Octubre 15, 2021
Per Nord-Estl Libertari
219 vistes


Emilia Buonacosa

Emilia Buonacosa

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 15 d’octubre de 1895 neix a Pagani (Salerno, Campania) l’anarquista Emilia Buonacosa 

Entre setembre de 1936 i 1937 la trobem a Barcelona, una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental amb Romano De Russo, anarquista que segons els confidents italians organitzava atemptats antifeixistes 

Emilia Buonacosa: El 15 d’octubre de 1895 neix a Pagani (Salerno, Campania) l’anarquista Emilia Buonacosa. Filla de pares desconeguts, a ser trobada al carrer per Giovanna Pepe, registrada d’ofici el 21 d’octubre de 1895 i adoptada als pocs dies pel matrimoni Alfano de Nocera Inferiore.  

Treballà en una fàbrica de conserves de Nocera Inferiore (Salerno, Campania), població amb una important Cambra del Treball de la qual va ser habitual. 

Ben aviat destacà com a representant de les idees llibertàries i va estar en contacte amb destacats revolucionaris.  

Visqué dos anys amb l’anarquista Ernesto Dario.  

Participà activament en les lluites obreres i ja en 1913 estava fitxada com a «perillosa subversiva».  

Després d’un accident laboral que li va causar greus ferides al cap i li va fer perdre el cuir cabellut, obligant-la a portar perruca, es traslladà a Milà (Llombardia).  

El 8 de setembre de 1924 es casà a Milà amb l’anarquista Federico Giordano Ustori, amb qui va tenir una filla, Teresa, que morí pocs mesos després.  

En 1927 passà clandestinament la frontera dels Alps i establerta a París (Illa de França), freqüentà els exiliats italians i participà en les reunions del moviment «Giustizia e Libertà» (GL, Justícia i Llibertat) i de Concentració d’Acció Antifeixista (CAA).  

Va ser fitxada per les autoritats franceses com a «anarquista capaç de cometre actes terroristes».  

En 1930 enviudà i posteriorment s’uní amb el militant comunista Pietro Corradi.  

El desembre de 1932, segons l’informe d’un confident anomenat Decimus, va ser contractada com a relligadora tipogràfica per la «Librerie Moderne» de París i en aquesta època freqüentava l’anarquista Renato Castagnoli.  

En aquests anys, el seu domicili, al número 40 del carrer Troy de Fontanay-sous-Bois (Val-de-Marne, Illa de França), esdevingué un punt de referència dels anarquistes italians exiliats a la regió parisenca (Renato Castagnoli, Bruno Gualandi, Giuseppe Luccheti, Temistocle Ricciulli i alguns altres).  

El 13 de maig de 1936 assistí a París, amb altres anarquistes (Camillo Berneri, Egidio Fossi, Tintino Rasi i altres), als funerals de Giovanni Sabbatini.  

Entre setembre de 1936 i 1937 la trobem a Barcelona, una vegada passà la frontera del Pirineu Oriental amb Romano De Russo, anarquista que segons els confidents italians organitzava atemptats antifeixistes.  

El juny de 1937 ideà amb l’anarquista Gino Bibi un pla per a comprar avions als Estats Units per oferir-los al combat bèlic antifranquista, encara que la policia italiana pensava que eren per a fer atemptats antifeixistes a Itàlia, però el pla finalment no es va materialitzar.  

De bell nou a París, arran de l’Ocupació alemanya les autoritats feixistes italianes enviaren un llistat d’anarquistes (Giulio Bacconi, Duilio Balduini, Giuseppe Biasini, Ugo Boccardi, Emilia Buonacosa i altres) a les autoritats nazis per al seu arrest.  

El 9 de juliol de 1940 va ser detinguda per militars alemanys i, després de passar per la presó d’Aquisgrà (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya), el 19 d’octubre de 1940 va ser lliurada a la policia italiana a la frontera, on va ser detinguda per «activitats subversives» realitzades a l’estranger, i confinada a Brenner (Tirol del Sud).  

El 2 de desembre de 1940, malgrat les seves condicions precàries de salut, va ser condemnada a cinc anys de confinament a colònia penitenciària i en la seva apel·lació deixà clar que no havia comès cap acte violent. El 13 de desembre de 1940 arribà a l’illa de Ventotene (Latina, Laci). Necessitada de cures assídues per les ferides al cap, forçada a moltes dificultats i privacions, va caure constantment malalta. Esperant l’ajuda dels seus pares adoptius que vivien a Nocera Inferiore, va demanar ser traslladada a un lloc de la Campania, a Nàpols o a Salerno. Però només va obtenir autorització per a mantenir correspondència amb el seu company Pietro Corradi.  

El juliol de 1941 el director de la colònia penitenciària va assenyalar el seu desgast físic (marejos, ceguesa i alres) i psicològic, i el metge de Ventotene es va veure obligat a demanar aliments i medicaments complementaris per a ella. Això no obstant, va mantenir les seves idees, tot freqüentant els anarquistes confinats.  

El 29 d’abril de 1942, la seva mare adoptiva, esperant tornar-la a veure, va demanar a les autoritats feixistes que concedissin a la seva filla una breu llicència, però aquesta sol·licitud va ser rebutjada.  

Mentrestant, les peticions mèdiques dels sanitaris de Ventotene es van fer urgents i el 27 de juny de 1943 el director de la colònia penitenciària va demanar que la pena de confinament es commutés per la d’amonestació.  

El 21 d’agost de 1943, quan Benito Mussolini ja havia caigut, encara romania deportada i va demanar la llibertat per mor de la nova situació política. El nou govern, però, decidí tancar les preses polítiques confinades a Ventotene al camp de concentració de Fraschette d’Alatri (Frosinone, Laci, Valle Latina).  

El 27 d’agost de 1943 denuncià a les autoritats les condicions inhumanes en les quals es trobaven les preses polítiques i demanà la immediata llibertat.  

El 7 de setembre de 1943 es decretà la seva llibertat, però l’ordre no arriba fins el 19 d’octubre, quan els fets bèl·lics van impedir el trasllat dels confinats del camp.  

El 7 d’agost de 1944 va poder sortir del camp i marxar cap a Nocera Inferiore.  

Encara que malalta i cansada, les autoritats la seguiren considerat una «anarquista fitxada».  

El maig de 1959 va demanar una pensió per invalidesa civil agreujada per la persecució política.  

El 21 de juliol de 1959 la policia encara mantenia obert el seu expedient personal.  

Emilia Buonacosa va morir el 12 de desembre de 1976 a Nocera Inferiore. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com