Setembre 7, 2022
Per Direta
166 vistes

Fa setmanes que amb Jordi Mech贸n, membre del cos d鈥橢quips de Prevenci贸 Activa Forestal (EPAF), mirem de concretar una videotrucada. La cita s鈥檋a hagut d鈥檃nar posposant perqu猫 els incendis que han afectat Catalunya durant l鈥檈stiu els han obligat a fer torns dobles i treballar gaireb茅 fins a l鈥檈xtenuaci贸: 鈥淓l comportament que tenen els incendis aquest any est脿 agafant una dimensi贸 que ens sobrepassa completament. La intensitat 茅s molt sorprenent, fins i tot a la nit, quan normalment era el moment ideal per controlar-los鈥.

El que explica Mech贸n queda reflectit en les xifres: amb m茅s de 530 focs registrats enguany, la del 2022 est脿 sent una de les campanyes forestals m茅s complicades dels darrers anys. Els episodis cada vegada m茅s intensos, violents i dif铆cils de controlar estan obligant a replantejar, a marxes for莽ades, no nom茅s la manera com es lluita contra els incendis sin贸 tamb茅 la import脿ncia de la prevenci贸 i la gesti贸 forestal.

Els Equips de Prevenci贸 Activa Forestal (EPAF) reclamen m茅s personal i l鈥檃ctualitzaci贸 del conveni, ja que des de fa anys no nom茅s desenvolupen tasques de prevenci贸

Els equips que s鈥檈ncarreguen d鈥檃questes tasques s贸n diversos i van des del cos de bombers fins als agents rurals, passant per associacions de voluntaris com les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). Malgrat la import脿ncia cabdal que estan adquirint per lluitar contra un enemic que cada vegada 茅s m茅s potent, aquests cossos sovint se senten infravalorats i poc reconeguts. 脡s el cas dels Equips de Prevenci贸 Activa Forestal (EPAF), que reclamen m茅s personal i l鈥檃ctualitzaci贸 del conveni, ja que des de fa anys no nom茅s desenvolupen tasques de prevenci贸.

Els EPAF divideixen la seva feina en dues grans campanyes: hivern i estiu. A l鈥檋ivern es dediquen principalment a fer tasques de prevenci贸. Una de les m茅s importants s贸n les cremes controlades, que serveixen per tenir punts estrat猫gics nets i lliures de matollar i vegetaci贸. A m茅s, contribueixen a desbrossar i netejar els per铆metres dels punts d鈥檃igua que el cos de Bombers t茅 repartits per Catalunya; revisen els mapes i la cartografia per tenir controlats tots els camins forestals en cas que calgui accedir a punts determinats durant un incendi i treballen puntualment en altres tasques del servei d鈥檈merg猫ncies, com el desbrossament de zones de dif铆cil acc茅s en cas d鈥檃ccidents de tr脿nsit, retirada d鈥檃rbres caiguts de grans dimensions, etc.

De fet, aquests episodis meteorol貌gics tan virulents tamb茅 els estan afectant durant la campanya d鈥檋ivern, tal com explica Roger Leiva, EPAF a la base de Granollers: 鈥淎 les zones urbanes cada vegada tenim m茅s feina. Som nosaltres els que acudim per obrir passos i netejar vies quan cauen arbres de grans dimensions pels temporals, llevantades i episodis de vent intens, ja que solen ser en entorns molt poblats. Tot plegat contribueix al fet que no puguem desenvolupar amb normalitat les tasques que far铆em en hiverns normals鈥.

L鈥檕bjectiu de tota la feina que es fa a l鈥檋ivern 茅s estar preparat per la campanya d鈥檈stiu, perqu猫 un cop arriba, els EPAF s鈥檌ntegren a les campanyes forestals formades per gaireb茅 5.000 professionals de diferents 脿mbits |Arxiu

L鈥檕bjectiu de tota la feina que es fa a l鈥檋ivern 茅s estar preparat per la campanya d鈥檈stiu, perqu猫 un cop arriba, els EPAF s鈥檌ntegren a les campanyes forestals formades per gaireb茅 5.000 professionals de diferents 脿mbits que treballen de manera coordinada per lluitar contra els incendis forestals. En temporada d鈥檈stiu, els EPAF donen suport actiu als Grups de Recolzament d鈥橝ccions Forestals (GRAF), que s贸n els especialistes en l鈥檈xtinci贸 de grans incendis. Juntament amb els GRAF, Jordi Mech贸n, del grup de Tremp, explica que el EPAF  tenen diferents funcions: 鈥渟om els primers a passar amb eines mec脿niques per desbrossar i obrir camins per on puguin accedir els camions, a m茅s d鈥檃judar-los a perimetrar els focs. Col路laborem tamb茅 a dissenyar els plans per les extincions d鈥檌ncendis amb els nostres coneixements cartogr脿fics i indiquem als hidroavions i als helic貌pters els punts precisos on calen fer les desc脿rregues d鈥檃igua鈥. Mech贸n afegeix que s贸n un equip preventiu que, tot i que generalment treballa a la rereguarda, forma part d鈥檜n cos d鈥檈merg猫ncies.


Un cos recent, una hist貌ria que ve de lluny

El cos dels EPAF ha anat evolucionant en els darrers trenta anys fins a arribar a la seva formaci贸 actual. Va ser l鈥檃ny 2017 quan la Generalitat va fer una aposta seriosa per la prevenci贸 d鈥檌ncendis i va estabilitzar el cos dels EPAF, amb 90 places integrades dins del personal laboral de Bombers. Aquest cos prov茅 dels antics equips GII (Sierra), que pertanyien al departament de Medi Ambient des de l鈥檃ny 2000. Per貌 poc despr茅s, van acabar sent traspassats a la Direcci贸 general d鈥橧nterior, on es van integrar amb la nova denominaci贸, EPAF.

Les seves funcions van ser establertes al llarg de maig i juny de 2001, en el marc del Comit猫 Intercentres (espai de negociaci贸 entre l鈥橝dministraci贸 i els sindicats amb representaci贸). Inicialment, hi havia 5 bases, per貌 l鈥檃ny 2019, en una clara aposta per la prevenci贸 i la gesti贸 forestal, la Generalitat estabilitza i amplia el cos; amb 9 bases i 90 places, ara integrades dins del personal laboral de Bombers.

La formaci贸 dels EPAF 茅s significativament diferent d鈥檃ltres membres del cos de Bombers. En el seu cas, es tracta d鈥檈specialistes de la gesti贸 forestal, el que en altres comunitats queda recollit en la figura del bomber forestal

La formaci贸 dels EPAF 茅s significativament diferent d鈥檃ltres membres del cos de Bombers. En el seu cas, es tracta d鈥檈specialistes de la gesti贸 forestal, el que en altres comunitats queda recollit en la figura del bomber forestal. En l鈥檃ctualitat, el govern espanyol est脿 treballant en un avantprojecte de llei d鈥檜n estatut b脿sic dels bombers forestals, per貌 a Catalunya aquesta llei no tindria vig猫ncia perqu猫 les compet猫ncies estan transferides a Interior. De fet, el cos EPAF 茅s un cos t猫cnic molt especialitzat: a m茅s de coneixements extensos de la vegetaci贸 i els boscos, els seus membres s贸n tamb茅 uns grans coneixedors del territori, els seus accessos i camins. S贸n els grans experts en cartografia del cos de Bombers i als que s鈥檃cudeix quan es vol tenir m茅s detall de zones remotes o d鈥檃cc茅s dif铆cil. A m茅s, s贸n experts en eines mec脿niques (xerracs, desbrossadores鈥).

Mench贸n explica que poder treballar en la mateixa base que els GRAF 茅s una bona manera de coordinar-se: 鈥淎 Tremp tenim la sort de disposar d鈥檜n helic貌pter a la base. Aix貌 ens permet treballar a l鈥檋ivern en cremes controlades a al莽ades de fins a 2.500 metres i poder preparar el terreny per eventuals incendis. A m茅s, en els incendis podem acostar-nos molt m茅s fins a la primera l铆nia鈥. El membre del grup de Tremp exemplifica que a l鈥檌ncendi del juliol a 脌ger, van ser els EPAF els que van estar treballant a la carena per poder estabilitzar el foc: 鈥渁quest any ja portem uns 7-8 incendis en alta muntanya i comptar amb aquests aparells 茅s la manera de facilitar-nos la vida鈥.


Una feina vocacional i mal compensada

Jordi Mench贸n, que forma part del Comit猫 de Seguretat i Salut Laboral del Cos de Bombers, a m茅s de ser delegat de Prevenci贸 de CCOO resumeix de manera molt clara la seva situaci贸: 鈥渆stem desmotivats perqu猫 ens sentim infravalorats鈥. Un dels principals problemes a qu猫 es refereix 茅s la manca de personal: 鈥淣o donem l鈥檃bast. Per exemple, a la regi贸 de Lleida som nom茅s 3-4 EPAF treballant a cada torn. Si no fos pels cossos de voluntaris, ens seria impossible arribar als llocs鈥.

Diversos membres del col路lectiu han signat recentment un manifest que van entregar al president Pere Aragon猫s aix铆 com al conseller, director general i secretari general d鈥橧nterior on reclamen una millora de les condicions laborals. El text recull la reclamaci贸 d鈥檃ctualitzar el conveni laboral, que data de 2001. En aquells moments, les seves tasques estaven centrades en la prevenci贸 i la cartografia, eren de car脿cter preventiu o de suport als dispositius de vigil脿ncia. Actualment, per貌, aquestes funcions s鈥檋an ampliat significativament: a m茅s de la prevenci贸, ara tamb茅 participen en maniobres b脿siques i avan莽ades amb els GRAF i donen suport als serveis d鈥檈merg猫ncia. Per aquesta ra贸, els signants consideren que l鈥檈xposici贸 al risc ha augmentat considerablement.

鈥淣osaltres treballem a primera l铆nia durant 10 hores amb motoserres gaireb茅 sense parar a menjar ni beure, i aquest esfor莽 no queda reconegut鈥, manifesta Jordi Mench贸n, membre del Comit猫 de Seguretat i Salut Laboral del Cos de Bombers

Segons Roger Leiva, dels EPAF de Manresa, treballen 鈥渁 primera l铆nia鈥 i estan exposats a un 鈥減erill real鈥. Juntament amb els GRAF, puntualitza Leiva, 鈥渟om els 煤nics que anem equipats amb una manta ign铆fuga, ja que de manera general quan estem desenvolupant la nostra feina no solem tenir acc茅s a l铆nies d鈥檃igua鈥. Aix铆 i tot, el conveni col路lectiu vigent no contempla complements per perillositat, toxicitat ni penositat. En preguntar al Departament d鈥橧nterior sobre aquestes reclamacions, aclareixen que no es poden decidir des del Departament, at猫s que formen part de les negociacions que actualment duu a terme la Generalitat de Catalunya per acordar un nou conveni del personal laboral amb les organitzacions sindicals.

鈥淣osaltres treballem a primera l铆nia durant 10 hores amb motoserres gaireb茅 sense parar a menjar ni beure, i aquest esfor莽 no queda reconegut ni en la nostra categoria ni tampoc en les nostres condicions salarials鈥, manifesta Mench贸n.  En l鈥檃ctualitat, els membres dels EPAF no cobren cap plus per festius o rotaci贸 de torns i el salari ronda els 1.300 euros al mes. 鈥淓ns sentim com un dels col路lectius m茅s precaritzats dins del cos鈥, denuncia. El personal d鈥橢PAF subratlla que la seva 茅s una feina totalment vocacional. 鈥淓ls cossos d鈥檈merg猫ncia, siguem EPAF, bombers o sanitaris ens enfrontem a la nostra feina amb responsabilitat i amb un deure moral. Representem un col路lectiu p煤blic que dona un servei essencial a la societat, i sentim que no podem fallar. Quan estem a primera l铆nia de foc ho donem tot, sense pensar en el salari ni les conseq眉猫ncies鈥, explica Leiva. En aquest sentit, senten que les institucions s鈥檃profiten d鈥檃quest comprom铆s moral: 鈥淐om que saben que seguirem venint a fer la nostra feina perqu猫 ens en sentim responsables i perqu猫 茅s la nostra vocaci贸, es poden permetre fer-nos promeses que mai es compleixen鈥 i ho equipara a la sensaci贸 que devia tenir el col路lectiu sanitari durant la pand猫mia.

Un estudi, signat per Andrea Duane del Centre Tecnol貌gic Forestal de Catalunya, conclou que el 90% de la despesa en incendis entre 2000 i 2015 es va dedicar a l鈥檈xtinci贸, i el 10% a la prevenci贸. Des de Bombers, per貌 asseguren que 茅s molt dif铆cil fer un c脿lcul i no s鈥檃treveixen a aportar una xifra oficial.


Un estiu amb la gesti贸 forestal al punt de mira

Aquest estiu la virul猫ncia dels incendis, sumat al gran nombre de focs actius, les altes temperatures i l鈥檈str猫s h铆dric han posat encara de m茅s relleu la realitat de la gesti贸 forestal a Catalunya i la import脿ncia que la prevenci贸 juga de cara al futur.

En el context de canvi clim脿tic, els dos EPAF s贸n clars: 鈥淎qu铆 estem lliurant una batalla de David contra Goliat. Hem de combatre grans incendis que en alguns casos seran incontrolables. Les previsions deien que aquest tipus d鈥檌ncendis arribarien cap al 2030, per貌 ja els tenim aqu铆 i anem tard per aturar-los鈥. Aquesta situaci贸, expliquen, arriba quan estan 鈥渆xhausts i desmotivats鈥: 鈥淎lguns de nosaltres portem fins a 80 hores treballades en cinc dies i gaireb茅 dos mesos sense poder demanar-nos dies personals鈥.

La virul猫ncia dels incendis, el gran nombre de focs actius, les altes temperatures i l鈥檈str猫s h铆dric posen encara de m茅s relleu la realitat de la gesti贸 forestal a Catalunya |Arxiu

Recentment, Marc Castellnou, Inspector en cap dels GRAF, explicava en una confer猫ncia a Lleida que 鈥渓a falta de gesti贸 forestal 茅s la base dels incendis extrems鈥 i que 鈥渆l canvi clim脿tic 茅s nom茅s un afegit que fa visible el problema de fons鈥. En aquesta direcci贸, la Generalitat de Catalunya, el passat mes de juliol, va aprovar un paquet de mesures amb l鈥檕bjectiu de fer un canvi de model forestal i de gesti贸. Concretament, hi destinar脿 una partida de 9,6 milions d鈥檈uros que, entre altres, haurien de permetre convertir les 154 places incloses al Programa de risc clim脿tic en places de plantilla, ja sigui amb car脿cter permanent en alguns casos o com a fixos discontinus, precisament la situaci贸 dels 9 EPAF que estaran contractats 6 mesos l鈥檃ny i s鈥檌ncorporaran 1 a cada grup, passant de 9 efectius a 10.

Entretant, la mirada entre cansada i resignada dels dos EPAF sembla confirmar que, malgrat tot, ells seguiran a primera l铆nia, posant cos i 脿nima per protegir els nostres boscos, els nostres camps i les nostres cases.




Autor font: Directa.cat