Juliol 27, 2022
Per Direta
243 vistes

El passat 17 de maig, l鈥橝juntament de Sucaina (Alt Millars) cancel路lava la celebraci贸 de les Primeres Jornades de Mem貌ria Democr脿tica de l鈥橝lt Millars, organitzades per l鈥檃ssociaci贸 Muntanyes de Llibertat, Recuperant Mem貌ria. En un comunicat publicat el mateix dia, l鈥檃ssociaci贸 afirmava que la batlessa, Ana Juli谩n Benages (PP), en una reuni贸 organitzada per parlar dels detalls de les jornades, comunicava a l鈥檃ssociaci贸 la revocaci贸 del perm铆s per portar-les a terme. Segons aquest comunicat, la justificaci贸 que hauria donat l鈥檃lcaldessa fou que 鈥減odia venir gent amb bats de beisbol a pegar a la gent鈥. Tal com s鈥檌ndica en el mateix comunicat, l鈥橝juntament hauria notificat a l鈥檃ssociaci贸 el fet que no disposaven dels mitjans necessaris per fer front a problemes d鈥檕rdre p煤blic i hauria demanat a l鈥檃ssociaci贸 cercar una alternativa al local de titularitat municipal que els hi havia concedit el consistori per celebrar les jornades.

Per a Muntanyes en Llibertat, la cancel路laci贸 dels actes no est脿 justificada, at猫s que l鈥橝juntament encara no disposava de cap tipus d鈥檌nformaci贸 sobre el programa. De fet, a parer de les membres de l鈥檃ssociaci贸, la revocaci贸 de les jornades hauria vingut donada perqu猫 a les xarxes es va publicar un cartell sobre el Primer Homenatge al Combatent Republic脿, una activitat que formaria part del programa i que, finalment, va ser l鈥櫭簄ica que es va poder celebrar, amb l鈥檃utoritzaci贸 de la Delegaci贸 del Govern espanyol i sense bats ni cap mena de viol猫ncia contra les participants. Aix铆, tal com l鈥檃ssociaci贸 apunta al final del seu comunicat: 鈥淐onsiderem molt greu l鈥檃ctuaci贸 de l鈥橝juntament de Sucaina, que en ple estat de dret, decideix a trav茅s de suposades interpretacions, censurar una vegada m茅s la mem貌ria que tant necessitem recuperar, aquella que mai ha tingut veu en la nostra comarca鈥.

A parer de la plataforma Acci贸 Ciutadana contra la impunitat del franquisme al Pa铆s Valenci脿, en el moment en qu猫 es posen obstacles i es nega la possibilitat de recuperar la mem貌ria hist貌rica per temor a les possibles repres脿lies, es legitimen els discursos de l鈥檈xtrema dreta i es mantenen impunes les seves accions

Aquest cas de censura per part de l鈥檃dministraci贸 no 茅s el primer al Pa铆s Valenci脿, ni als Pa茂sos Catalans. Ja fa un temps que la cancel路laci贸 per part de l鈥檃dministraci贸 p煤blica d鈥檃ctes que reivindiquen la mem貌ria hist貌rica o d鈥檃ctivitats culturals transformadores comen莽a a ser una constant al territori. Els arguments solen ser molt similars: voler evitar una hipot猫tica amena莽a per part de grups de l鈥檈xtrema dreta. Amb aquesta justificaci贸, s鈥檋an pogut cancel路lar la celebraci贸 de diversos actes i esdeveniments. El Mapa de la Censura, un projecte de l鈥橭bservatori M猫dia.cat, recull en la seva p脿gina web un total de cinc incidents relacionats amb la censura o autocensura a causa de pressions de diferents classes i quatre casos relacionats amb la censura d鈥檈xpressions art铆stiques i acad猫miques des de principis d鈥檃ny arreu dels Pa茂sos Catalans. En l鈥檃ny 2021, es va arribar als vuit i tretze incidents, respectivament. A partir de les dades recollides per M猫dia.cat, s鈥檕bserva que l鈥檌ncident a Sucaina no ha estat un cas a茂llat, sin贸 que respon a un marc d鈥檃ctuaci贸 continuat per part d鈥檃lgunes administracions p煤bliques.

La plataforma Acci贸 Ciutadana contra la impunitat del franquisme al Pa铆s Valenci脿, on participen diverses entitats memorialistes del territori, en un comunicat publicat en resposta a l鈥檌ncident de Sucaina, denuncia el seg眉ent: 鈥淓sgrimeixen l鈥檈xcusa que pot haver-hi elements de l鈥檈xtrema dreta que agredisquen amb bats de beisbol els assistents a les jornades. Aquesta ins貌lita imatge no es correspon amb la realitat del nostre Pa铆s Valenci脿, en el qual s鈥檋an realitzat un seguit d鈥檃ctes d鈥檃questes caracter铆stiques amb la m茅s absoluta normalitat鈥. En aquesta l铆nia, Lucila Arag贸, secret脿ria de la plataforma, manifesta a la Directa: 鈥溍塻 una argumentaci贸 absolutament d猫bil. No solament perqu猫 cedeixen, sin贸 perqu猫 no t茅 cap suport pol铆tic ni real. Ara mateix no s鈥檋an produ茂t aquestes circumst脿ncies que ells plantegen. 脡s veritat que hi ha hagut enfrontaments amb l鈥檈xtrema dreta, per貌 s贸n coses que no donen peu a pensar que aquest tipus de fets es produ茂squen i, en cas que hi hagu茅s el risc que puguen oc贸rrer, el que cal 茅s garantir el dret de les v铆ctimes de la dictadura franquista a exercir els seus drets i fer les seues jornades de mem貌ria i a tenir els seus documentals. I les autoritats han de protegir i garantir-los鈥.

Arag贸 no nega l鈥檈xist猫ncia de la viol猫ncia d鈥檈xtrema dreta, per貌 n鈥檃ssenyala un 煤s abusiu d鈥檃questa figura i la seva possible resposta com a 鈥渆xcusa per negar el dret a la mem貌ria鈥 i per portar a terme un cert tipus d鈥檃ctes. 鈥淓ls organismes de Nacions Unides relacionats amb els drets humans fa molts d鈥檃nys que diuen al Govern de l鈥橢stat espanyol que ha de garantir aquests drets a les v铆ctimes dels crims de lesa humanitat ocorreguts durant el franquisme i que no est脿 fent. Davant el dubte, l鈥橝juntament corresponent ha de protegir els drets posant totes les mesures que calga per garantir els actes鈥, incideix. A parer de la plataforma, en el moment en qu猫 es posen obstacles i es nega la possibilitat de recuperar la mem貌ria hist貌rica per temor a les possibles repres脿lies, es legitimen els discursos de l鈥檈xtrema dreta i es mantenen impunes les seves accions.

Cartell del documental de la productora Checkout paralitzat per l鈥橝juntament d鈥橢lda |Arxiu

En una r脿pida mirada a les dades de M猫dia.cat es poden trobar m茅s casos que reprodueixen el mateix patr贸. Hi apareix el cas ocorregut el passat 19 de maig a Elda (Vinalop贸 Mitj脿). L鈥橝juntament d鈥橢lda 鈥攇overnat pel PSOE鈥 paralitzava la producci贸 del documental El b脿ndol que nom茅s buscava la llibertat, dirigit i produ茂t per Isabel Gin茅s i Carlos Gonga, periodistes especialitzats en mem貌ria democr脿tica de la productora Checkout. Tal com han denunciat els autors, el regidor de Mem貌ria Democr脿tica, Amado Naval贸n, ha aturat la gravaci贸 per una disputa amb motiu del cartell escollit pel documental. El regidor hauria afirmat que l鈥檃parici贸 de la paraula 鈥渂脿ndol鈥 al cartell 鈥渆nalteix un esperit guerracivilista鈥 i 鈥減ot generar certa confrontaci贸鈥. Ara b茅, aquest terme no 茅s sin贸 el propi de la historiografia contempor脿nia per designar el conjunt d鈥檕rganitzacions militars i pol铆tiques que defensaren la legalitat republicana davant el cop d鈥檈stat del 1936. A banda d鈥檃ix貌, el consistori tamb茅 hauria acusat la productora de manca de rigor hist貌ric a causa de l鈥檃parici贸 d鈥檜na bandera republicana a la imatge escollida pel cartell del documental, la qual suposaria 鈥渦na manipulaci贸 d鈥檜na foto bastant coneguda d鈥橢lda鈥.

Segons han denunciat els mateixos periodistes, l鈥檈ndem脿, van ser trucats pel cap del departament de Patrimoni Hist貌ric, Juan Carlos M谩rquez Villora, qui els va advertir que m茅s els hi calia 鈥渘o trepitjar el poble鈥 i que, en cas de fer-ho, estaven sota la seva pr貌pia responsabilitat davant tot 鈥渆l que pogu茅s passar鈥. L鈥檃mena莽a d鈥檜na possible represalia per part de grupuscles de l鈥檈xtrema dreta servia, de nou, com a excusa per frenar administrativament la gravaci贸 d鈥檜n documental, el qual pretenia donar veu a diverses fam铆lies del poble que foren represaliades pel franquisme. La productora, al seu compte de Twitter, va assenyalar que les fam铆lies i les associacions donaven suport tant a la realitzaci贸 del documental com al cartell escollit. La presidenta de la Plataforma de Familiars represaliats de l鈥檃juntament d鈥橝lacant, Estefania Haro, tamb茅 afirmava en la premsa local que en cap cas hi ha un esperit de revenja darrere de la producci贸 d鈥檜n documental d鈥檃questes caracter铆stiques sin贸 que, al contrari, 鈥渆l que 茅s cerca 茅s contar la hist貌ria d鈥檜na part de la poblaci贸 que ha estat reprimida i silenciada durant molts d鈥檃nys鈥.


Cultura censurada

Un altre cas va ser la cancel路laci贸 d鈥檜n concert del grup alcoi脿 Tito Pontet, previst pel 27 de novembre del 2021 a la localitat de Montanejos (Alt Millars) amb motiu del Dia Internacional contra les Viol猫ncies Masclistes. Segons va explicar el grup en un comunicat, publicat el dia 12 de novembre, el grup ja havia tancat el concert amb l鈥橝juntament quan, de cop i volta, el batle de la localitat, Miguel Sandalinas Collado (PSOE), comunicava al grup la cancel路laci贸 del concert per, segons els artistes, cantar en valenci脿. Al comunicat, el grup va exposar que la justificaci贸 que es va rebre per part de l鈥橝juntament va ser que al poble apareixien diversos individus d鈥檈xtrema dreta durant els caps de setmana, i que la pres猫ncia d鈥檜n grup com Tito Pontet podia ocasionar aldarulls.

El concert de Tito Pontet previst per al 27 de novembre a Montanejos (Alt Millars) va ser cancel路lat per l鈥橝juntament |Arxiu

Per la seua part, l鈥橝juntament va acusar el grup de mentir en diverses ocasions. Segons el consistori, 鈥渓鈥檕bjectiu era organitzar un acte inclusiu que respectara totes les realitats, tamb茅 ling眉铆stiques, m茅s tenint en compte que els ve茂ns i ve茂nes de la localitat parlen tots castell脿鈥. Aix铆, l鈥橝juntament afirmava en un comunicat que la vertadera ra贸 de la cancel路laci贸 de Tito Pontet fou voler fer un acte inclusiu per a tota la poblaci贸 de Montanejos, per la qual cosa es requerien grups tant en valenci脿 com en castell脿, i no exclusivament en valenci脿. Fins i tot, es va arribar a afirmar que ni tan sols estava tancat el grup de manera definitiva i que cap membre de l鈥橝juntament es va dirigir a ells en els termes que expressaven en el comunicat. Ara b茅, si es busca el cartell que el mateix Ajuntament va llen莽ar el 3 de novembre de 2021, es pot veure que les 煤niques actuacions que hi havia programades per aquell dia eren les de Tito Pontet, que canten en valenci脿, i les de Reina Roja, que canten en castell脿, la qual cosa no encaixa gaire b茅 amb les paraules de l鈥橝juntament.

Per a Miquel Ramos, periodista especialitzat en extrema dreta, 鈥渁quests gests s贸n molt perillosos i profundament antidemocr脿tics鈥. 鈥淓l mal democr脿tic que es fa a la nostra ciutadania 茅s immesurable. Amb l鈥檈xtrema dreta no hi ha terme mitj脿: el silenci i l鈥檈quidist脿ncia s贸n c貌mplices鈥

En els casos analitzats, segons les afectades, les institucions p煤bliques han amagat un acte de censura i repressi贸 sota una capa aparentment protectora. Consideren que l鈥檈xist猫ncia de l鈥檈xtrema dreta i de la seva violenta actuaci贸 茅s emprada per l鈥檃dministraci贸 com una via a trav茅s de la qual negar drets fonamentals com s贸n la llibertat d鈥檈xpressi贸. A parer d鈥橝rag贸, 鈥渓es arrels del franquisme estan molt esteses en l鈥櫭爉bit pol铆tic, econ貌mic i militar鈥. I afegeix: 鈥淣o 茅s que siguen grups d鈥檈xtrema dreta sorgits fa quatre dies, sin贸 que tenen les seues arrels en la dictadura franquista. La particularitat de l鈥檈xtrema dreta que tenim aqu铆 茅s que, a difer猫ncia d鈥檃ltres pa茂sos, el feixisme va guanyar la guerra i no va ser mai condemnat. 脡s m茅s f脿cil fer servir aquesta excusa que enfrontar el problema real de la impunitat del franquisme, perqu猫 enfrontar el problema t茅 derivacions importants i implica haver de prendre responsabilitats sobre les arrels que t茅 el franquisme dins els aparells de l鈥橢stat鈥.

Similar 茅s l鈥檕pini贸 de Miquel Ramos, periodista especialitzat en extrema dreta: 鈥淓l que han dit els ajuntaments, esgrimint el suposat perill de l鈥檈xtrema dreta, s贸n excuses, b脿sicament, perqu猫 l鈥檃dministraci贸 p煤blica t茅 la capacitat, per una banda, de qu猫 puga celebrar-se un acte; i d鈥檃ltra, l鈥檕bligaci贸 de no discriminar aquest tipus d鈥檃ctes, i menys encara cedir davant aquestes amenaces鈥. 鈥淎questes excuses 鈥攃ontinua鈥 s贸n una estrat猫gia que el que fa 茅s minvar la capacitat o les activitats de grups que tenen tot el dret a fer-les. 脡s una manera de deixar-los inoperants i d鈥檌ntentar que aquests grups deixen de fer el que fan i de pensar com pensen鈥.

Per a Ramos, no existeix un lligam organitzat entre tota l鈥檈xtrema dreta i l鈥橢stat de forma directa, per貌 s铆 que afirma que els vincles s贸n 煤tils per al poder. 鈥淧ot crear-li problemes d鈥檕rdre p煤blic, per貌 no q眉estiona sin贸 que, al contrari, rearma els ciments del sistema i ataca aquells que el q眉estionen o aquells m茅s vulnerables鈥. I conclou: 鈥淎quests gests s贸n molt perillosos i profundament antidemocr脿tics. El mal democr脿tic que es fa a la nostra ciutadania 茅s immesurable. Amb l鈥檈xtrema dreta no hi ha terme mitj脿: el silenci i l鈥檈quidist脿ncia s贸n c貌mplices鈥.




Autor font: Directa.cat