Maig 9, 2021
Per Nord-Estl Libertari
43 vistes


Entitats volen salvar part de Ràdio Liberty 

Salvem la Platja de Pals, el Cercle Català d’Història i l’associació del museu virtual de l’emissora reclamen preservar-hi alguna edificació 

Aspiren a influir en el disseny del projecte i blindar zones d’expectativa arqueològic 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) 09/05/2021.- Llegim al diari El Punt Avui que la notícia que el Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern del Regne d’Espanya vol encarregar un projecte tècnic per restaurar la parcel·la de l’antiga Ràdio Liberty, a la platja de Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona), amb l’enderroc de tots els vells edificis, ha causat neguit entre diverses entitats del poble que reclamaven una solució a l’abandonament de les construccions, encara que no tan dràstica. Amb matisos, totes coincideixen que cal renaturalitzar bona part dels espais lliures, de 33 hectàrees, però també alerten que a banda dels edificis construïts expressament per a l’emissora nord-americana, en un context de la denominada guerra freda que voldrien testimoniar en un centre d’interpretació, també hi ha un patrimoni en risc inexplorat entre finals de l’edat mitjana i la moderna. 

Entre les entitats palsenques, el nexe comú de l’oposició a les idees fins ara plantejades per rehabilitar el complex era la vocació privada de les concessions, que implicaven restringir-ne l’ús al pagament d’entrada i amb projectes que implicaven obres i noves construccions afegides. Però no pas l’enderroc general. Pau Bosch, portaveu de Salvem la Platja de Pals, creu que “caldria rehabilitar un edifici com a centre d’estudi i interpretació del parc natural i Ràdio Liberty“. I un parer similar expressa l’historiador local Narcís Subirana, regidor en l’oposició, amb Compromís amb Pals, i col·laborador del Cercle Català d’Història

Contacte amb institucions 

La Subdelegació a Girona del Govern espanyol ha pres nota d’aquestes reivindicacions en visites a les instal·lacions amb les entitats, que també han adreçat cartes al Ministeri per a la Transició Ecològica i el de Cultura. Diverses fonts relacionades amb l’ens avancen la predisposició que el projecte de renaturalització de l’espai inclogui “un procés de diàleg amb l’Ajuntament, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i veïns i entitats” per ajustar l’abast de la intervenció, per part de l’equip redactor que rebi l’encàrrec. 

En paral·lel, Bosch i Subirana tenen previst reunir-se amb l’alcalde, Carles Pi, per mirar de trobar una posició de consens amb el consistori, que no veuria malament conservar edificacions, però Pi recorda que fins ara les administracions de l’Estat –titular dels terrenys– i la Generalitat de Catalunya –que els hauria de cogestionar– no s’han assegut a la taula. 

Coses a preveure 

A banda de preservar algunes edificacions, que també podrien servir per a oficines del mateix Parc Natural o punt de suport per als Agents Rurals, destaquen Bosch i Subirana, el mateix Consistori també s’havia plantejat en el passat que es poguessin utilitzar en part com a punt logístic i per a l’emmagatzematge de la maquinària i estris necessaris per a la brigada durant la temporada d’estiu.  

Tots dos recorden que la protecció de l’àmbit, com a parc natural, impediria construir-hi res més un cop es consumessin els enderrocs. Bosch també recorda que l’edifici d’oficines és obra de l’arquitecte barceloní Agustí Borrell Sensat, exponent destacat del racionalisme a Catalunya a mitjan segle passat. 

També fonts del Cercle Català d’Història assenyalen que hi ha restes de patrimoni on diverses campanyes d’excavacions han detectat troballes a l’entorn de la desapareguda vila marinera dels Masos de Pals, avui colgada parcialment sota les dunes de sorra acumulades per la tramuntana i els corrents marins, i amb l’expectativa de trobar el port des del qual s’ha aventurat que podria haver salpat Cristòfor Colom per descobrir les Amèriques. 

Pel portaveu de Salvem la Platja de Pals, a més, caldria “engrandir els límits del Parc Natural, perquè incloguin l’aparcament exterior, i tota aquesta zona considerada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) amb la Torre Mora” dins del perímetre de protecció ambiental. A banda, en l’aspecte ambiental, creuen que caldria protegir espècies amenaçades de flora i fauna i recuperar, a l’estil de la Pletera de l’Estartit, al terme de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), dues zones d’aiguamolls dessecades per aixecar-hi antenes i edificis. 

Control davant excessos 

El vandalisme i la proliferació de festes juvenils, com ara els anomenades botellades, són una de les xacres que ara sembla accelerar l’actuació del Ministeri, però Bosch augura que “si es fa un simple enderroc, sense control, els problemes per l’incivisme continuaran“. 

Els problemes de botellades es van agreujar a l’estiu passat, per la pandèmia de covid-19, i han persistit per setmana santa i aquest mateix divendres al vespre, 7 de maig. Però també s’han trobat gandules i cintes d’equilibri clavades a la Torre Mora. Per l’entitat, mantenir-hi activitat periòdica eliminaria la sensació d’impunitat. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com