Juny 17, 2021
Per Nord-Estl Libertari
187 vistes


Envien a judici 27 policies nacionals espanyols i un guàrdia civil per lesions durant l’1-O a Girona i Aiguaviva 

El jutge instructor descarta processar-los per delictes contra la integritat moral o tortura i no atribueix cap responsabilitat per comandament 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona/Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) 17/06/2021.- Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies, el Jutjat d’Instrucció Núm. 2 de Girona envia a judici 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues de l’1-O a diferents col·legis electorals de Girona i a Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona).  

El jutjat ordena processar-los per lesions o lesions lleus, descarta fer-ho per delictes contra la integritat moral i tortures, i tampoc atribueix cap responsabilitat per funcions de comandament. La interlocutòria arxiva les denúncies referides a les càrregues al pavelló de Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), on havia de votar el president Carles Puigdemont, i també totes les altres en què no s’han pogut identificar els agents (com les que hi va haver al barri gironí de Pedret o al Centre Cívic Ernest Lluch a Girona). El col·lectiu Advocats Voluntaris, que van impulsar la querella col·lectiva, estudien interposar recurs a l’Audiència Provincial de Girona. 

La interlocutòria del jutjat, de 74 pàgines, agrupa en una sola resolució les diferents peces en què es va separar la querella conjunta per les càrregues del referèndum a Sant Julià de Ramis, Girona i Aiguaviva. I per a cadascuna d’elles –n’hi ha fins a nou– el Jutjat motiva quins són els arguments per enviar a judici els diferents policies nacionals espanyols i l’agent de la Guàrdia Civil. 

Això sí, de tots els delictes pels quals se’ls ha investigat, tan sols ordena asseure’ls a la banqueta per lesions o bé lesions lleus. Descarta fer-ho per aquells contra la integritat moral i tortures. I com van reclamar els advocats voluntaris, tampoc atribueix cap responsabilitat als comandaments que van ordenar les càrregues. 

L’únic agent de la Guàrdia Civil que envien a judici és un dels que van irrompre a la plaça d’Aiguaviva cap a dos quarts de quatre de la tarda. Al lloc, a tocar de l’ajuntament que era col·legi electoral, s’hi feia una arrossada popular. 

A aquest guàrdia civil se l’ha identificat com qui, «a iniciativa pròpia», va disparar l’aerosol de gas pebre contra les veïnes i els veïns que hi havia al lloc. Segons recull la interlocutòria, el manual d’actuació recull explícitament «que està prohibit ruixar aerosols damunt a les mucoses». 

En el cas de Girona, el Jutjat separa en set peces les actuacions del Cos Nacional de la Policia del Regne d’Espanya als diferents col·legis electorals de la ciutat. Resol enviar fins a 27 agents a judici per les càrregues a l’SMO de Sant Narcís (3), a Taialà, (6), al Dalmau Carles (3), al Col·legi Bruguera (5) i al Col·legi Verd (10). No ho fa per a cap dels que van intervenir, però, a Pedret ni al Centre Cívic Ernest Lluch

En general, a l’hora de discernir quants policies nacionals espanyols podrien haver comès algun delicte, i quin en concret, el jutjat d’instrucció sempre fa servir la mateixa tesi. Subratlla que els denunciants «van patir lesions que no van requerir ni tractament mèdic ni quirúrgic, sinó una sola assistència facultativa». I afirma que l’actuació dels antiavalots va ser «proporcionada a les circumstàncies», perquè en la majoria dels col·legis els votants van intentar «entorpir la tasca policial». 

La interlocutòria processa només aquells policies a qui s’ha pogut identificar com els autors de lesions concretes. Descarta que existís «una pauta d’actuació comuna» de les unitats d’antidisturbis i, en conseqüència, resol que no hi ha cap responsabilitat penal dels comandaments per ordenar les càrregues. 

El gruix, delictes lleus 

La interlocutòria del Jutjat d’Instrucció Núm. 2 de Girona descarta enviar a judici els agents identificats per delictes de desordres públics, contra la integritat moral i tortures. Sí que ho fa per lesions lleus –pràcticament, en tots els casos– o bé per lesions. El Jutjat, però, tot i veure que hi ha «indicis» per aquests delictes, sí que apunta que en l’actuació dels antiavalots podria concórrer un eximent per a tots ells. En concret, el que esborra la responsabilitat penal per «obrar en compliment d’un deure o en l’exercici legítim d’un dret, un ofici o un càrrec». 

Satisfacció, però amb matisos 

El portaveu d’Advocats Voluntaris, Albert Carreras, valora «positivament» la resolució judicial perquè permetrà que «els fets de l’1-O a Girona siguin jutjats». «Hi haurà d’haver explicacions i hi haurà judici», va dir ahir. Si no fos així, diu Carreras, hauria estat «molt injust» després de la «greu situació» que es va viure. 

Malgrat això, diu que són més ambiciosos i que la seva querella abastava més delictes. «Entenem que se’ls hauria de jutjar també per això i portar a judici els veritables responsables, que són les cúpules policials», remarca Carreras. «Nosaltres seguim entenent que hi va haver una coordinació per part de les altes instàncies i que això és precisament el que s’ha d’investigar», va afegir




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com