2,034 vistes

Elionor Malich Salvador és, suposadament, la última catalana afusellada pel franquisme. És desconeix la data exacte del naixement d’E. Malich a el Molar (Priorat), per tant, no sabem l’edat exacte en el moment de la seva mort, que rondava els 55 o 60 anys.

Elionor (a qui es va anomenar La Roja) era de professió portera i treballava en una finca del carrer Madrazo, número 51, de Barcelona. La victòria feixista va suposar una terrible repressió del gremi dels porters, a qui es va acusar d’haver col·laborat amb partits catalanistes, d’esquerres, amb sindicats, … Elionor fou acusada en consell de guerra de roja extremista i afusellada al Camp de la Bota el 8 d’agost de 1939, conjuntament amb Virgínia Amposta Amposta, destacada activista i dirigent política i sindical.

La última dona executada a Catalunya pel franquisme a Catalunya va ser la madrilenya Inés Jiménez Lumbreras, el 13 de novembre de 1940, també al Camp de la Bota; era agent del Servei d’informació militar (SIM) de la república.

Les dones afusellades pel franquisme van ser poques, comparativament, amb el nombre d’homes afusellats. Aquest fet no era una qüestió de clemència, deriva del menysteniment masclista del feixisme cap a les dones; va suposar una repressió brutal i sense pietat a les considerades rojas i catalanistas amb humiliacions, tortures, violacions, empresonaments…

Mentre és prou coneguda la història dels últims ajusticiats del franquisme (afusellaments i garrote), els casos del FRAP, ETA i MIL, és molt difícil trobar dades de les últimes execucions de dones pel franquisme, com si aquestes no siguin importants. Ens ha costat de trobar informació per considerar el cas de Malich com el de l’última catalana executada, però no hem trobat informació que ens indiqui quina dona va ser l’última a nivell de tot l’estat.

Les últimes execucions franquistes van ser el 27 de setembre de 1975. Entre els condemnats a mort hi havia dues dones, a les quals se’ls va commutar la pena per presó: les militants del FRAP Concepción Tristán i María Jesús Dasca. La seva història és també, moltes vegades, injustament oblidada.

Històries de dones històriques (1)

Des de la Secretaria de comunicació de la IAC, durant la setmana del 8 de març d’enguany, publicarem una sèrie de ressenyes de dones del segle XX que, sent molt poc conegudes al nostre país, són d’alguna manera d’importància històrica.

Aquest conjunt de ressenyes te com a objectiu visibilitzar el tracte històric diferencial que han rebut les dones, on s’ha menystingut la seva importància; mentre homes amb nivells de protagonisme històric son prou reconeguts, el coneixement mediàtic d’aquest dones és mínim.

La selecció d’aquest grup de dones és totalment casual, no respon a cap criteri, a part de ser poc conegudes, al nostre país, i d’haver pogut trobar aquesta informació en diversos espais web, especialment, Viquipèdia.




Autor font: Iac.cat