Març 4, 2022
Per Direta
210 vistes

A les Illes, fa uns anys que no tants, es varen demolir hotels obsolets. No és una utopia doncs. Va ser una realitat, massa aviat oblidada. Ara el turisme vol tornar a créixer i es pinta de verd. A les Illes sembla més fàcil imaginar la fi del món que el decreixement del turisme.

Aquest dimecres, el Parlament de les Illes Balears, va validar el que s’ha anomenat Decret Llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears. Que ningú sigui tan ingenu de pensar que la urgència de les mesures que anuncia és deguda al fet que, a la fi, els nostres responsables polítics han assumit que estam en emergència (climàtica, ecològica i social), tot i que no fa massa feien carreres per veure qui declarava primer l’estat d’emergència climàtica des de les diferents institucions principals de les Illes (efecte Greta Thunberg). No, la urgència ve més aviat vinculada a la disposició dels fons europeus Next Generation i els terminis d’aplicació de les diferents convocatòries pel repartiment d’aquests fons.

La posada en escena d’aquesta proposta legislativa per part del Govern no ens ha deixat de parar sorpreses. Primer, presidenta i consellers se n’anaren a FITUR a anunciar-la als mitjans estatals, juntament amb Yolanda Díaz i Reyes Maroto. Anunciaren una llei que gairebé semblava per a les kellys i per a la sostenibilitat ambiental. Anunciaren “circularitat” i llits elevables. Poca cosa més. Sembla que l’havien negociada llargament amb els hotelers (especialment els grossos, que són els que tenen més pes a la Federació Hotelera de Mallorca), amb els sindicats majoritaris i la patronal. I tothom pareixia content. La resta de la societat civil miràvem incrèduls l’espectacle desplegat a la capital de l’Estat. El conseller de Turisme i Model Econòmic (?) va visitar posteriorment també Barcelona i València per explicar la seva llei abans que, un divendres matí, per sorpresa i després d’avisar els mitjans amb un whatsapp de darrera hora, es va convocar una roda de premsa al Consolat. La roda de premsa es va emetre per streaming i va tenir lloc just després del Consell de Govern extraordinari que acabava d’aprovar, en format de decret llei, la llei que ens ha de salvar. Un decret llei, els efectes del qual entraven en vigor el mateix dia de la seva aprovació. El Decret Llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i circularitat del turisme.

A les Illes, fa uns anys que no tants, es varen demolir hotels obsolets. No és una utopia doncs. Va ser una realitat, massa aviat oblidada. Ara el turisme vol tornar a créixer i es pinta de verd

La presentació venia amb dues sorpreses incorporades: un anunci de congelació de noves places turístiques per quatre anys, mentre els Consells Insulars analitzen la capacitat de càrrega turística d’unes Illes a les quals AENA preveu abocar aquest estiu un 15% més de passatgers que el 2019 (estiu prepandèmia); i la compensació als hotelers que fessin “millores” als seus establiments de poder créixer un 15% més que el que permet la normativa urbanística, a canvi però, de decréixer un 5% en places. Un abracadabra de xifres amunt i avall perquè tot quedi, al final, més o menys igual, excepte el valor dels hotels. Tot plegat, vestit d’un discurs de progrés, circularitat, modernitat, lideratge, compromís social i ambiental i, sobretot, competitivitat, reposicionament de les illes al mercat turístic internacional i destinació pionera en turisme sostenible, que ja sabem que no existeix. Desconcertant. Però més desconcertant va ser, que dies després, la patronal hotelera fes una roda de premsa d’oposició rotunda al Decret Llei, argumentant que estaven cansats de ser els dolents de la pel·lícula. Per, pocs dies més tard, tornar a sortir en roda de premsa, aquest cop amb el Govern per dir “hem reconsiderat la nostra postura i donam suport a la llei i demanam a tots els partits que facin el mateix”. Vos imaginau la cara dels espectadors?

Si no enteneu res, aplicau la premissa que va compartir-me Ivan Murray mentre en parlàvem: “follow the money”. Quan no entenguis res, “follow de money” i de sobte s’explica tot. Ni compromís social ni ambiental, ni noves polítiques, ni res: dineral europeu a costa de l’endeutament de les futures generacions per a les transicions verdes de les cadenes hoteleres de les Illes Balears. Fi.

Diversificació del model econòmic? Decreixement de la intensitat turística? Decreixement de les càrregues laborals al sector? Regularització de l’ocupació al sector? Res.

Quan no entenguis res, “follow de money” i de sobte s’explica tot. Ni compromís social ni ambiental, ni noves polítiques, ni res: dineral europeu a costa de l’endeutament de les futures generacions 

Però temps enrere, a les Illes, es varen fer normatives de decreixement de places turístiques que, en alguns casos, varen implicar veure com s’ensorraven hotels obsolets fent “esponjaments”, que permetien, bé l’enderrocament d’edificis obsolets o bé la seva adquisició directa, en algun cas, fins i tot per simple aplicació de la Llei de Costes. I es varen fer “plans de modernització” sense incentius, ni compensacions, ni urbanístiques ni econòmiques. Tal com recull el document que hem elaborat des del Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes amb una proposta de reconversió per decreixement del sector turístic, “el Pla de Modernització d’Allotjaments Turístics derivat de la Llei 3/1990 va afectar prop de 300.000 places turístiques i les empreses realitzaren inversions de modernització d’establiments sense cap mena d’incentiu ni compensació pública en allotjaments, restauració i agències de viatges. En la pràctica, la implementació d’aquell pla va suposar l’eliminació del voltant de 50.000 places turístiques considerades amortitzades i antiquades. Gairebé una dècada més tard, a la legislatura 1999-2003, també varen ser eliminades 40.000 places no autoritzades. En anys posteriors, es va experimentar, però, un doble procés que ha suposat un increment del nombre de places totals d’allotjament, fins a arribar a una oferta oficial d’unes 400.000 places, 300.000 llits d’establiments hotelers i uns 100.000 d’estades turístiques. Un procés global de desregulació de la normativa turística i la irrupció del lloguer turístic en són les principals causes. Tot i l’existència d’eines legals que permetrien una reducció efectiva de places obsoletes, com la Llei 6/2017 que fa que les places que es donen de baixa no tornin a la borsa, o el Decret 20/2015 que estableix els criteris de classificació d’estrelles pels hotels, aquesta reducció de places no s’està donant i el sostre establert pel PIAT del Consell de Mallorca és de 430.000 places.”

Temps enrere, a les Illes, es varen dinamitar hotels. Tornem-hi doncs.




Autor font: Directa.cat