Febrer 18, 2022
Per Direta
355 vistes

Quan faltaven cinc minuts per les onze de la nit del 18 d’octubre de 2019 l’Olga es trobava als Jardinets de Gràcia –davant de l’Hotel Casa Gràcia– quan va rebre l’impacte al cap d’un projectil de foam. Va patir un traumatisme cranioencefàlic amb hemorràgia interna, a més de fractura d’ossos del crani i la mandíbula. No es va obrir cap investigació interna al cos dels Mossos d’Esquadra amb relació al cas i la víctima va presentar una demanda administrativa de rescabalament. És per això que des d’Irídia es va enviar un escrit a la Prefectura de la Policia on es demanava “quines actuacions estaven realitzant els dispositius d’ordre públic i els mitjans antiavalots en la confluència de Passeig de Gràcia amb Diagonal, de Barcelona, en el moment indicat” i si allà “es va disparar cap projectil de foam”.

Xavier Pastor, cap de la Brigada Mòbil, va ser l’encarregat de respondre per escrit les preguntes, arribant a afirmar que “el Cos de Mossos d’Esquadra no disposa dels recursos de geolocalització necessaris que permetin el rastreig precís de tots els moviments de totes les furgonetes de la Brigada Mòbil que es van produir en aquella data”. I per això conclou que “no es pot descartar o afirmar, que el dia dels fets, en el punt concret que s’indica per part de la reclamant existís una actuació mínima d’efectius”.

El cap de la Brigada Mòbil Xavier Pastor conclou, després de rebre una petició oficial d’informació, que “no es pot descartar o afirmar, que el dia dels fets, en el punt concret que s’indica per part de la reclamant existís una actuació mínima d’efectius”

Aquest no és l’únic cas sota investigació judicial on els Mossos d’Esquadra al·leguen la manca de mecanismes de traçabilitat i geolocalització de les furgonetes dels antiavalots. Irídia denuncia aquesta i d’altres reiterades mancances dels mecanismes de control interns del cos en un informe que ha entregat avui als diputats i diputades del Parlament de Catalunya durant la seva compareixença a la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial. L’informe de 68 pàgines inclou un annex amb una desena de casos on han fallat els mecanismes de control i, per això, no s’han pogut determinar des de la institució policial la cadena de responsabilitats –administratives o penals– dels agents actuants.

Els Mossos, al punt de mira: què implica revisar el model policial?
Un agent de la Brigada Mòbil sense número identificatiu a l’esquena dispara trets de foam. Aeroport de Barcelona, 14 d’octubre de 2019 |Victor Serri

A més, en l’apartat de conclusions de l’informe, asseguren que “les denúncies contra agents policials troben molts obstacles per identificar, sancionar i corregir les actuacions indegudes i abusives contràries als estàndards internacionals de drets humans”. I posant el focus en aspectes més concrets de les actuacions policials detecta mancances o abusos en els procediments d’adquisició d’armament, els protocols d’ús de la força, la transparència, la determinació de responsabilitats de la cadena jeràrquica, l’ús de les porres i dels projectils de foam, la identificació dels agents, el tracte vexatori als manifestants, la discriminació per perfil ètnic i els atacs a la feina periodística.


Canvis per una policia amb “estàndards internacionals”

Per tot això, els codirectors d’Irídia, Andrés Garcia Berrio i Anais Franquesa recomanen al Parlament de Catalunya la creació d’un mecanisme independent de control de la policia i que es faci una profunda reforma dels mecanismes interns d’investigació i sanció dels Mossos d’Esquadra, en tot allò que afecta les actuacions i competències de la Divisió d’Afers Interns. A més, proposen l’existència d’una Oficina d’Atenció a Víctimes de Vulneració de Drets Humans que les derivi “als serveis públics competents per atendre les necessitats que tinguin”. Entre les mesures a prendre de manera urgent, també exigeixen la prohibició de les llançadores de foam “pel seu caràcter altament lesiu i potencialment letal”. Auditories externes, geolocalització efectiva de les furgonetes dels antiavalots, conservació durant sis mesos de les imatges que s’enregistren a les comissaries i la correcta identificació dels agents –sancionable en cas d’incompliment– mitjançant una numeració visible al casc i a l’uniforme completen el llistat de mesures imprescindibles, segons Irídia, per homologar els Mossos d’Esquadra a una policia amb “estàndards internacionals de drets humans”.




Autor font: Directa.cat