Juny 21, 2021
Per Direta
318 vistes


L’antic cine Metropol, situat al carrer Hernán Cortés de València, està en procés de convertir-se en un hotel d’habitacions de lloguer si l’Ajuntament de València no el protegeix catalogant-lo com a Bé de Rellevància Local (BRL). Un hotel que, segons César Guardeño, president del Círculo por la Defensa del Patrimonio i membre fundador de la plataforma Salvem el Metropol, és “innecessari amb tota l’oferta que hi ha a València”. La promotora que s’encarregaria de tombar el cine i construir l’hotel és Metrolevante, propietat de la família Montoro Tarazona, la mateixa que controla la major part de l’empresa Naves y Viviendas (Navisa), propietària del 50% del Centre Comercial Aqua.

L’altra meitat va ser comprada en 2016 per aquesta família a través de les societats Blanal Inversores, Invesmon3 Ziel i Azzofinanz, controlades respectivament pels tres germans: Mónica, Noemí i Miguel Montoro Soriano, per un import de noranta milions d’euros. Recentment, Mónica Montoro s’ha vist implicada en l’operació Azud, l’últim cas de corrupció urbanística a València, relacionat amb el Partit Popular de l’època de Rita Barberà.

Es tracta d’un cine emblemàtic i simbòlic tant per la seua història com per la seua singularitat: les parets encara conserven la decoració original baix de les pintures

El projecte original de l’edifici comprenia els números 7 i 9, data de l’any 1882 i porta la signatura de Gaspar Latorre. Posteriorment, en 1932, l’arquitecte Javier Goerlich va reformar la façana del número 9 i va crear el cinema en la part posterior, en el pati de llums. Tractant-se de la mateixa construcció original, el número 7 sí que està protegit pel Pla Especial de Protecció de l’Eixample, però el número 9 el tractaren com una construcció diferent i no li donaren la protecció l’any 2005. Tampoc disposa de cap mena de tutela l’edifici Volta –propietat dels Montoro–, al carrer d’Isabel la Catòlica, que connecta per la part de darrere amb el número 7 d’Hernán Cortés.

Es tracta d’un cine emblemàtic i simbòlic tant per la seua història com per la seua singularitat: les parets encara conserven la decoració original baix de les pintures. Com explica Fernando Sanz, llicenciat en Geografia i Història i membre fundador de Salvem el Metropol, es tracta de la primera obra de Goerlich en solitari i va transformar el racionalisme espanyol, ja que va modernitzar una façana del segle XIX. “D’eixos exemples hi ha molt pocs i segurament siga l’últim que quede a València”, indica.

La seua vinculació amb la història està lligada amb la Segona República, quan es crea el Comité Executiu d’Espectacles Públics, controlat pels sindicats CNT i UGT. A partir d’ahí, la programació del cine passava pel comité i també es gastava per a l’entrada de les tropes republicanes i per a la realització d’espectacles públics que mantenien a la població entretinguda en temps de guerra. La figura de Vicent Miquel Carceller, editor de la revista satírica La Traca, també és ben important, ja que es va convertir en el principal promotor del Metropol i portava les millors pel·lícules mundials a València. “No havien passat dos mesos d’haver projectat Tiempos Modernos a Nova York que ja es va projectar per primera vegada al Metropol”, apunta Guardeño.

metropol
Façana del cinema Metropol a la ciutat de València |Mathias Rodriguez

Després que els propietaris del cine sol·licitaren a l’Ajuntament de València, l’any 2017, la llicència per enderrocar-lo i construir l’hotel, diverses entitats ciutadanes com Salvem el Metropol i institucions acadèmiques es mobilitzaren per pressionar al consistori perquè estudiara si l’edifici era susceptible de ser protegit totalment o parcialment. En aquest sentit, Salvem el Metropol va nàixer un mes després de la notícia que volien enderrocar el Metropol i segueix lluitant perquè es reconega el valor del cine. Fundada per Fernando Sanz, César Guardeño i Lluís Borderia, s’han dedicat a documentar-se i investigar la història del cine. “Som societat civil, ciutadans que estem preocupats pel patrimoni cultural i urbanístic de la nostra ciutat”, diu Guardeño.

El primer informe, realitzat a petició de l’ajuntament l’any 2018, el van elaborar els mateixos arquitectes que van fer el Pla Especial de Protecció en 2005 i que no van protegir el número 9, on es troba el cine Metropol

El primer informe, realitzat a petició de l’ajuntament l’any 2018, el van elaborar els mateixos arquitectes que van fer el Pla Especial de Protecció en 2005 i que no van protegir el número 9, on es troba el cine Metropol. Per això mateix, van concloure que no existeixen els valors arquitectònics suficients que justifiquen la conservació de l’immoble. Hi ha dos informes més que tampoc són favorables a la defensa del Metropol, el del Consell Valencià de Cultura i el de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Segons Guardeño, aquests “només han avaluat la part arquitectònica, no han volgut tocar la part històrica ni democràtica perquè sabien que si ho feien li havien de donar valor”. En la mateixa línia, Sanz comenta que “els historiadors sabem que el valor d’una construcció no és tant la part arquitectònica, sinó els valors històrics”. A més, denuncien que els informes no s’han elaborat per un equip pluridisciplinari comprés no sols per arquitectes, sinó també per historiadors i professionals de l’art. De fet, segons Guardeño, “davant d’un jutge no tindrien valor perquè són informes contraris a la Llei de Patrimoni”.

No obstant això, existeixen dos altres que sí que són favorables a la conservació del Metropol pel seu valor artístic i històric, ja que reconeixen el paper que va tindre durant la Segona República. Són els de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Valencia, que reuneix tant la seua investigació com les de Salvem el Metropol, i el de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, dirigit per Rosa Pérez Garijo. Aquest últim, elaborat per un comité d’experts de la mateixa conselleria, ha conclòs que es tracta d’un “lloc de la memòria democràtica de rellevància local”. Un dels principals punts d’aquest document per a la protecció de l’immoble és la Llei de Memòria d’Història Democràtica Valenciana, segons la qual l’immoble haguera tingut una rellevància important durant la Segona República o la Guerra Civil, una exigència que van veure més que completada amb l’existència del Comité Executiu d’Espectacles Públics. “Aquesta llei ens va vindre molt bé perquè el Metropol és l’únic cine intacte que queda en València inaugurat en 1934, per això és l’únic cine republicà”, apunta Sanz.

La continuïtat del cine Metropol depén de l’Ajuntament de València i de la seua catalogació com a BRL. Si no fora el cas, s’hauria de recórrer a la Conselleria de Cultura, encara que, segons Guardeño, “l’Ajuntament té informes de sobra per protegir-lo”. A més, els propietaris encara no tenen la llicència per enderrocar-lo, un fet que facilitaria la paralització del projecte per part del consistori. Ara, la plataforma ha sol·licitat a la Generalitat Valenciana que, a través dels Pressupostos Participatius, compre i rehabilite el cine. De moment, han arribat als 137 avals dels 200 necessaris per a l’operació. Per a ells, el cine Metropol seria un lloc ideal com a museu dedicat a Berlanga i a Carceller, però també es podria compartir amb la Filmoteca Valenciana, que manca de seu pròpia.




Autor font: Directa.cat