Juny 17, 2022
Per Direta
188 vistes

“Ens hem sentit totalment desamparats pel Cos de Bombers de la Generalitat com a institució. Ja ha passat un any i encara ningú és capaç d’explicar que li va passar al meu fill en aquell maleït servei en el que no hi havia ningú a salvar i en canvi s’ha perdut una vida. La vida del Joan, el nostre fill, el nostre germà, el vostre amic, el vostre company”. Són paraules de Juan José Liébana, pare del bomber Joan Liébana, mort ara fa un any en un accident laboral mentre apagava un incendi en una nau industrial a Vilanova i la Geltrú (Garraf). Les ha pronunciat a les portes de la seu central del Departament d’Interior, al passeig de Sant Joan de Barcelona, acompanyat per més de 250 persones i davant de tres pancartes on es podia llegir: “El companyerisme salva vides”, “Els bombers no deixem mai ningú enrere” i “Si entren cinc, en surten cinc”.

El pare de Joan Liébana ha volgut destacar que els errors comesos en aquella jornada “són inadmisibles” i que la seva mort va ser “inútil i evitable”

En Juan José també ha estat bomber durant trenta anys i com a tal ha volgut “dir les coses clares, molt clares”. “El companyerisme és el motiu pel que mai entrem sols a foc i això implica una responsabilitat. Perquè no es va tenir en compte lo més bàsic? La prioritat de qualsevol equip és mantenir-se unit i segur durant tota la maniobra, i la maniobra acaba quan tots els bombers són fora i estan bé”, ha dit amb fermesa en una taula on l’acompanyaven la germana i la mare d’en Joan. “Ser bomber no és només portar un uniforme amb molts galons o saber escriure molts documents tècnics. Qui cobra com a bomber, vesteix com a bomber i té els coneixements i les eines necessàries i no les utilitza per salvar la vida dels companys potser no es mereix l’uniforme que porta”, ha reblat. El pare de Joan Liébana ha volgut destacar que els errors comesos en aquella jornada “són inadmisibles” i que la seva mort va ser “inútil i evitable”. I ha llistat les reclamacions de la família: assumir les responsabilitat que calguin, fer justícia i prendre les mesures necessàries per garantir la no repetició d’un accident com aquest.

El pare, la mare i la germana de Joan Liébana han estat en tot moment acompanyats per més de 250 persones |Jesús Rodríguez

L’acte no només ha estat reivindicatiu, sinó també un sentit homenatge al que s’han sumat les xarxes de suport i les entitats a les que pertanyia Joan Liébana, com ara el Sindicat de Llogateres de Montcada i Reixac. “Afrontar la mort violenta d’una persona que estimes quan no pots saber que li va passar en els últims moments es fa tremendament difícil. Què va passar allà dins? Et vas sentir sol Joan? Vas patir? Són les primeres preguntes que ens vam fer i que ens han motivat a investigar. Tot i així començar un dol amb més dubtes que certeses es fa gairebé impossible, i per això el primer que volem exigir és saber la veritat. No podem mirar cap a una altra banda si volem avançar, cal saber què li va passar si volem que no es torni a repetir. Cal fer justícia, sigui quina sigui la forma que aquesta prengui finalment”, ha afegit Laia Liébana, germana del Joan.

Amb una sorollosa traca de petards a les portes del Departament d’Interior han simbolitzat que avui es trencava el silenci mantingut durant un any

Tot seguit, i després d’uns emotius instants de silenci, un bomber ha fet sonar una gaita davant la fotografia de Joan Liébana, mentre uns pots de fum negre, vermell i taronja dibuixaven una estela sobre l’edifici on hi ha els despatxos dels màxims responsables del departament. I amb una sorollosa traca de petards han simbolitzat que avui es trencava el silenci mantingut durant un any. El pare d’en Joan -de manera improvisada- ha agafat amb fermesa un casc de bomber i l’ha començat a fer sonar picant contra el terra, una acció que l’han replicat desenes de bombers d’uniforme presents a l’acte, en un gest que files endins es llegeix com una reivindicació del treball en equip i de la lluita també pels drets i les condicions laborals.

Han exigit “veritat, justícia i garanties de no repetició” als màxims responsables del Cos de Bombers |Jesús Rodríguez

L’estima per la professió i la gran vocació que cal sentir per dedicar-se a la tasca de bomber han planat durant tot l’homenatge, especialment quan s’han llegit unes paraules que poc abans de morir havia escrit Joan Liébana: “Tinc una feina que m’agrada, no em suposa contradiccions, està reconeguda socialment i el que és millor, quan plego pel matí per tornar a casa se’m dibuixa de forma espontània un somriure a la cara, que es va fent gran de orella a orella. Es fa de dia i el sol surt il·luminant lo maco que és tot i em sento immensament afortunat i feliç, molt content d’haver trobat aquell lloc al món”.

Moltes preguntes i poques respostes. I tot plegat, segons la família, és fruit de la “nul·la voluntat d’assumir responsabilitats” per part de la direcció del Cos de Bombers i del Departament d’Interior

La seva mort en circumstàncies estranyes -de les que encara no se’n coneixen els detalls- va comportar l’obertura d’una investigació judicial. La família, les entitats i els amics tenen la voluntat d’arribar fins al final. “No ens cansarem, no ho deixarem”, ha assegurat l’Oriol, un dels seus millors amics que també ha pres la paraula. Malgrat que el Comitè de Seguretat i Salut del Cos de Bombers ha donat per finalitzada la investigació interna, la família ha manifestat estar “molt decebuda, doncs no comptaven amb tota la informació necessària per finalitzar-la”. Cal recordar, tal i com ha fet avui el seu pare, que el cadàver del bomber no el van trobar perquè l’estiguessin buscant, sinó que una hora després d’haver-se extingit les flames, quan feien tasques de retirada del fum dins la nau sinistrada es van topar amb el seu cos a terra sense que prèviament l’haguessin trobat a faltar. Moltes preguntes i poques respostes. I tot plegat, segons la família, és fruit de la “nul·la voluntat d’assumir responsabilitats” per part de la direcció del Cos de Bombers i del Departament d’Interior.




Autor font: Directa.cat