Maig 10, 2021
Per Revista Catalunya
391 vistes


Rosalía Molina. Redacció Catalunya

“L’Ajuntament premia l’assetjament a les dones, humilia les víctimes ascendint a l’assetjador”. Tot i que aquesta frase sembli treta de la ficció, la realitat és que defineix a la perfecció el que es viu a Parcs i Jardins de Barcelona.  Avui entrevistem a dues treballadores d’aquesta empresa municipal, afiliades a la CGT. Últimament han estat notícia degut al conflicte que s’ha destapat a Parcs i Jardins per uns casos d’assetjament sexual i laboral. Elles son la Azu Sánchez delegada d’Igualtat i Fani Portolés delegada de Prevenció a Parcs i Jardins.

Quants anys fa que treballeu a Parcs i Jardins?

Azu des de fa 17 i 12 anys la Fani.

Pertanyeu a l’Ajuntament de Barcelona?

Sí, som de l’Institut Municipal de l’Ajuntament, concretament depenem de la regidoria d’emergència climàtica i transició ecològica.

Quina és la vostra tasca?

Som jardineres de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, treballem en el manteniment dels parcs i jardins de la ciutat i en el viver municipal Tres Pins, produint part de les plantes que es posen als parcs de la ciutat de Barcelona.

Existeix a la vostra empresa o secció algun protocol d’assetjament? I Plans d’Igualtat?

Just ara s’ha signat el nou protocol d’assetjament juntament amb el Pla d’Igualtat. Portàvem des del 2013 amb el mateix Pla, això és una mostra de la manca de voluntat i el tarannà de l’empresa envers els canvis que diuen estan fent.

Què ha passat o què està passant ara?

Un judici per Drets Fonamentals, celebrat el 24 de novembre de 2020, va ser l’últim pas d’un procés que va portar a dues companyes a picar a totes les portes possibles per acabar amb l’assetjament que patien.

Tot va començar fa dos anys, quan una companya es va posar en contacte amb la nostra secció per denunciar la situació d’assetjament que estava patint ella per part del seu responsable.

Aquest va intentar en dues ocasions mantenir una relació amb ella, davant la negativa per part de la companya, va començar el calvari amb un assetjament laboral i per raó de sexe.

Paral·lelament una altra companya presentava símptomes clars d’assetjament sexual amb comentaris obscens, insinuacions, com per exemple que li ensenyés les calces, si sabia fer un francès, si volia que l’ajudés a canviar-se de roba o ajuda per anar al ginecòleg.

En el moment que les companyes van començar a demostrar el malestar amb aquestes pràctiques es van trobar amb crits constants, males formes, aïllament, amenaces de sancions, manipulació, ridiculitzacions, persecució obsessiva.

L’any d’assetjament els hi ha costat car en salut mental, ja que han estat de baixa a conseqüència de l’assetjament que han patit.

És per això que esteu denunciant assetjament laboral i sexual a la feina?

Per primera vegada s’ha obert el protocol d’assetjament per raó de sexe i laboral, on els dos informes que s’han fet, juntament amb una sentència judicial de Drets Fonamentals, han constatat que sí que hi ha hagut assetjament. Aquest protocol no tenim constància que s’hagi obert mai abans, sempre s’han tapat les situacions d’assetjament que hagin pogut denunciar les companyes com un conflicte intern de la brigada.

” entre companyes sí que establim lligams i compartim situacions semblants”

Després dels dos informes elaborats dins del protocol, on ja es va determinar que sí que hi havia hagut assetjament per raó de sexe i assetjament laboral, amb recomanació explícita que una de les testimonis obrís també el protocol d’assetjament, ja que presentava símptomes d’assetjament sexual per part del mateix responsable. El Gerent va decidir saltar-se el règim disciplinari del conveni, rebaixant les dues sancions molt greus a simplement greus, commutant-les per l’acompanyament d’una coach i per un curset de bones pràctiques. Un cop fet el curset l’assetjador va ser ascendit de categoria “com a premi”.

És per això que vam decidir anar a judici, on la sentència, una vegada més, determina que sí que hi ha hagut assetjament i obliga a l’empresa a indemnitzar a les companyes amb 15.000€ cadascuna.

De fet, la premsa es feia ressò en titulars: “Un jutge sentencia Parcs i Jardins a indemnitzar dues auxiliars de jardineria per la conducta del seu encarregat”.

La decisió judicial deixa clar que van patir “assetjament per raó de sexe”, és a dir, masclista. Les dues víctimes van haver d’estar de baixa per ansietat durant mesos i fins fa poc no s’han pogut reincorporar a la feina.

Pensem que no s’està protegint les víctimes, han de conviure amb alguns companys que van testificar a favor de l’assetjador. No és fàcil, no tenen un espai de seguretat, en primer lloc, s’hauria d’haver aplicat el que diu el conveni i, en segon lloc, protegir les víctimes.

Heu fet denúncia de les situacions?

Sempre hem denunciat la situació de discriminació de les dones a Parcs i Jardins, tant a les brigades, on normalment trobem una “quota implícita” de dones, controlant molt la presència d’aquestes depenent de la brigada i de les característiques dels responsables; com en l’àmbit professional on clarament no tenim les mateixes oportunitats que els nostres companys, quedant excloses moltes vegades de determinats llocs de treball. És molt habitual que s’afavoreixi els homes en aquesta empresa, la presència de les dones a les funcions de jardineria és menys d’un 20%.

Està clar que l’empresa no vol que les dones s’organitzin i comparteixin la seva situació dins de les brigades, deuen veure perill de sororitat entre nosaltres i que comencem a plantar cara davant el tracte discriminatori.

Quina resposta us ha donat l’Ajuntament/Empresa?

Des del primer moment ens vam posar en contacte amb el president de Parcs i Jardins, l’Eloi Badia, explicant-li la situació d’assetjament que estaven vivint les companyes, però mai ens va contestar.

Hi ha més companyes en la mateixa situació? O que l’hagin passat?

Això mai ho sabrem del tot, ja que les dones tenen por a les represàlies que poden patir si denuncien situacions d’assetjament als seus llocs de treball. Per sistema les canvien de destí a elles en el mateix moment que fan una queixa i com a molt l’empresa obrirà un protocol de resolució de conflictes, sense cap perspectiva de gènere i on la part social moltes vegades no té l’oportunitat d’intervenir.

Però en l’àmbit personal, entre companyes sí que establim lligams i compartim situacions semblants a la que hem denunciat ara, però més enllà d’això, disposem de molt poques eines per garantir la seguretat de les companyes davant una denúncia d’assetjament. De fet a una de les companyes que ha denunciat ja l’han intentat traslladar de lloc de treball com a represàlia i les obliguen a treballar amb els testimonis de l’assetjador al mateix lloc de treball. Un cas claríssim de maltractament de tot tipus, però bàsicament psicològic.

Què demaneu ara?

Demanem per sobre de tot la protecció de les companyes que han denunciat, ja que estan patint represàlies, les han intentat traslladar, i l’ambient laboral en què treballen és molt tens donat que les obliguen a treballar amb els testimonis que l’assetjador va portar al judici i en canvi els testimonis d’elles han sigut traslladats. S’han quedat soles i aïllades.

Que es deixi de castigar a les dones que tenen la valentia de denunciar els casos d’assetjament dins l’empresa.

L’anul·lació del trasllat de l’Azu que està sent castigada per haver acompanyat a les companyes en tot el procés i haver aconseguit el primer informe on es reconeix l’assetjament, estem patint repressió sindical.

Per últim, però igual d’important demanem que l’assetjador no torni a tenir personal a càrrec i no li permetin consolidar la categoria a la qual l’han ascendit enmig del procés d’assetjament.

“s’ha de donar eines a les treballadores per detectar ràpidament qualsevol situació d’assetjament

Com penseu que es poden resoldre aquestes situacions?

Per començar l’empresa ha de deixar de fer rentats d’imatge i apostar de veritat per un canvi de cultura envers les dones a Parcs i Jardins, s’ha d’afavorir l’increment de dones a la plantilla (actualment només un 20%); s’ha de donar eines a les treballadores per detectar ràpidament qualsevol situació d’assetjament i que es puguin empoderar per denunciar-les.

Però sobretot, mentre no aconseguim tot això, s’ha de ser molt taxatiu amb qualsevol cas d’assetjament que ens trobem. Perdonant i ascendint a l’assetjador s’està humiliant a les companyes.

Heu tingut suport d’altres companyes?

Sí, sobretot d’altres seccions sindicals de la CGT, de les companyes del Sindicat d’Administració Pública de Barcelona de la CGT, al qual pertanyem, que gràcies a elles hem pogut tirar endavant tot el procés amb suport emocional, logístic i jurídic.

I de companys?

Els companys de la CGT, tant de la nostra secció, del SAPB o del Secretariat de Catalunya ens han recolzat i ajudat en tot moment, sobretot amb la logística, descarregant-nos de feina i compartint moltes de les situacions difícils que ens hem trobat.

I suport sindical?

Dins l’empresa, de cap dels altres sindicats que formen el Comitè (UGT, USOC, CCOO, Intersindical). Han mirat cap a una altra banda o bé s’han posicionat clarament amb l’assetjador, estenent rumors contra les companyes per diferents brigades, fent-les culpables del que estan patint, tractant l’assetjador com a víctima d’una conspiració.

Quines accions heu fet?

Hem fet manifestacions davant l’ajuntament, on hem reclamat el cessament del conseller d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona i Gràcia, Eloi Garcia, i acusant el govern d’Ada Colau d’encobrir a assetjadors sexuals.

Campanya a la premsa explicant els fets, i denúncia per part de CGT

Durant el 8M, conjuntament amb la comissió laboral Vaga 8M, es van fer accions davant l’ajuntament per tornar a denunciar els casos d’assetjament.

Continuarem treballant i denunciant tots els casos que es puguin tornar a donar.




Autor font: Revistacatalunya.cat