Desembre 7, 2020
Per Direta
331 vistes


鈥淓n [鈥 茅s un pescador de Sant Carles de la R脿pita. L鈥檃mor i la dedicaci贸 que hi posa fa que les matinades no siguin dures i que es llevi amb il路lusi贸 i moltes ganes de sortir a la mar. Per貌 els n煤meros no li surten. Coneix-lo鈥.

Aquesta 茅s una piulada que el Departament d鈥橝gricultura de la Generalitat de Catalunya va fer fa uns mesos, va durar poques hores fins que alg煤 del mateix departament va veure que calia esborrar-la. Per貌 la piulada no era sin贸 l鈥檈vid猫ncia d鈥檃ll貌 que tothom sap i tothom veu: el sector primari (el petit, s鈥檈nt茅n) agonitza enfront de la gran ind煤stria i del mercat global i el problema 茅s que la gent no compra b茅: 鈥渃al fer el consumidor m茅s exigent鈥 perqu猫 鈥渆l mercat 茅s el que 茅s鈥. Ho deixava clar la consellera en una entrevista a El Temps. Aquesta idea parteix 鈥揺spero鈥 de la bona intenci贸. Tamb茅 l鈥橝g猫ncia Catalana del Consum treballa per crear consci猫ncia 鈥渇onamentant actituds 猫tiques envers el consum鈥.

Avui la met脿fora la podr铆em fer amb els desnonaments, on la mateixa gent que posa els cossos per salvar fam铆lies davant de bancs que els fan fora de casa, despr茅s t茅 els estalvis o demana pr茅stecs als mateixos bancs

Recordo fa anys en una xerrada com l鈥橝rcadi Oliveres exposava la paradoxa que a les manifestacions contra la guerra de l鈥橧raq, la majoria de manifestants tenien els seus diners a la Caixa, que era 鈥搃 segueix sent鈥 una de les grans inversores en empreses armament铆stiques. La mateixa gent que es manifestava estava de facto aportant capital a la guerra. Avui la met脿fora la podr铆em fer amb els desnonaments, on la mateixa gent que posa els cossos per salvar fam铆lies davant de bancs que els fan fora de casa, despr茅s t茅 els estalvis o demana pr茅stecs als mateixos bancs. 脡s un exemple m茅s, com podria ser qualsevol altre perqu猫 tots fem el que podem (i parlo en primera persona, que jo tinc contradiccions a cabassos).

Se鈥檔s ha dit i repetit mil vegades que el nostre consum 茅s la nostra arma i que les petites accions poden canviar el m贸n; que els mercats es mouen en funci贸 d鈥檃ll貌 que comprem, i que doncs, comprant millor farem el m贸n una mica millor. Aix铆 de senzill: compreu-li peix i li sortiran els n煤meros. Per貌 amb les vides atrafegades, prec脿ries i envoltades del consumisme salvatge, no s茅 pas mai com fer-ho per no participar d鈥檜n consum que em sembla inacceptable. Sovint acabo cedint a l鈥檕pci贸 m茅s senzilla, r脿pida i a l鈥檃bast, sense mirar gaire qu猫 implica. O no volent-ho mirar; perqu猫 tendim a obviar les implicacions negatives, sigui perqu猫 s贸n a l鈥檃ltra punta de m贸n o perqu猫 ens les venen amb una rentada de cara. O simplement perqu猫 tenim pressa. Per貌 no s贸n poques les coses o serveis que tenen alguna taca fosca, i com m茅s saps m茅s malament et sents.

Per m茅s que ho intentem no podem fer-ho mai b茅 del tot, i potser el problema 鈥揺m sembla鈥 茅s tenir sobre la taula opcions de consum que no haurien de ser ni tan sols a la rere taula

No hi ha manera de viure tranquil amb el nostre consum de persones del primer m贸n (el menjar, la roba, les finances, etc.). Per m茅s que ho intentem no podem fer-ho mai b茅 del tot, i potser el problema 鈥揺m sembla鈥 茅s tenir sobre la taula opcions de consum que no haurien de ser ni tan sols a la rere taula. El mercat 茅s una partida desigual on alguns van amb les cartes marcades i sempre guanya la banca. I l鈥檃dministraci贸 ens passa la responsabilitat a nosaltres: consumim malament. Compreu-li peix.

I ens ho diu l鈥檃dministraci贸 p煤blica com tamb茅 ens diu que hem de reciclar, mentre en plena emerg猫ncia clim脿tica ni tan sols s鈥檋a atrevit a prohibir els envasos pl脿stics. La mateixa que ens renya per utilitzar el vehicle privat mentre desdobla la C17 i treu trens a l鈥橰3. L鈥檃dministraci贸 que ha trigat dos anys a fer tornar el tren al Conflent o la mateixa que ens diu que hem de consumir local per salvar la pagesia, per貌 que requalifica terrenys (en mans dels grans perceptors de la Pol铆tica Agr脿ria Comuna) per a posar-hi grans superf铆cies.

El nostre consum t茅 una part de responsabilitat, s铆: 茅s important mirar amb lupa tot all貌 que consumim perqu猫 les nostres accions individuals ens serveixen per estar b茅 amb nosaltres (que no 茅s pas poca cosa) i per repartir millor la nostra 鈥撁璶fima鈥 riquesa. I tal vegada si som molta gent poden arribar a moure relativament alguna tend猫ncia en algun mercat, s铆. El nostre consum pot ser una arma, per貌 no podem oblidar que nom茅s s贸n pedres contra avions.

Hem de passar la responsabilitat del consum a qui t茅 les eines per regular-lo, a qui pot decidir qu猫 es pot comprar i qu猫 no, com i amb quins costos

Fa poc vaig llegir en un article que 鈥渟embla que hi ha alguna cosa un铆vocament cruel en crear un sistema que determina la rigorositat 猫tica segons el comportament de compra, estigmatitzant els pobres i alleugerint la c脿rrega als rics鈥. I caldria afegir-hi 鈥損enso jo鈥 especialment quan el 52% de les emissions globals s贸n causades pel 10% m茅s ric de la poblaci贸. El consum 猫tic no nom茅s hauria de ser accessible 鈥搎ue 貌bviament ha de ser-ho鈥, hauria de ser tamb茅 l鈥櫭簄ic: el normal i per a tothom. Tenir per triar nom茅s entre opcions que tinguin implicacions positives pel medi i les persones.

I som al cap del carrer: si juguem amb cartes marcades, tot all貌 que podem canviar individualment no servir脿 de res si no canviem de cartes. Hem de passar la responsabilitat del consum a qui t茅 les eines per regular-lo, a qui pot decidir qu猫 es pot comprar i qu猫 no, com i amb quins costos. La vida ja 茅s prou prec脿ria per a posar-nos tota la pressi贸 i la responsabilitat sobre nosaltres. O juguem totes, o estripem la baralla.




Autor font: Directa.cat