Setembre 20, 2021
Per Nord-Estl Libertari
278 vistes


Els advocats de l’1-0 al Gironès demanen fer un únic judici 

En el recurs d’apel·lació, defensen que hi va haver una unitat d’actuació policial i la responsabilitat dels comandaments de l’operació 

S’ha arxivat Sant Julià de Ramis i es processa els policies per lesions lleus 

“No pot ser que quedi en una sèrie de judicis lleus per lesions” 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona/Aiguaviva/Sant Julià de Ramis (Gironès, comtat de Girona) 20/09/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que a onze dies perquè es compleixin quatre anys del referèndum d’autodeterminació de l’1-0, els advocats voluntaris del col·lectiu Dret de Defensa que van impulsar la querella col·lectiva, que agrupa les 200 denúncies, contra les càrregues policials a diferents col·legis electoral del Gironès estan pendents del recurs d’apel·lació que han interposat a l’Audiència de Girona, en què demanen un únic judici, ja que defensen que hi va haver una unitat d’actuació policial.  

La titular del Jutjat d’Instrucció Núm. 2 de Girona, en la seva interlocutòria del 10 de juny, ordena processar 27 policies nacionals espanyols i un guàrdia civil, però separa en set peces les actuacions als diferents col·legis electorals. És a dir, resol enviar a judici i per separat les càrregues al servei d’ocupació de Sant Narcís (3 agents), a l’escola de Taialà, (6), a la Carles Dalmau (3), al col·legi Bruguera (5) i a l’escola Verda (10). També hi ha el guàrdia civil que va llençar el gas pebre a Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona).  

La interlocutòria arxiva les denúncies referides a les càrregues al pavelló de Sant Julià de Ramis (Gironès, comtat de Girona), on havia de votar Carles Puigdemont, i també en totes les altres càrregues en què no s’ha pogut identificar els agents, com ara les que hi va haver a Pedret o al centre cívic Ernest Lluch. Així, processa només aquells policies a qui s’ha pogut identificar com els autors de lesions concretes. En el dispositiu de Sant Julià de Ramis, els agents de la Guàrdia Civil no portaven el número identificatiu. Per això, de les 200 denúncies presentades, bona part s’han acabat arxivant perquè no s’han pogut identificar els policies implicats. La interlocutòria, de 74 pàgines, descarta que existís “una pauta d’actuació comuna” de les unitats policials d’antidisturbis i, en conseqüència, resol que no hi ha cap responsabilitat penal dels comandaments per ordenar les càrregues. També descarta enviar a judici els agents pels delictes de desordres públics, contra la integritat moral i tortures. 

No pot ser que una actuació policial tan massiva i amb tants lesionats quedi amb una trentena de judicis lleus per lesions“, destaca el president dels lletrats voluntaris, Albert Carreras. En el recurs presentat pel col·lectiu d’advocats voluntaris, s’argumenta l’acusació per delictes contra la integritat moral de les ciutadanes afectades i dels ciutadans afectats per l’actuació policial de l’1-0: “És una conclusió absolutament ineludible del visionat de les imatges de la intervenció policial a les escoles gironines, de Sant Julià de Ramis i d’Aiguaviva. En aquest sentit, cal que l’Audiència de Girona, per emetre la resolució definitiva sobre aquesta qüestió, atengui el contingut de la totalitat de l’expedient, tant dels informes mèdics existents en paper com de les imatges que complementen i apuntalen les declaracions dels perjudicats.” En el recurs dels lletrats gironins, es recorda la “injustificada força desplegada i els agressius i desproporcionats mètodes utilitzats“. També s’incideix en la responsabilitat dels comandaments i la unitat d’actuació dels antidisturbis en les càrregues: “Van estar previstos, implementats i ordenats als concrets agents actuants, de manera sistemàtica i generalitzada en tots els punts de votació, pels comandaments orgànics i polítics de la coneguda com a Operació Copèrnic.” El recurs d’apel·lació també recull evidències que acrediten la cadena de comandament i la jerarquització de les instruccions policials. “Pretendre defensar que es tracta d’actuacions policials aïllades és tan absurd com fals“, s’assenyala en el recurs, afegint-hi que a la ciutat de Girona “mai no s’havien causat tants ferits, entorn d’uns 300 casos, ni mai no havien estat investigats tants agents policials per un sol operatiu“. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com