertari Societat Ateneu de Mataró.  

A finals de la Guerra Civil va ser mobilitzat i participà en els últims combats del front català a la zona del riu Segre.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Finalment, va ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a Corresa (Lemosin, Nauta Vinhana, Nova Aquitània, Occitània).  

Durant l’Ocupació alemanya va ser lliurat a les autoritats nazis per a treballar al «Mur de l’Atlàntic». Amb un altre company aconseguí escapar i amargar a casa d’uns amics.  

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista formà part de la Federació Local de la Confederació Nacional del Treballen l’Exili (CNT-AIT) de Montereau-sur-le-Jard (Seine-et-Marne, Illa de França).  

Treballà de llenyataire d’explotació forestal en explotació forestal, com ara a Cantal (Alvèrnia, Occitània), des d’on amb la seva família creà una federació local itinerant de la CNT-AIT en l’Exili: a Corresa; a Argentat (Lemosin, Nauta Vinhana, Nova Aquitània, Occitània) i alguna altra població.  

En 1947 fou delegat de Cheny (Yonne, Borgonya) al Congrés de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) del Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l’Exili.  

Cap el 1957 s’instal·là a Valença (Droma, Auvèrnhe Ròse Aups, Occitània), on milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili, després Sindicat d’Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT, de la qual va ser secretari fins als seus últims dies.  

Destacat esperantista, participà en la major part de congressos departamentals, francesos i internacionals esperantistes, alguns dels quals organitzà, i, després de jubilar-se, es dedicà a l’ensenyament d’aquesta llengua pacifista planificada a nivell internacional.  

En 1971, amb Albert Cnudde, organitzà a Grenoble (Isera, Delfinat, Ôvèrgne Rôno-Arpes, Arpitània) una exposició esperantista amb material de Leo Lantaigne.  

En 1979 va ser nomenat president del Grup Esperantista de Valença, càrrec que va mantenir fins a la seva defunció.  

En 1987 viatjà a República Popular de la Xina i va fer xerrades sobre la seva experiència esperantista en aquest Estat. La seva companya fou Alegria Arcal.  

Espartaco Gabaldà Pla va morir el 30 de maig de 1991 a l’Hospital de la Creu Roja de Liyon (Metròpoli de Lió, Lionès, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània). Incinerat, les seves cendres van ser enterrades al cementiri de Valença.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com