Setembre 18, 2021
Per Nord-Estl Libertari
300 vistes


Enrico Albertini

Enrico Albertini

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 18 de setembre de 1887 neix a Borgosesia (Vercelli, Piemont) l’anarquista, i després membre de partits comunistes però considerat per la intel·ligència stalinista de «tendència semitrotskista», Enrico Angelo Albertini 

Passà la frontera del Pirineu Oriental i s’instal·là a Barcelona, on participà activament en la vaga general de juliol de 1909, la Setmana de Glòria Proletària  

Enrico Albertini: El 18 de setembre de 1887 neix a Borgosesia (Vercelli, Piemont) l’anarquista, i després membre de partits comunistes, Enrico Angelo Albertini, també conegut com Henri Albertini i Henry Albertini, i que va fer servir diferents pseudònims, com Spaolossi i algun altre. El seu pares es deia Giuseppe Albertini i la seva mare, Rosa Naula.  

En 1891 emigrà a Suïssa amb la seva família, on el seu pare exercí de professor d’Història en un col·legi a prop de Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa).  

Esdevingué comerciant en bijuteria i orfebreria i militant llibertari.  

Estigué en estret contacte amb destacats anarquistes, com ara Luigi Bertoni i Errico Malatesta, i desplegà la seva intensa activitat militant a Suïssa, la República francesa i el Regne Unit de la Gran Bretanya. 

Passà la frontera del Pirineu Oriental i instal·lat a Barcelona, conegué l’anarquista Manuel Pardiñas Serrato.  

En 1909 participà activament en la vaga general de juliol de 1909, la Setmana de Glòria Proletària, que fou anomenada per part de la burgesia i el clergat de «Setmana Tràgica» de Barcelona i, després de més de sis mesos tancat a la Presó Cel·lular de Montjuïc, on va rebre suport del Grup Llibertari de Zuric (Zuric, Suïssa), en 1910 va ser expulsat del Regne d’Espanya.  

L’octubre de 1911 les autoritat italianes sospitaren que va ser un dels organitzadors, amb Humbert Adami, Étienne Bartozzi i Lelio Lucci, un intent d’assassinat del rei Víctor Manuel III d’Itàlia i del president del Consell de Ministres, Giovanni Giolitti.  

En 1912 formà part del Comitè contra la Guerra Italoturca, que va recaptar fons per ajudar desertors italians refugiats a Suïssa.  

A París (Illa de França) treballà a la joieria de Florentin, al carrer Greneta, i va romandre a diferents pensions del barri de Charonne sota el nom d’Spaolossi.  

El 9 de febrer de 1912 va ser detingut a An Oriant (Ar Mor-Bihan, Bretanya), on vivia de del 28 de gener anterior al número 4 del carrer Lycée i treballava d’obrer muntador per a una empresa privada a les drassanes de vaixells de guerra, i va ser acusat pel Tribunal Marítim d’«espionatge i sabotatge». El 16 de febrer se celebrà a la Borsa del Treball d’An Oriant un míting convocat pel Comitè de Defensa Social (CDS) per a protestar per la seva detenció i al qual assistiren unes quatre-centes persones. El seu cas finalment va ser sobresegut, però el 20 de febrer de 1912 va ser expulsat de la República francesa i posat a la frontera suïssa.  

Immediatament retornà a territori francès i a París entrà a formar part del Club Anarquista Comunista (CAC), que reivindicava l’«Anarquisme Comunista Revolucionari» i que editava el mensual Le Mouvement Anarchiste.  

El 22 d’octubre de 1912 va ser novament detingut a París en sortir d’una reunió del CAC. Jutjat, va ser condemnat a dos mesos de presó per «violació del decret d’expulsió».  

S’instal·là a Ginebra i més tard passà per Basilea (Basilea Ciutat, Suïssa) i Zuric.  

Després de diverses dificultats, en 1914 emigrà als EUA.  

El 27 de setembre de 1914 va fer la conferència «L’atteggiamento dei sovversivi europei di fronte allà guerra» al Petrello’s Hall de Nova York (Nova York, EUA), organitzada pel Cercle de Cultura Social (CCS).  

El setembre de 1915 s’instal·là a Paterson (Nova Jersey, EUA), on entrà en la redacció del periòdic anarquista L’Era Nuova.  

Mesos després va ser donat com a desaparegut per les autoritats italianes i els anys següents el seu nom figurava en els butlletins de recerca i en els llistats fronterers.  

El desembre de 1920 era un dels promotors del Comitè de Defensa de Sacco i Vanzetti de Chicago (Illinois, EUA) i participà com a actor en obres teatrals per a recaptar fons.  

Segons informes de les autoritats consulars italianes als EUA, rodà per diverses ciutats nord-americanes (Nova York, Filadèlfia, Detroit i d’altres).  

A Detroit (Michigan, EUA) treballà en la indústria de l’automòbil, milità activament en el sindicat Industrial Workers of the World (IWW, Treballadors Industrials del Món) i encapçalà un grup de l’Auto Workers Unión (AWU, Unió de Treballadors de l’Automòbil).  

En aquests anys es deixà l’anarquisme comunisme revolucionari i milità al Partit Comunista.  

El febrer de 1937 abandonà els EUA i s’enrolà en les Brigades Internacionals (Brigada XV – «Brigada Abraham Lincoln») per a lluitar contra el feixisme, gràcies a un passaport lliurat pel consolat espanyol de Nova York.  

Com a brigadista va fer servir els pseudònims Henry Albertini i Eugène Henry Nola.  

El 5 de març de 1937 va ser destinat en un Regiment de Tren i va fer tasques d’intèrpret.  

Després va estar sis mesos  al Comissariat de les Brigades Internacionals a Albacete (La Mancha) treballant, primer amb Ralph Bates, i desprès amb Edwin Rolfe, en The Volunteer.  

Posteriorment exercí de secretari d’un hospital a prop d’Albacete on es tractaven malalties venèries.  

Més tard va ser destinat com a secretari de l’HospitalAnglès d’Huete (La Alcarria, Cuenca, Castella la Nova).  

Sembla que finalment passà per Pontones (Santiago-Pontones, Sierra de Segura, Jaén, Andalusia).  

Un informe de la intel·ligència stalinista reportava que com a soldat de l’Exèrcit Popular de Terra no havia anat mai al front, que era de «tendència semitrotskista» i que el seu passat no era gens clar.  

El 12 de setembre de 1938 retornà a Nova York a bord del Normandie, on arribà el 26 d’octubre, però va ser detingut per les autoritats d’immigració perquè el seu passaport no era vàlid.  

L’1 de febrer de 1939 abandonà els EUA a bord de l’Oriente rumb cap a l’illa de Cuba, per retornar-hi l’1 d’abril de 1939.  

A partir d’aquí es va perdre el seu rastre. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com