Juliol 7, 2021
Per Nord-Estl Libertari
167 vistes

Enric Melich a la seva casa pirinenca durant el rodatge d'un documental (2000)

Enric Melich a la seva casa pirinenca durant el rodatge d’un documental (2000)

El 5 de novembre de 2015 i el 5 de novembre de 1916 es va publicar que el 5 de novembre de 1925 havia nascut a Esplugues de Llobregat l’anarquista, passador de frontera, resistent antifranquista i difusor de publicacions llibert脿ries Enric M猫lich Guti茅rrez, tamb茅 conegut com Henri M茅lich. Avui anunciem la trista not铆cia de la seva defunci贸 aquesta nit, 7 de juliol de 2021 

MEM脪RIA PROLET脌RIA DEL NORD-EST 

El 5 de novembre de 1925 neix a Esplugues de Llobregat l’anarquista, passador de frontera, resistent antifranquista i difusor de publicacions llibert脿ries Enric M猫lich Guti茅rrez 

Molt actiu en el passos de frontera de l’Albera i la Cerdanya, ha viscut al Rossell贸 a Cervera de la Marenda i Pontell脿 aix铆 com regent脿 la Llibreria Espanyola de Perpiny脿 

Ha mort el 7 de juliol de 2021 durant la nit 

Enric M猫lich Guti茅rrez: El 5 de novembre de 1925 neix a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) l’anarquista, passador de frontera, resistent antifranquista i difusor de publicacions llibert脿ries Enric M猫lich Guti茅rrez, tamb茅 conegut com Henri M茅lich. Fill del militant anarquista i anarcosindicalista Enric M猫lich Rodes, la seva infantesa la pass脿 al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelon猫s) i els anys b猫l路lics a Pi de Llobregat, nou nom de Sant Joan Desp铆 (Baix Llobregat). 

Durant la Retirada de febrer de 1939 creu脿 el Pirineu Oriental, cam铆 de l’exili, amb la seva fam铆lia i va ser enviat a un refugi a Pena d’Agen茅s (脪lt i Garona Aquit脿nia, Occit脿nia). Despr茅s treball脿 com a llenyataire als boscos de l’alta vall de l’Aude.   

En 1943, amb el socialista Pedro P茅rez i Miguel Gonz谩lez, col路labor脿 en una xarxa d’evasi贸 que traslladava resistents, jueus i perseguits cap a Andorra.  

En 1944, i fins la derrota alemanya, va combatre en el 芦Grup Jean Robert禄 dels Franctiradors i Partisans Francesos (FTPF) de la vall de l’Aude contra l’ocupaci贸 nazi i el govern de Vichy, sota el nom de Caporal Sanz.  

Mentre seguia la guerra s’integr脿 a la desastrosa guerrilla de la Uni贸 Nacional, liderada pel PCE des d’Occit脿nia, com ara l’ocupaci贸 ef铆mera de la Vall d’Aran l’octubre de 1944 –que acab脿 amb la retirada, 129 guerrillers, cents de ferits, detinguts i condemnats a mort pel franquisme–. participant en un grup armat de penetraci贸 a l’Interior des de la base de Vallcebollera (Alt Cerdanya) i anant per Er (Alta Cerdanya) cap el Puigmal vers el Ripoll猫s, per Queralbs (Ripoll猫s), fins arribar als entorns de Ripoll (Ripoll猫s) en el decurs de la 芦Operaci贸 Reconquesta d’Espanya禄). Abandon脿 la Uni贸 Nacional i perseguit pels stalinistes s’enrol脿 en les forces franceses d’ocupaci贸 d’Alemanya i al final de la Segona Guerra Mundial interinperialista rebutj脿 ser militar franc猫s. 

S’instal路l脿 a Cervera de la Marenda (Costa Vermella, Albera mar铆tima, Rossell贸), a la ratlla de la frontera, on entre altres anarquistes connect脿 amb el passador Pedro Soto, que li enseny脿 una ruta per arribar a la frontera des de la banda de mar del coll de Banyuls (Rab贸s, Albera, Alt Empord脿), per on el 1940 havia passat Walter Benjamin de cam铆 a Portbou (Mar d’Amunt, Albera mar铆tima, Alt Empord脿). Entre 1948 i 1949 ajud脿 a passar fugitius i premsa clandestina realitzant diversos viatges, sobretot amb l’ajuda de l’anarcosindicalista Mora, des Cervera per Banyuls de la Marenda (Costa Vermella, Albera mar铆tima, Rossell贸) i l’Alt Empord脿. 

A finals de 1950 s’establ铆 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occit脿nia) on treball脿 en una llibreria. 

Milit脿 en la Federaci贸 Ib猫rica de Joventuts Llibert脿ries (FIJL) i en 1953, arran de la reconstituci贸 de la Federaci贸 Anarquista francesa (FA) particip脿 en el grup de Tolosa de Llenguadoc d’aquesta organitzaci贸 amb Jean Galy (Lyg), Ren茅 i Marcelle Clave i Marc Pr茅votel, entre d’altres.  

A finals de 1960 va ser nomenat secretari de Cultura i Propaganda de la Comissi贸 de Relacions de la Federaci贸 Ib猫rica de Joventuts Llibert脿ries a l’exili, el secretari general del qual era Marcelino Boticario Sierra. 

En una reuni贸 secreta el 1959 a tocar el Canal, prop de la estaci贸 ferrovi脿ria de Montabiau, a Tolosa de Llenguadoc particip脿 en la formaci贸 del Moviment Popular de Resist猫ncia (MPR) conjuntament amb Liberto Sarrau Royes, el seu oncle Salvador Sarrau Espa帽ol, C茅sar, Luis Sos, Attentiste i dos anarquistes arribats de Perpiny脿 (Rossell贸). Dins l’MPR M猫lich s’havia d’encarregar de la formaci贸 de joves resistents. Finalment la seva tasca fou rebre algunes circulars de Liberto Sarrau i recuperar alguna arma curta. El grup de Tolosa de Llenguadoc el 1960 tamb茅 s’encarreg脿 una vegada de fer arribar doners del Front d’Alliberament d’Arg猫lia (FLN) a Su茂ssa.  

Aquell temps a la seu del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l’Exili (4 rue de Belfort, de Tolosa)  arrib脿 un carta de l’OAS amena莽ant de mort Caballeira, Boticario, Borr脿s, Olaya i M猫lich. 

Despr茅s de deixar l’MPR, entre 1962 i 1963 particip脿 activament en Defensa Interior/Consell Ib猫ric d’Alliberament del Moviment Llibertari CNT-FAI-FIJL (DI/CIL) contra el franquisme. 

En 1970 represent脿 l’editorial Ruedo Ib茅rico a Occit脿nia i Catalunya Nord i en 1974 cre脿 a Perpiny脿 (Plana de Rossell贸, Rossell贸) la Llibreria Espanyola, que pat铆 un atemptat el 14 de juliol de 1976.  

Despr茅s de les diverses excisions que pat铆 la Confederaci贸 Nacional del Treball durant el franquisme tard脿, col路labor脿 en els Grups de Defensa Confederal i distribu铆 Frente Libertario i, finalment, particip脿 en un grup anarcosindicalista que actuava al marge del Secretariat Intercontinental (Rue de Belfrot, de Tolosa) i de l’organitzaci贸 de la Rue Saint-Denis, de Par铆s (Illa de Fran莽a) entre 1975 i 1976, vinculat a Opci贸n Libertaria, de Barcelona, amb Lu铆s Andr茅s Edo, David Urbano i Pep Palau, que editava clandestinament al seu magatzem en el n煤m. 6 del carrer Esgl茅sia La Real, de Perpiny脿, la revista Acci贸n Anarcosindicalista, participant en la reorganitzaci贸 de la CNT al Principat de Catalunya.  

En aquells anys des de Perpiny脿, M猫lich ajud脿 a passar publicacions per la frontera i fer entrar joves anarquistes perseguits pel franquisme, especialment per la Cerdanya. A sobre la llibreria s’allotjava Agust铆 Rueda mentre que Palau hi treballava. 

Tamb茅 va intervenir en la publicaci贸 d’autors llibertaris per a l’editorial Picazo (Colecci贸n Nueva Senda).  

Particip脿 amb el seu testimoni en el llibre d’Eduard Pons Prades Republicanos espa帽oles en la 2陋 Guerra Mundial (1975 i 2003) i els documentals Vivir de pie. Las guerras de Cipriano Mera (2009) i Boira Negra (2009). 

El 16 de maig de 2009 particip脿 en l’芦Homenatge a la Catalunya revolucion脿ria禄 que es celebr脿 al cinema Le Lido de Prada de Conflent (Conflent). El 16 de juliol de 2011 impart铆 la xerrada 芦La lluita del moviment llibertari contra el feixisme i per la revoluci贸 social禄, dins les jornades sobre el 芦75 aniversari de la Revoluci贸 del 36禄 que se celebraren a Granollers (Vall猫s Oriental). Entre diverses presentacions de llibres a Catalunya hi ha Girona, Salt (Giron猫s), Barcelona i Campmany (Albera, Alt Empord脿). 

Va participar en dues ocasions a la Marxa Homenatge Maquis a l’Albera 鈥揾omenatge a Agust铆 Rueda al coll de Banyuls– i, entre altres activitats, 茅s membre del 芦Grup pro revisi贸 del proc茅s Granado-Delgado i de suport a Pilar Vaquerizo禄.  

Trobem articles seus en Le Combat Syndicaliste, Mujeres Libres i Nueva Senda i altres publicacions. 

Edicions ACRATIE el 2014 va publicar el llibre d’Enric M猫lich, escrit amb la col路laboraci贸 del seu n茅t Romain M猫lich, ‘A chacun son exil. Itin茅raire d’un militant libertaire espagnol‘, en que es descriu tres quarts de segle, des d’un dia de febrer de 1939 en que l’Enric adolescent va haver de travessar el Pirineu Oriental a fi de refugiar-se en territori franc猫s, per貌 aquest llarg per铆ode de temps no ha esva茂t la import脿ncia que va revestir, i que encara revesteix, l’exili em la seva exist猫ncia. Cal tenir un gran coratge per haver donat suport a fugitius en temps de la Fran莽a de Vichy quan solament es t茅 16 o 17 anys, o per fer-se maqui amb el nom de guerra de 芦Robert Sans禄 quan es t茅 una mica m茅s d’anys, o tamb茅 quan Enric va entrar en territori espanyol, poc temps despr茅s, amb les armes a la m脿 en un escamot que va ser tirotejat per les forces armades franquistes. Enric M茅lich tamb茅 va tenir el coratge d’adquirir nous compromisos en la lluita antifranquista durant els anys seixanta quan s’organitz脿 Defensa Interior (DI) i la FIJL van intentar enderrocar la Dictadura per mitj脿 d’una accelerada directa, o quan travessava moltes vegades la frontera  espanyola els anys setanta a fi de 芦fer passatges禄 de camarades que fugien de la repressi贸 franquista. Una de les qualitats de les cr貌niques viscudes, com aquesta que ens ofereix M猫lich, consisteix en que permetent accedir a unes realitats socials que generalment escapen als estudis dels historiadors professionals especialment com aquelles que queden fora de 芦la gran hist貌ria禄 i s’interessen per estudiar mentalitats o maneres de vida. Aquesta obra va ser tradu茂da de franc猫s al castell脿 i publicada per Virus Editorial el mar莽 de 2016, amb un pr貌leg de Tom脿s Ib谩帽ez, titulat ‘A cada cual su exilio. Itinerario de un militante libertario espa帽ol‘. 

Participava a les festes anarcosindicalistes que es celebren al Rossell贸 i feia xerrades llibert脿ries i de mem貌ria prolet脿ria.  

Enric M猫lic Guti茅rrez ha mort a la Catalunya Nord durant la nit del dimecres 7 de juliol de 2021. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com