Agost 29, 2022
Per Direta
201 vistes

A l’alçada del número 26 del carrer de Balmes, a Barcelona, hi ha un faristol, instal·lat pel consistori, que recorda que en aquest lloc va ser assassinat Francesc Layret. La peça metàl·lica, aixecada un metre del terra, conté fotografies i un text on s’explica breument la vida d’aquest polític republicà. A la plaça de les Glòries n’hi ha un altre d’igual, instal·lat també per l’ajuntament barceloní, dedicat a l’activista hondurenya Berta Cáceres, assassinada el 2016. Segons la mateixa regidoria de Memòria Democràtica, responsable de la instal·lació d’aquests faristols, es tracta de recordar “la seva figura i la seva tasca”. Al davant de la biblioteca municipal del Poble-sec, l’ajuntament hi va instal·lar un altre faristol, en aquest cas dedicat al fotògraf comunista Francesc Boix. El text ens parla del seu periple vital, com la seva implicació a la Guerra Civil o el seu pas pel camp d’extermini de Mauthausen. Al Raval, a la cantonada dels carrers Cadena i Sant Rafael, hi trobem un altre faristol que recorda que en aquest lloc van ser assassinats els sindicalistes Salvador Seguí i Francesc Comas. A l’avinguda de l’Estadi, en trobem un altre per recordar Francesc Ferrer i Guàrdia; el text se centra en la trajectòria vital del pedagog afusellat a Montjuïc.

Aquest són només alguns exemples dels faristols que la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, presidida per l’historiador andreuenc Jordi Rabassa Massons, ha anat instal·lant durant els darrers anys pels carrers de la ciutat. Com es pot comprovar, tots ells ens parlen de les vides de les persones referenciades.

Per aquest motiu, la Taula Unitària de Nou Barris per la República denuncia a la seva web que no entenen la resposta del consistori en la que se’ls hi comunica que “el faristol de  Facerías podria passar sempre i quan es modifiqui el text i aquest es centri molt més en l’explicació històrica que en la personal, perquè els faristols estan pensats més per contextos o situacions que no pas per a persones”.

La Taula Unitària de Nou Barris per la República agrupa diferents associacions i partits polítics al voltant dels valors republicans

Aquesta taula, que agrupa diferents associacions i partits polítics al voltant dels valors republicans, fa molts anys que promociona la memòria històrica al districte amb menor renda per càpita de Barcelona. Entre les seves fites més destacades hi trobem el canvi del nom de la plaça de Llucmajor per plaça de la República, o el de l’avinguda de Borbó per avinguda dels Quinze. Hi ha una lluita, però, que, segons expliquen “per causes diverses, s’ha allargat massa en el temps”; és la lluita per dignificar la placa que recorda l’assassinat del maquis Josep Lluís Facerías, el 30 d’agost de 1957, a l’actual plaça Madres de la Plaza de Mayo, al barri de Porta.

Acte d’homenatge a Josep Lluís Facerías celebrat l’any 2013 al districte de Nou Barris |Ploma Negra

Josep Lluís Facerías, “Face” o “Petronio”, va ser un guerriller anarquista antifranquista, màxim exponent del maquis urbà juntament amb Quico Sabaté. La policia franquista va assassinar en “Face” a sang freda, aquell agost de 1957, quan ja s’havia convertit en llegenda. Va ser una figura incòmode per al règim feixista i “sembla que també ho és, encara ara, per al seu successor, el règim del 78”, denuncia Ricard de Vargas Golarons, historiador de la guerrilla.

Des de l’any 2002, cada 30 d’agost, la Marxa del Maquis del Barcelonès organitza l’acte en record de Facerías i la guerrilla anarquista al lloc on el van matar. Quan l’ajuntament va reurbanitzar la plaça i la va anomenar Madres de la Plaza de Mayo, hi va col·locar dues plaques al terra. Una, rectangular, fa referència al col·lectiu argentí que lluita per retrobar els fills desapareguts durant la dictadura; l’altre, rodona com la tapa d’una claveguera, fa referència al guerriller català abatut a Nou Barris.

Onze anys de reivindicació

L’any 2011, ja fa més de deu anys, la Taula per la República va demanar a la llavors regidora de Nou Barris, Carmen Andrés, que es dignifiquessin les dues plaques, ja que, posades al terra, “passen completament desapercebudes per a la gent que hi passa”. El que van demanar concretament va ser que s’aixequessin, “amb un peu d’obra o de metall”, per fer-les més visibles. El districte de Nou Barris va entomar la petició i aleshores va començar un llarg laberint burocràtic que, el dia d’avui, encara no ha acabat. En aquest procés, el districte i la “casa gran” de la plaça de Sant Jaume es van discutir per veure qui havia de finançar aquesta petita obra.

Així van anar passant els anys i el color polític del consistori va canviar. Amb l’arribada dels Comuns (2015) i la posterior creació de la Regidoria de Memòria Democràtica (2019), va ser el mateix consistori qui va proposar instal·lar uns faristols en comptes de simplement aixecar les plaques, tal com està fent a altres llocs de la ciutat. La proposta va semblar bé a les entitats i, el març de 2021, l’ajuntament va comunicar que ja s’havia aprovat el pressupost per instal·lar els faristols i va demanar el text que hi havia d’anar. La Taula per la República va consensuar el text amb la Marxa del Maquis del Barcelonès i Ploma Negra, el grup anarquista de Prosperitat que col·labora cada any en l’organització de l’acte en record de Facerías i la guerrilla anarquista. Tot estava enllestit i aprovat, només calia engegar la senzilla obra per instal·lar els faristols.

Els homenatges a Facerías a Nou Barris es celebren ininterrompudament des de fa vint anys. A la imatge, homenatge de l’any 2016 |Ploma Negra

La sorpresa va arribar el passat mes de juliol, quan el responsable dels Serveis a les Persones i al Territori del Districte de Nou Barris, José Calero, va notificar a la Taula per la República que la comissió Nomenclàtor demanava canvis en el text del faristol d’en Facerías, adduint que aquests faristols estan pensats “per parlar de contextos i no de persones”. Les entitats de Nou Barris denuncien que “ara s’exigeix modificar un text que ja estava consensuat”. Tot plegat en incongruència amb el procediment fet servir fins ara a molts altres faristols instal·lats arreu de la ciutat. Fonts municipals consultades per la ‘Directa’ asseguren que “el canvi [de placa per faristol] està aprovat per la Comissió de Nomenclàtor. S’ha d’acabar d’ajustar el redactat per dur-ho a terme. Per això ja s’ha citat a l’entitat”. I en aquest sentit asseguren que “es va demanar que el text també fes referència al moviment dels Maquis per contextualitzar la figura de Facerías”.

Carta al regidor

Tant la Taula per la República, com la Marxa del Maquis i Ploma Negra, es mostren “indignades per aquesta petició surrealista” que, segons Ricard de Vargas, “sembla només una vulgar excusa tècnica per censurar una personalitat que incomoda a l’administració, perquè no és dels seus”. L’activista veïnal Pepe Molina, que va presenciar l’assassinat d’en Facerías quan tan sols tenia vuit anys i participa cada 30 d’agost a l’acte, assenyala que “ja estem farts de les maniobres dilatòries del consistori” i, en Pepus, de la Taula per la República adverteix que “no canviarem ni una coma del text i, si no posen ells el faristol, l’haurem de posar nosaltres mateixos, igual que ja hem fet a la plaça de les treballadores i treballadors de la Harry Walker”.

Després de rebre la resposta consistorial, les entitats de Nou Barris han enviat una carta al regidor Jordi Rabassa, on denuncien els fets i demanen una reunió per desencallar la situació

Després de rebre la resposta consistorial, la Taula per la República ha enviat una carta al regidor Jordi Rabassa, on denuncien els fets i demanen una reunió per desencallar la situació. Encara no té data, però s’hauria de celebrar a principis de setembre; i hi volen portar també el conflicte suscitat per una placa al carrer Alloza –nom que fa referència a un carter de Nou Barris durant la postguerra–, també a Porta, on denuncien que l’ajuntament “també hi ha posat pegues”.

“Veurem què en resulta d’aquesta reunió”, reflexionen des de Ploma Negra, i afegeixen, “mentrestant, ens preguntem per què pel consistori algunes personalitats són dignes de tenir un faristol i altres, com el maquis Facerías, no ho són. Deu ser el mateix motiu que fa que no hi hagi cap espai dedicat a Ascaso ni a Garcia Oliver. Deu ser el mateix motiu que fa que les places dedicades a Durruti i a Puig Antich estiguin en els llocs més remots i amagats que han trobat. Són històries que prefereixen amagar, com feien els seus antecessors al poder, per intentar que s’oblidin”. I reblen: “però la memòria popular no oblidarà mai en Facerías. Per més pals que ens posin a les rodes, continuarem treballant perquè la seva lluita no sigui mai oblidada”.




Autor font: Directa.cat