Març 29, 2022
Per Direta
242 vistes

Les piscifactories són instal·lacions industrials on es cultiven espècies concretes de peix i marisc, amb fins comercials i situades en gàbies flotants. A l’Estat espanyol, hi ha més de 5.000 emplaçaments d’aqüicultura, comptant els d’aigua dolça i salada, els quals s’ubiquen principalment a Pontevedra i A Corunya —amb el 90% de totes les instal·lacions de l’Estat. En la costa del País Valencià, n’hi ha més de quaranta. L’empresa principal és Niordseas SL, tant a Castelló, en municipis com Borriana i Nules; com a Alacant, en localitats com la Vila Joiosa, el Campello i Calp. Niordseas és també la promotora del projecte d’ampliació de la piscifactoria de Calp. La mercantil forma part del grup Andromeda, que entre 2019 i 2020 va adquirir les empreses gregues Nireus, Seronda i Perseus, les quals alhora ja havien adquirit altres entitats de l’Estat espanyol des del 2007. Finalment, es va convertir en Avramar, un gegant de l’aqüicultura amb explotacions arreu del Mediterrani.

En aquesta piscifactoria, segons ha comunicat l’empresa, se sembraran daurada, llobarro i corbina en 24 gàbies de 32 metres de diàmetre. Amb l’ampliació, ocuparà un total de 550.000 metres quadrats de superfície en domini públic marítim terrestre, en una profunditat d’entre 38 i 46 metres. La seua producció de 3.000 tones anuals se sumarà a les 5.000 de la macropiscifactoria del Campello —de 144 hectàrees i 40 gàbies en funcionament des del passat mes de juny de 2021— i a les 3.500 tones produïdes a la Vila Joiosa, també del mateix grup empresarial. En el cas de Calp, la proximitat al Parc Natural del Penyal d’Ifac —que inclou superfície terrestre i marítima— i l’impacte ambiental que generarà el vessament de residus han fet despertar les alarmes entre les entitats ecologistes i a l’Ajuntament, governat en coalició pel Partit Popular i Ciutadans.

Malgrat l’oposició mostrada a través de diverses mobilitzacions i la presentació d’al·legacions, la Generalitat Valenciana va donar llum verda a l’ampliació el passat 11 de març

Malgrat l’oposició mostrada a través de diverses mobilitzacions i la presentació d’al·legacions, la Generalitat Valenciana va donar llum verda a l’ampliació el passat 11 de març. Segons ha comunicat l’empresa, s’espera que l’inici de les obres siga imminent, amb la qual cosa l’oposició sols disposa d’un mes per recórrer l’autorització. L’Ajuntament, en mans de l’alcaldessa Ana Sala (PP), ja ha informat que presentarà un altre informe tècnic desfavorable i un recurs d’alçada. De fet, el passat dimarts 22 de març, es van reunir membres del consistori amb representants de diferents entitats locals, com l’Associació Cultural i Ecologista de Calp (ACEC), Ecologistes en Acció de la Marina Alta, la Confraria de Pescadors, l’Associació Hotelera de Calp i el Real Club Nàutic de Calp. Les oposicions al projecte parteixen, per tant, de punts divergents. Per una banda, es troba l’argument neoliberal que defèn la protecció del turisme marítim, considerat la indústria que aporta més beneficis a la localitat. Aquesta postura és sostinguda per part de l’Ajuntament i els grups empresarials. D’altra banda, les organitzacions ecologistes qüestionen les afeccions mediambientals d’aquest model industrial de producció de peix.


En defensa de la pesca tradicional

Marco Bittner és el president de l’Associació Cultural i Ecologista de Calp (ACEC), una de les entitats que més s’ha oposat al projecte pels impactes mediambientals i pel caràcter lucratiu de l’ampliació. L’ACEC va iniciar la seua trajectòria fa 20 anys, a través de trobades i d’activitats de neteja d’espais naturals i ara també amb la sensibilització i assenyalament públic de projectes que amenacen el territori. En el cas de la piscifactoria, així com en el projecte turístic en la cala verge la Manzanera, que l’entitat ha estat denunciant juntament amb Ecologistes en Acció, Bittner explica a la Directa que la filosofia és la mateixa: “Mínima inversió, màxim benefici i zero ocupació local”. A més a més, mira amb recel el tipus d’empresa multinacional que promou el projecte. “Avramar es mou en diferents aigües i en diferents legislacions amb explotacions a l’engròs. Són indústries, macrogranges que intenten vendre el producte i buscar el seu benefici. Cal diferenciar entre els productes de la pesca tradicional i el mètode d’explotació industrial”, denuncia amb contundència.

En la mateixa línia s’expressen des del consistori. Juan del Pino (Ciutadans), regidor de Medi Ambient, valora l’acord social i polític de tots els grups polítics contra el projecte. “No considerem que siga un projecte viable i convenient pel nostre municipi ni per la nostra costa”, afirma a la Directa. I exposa tres raons: “L’impacte ambiental en les aigües pels residus, les conseqüències en el sector pesquer i, sobretot, l’impacte en la indústria del turisme nàutic i paisatgístic, perquè és la principal i pràcticament l’única indústria de Calp”. Si més no, explica que han sol·licitat als serveis tècnics redactar un informe irrevocable i en profunditat “perquè està en joc el futur del nostre municipi”, tal com va afirmar l’alcaldessa en la reunió realitzada el passat 22 de març, alhora que proclamava la necessitat de mobilitzar la ciutadania.

Segons un informe d’Ecologistes en Acció, les captures de peixos per a la seua transformació en farina es duen a terme, principalment, en les costes de països del sud global, amb una important mancança dels seus recursos pesquers

Tot i que encara hi ha marge per aturar l’ampliació, Bittner posa el focus en la importància de mobilitzar-se i exposa alguns dels factors que estan minvant els ànims de lluita, com la por d’alguns activistes, especialment, submarinistes que trauen mostres de les aigües, així com del sector pesquer, pel tipus d’empresa multinacional, el caràcter d’inestabilitat econòmica a causa de la turistificació de la zona i el desconeixement sobre les piscifactories, les empreses que les promouen i el seu impacte en la mar. És per això que estan preparant una campanya de sensibilització ambiental per a accelerar la mobilització entre la població local i enfortir el front comú creat junt amb l’Ajuntament. “La platja ja està morta. El medi marítim més proper a la costa ja està fotut, perquè el turisme nàutic i paisatgístic l’ha saturat amb les embarcacions d’esbarjo”, lamenta. Des del grup ecologista, així com des d’Ecologistes en Acció-la Marina, es preocupen pels residus, pinsos i additius que puguen contaminar les aigües, així com per la manera en la qual es mercantilitzen i privatitzen els recursos naturals convertint-los en capital natural i sense repartir el benefici.

I és que les piscifactories, tot i que es presenten com una alternativa per a reduir la sobrepesca, també es posen en dubte per la seua manca de sostenibilitat. Per a mantenir el rendiment de les piscines d’aigua marina o salada, els productors necessiten una gran quantitat de recursos. De la mateixa manera que les macrogranges porcines, l’aqüicultura requereix un pinso específic que es fabrica amb altres peixos situats en la part baixa de la cadena alimentària. Per a la seua fabricació, es capturen a l’any uns 15 milions de tones de peix que són triturades i convertides en oli o farina. En un article de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal, José Miguel Cerdá-Reverter, director de l’entitat, reflexiona: “Anem a la mar a capturar xicotets peixos que no ens agrada menjar per a transformar-los en pinso amb què alimentar les espècies que sí que volem menjar. Som així d’exquisits. […] Cada vegada que realitzem una transformació tenim pèrdues. Aleshores, per què no ens mengem el pinso directament? Llevaríem graons del procés i el faríem més sostenible”. A més a més, segons un informe d’Ecologistes en Acció, les captures de peixos per a la seua transformació en farina es duen a terme, principalment, en les costes de països del sud global, amb una important mancança dels seus recursos pesquers. “La demanda de farina de peix fa que es pesque cada vegada més peixos xicotets i exemplars immadurs amb poc valor comercial, exercint una pressió enorme sobre les poblacions marines”, es llegeix en l’informe.

Una investigació de l’organització Changing Markets també denuncia que aquest tipus de producció té efectes negatius en els oceans, ja que s’està terminant amb les poblacions d’espècies que no s’havien comercialitzat, a banda del sofriment dels peixos durant els processos de captura i matança per a elaborar els pinsos. Segons la investigació, els animals de cria moren asfixiats en ser extrets de l’aigua sense cap mecanisme que reduïsca el dolor.


El sector pesquer, en alerta

El sector pesquer també alerta de les afeccions en la indústria pesquera, tot i que consideren que no seran tan elevades com les ambientals. Santos Pastor, secretari de la confraria de pescadors de Calp explica que el projecte s’ubica en la badia de Calp, un emplaçament on els pesquers de la zona —que pesquen en barques d’arrossegament a partir de 50 metres de profunditat— no hi poden treballar. I afegeix: “Amb els corrents, l’impacte ambiental no ens podria afectar. Si es contaminara la nostra captura, seria perquè la mar sencera està contaminada”. Llavors, Santos entén que l’afecció principal en el municipi es deu a les afeccions ambientals i en el sector turístic.

Pastor també explica que es tracta de dos productes completament diferents: “El nostre és l’elit dels productes pesquers, i les granges en produeixen un altre de més industrialitzat”. Per això, mentre no poden eixir a la mar pel temporal dels últims dies i per l’increment del preu del combustible, manifesta que el seu rebuig no és només contra aquesta ampliació en concret, sinó “per totes les plantes”. Posa el focus en els sistemes de producció industrial que proliferen en el medi marítim i, especialment, en les comarques d’Alacant. Amb l’ampliació de la piscifactoria de Calp, el grup Avramar arribarà a produir més de 12.000 tones de peix a l’any que exportarà a tota Europa, mentre que el sector pesquer local i de xicotetes embarcacions viu la seua desaparició més imminent per falta de relleu generacional, recursos i suport de les administracions, que, alhora, veuen com a única viabilitat econòmica territorial el creixement turístic del territori.




Autor font: Directa.cat