Desembre 2, 2020
Per Direta
183 vistes


La subhasta d’una explotació forestal en una zona del bosc de La Feixa, a l’Espai Natural Protegit de la Tossa Plana de Lles–Puigpedrós, dins el terme municipal de Ger (Cerdanya), ha aixecat la polèmica. Es tracta d’una regió boscosa dels estatges altimontà i subalpí, ubicada entre 1.600 i 2.200 metres d’altitud sobre el nivell del mar. El bosc és madur i de pi negre (Pinus uncinata), un hàbitat singular que acull una de les últimes poblacions del gall fer (Tetrao urogallus aquitanicus). La situació no deixa de ser sorprenent, ja que la comarca es va adherir al projecte PeriFer, que promou la conservació de les poblacions del gall fer més meridionals de Catalunya, secundant així la proposta del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) de la Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, és per mitjà del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) que es va fer publica la subhasta que concedeix la gestió d’una zona d’explotació de fusta al municipi ceretà. El conflicte el trobem en el fet que aquesta mateixa zona, segons diverses entitats ecologistes, és una feixa de la muntanya no només protegida pel que fa a la flora, sinó també a la fauna. Un espai natural protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000 i és una Zona Especial de Protecció d’aus (ZEPA), una Zona Especial de Conservació (ZEC) i una reserva de caça.

A causa de l’explotació forestal que s’hi va dur a terme entre els mesos de setembre i octubre, entitats i federacions com Ecologistes de Catalunya i SEO/Birdlife han presentat una denúncia-requeriment al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

A causa de l’explotació forestal que s’hi va dur a terme entre els mesos de setembre i octubre, entitats i federacions com Ecologistes de Catalunya (EdC) i SEO/Birdlife han presentat una denúncia-requeriment al DARP. També han presentat fotografies preses en aquests boscos durant el mes d’octubre, en les quals es poden veure senyals de tala en arbres sans i madurs i els corresponents cartells que delimiten les zones de protecció esmentades anteriorment. En les imatges, es mostren les fileres d’arbres talats que formen pistes obertes d’uns 1.000 metres de longitud realitzades de l’exterior cap a l’interior del bosc, afavorint l’augment de la pressió animal a la zona, segons les entitats ecologistes, i facilitant l’accés als humans tot dificultant els amagatalls i zones de pau dels animals del bosc, principalment, del gall fer.

En un comunicat de premsa, les demandes que fan els ecologistes són la suspensió immediata de les tasques forestals, l’informe de les normatives ambientals que afecten aquesta explotació i la data i les actuacions que el DTES va emprendre a l’assabentar-se de la tala, així com la coordinació i gestió conjunta que han fet d’aquest assumpte amb el DARP. En definitiva, exigeixen responsabilitats a la Generalitat i l’obertura d’un expedient d’infracció que es trameti a la fiscalia de medi ambient competent –en entendre que s’hauria pogut cometre algun delicte– alhora que exigeixen la restitució de l’impacte ambiental causat, és a dir, recuperar i tancar les pistes obertes.

Un exemplar de gall fer (Tetrao urogallus aquitanicus) al Pirineu |Arxiu

En conversa telefònica amb Joan Vázquez, president d’EdC, ens fa saber que des de la federació el que s’ha fet és una “denuncia esclaridora o denuncia requeriment” que es va enviar al DARP. La tala es produeix en una zona inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 que té entre els seus objectius la conservació del gall fer i de l’hàbitat prioritari dels boscos de pi negre sobre substrat calcari, una àrea d’alt valor natural i amb una diversitat i conservació molt fràgil, motius pels quals Vázquez afirma que la denuncia és el resultat de la percepció i evidència d’una “deixadesa de funcions i falta de coordinació per part de les diverses parts de l’administració involucrades”. També assegura que la Generalitat, “en substitució de l’informe del tècnic de l’àrea corresponent, en aquest cas de la demarcació de Lleida, ha preferit encarregar un informe a mida al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC)”.

Joan Vázquez, president d’Ecologistes de Catalunya, assegura que la Generalitat, “en substitució de l’informe del tècnic de l’àrea corresponent, ha preferit encarregar un informe a mida al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya”, molt criticat per les entitats conservacionistes

El CTFC en qüestió és molt criticat per les entitats ecologistes, ja que està estretament relacionat amb les administracions i treballa amb encàrrecs d’estudis fets per la mateixa Generalitat. La Directa s’ha intentat posar en contacte amb els responsables del centre, però aquests no han volgut fer cap valoració al respecte. El CTFC té la seva seu a Solsona (Solsonès) i es va constituir l’any 1966, inicialment entre el Consell comarcal del Solsonès i la Universitat de Lleida. Posteriorment, s’hi van incorporar la Diputació de Lleida, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, la Generalitat de Catalunya, la UAB, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Solsona. És, doncs, un consorci públic adscrit a la Generalitat de Catalunya i s’hi relaciona mitjançant el Departament competent en matèria de boscos, el DARP. L’objectiu principal del CTFC, segons ells mateixos afirmen, és “contribuir a la modernització i la competitivitat del sector forestal, al desenvolupament rural i la gestió sostenible del medi”.

Al seu torn, les entitats ecologistes esperen una resposta del DTES que fins ara, denuncien, s’ha mostrat absent i “al marge del conflicte i de les seves obligacions”. És per això que les entitats es queixen de què “la gestió que fan de les reserves naturals és mediocre” i reclamen “que s’expliqui perquè falta un informe preceptiu [l’avaluació per part d’un responsable tècnic de l’administració] i que es faci una avaluació de l’impacte ambiental generat per aquesta tala avui dia”.


Embolic entre administracions

Mitjançant un correu electrònic aquest mitjà ha pogut contactar amb el DTES, qui assegura “no vam emetre cap informe sobre el projecte d’ordenació forestal, no ens el van demanar”. A més, afirmen que a petició del DARP es va transmetre “la llista d’espais protegits, zones humides, àrees d’interès faunístics, àrees d’interès florístic i habitats d’interès prioritaris presents”. També asseguren “desconeixem, però, si s’han tingut en compte aquests elements sensibles i de quina manera es van incorporar al projecte d’ordenació forestal per part del DARP. Arran de la denuncia, el DARP va encarregar un dictamen extern i expert CTFC sobre les actuacions forestals efectuades i el seu possible impacte a la biodiversitat”. I conclouen: “Fins a conèixer l’informe, el DTES no farà valoracions”.

La situació evidencia una manca de coordinació entre les administracions que han de vetllar de forma conjunta per la gestió i protecció del medi ambient: el Departament d’Agricultura s’encarrega dels boscos, mentre que el que s’ocupa dels espais naturals protegits és el de Territori

La situació evidencia una manca de coordinació entre les administracions que han de vetllar de forma conjunta per la gestió i protecció del medi ambient. L’entramat de l’administració no ajuda a clarificar les responsabilitats i, en aquest cas, el departament que s’encarrega de la gestió dels boscos és el DARP, mentre el que s’ocupa dels espais naturals protegits és el DTES. Paral·lelament a la falta de control, les queixes i reivindicacions per part de les entitats ecologistes creixen: “Molta imatge de cara a la galeria (col·locació de cartells, delimitació d’espais protegits, zones de conservació…), però després falta compromís i gestió per mantenir-ho”, puntualitzen des de la federació d’Entitats ecologistes de Catalunya.

Les denuncies i les veus s’alcen també pel que fa a “l’estat de la biodiversitat al nostre país, que ha patit un retrocés de vora el 30% (més o menys 300 espècies, s’han vist o es veuen afectades, o en el pitjor dels casos han desaparegut); hem reculat moltíssim”, es lamenta Joan Vázquez. Per a ell, el bosc de la Feixa “s’hauria de considerar com a bosc protector (i és per això que no s’hauria de tocar) pel que fa als accidents geogràfics i a la protecció que com a bosc dona a la falda de la muntanya, com també a l’espai que representa per espècies en perill d’extinció”. Creu que han actuat “sense cautela ni control”, amb una de les poblacions de gall fer més aïllades i que veu més amenaçada la seva supervivència.

Imatge de l’Espai Natural Protegit de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós |Arxiu

Segons les entitats, l’empresa Fustes Solà de Prats de Lluçanès ha continuat realitzant les tasques de tala i recol·lecció de fusta, tot i que l’administració ha reconegut els danys ocasionats a la flora i la fauna de la zona. A conseqüència d’això, s’ha delimitat una petita àrea on no s’hi pot passar. Malgrat aquesta delimitació d’un espai per a ser protegit, el DARP considera que en línies generals les accions forestals realitzades no afecten el gall fer ni a la fauna de la zona.

Les primeres paraules que ens pronuncia l’alcalde de Ger, Alfons Casamajó Carrera, són una crítica a tots aquells que opinen del tema sense saber-ne tots els detalls: “El que més greu em sap és que ningú ha vingut a veure ni ha demanat a l’ajuntament l’informe tècnic sobre l’explotació forestal en qüestió”. Sorprès pel rebombori de la notícia, considera que “aquí som un poble petit i sembla que se’n fa un gra massa d’una actuació molt petita, que alhora i segons els tècnics de zona, afavoreix la biodiversitat i la presència del gall fer”. També ens aclareix que l’ajuntament “només s’encarrega de la contractació; la licitació d’aquestes subhastes és responsabilitat de la Generalitat”. Finalment, carrega contra aquells que critiquen les mesures: “La subhasta ja s’incloïa i es contemplava en el Pla d’Ordenació Territorial aprovat fa anys al municipi”.

El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà ha denunciat una altra tala d’arbres al coll de la Bauma, al municipi de Gisclareny, en una zona que forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró i on també té presència el gall fer

No es tracta d’un cas aïllat, sinó d’un exemple més de les denúncies de grups ecologistes contra allò que consideren males praxis i mala gestió ambiental i forestal del territori. N’és un bon exemple la denúncia, el 16 de novembre, del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà sobre una tala d’arbres al coll de la Bauma, al municipi de Gisclareny. Aquesta també és una zona amb presència del gall fer que forma part de l’espai natural protegit del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Segons el mateix grup, finalment l’actuació s’ha aturat després de la tala de cinc hectàrees. La queixa expressada pels grups ecologistes remarca la “passivitat” dels encarregats de la protecció i conservació del parc natural i la “permissivitat” en alguns casos. Però també ofereixen solucions alternatives i demanen una gestió del bosc i una extracció de fusta ordenada, planificada i no a qualsevol preu. En última instància, subratllen que és necessari tenir en compte els valors ecosistèmics dels espais abans d’executar actuacions de tala i explotació forestal.

Les entitats ecologistes creuen que la politització de les administracions que gestionen els recursos naturals del país en dificulta la gestió i que aquestes s’haurien de guiar exclusivament pel coneixement i l’estudi de tècnics ambientals i entenedors en la matèria. Avui en dia, els partits polítics determinen quina és l’acció de cada departament i conseqüència d’això, de l’extrema politització d’aquests espais de gestió i control ambiental, “recollim danys irreparables en la biodiversitat, en els boscos i espais naturals del territori”, reblen les entitats ecologistes implicades.




Autor font: Directa.cat