Abril 7, 2022
Per Direta
183 vistes

El passat febrer, es va aprovar la nova ordenança de convivència cívica de l’Ajuntament d’Alacant que prohibeix, entre altres, el sensellarisme, el treball sexual o la venda ambulant sense autorització. L’ordenança ha tirat endavant gràcies als vots a favor dels partits de la dreta i l’extrema dreta: el PP, que governa actualment al municipi i que té al capdavant a l’alcalde Luis Barcala; Ciutadans i Vox. Per al consistori, aquesta nova normativa proporciona “un marc jurídic perquè la Policia Local puga actuar en casos de comportaments incívics en via pública; perquè a cap veí li agrada trobar-se [persones sense sostre o treballadores sexuals] a la porta de sa casa, ni en el carrer ni en el barri”, va defensar la vicealcaldessa Mari Carmen Sánchez en el ple en el qual es va aprovar el reglament.

L’aprovació de l’ordenança ha estat acompanyada de tot un seguit de crítiques per part d’entitats socials. Denuncien que criminalitza encara més les persones en situació de vulnerabilitat i contravé el “principi de llibertat individual”, els drets de la ciutadania o la “necessitat de preservar l’espai públic com a lloc de convivència”. En l’apartat titulat “Ocupació de l’espai públic per conductes que adopten formes de mendicitat”, la norma prohibeix demanar diners o almoina, oferir serveis —com indicacions per aparcar— o vendre productes sense autorització, així com dormir i llavar-se la roba en espais públics. Segons el règim de sancions que s’especifica, el preu de les multes oscil·la entre els 750 i 3.000 euros, depèn de si la infracció es lleu, greu o molt greu. Per exemple, demanar diners o la venda ambulant sense permís són considerades infraccions greus —amb sancions d’entre 750 i 1.500 euros. Però, si es fan acompanyades d’un menor o d’una persona amb diversitat funcional, passen a convertir-se en molt greus i la multa, per tant, podria ascendir fins als 3.000 euros.

Segons el règim de sancions que s’especifica, el preu de les multes oscil·la entre els 750 i 3.000 euros, depèn de si la infracció es lleu, greu o molt greu

De la mateixa manera, en l’apartat “Utilització de l’espai públic per a l’oferiment i demanda de serveis sexuals”, s’impedeixen l’oferiment, la sol·licitud, negociació i acceptació de serveis sexuals en la via pública. A més a més, s’entén que aquestes pràctiques afecten la convivència ciutadana “quan es duen a terme en espais situats a menys de dos-cents metres de centres docents, educatius, parcs infantils i zones residencials”, tal com apunta la normativa. En aquest cas, totes les prohibicions es consideren delictes greus i se sancionen amb multes d’entre 750 i 1.500 euros.

Javier Amérigo, representant de l’associació Reacció Solidària i membre de la plataforma Xarxa d’Entitats per a l’Atenció a Persones Sense Llar d’Alacant (REAPSHA, per les seues sigles en castellà), denuncia que la decisió d’aprovar l’ordenança es va dur a terme de manera interdisciplinària, sense comptar amb les associacions que diàriament estan en contacte amb les persones sense sostre. Són aquestes entitats les que coneixen de primera mà la vulnerabilitat a la qual s’enfronten les persones sense llar, així com les mancances dels serveis, quant a dotacions i acompanyament. A més a més, subratlla que l’ordenança no posa el focus en el fons de la qüestió: “Es mira cap a un altre costat i s’invisibilitza la realitat, que és que hi ha persones dormint al carrer i cap d’elles ho fa per gust”.

En Alacant, hi ha documentades al voltant de 200 persones sense llar, segons les dades recollides per les organitzacions. Una d’aquestes persones, que vol mantenir l’anonimat i que fa dos anys que no té sostre, declara a la Directa que després de l’aprovació d’aquesta ordenança es fa cada vegada més complicat viure al carrer: “Dorms on pots, hi ha persones que busquen llocs en zones privades”, indica. Li han llevat fins a quatre vegades totes les seues pertinences, deixant-lo sense res; i denuncia que moltes vegades la policia es presenta sense identificar-se i amb faltes de respecte. Comparteix la mateixa reflexió Amérigo, qui afirma que ells mateixos han tingut conflictes amb la Policia Local perquè “han estat molestant les persones sense sostre perquè se n’anaren del lloc on estaven”. “Però, on se’n van?”, es pregunta. “Fan el que volen d’ells, tot menys tractar-los del que són, ciutadans”, afegeix.

El ple de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar la normativa amb els vots a favor del Partit Popular, Ciutadans i Vox |Arxiu

Va ser la plataforma REAPSHA, que agrupa diverses entitats com Reacció Solidària, Cepaim, Casa Oberta, CEAR…; la que va presentar una al·legació en contra de l’ordenança, en què mostraven el rebuig a la seua aprovació i condemnaven l’absència de diàleg per part de l’Ajuntament d’Alacant. També, mostren la seua insatisfacció perquè la normativa no aborda el problema de fons. “La solució no implica regular i multar sense mostrar un coneixement exacte de les realitats que esdevenen, sinó que s’han d’avaluar estratègies que abasten aquesta problemàtica”, expressen des de la plataforma. Per això, exigeixen a les regidories implicades obrir un diàleg “real i continuat” per analitzar la situació de les persones que estan als carrers d’Alacant.

“Aquestes normatives són un brou de cultiu per a normalitzar els delictes d’odi contra elles”, rebla Maribel Ramos Vergeles, subdirectora de Llar Sí. 

A banda de les al·legacions, la fundació Llar Sí ha llançat una recollida de signatures per demanar que la futura llei d’igualtat de tractament i no discriminació, en debat en el Congrés dels Diputats espanyol, prohibisca qualsevol tipus de normativa que “promoga la discriminació en l’ús dels espais o les vies públiques”. Des de l’entitat, consideren que el sensellarisme és “una vulneració de drets”. “Perseguir i culpabilitzar aquestes persones només suposa afegir més injustícia a la seua situació. Aquestes normatives són un brou de cultiu per a normalitzar els delictes d’odi contra elles”, rebla Maribel Ramos Vergeles, subdirectora de Llar Sí.

Les entitats també al·leguen que, amb l’entrada en vigor de l’ordenança, no es vetlla pels drets dels col·lectius més vulnerables i s’incompleix l’article 9.2 de la Constitució, en virtut del qual “correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguen reals i efectives”. D’aquesta manera, consideren fonamental “la mirada sobre l’espai públic com a lloc on gaudir de llibertat i no com espai de criminalització de la pobresa i que exclou encara més les persones a les quals es pretén apartar per les circumstàncies de marginalitat de la seua realitat”.

Tot i presentar les al·legacions, Amérigo lamenta que la resposta ha sigut simplement burocràtica. L’única alternativa que planteja l’Ajuntament és un alberg, al qual sols es pot acudir quinze dies durant sis mesos. “Cada persona és diferent i necessita atencions diferents que l’alberg no et pot donar”, afirma. El mateix considera la persona sense sostre entrevistada, qui confirma que la llista d’espera per a l’alberg és molt llarga i que fa falta més personal especialitzat: “Es necessita sempre una treballadora social”. Actualment, tant ell com altres persones que viuen al carrer, sobreviuen gràcies a l’ajuda de les ONG, que els donen menjar, mantes i els fan un acompanyament.




Autor font: Directa.cat