Març 5, 2022
Per Nord-Estl Libertari
216 vistes

Els Mossos executen les detencions ordenades pel Jutjat Núm. 4 de Figueres per declarar pel tall del Tsunami Democràtic a l’AP-7 a la Jonquera 

Són una dotzena de persones encausades que no van comparèixer a les citacions, com dos regidors de la CUP 

El jutge busca les pessigolles als agents dels Mossos que van mediar a la Jonquera 

Nou protagonista a la investigació que fa més de dos anys que dura 

Set persones detingudes més pel tall del Tsunami a la Jonquera 

Els Mossos van continuar executant ahir les ordres d’arrest del jutjat 4 de Figueres 

Ja han dut per la força 11 persones a declarar per la protesta a l’AP-7 

És vergonyós que no s’hagi arxivat encara” 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 05/03/2022.- Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies, els Mossos d’Esquadra han executat en les darreres hores les detencions ordenades pel Jutjat Núm. 4 de Figueres (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) pel tall del Tsunami Democràtic a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, vescomtat de Rocabertí, comtat de Peralada) del novembre del 2019. Són una dotzena de persones encausades que havien desobeït i no van comparèixer a les citacions per declarar davant del jutge en la macrocausa que suma unes 200 persones investigades.  

Els Mossos van detenir dijous almenys quatre persones a Montmelús (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya), Campdevànol (Ripollès, comtat d’Osona), Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i el Montsià, i divendres van arrestar cinc més a Manresa (Bages, comtat de Manresa) i una a Valls (Alt Camp). Entre ells hi ha el regidor de la CUP a Manresa Jordi Trapé, arrestat divendres, i el de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), Isaac Ruana, detingut dijous. 

Aquesta macrocausa que instrueix el Jutjat Núm. 4 de Figueres té l’origen en els talls de carretera convocats per Tsunami Democràtic l’11 i 12 de novembre del 2019. Al llarg del procediment, hi ha hagut un degoteig constant de citacions i la causa té unes 200 persones investigades per delictes desordres públics i danys. 

El 4 de febrer, el jutjat va citar a declarar 14 persones investigades que, fins aleshores, no havien comparegut. Aquell dia, van tornar a optar per desobeir.  

Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Jutjat Núm. 4 de Figueres ha ordenat la detenció de 12 persones investigades perquè en el cas dels altres dos no havien pogut fer la darrera citació i remarca que, a totes elles, els havien citat “un mínim de cinc ocasions” sense que compareguessin. Entre les persones encausades que no havien comparegut al jutjat hi ha veïnes d’Amposta (Montsiá), Caldes de Malavella (vescomtat de Cabrera, la Selva, comtat de Girona), Campdevànol, l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries), Manresa, Montmelús (Vallès Oriental), Navarcles (Bages, comtat de Manresa), Sant Pere de Riudebitlles i Valls.  

Totes elles es traslladen al Jutjat Núm. 4 de Figueres per declarar davant del jutge. 

Un dels detinguts és el regidor de la CUP a Manresa Jordi Trapé, que ha explicat que va ser detingut divendres per “negar-se a participar en un procés repressiu“. Trapé ha considerat “vergonyós” que la causa no s’hagi arxivat i que continuï aquest “atac a la llibertat d’expressió i manifestació“. “Desobeir és la meva opció per dir prou a la repressió“, va dir el regidor, que va assegurar que aquell dia es va manifestar a la Jonquera no com a Jordi Trapé, sinó també com a servidor públic. 

Dijous els Mossos també van detenir el regidor de la CUP a Sant Pere de Riudebitlles i conseller comarcal de l’Alt Penedès Isaac Ruana, que ja va anticipar que es negaria a declarar. 

El jutge busca les pessigolles als agents dels Mossos que van mediar a la Jonquera 

Llegim a El Món que hi ha nous protagonistes a la causa oberta pel tall del Tsunami Democràtic a l’AP-7 a la Jonquera arran de la sentència del Procés que va condemnar a gairebé cent anys de presó els líders del referèndum del Primer d’Octubre. El jutge instructor del cas, Antonio Coscia, ha reclamat als Mossos d’Esquadra que identifiquin als agents que van portar a terme la mediació amb les i els manifestants del tall d’acord amb els atestats aportats per la Guàrdia Civil, el principal cos investigador de la causa. És a dir, l’instructor vol saber quins agents de l’Àrea de Mediació van actuar i quins acords o negociacions van dur a terme. 

En una interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, dictada el passat 22 de febrer, el jutge vol saber l’abast de les “interlocucions” i la quantitat d’informació que van poder recollir. L’objectiu, tècnicament, és “esclarir els fets” per avaluar la responsabilitat dels gairebé dos-cents investigats. “Resulta necessari l’aclariment dels fets successits al llarg del 12 de novembre“, assegura el magistrat per poder perfilar més una virtual acusació. De fet, el jutge s’afaga a unes fotografies recollides en un dens atestat de la unitat de la policia judicial de la Guàrdia Civil on s’hi poden observar els agents de mediació amb una armilla reflectant i enraonant amb diversos manifestants entre ells, la diputada d’ERC al Congrés de Diputats, Marta Rosique. De fet, encara no ha estat citada a declarar pel fet que és aforada i la competència de la instrucció correspondria al Tribunal Suprem. 

En concret, l’instructor recorda que els atestats d’ofici iniciats pels Mossos d’Esquadra, qui tenen la competència en seguretat ciutadana i ordre públic, van ser recollits en els informes policials de la Guàrdia Civil. En definitiva, els Mossos asseveren en un dels seus atestats que han de donar tota la seva informació i el gruix de les seves perquisicions a la Guàrdia Civil que centralitza tota la investigació. Fins i tot, la causa oberta del Tsunami a l’Audiència Nacional que encara es manté sota secret de sumari. 

Amb aquesta iniciativa, el jutge vol escatir el contingut de les negociacions de la famosa Àrea de Mediació dels Mossos perquè entén que no està prou recollit en els seus atestats. En vol saber els detalls, els termes, els oferiments i el contingut de la formulació dels pactes que es van proposar entre manifestants i agents. En aquest sentit, també val a recordar que les unitats de la Gendarmerie i el cos  de Policia National francesa van establir una mediació amb les i els manifestants, amb l’alcalde de Prats de Molló (Alt Vallespir, Vallespir, comtat de Vallespir) com a figura política, per tal d’establir un corredor de sortida pels camions frigorífics i per mirar de saber fins a quin dia tenien pensat mantenir la mobilització. Va ser en aquesta conversa quan la policia francesa d’intervenció va informar que dispersaria a partir de dos quarts de vuit del matí, com finalment es va produir, amb les seves unitats especialitzades d’ordre públic. 

En tot cas, el jutge considera que la investigació està “coixa” perquè del contingut de les converses de mediació de Mossos d’Esquadra vol dibuixar el marc de la responsabilitat del tall i, de retruc, constatar si la policia autonòmica catalana va ser permissiva amb les i els integrants de la protesta solidària contra la repressiva. En aquest marc, les defenses pateixen per si els Mossos van identificar algun virtual negociador de la protesta que va participar de la negociació i per les conseqüències que podrien patir si s’interpretava que lideraven la protesta o tenien alguna influència en el gruix dels manifestants. Una nova derivada de la investigació del Tsunami Democràtic que el Jutjat núm. 4 de Figueres manté malgrat que la instrucció del Jutjat de Girona, pel tall de l’AP-7 a Salt (Gironès, comtat de Girona), s’ha arxivat. Tot enmig d’una setmana on s’han detingut diversos encausats dels 14 que encara no han prestat declaració. 

Set persones detingudes més pel tall del Tsunami a la Jonquera 

Llegim a l’edició d’aquest dissabte del diari El Punt Avui que els Mossos van executar ahir al matí a primera hora set detencions més de les ordenades pel Jutjat 4 de Figueres arran del tall de l’AP-7 impulsat pel Tsunami Democràtic entre la Jonquera i el Portús (Albera, Vallespir, comtat de Vallespir) el novembre del 2019, com a protesta per la sentència del Tribunal Suprem contra els impulsors de l’1-O.  

La vigília ja havien arrestat quatre activistes més, que igualment s’havien negat a comparèixer fins ara al Jutjat núm. 4 de Figueres, tot i les diverses citacions per declarar sobre els fets, pels quals hi ha oberta una macrocausa amb uns 200 investigats per presumptes delictes de danys i desordres públics. En total, són 14 les persones que van desobeir i no van acudir a declarar al llarg del procediment, tampoc en l’última cita que van rebre el 4 de febrer del nou jutge que ha agafat el cas, tot i que només són una dotzena els encausats ara, ja que, segons el TSJC, en el cas dels altres dos no es va poder fer l’última citació. Fonts judicials remarquen que a tots se’ls havia citat “en un mínim de cinc ocasions” sense que hi anessin. 

Entre les persones arrestades hi ha cinc persones de Manresa –entre elles el regidor de la CUP Jordi Trapé–, una de Navarcles i una altra de Valls.  

Activistes d’Alerta Solidària van anar a donar-los suport als jutjats de Figueres, on van ser traslladades a declarar davant del jutge –tot i que la majoria s’acolliria al dret de negar-s’hi–, que al vespre els va deixar en llibertat. Ben bé a la mateixa hora es van muntar concentracions de suport a la plaça de Sant Domènec de Manresa i a la plaça del Blat de Valls. Entre les persones encausades també hi ha veïnes d’Amposta, Caldes de Malavella, Campdevànol, l’Escala, Montmelús i Sant Pere de Riudebitlles. 

És vergonyós que no s’hagi arxivat encara” 

Un dels arrestats, el regidor manresà Jordi Trapé, va denunciar en un vídeo a les xarxes socials que l’han detingut per “haver-se negat a participar en un procés repressiu“. Trapé, que diu que també va manifestar-se com a càrrec electe i, per tant, en defensa dels drets col·lectius, considera “vergonyós” que la causa no s’hagi arxivat encara dos anys i mig després, i que continuï l'”atac a la llibertat d’expressió i manifestació“. “Desobeir és la meva opció per dir prou a la repressió“, deia l’edil, que veu la desobediència com una via necessària per a la independència. Una altra detinguda, l’exregidora cupaire a Navarcles, Ylènia Morros, també denunciava en un altre vídeo que la causa no s’arxivi. “Si el tall no s’hagués fet en el marc d’una lluita independentista no hi hauria hagut cap procés judicial“, clamava. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com