Desembre 1, 2020
Per Nord-Estl Libertari
237 vistes


Ernst Toller al presidi de Niedersch枚nfeld (27 d'agost de 1920)

Ernst Toller al presidi de Niedersch枚nfeld (27 d’agost de 1920)

 

MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST 

L’1 de desembre de 1893 neix a Szamocin (Posn脿nia) l’escriptor, dramaturg, poeta expressionista i socialista revolucionari consellista judeoalemany, proper a l’anarquisme social, Ernst Toller 

L’estiu de 1938 es despla莽脿 a Madrid i a Barcelona, on participar脿 en la revoluci贸 col路lectivista autogestion脿ria, ocupant-se dels infants refugiats mitjan莽ant l’Spanish Relief Plan que va crear. Aconsegu铆 el suport d’Eleanor Roosevelt 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, cam铆 de l’exili, pass脿 la frontera del Pirineu Oriental 

Ernst Toller: L’1 de desembre de 1893 neix a Szamocin (Posn脿nia) l’escriptor, dramaturg, poeta expressionista i socialista revolucionari consellista judeoalemany, proper a l’anarquisme social, Ernst Toller. Fill d’un comerciant jueu benestant, despr茅s de fer estudis universitaris, va marxar en 1914 a Grenoble (Isera, Delfinat, 脭v猫rgne R么no-Arpes, Arpit脿nia), on es va inscriure a la Universitat.  

Va con猫ixer Max Weber i fou amic de Kurt Eisner.  

La declaraci贸 de Guerra del 14 el sorpr猫n a Par铆s (Illa de Fran莽a) i torna a Alemanya, allistant-se en l’Ex猫rcit. Al front emmalalteix i 茅s finalment llicenciat.  

Marcat pels horrors de la guerra, esdev茅 un actiu propagandista antimilitarista, partidari de la vaga general, fet que el portar脿 a la pres贸.  

Membre del Unabh盲ngige Sozialdemokratische Partei Deutschlands (USPD, Partit Socialdem貌crata Independent), va estar molt influenciat per l’anarquista Gustav Landauer, i intervindr脿 com a orador en m铆tings.  

Intentar脿, amb Erich M眉hsam, impulsar en el camp cultural un art nou i especialment un teatre de caire popular.  

Quan la Rep煤blica dels Consells de Baviera 茅s proclamada el 7 d’abril de 1919, els anarquistes hi s贸n 脿mpliament representats per Erich M眉hsam, Gustav Landauer, Ret Marut, Sivio Gesell; i al seu costat, Toller assumeix la presid猫ncia del Consell Central, tot exercint el feixuc c脿rrec de coordinador de decisions.  

El 13 d’abril de 1919, els obrers aconsegueixen repel路lir una temptativa de putsch contrarevolucionari, per貌 els bolxevics n’aprofiten la conjuntura per fer-se amb el poder i apartant-hi els anarquistes. Amb el suport dels obrers, Toller accepta col路laborar amb els bolxevics, que li confien aleshores el comandament d’un post militar, sabedor de la contradicci贸 per mor de la seva ideologia antimilitarista.  

El 16 d’abril de 1919, a Dachau (Alta Baviera, Baviera), sortir脿 victori贸s amb un combat contra les forces contrarevolucion脿ries. Per貌 la Rep煤blica dels Consells 茅s finalment esclafada entre el 29 d’abril i el 2 de maig.  

Detingut el 4 de juny, 茅s condemnat el 16 de juliol de 1919 a cinc anys de presidi a la fortalesa de Niedersch枚nfeld, prop de Rain (Baixa Baviera, Baviera), al costat del riu Lech, temps que aprofitar脿 per escriure a la pres贸 peces de teatre expressionistes i poesia.  

Alliberat el 15 de juliol de 1924, continuar脿 amb la seva obra creadora i de lluita contra el feixisme.  

Expulsat d’Alemanya a l’arribada de Hitler al poder (1933). Despr茅s d’aix貌, va emigrar a Londres (Anglaterra) on va estar treballant com a codirector de l’obra de teatre Feuer aus den Kesseln (Apagueu les seves cassoles) el 1935. 

Fixar脿 la seva resid猫ncia als Estats Units en 1936 i entre mar莽 i abril d’aquell any torn脿 a Am猫rica d’un viatge a la Rep煤blica Espanyola amb la seva companya, Christiane Grautoff. Fins a 1937 compagin脿 feines de periodista i de guionista per a la Metro Goldwyn Mayer. Solament un dels seus guions fou acceptat per un film, per貌 fou alterat i Toller el repudi脿. Aleshores pat铆 una depressi贸 i el juliol de 1938 es va desfer el matrimoni.  

Aleshores es despla莽脿 a Madrid (Madrid, Castella la Nova) i a Barcelona, on participar脿 en la revoluci贸 col路lectivista autogestion脿ria, ocupant-se dels infants refugiats mitjan莽ant l’Spanish Relief Plan (Pla de Socors Espanyol) que va crear. Aconsegu铆 el suport d’Eleanor Roosevelt. 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, cam铆 de l’exili, pass脿 la frontera del Pirineu Oriental. 

La desfeta republicana el portar脿 a la desesperaci贸 i de tornada a Nova York (EUA), quan va saber que la seva fam铆lia havia estat reclosa en un camp de concentraci贸 nazi, se su茂cidar脿 el 22 de maig de 1939 a la seva habitaci贸 del Mayflower Hotels del Central Park de Nova York. Toller va ser incinerat i les seves cendres enterrades al cementiri de Ferncliff (Nova York) i al seu homenatge f煤nebre van participar com a oradors Klaus Mann, Oskar Maria Graf, Sinclair Lewis i Juan Negr铆n.  

Entre les seves obres podem destacar Die Wandlung (1919), Der Tag des Proletariats (1920), Masse Mensch (1921), Die Maschinenst眉rmer (1922), Hinkemann (1923), Hoppla, wir leben (1927), Feuer aus den Kesseln (1930), Eine Jugend in Deutschland (1933), Briefe aus dem Gef盲ngnis (1935).  

Pel seu llenguatge exasperat, en ocasions proper al de la Nova Objectivitat, la seva obra 茅s un dels testimonis m茅s significatius de les intemper脿ncies, els impulsos i les tensions no resoltes de l’expressionisme alemany.  

L’escriptor catal脿 Feliu Formosa estren脿 en 1969 l’obra de teatre Cel路la 44: cinc anys en la vida i l’obra d’Ernst Toller, publicada a Mallorca (Illes Baleras) en 1970, a partir de documents (pol铆tics, expressionistes…) de l’猫poca i de textos teatrals de Toller.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com