Juliol 9, 2021
Per Direta
130 vistes


El 5 d’octubre de 2020, el moviment zapatista va anunciar una gira planetària pels cinc continents, començant per Europa, i a principis de maig l’Esquadró 421 va salpar amb un veler des d’Isla Mujeres, a Quintana Roo. Es tracta d’una avançada del “Viatge per la vida” que des de Mèxic al voltant de 160 persones iniciaran amb l’objectiu de trobar-se amb els moviments socials i polítics de “l’Europa de baix i a l’esquerra”. Aquesta comitiva, formada per set persones de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) –quatre dones, dos homes, i una persona no binària, per a la qual utilitzen el substantiu otroa–, desembarcava a Vigo el passat 18 de juny, simulant, a la inversa, el viatge que iniciaren els colons al segle XV. Aquest dilluns, 5 de juliol, arribava a València, per marxar l’endemà a Barcelona.

Els orígens del moviment zapatista es remunten fins a la dècada dels huitanta, quan un grup de persones van declarar formalment constituïda la formació d’un exèrcit, que l’1 de gener de 1994 declararia la guerra al govern mexicà, el qual es disposava a celebrar l’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord. Aquell primer dia de 1994, fa ara 27 anys, es posava a la pràctica la Primera declaració de la Selva Lacandona, un document on s’exposaven els motius de la seua lluita i, al·legant l’article 39 de la Constitució Política de Mèxic, que estableix que la sobirania nacional resideix en el poble; defensaven el derrocament del llavors president, Carlos Salinas de Gortari, a qui acusaven “d’haver usurpat el càrrec de primer mandatari després d’un frau electoral d’enormes proporcions”. Així, declaraven la guerra al govern i exèrcit mexicans i demanaven “restaurar la legalitat i estabilitat de la nació deposant el dictador”.

Els orígens del moviment zapatista es remunten fins a la dècada dels huitanta, quan un grup de persones van declarar formalment constituïda la formació d’un exèrcit, que l’1 de gener de 1994 declararia la guerra al govern mexicà

“Som producte de 500 anys de lluita”. Així començava el text de la primera declaració, amb què cridaven a la participació del poble mexicà en l’exèrcit zapatista per a aconseguir “treball, terra, sostre, alimentació, salut, educació, independència, llibertat, democràcia, justícia i pau”. Les ordres estaven clares: avançar cap a la capital per véncer l’exèrcit federal mexicà, protegint la població civil i permetent als pobles elegir a les seues autoritats administratives; iniciar judicis contra els soldats de l’exèrcit i la policia política acusats de traïció a la pàtria o de reprimir la població civil, formar noves files, exigir la rendició incondicional dels quarters enemics abans d’establir qualsevol combat i, per últim, suspendre el saqueig de “les nostres riqueses naturals en els llocs controlats per l’EZLN”. La seua lluita, 500 anys després, segueix viva i, a més a més, pren la forma d’un viatge pels cinc continents per encara fer-se més forta.

L’Exercit Zapatista d’Alliberament Nacional naixia en un context on la lluita armada per fer front a la corrupció dels governs s’entenia com a legítima –i encara hui dia s’entén. Els exemples de grups similars a l’Amèrica Llatina són diversos i coneguts, com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) o el Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN). Així mateix, al llarg de les últimes dècades del segle XX, es va presenciar el sorgiment d’altres grups arreu d’Europa, cadascú amb les seues particularitats i contextos. Les zapatistes van crear les seues comunitats pròpies, amb la seua organització pròpia, que resisteix des de 1994 al sud de Mèxic, a Chiapas. Des d’aleshores, han rebut visites de molta gent que viatja a Mèxic per conèixer la seua lluita i formar-se políticament amb elles. A més a més, s’hi han organitzat diverses trobades internacionals, com la passada “Trobada de dones que lluiten”, que es va celebrar en l’any 2019. Marc Delcan, membre independent de la Xarxa Solidària Gira per la Vida al País Valencià i del col·lectiu La Reci, situat a San Cristóbal de las Casas (Chiapas), afirma que la iniciativa de la gira és una manera de “tornar aquests viatges que, durant anys, la gent ha fet al seu territori per conèixer las Caracolas [xarxes de resistència i autogovern] zapatistes”.


De Chiapas als Països Catalans

La notícia de l’arribada de l’Esquadró 421 a la ciutat de València es va rebre amb poc marge de temps per organitzar la visita. Tot i això, les organitzadores expliquen que se senten satisfetes: “Va ser una trobada molt bonica i, tot i el temps just, va sortir especialment bé”. La plaça de la Mare de Déu va rebre les zapatistes entre danses, foc, dolçaines, actuacions musicals i agraïments dels diferents col·lectius presents a l’acte.

La plaça de la Mare de Déu, a València, s’ha omplert de gom a gom |Lucas Guerra

Rut Moyano, membre de la Xarxa Solidària Gira per la Vida al País Valencià i de l’Assemblea de Solidaritat amb Mèxic, apunta que un dels entrebancs ha estat la situació sanitària, ja que ha suposat haver d’extremar les precaucions i mesures per evitar que les zapatistes es contagiaren. “En cas que alguna de les membres de l’esquadró es contagiara, suposaria un retard gran en el projecte que s’hi proposen”, afegeix Delcan. Una altra de les dificultats organitzatives ha estat que els diferents estats acceptaren l’arribada d’aquest nombre de persones. Arturo Landeros, membre de l’Assemblea catalana de suport a la gira zapatista i de Taula per Mèxic, explica que les zapatistes “només poden residir a l’espai Schengen –àrea que comprén els 26 països europeus que han abolit els controls fronterers en les fronteres internes– noranta dies amb els seus passaports”. I afegeix: “L’Estat mexicà està posant problemes per a la facilitació de passaports al contingent aeri que preveu aterrar a París a finals de juliol, i després, es trobaran amb els entrebancs que els pose l’Estat francés”.

Els principals objectius del viatge són l’intercanvi d’experiències i l’aprenentatge entre comunitats. “L’objectiu era fer ressonar la benvinguda, portar ‘les noves’ i el seu món al nostre”, explica Delcan. Les entrevistades assenyalen la importància que pren per a les zapatistes que les experiències es coneguen i s’analitze el context local de cadascuna per tal de poder aplicar les fórmules apreses d’unes i d’altres. Tal com apunten les membres de la Xarxa Solidària, les lluites “no paren”, “venen perquè agafem la seua llavor i la fem nostra”, ja que les problemàtiques socials i polítiques, malgrat les distàncies, són similars i parteixen de la mateixa causa: el sistema capitalista i patriarcal. En la mateixa línia s’expressa Landeros, per a qui les zapatistes tenen una manera de resoldre els problemes “molt més comunitària que nosaltres”. Per això, “l’objectiu és fer arribar aquesta manera col·lectiva de fer front a les adversitats dins d’un món similar per a totes les de ‘l’esquerra de baix’ i el que ells anomenen ‘l’altra Europa’”, matisa.

Es va crear la Xarxa Solidària Gira per la Vida al País Valencià amb dos objectius: la rebuda de les zapatistes al llarg del seu pas per València i l’articulació i conformació d’una xarxa de col·lectius

La iniciativa zapatista estava present al País Valencià abans d’arribar-hi. Segons relata Moyano, a partir d’una primera reunió, celebrada de manera conjunta amb l’Assemblea de Solidaritat amb Mèxic, es va crear la Xarxa Solidària Gira per la Vida al País Valencià amb dos objectius: la rebuda de les zapatistes al llarg del seu pas per València i l’articulació i conformació d’una xarxa de col·lectius arreu del País Valencià que, més enllà de la travessia, permetés posar en pràctica la coordinació i l’aprenentatge al territori. Ací, la xarxa s’ha estructurat en quatre eixos: antiracisme, feminismes, territori i internacionalisme. Així mateix, s’han configurat diverses comissions, com la de logística o de comunicació, per tal d’aconseguir els recursos necessaris i informar de totes les novetats i anàlisis que s’hi desenvolupen.

Tot seguit del seu pas per València, l’Esquadró 421 es dirigia a Catalunya per continuar amb el recorregut programat cap a França. Al nord dels Països Catalans, al voltant de 80 associacions i col·lectius s’han integrat en l’Assemblea catalana de suport a la gira zapatista i s’ha encetat una campanya, a través de Coop57, per tal d’aconseguir recursos per a rebre el contingent que vindrà des de França al llarg de l’estiu. La rebuda a la capital catalana va ser també multitudinària. Segons l’organització, a la plaça Colom s’hi van congregar unes 800 persones, que després es van desplaçar a la plaça Catalunya, on “la poesia i la música s’hi van fer les protagonistes”, descriu Landeros.

La benvinguda s’ha desplaçat de Colom a la plaça Catalunya |Victor Serri

La posada en marxa d’aquest “viatge per la vida” ha mobilitzat i reunit persones de diferents col·lectius, edats i territoris. De fet, les entrevistades insisteixen en l’heterogeneïtat i la diversitat que ha aglutinat la iniciativa. A Catalunya, per exemple, l’assemblea ja ha recollit al voltant de noranta propostes d’activitats per a la pròxima visita del moviment zapatista, que arribarà en les pròximes setmanes des de París. “Els seus efectes són imprevisibles, però segur que en són molts”, postil·len.

Després de 27 anys de la revolució zapatista a Chiapas, el seu missatge segueix en la línia d’allò que ja s’apuntava, en 1996, en la trobada internacional per la humanitat i contra el neoliberalisme: la lluita global i no individualitzada per la vida. En un dels seus últims comunicats, l’EZLN llança una pregunta, si més no, provocadora. “I tu què? Tu què faràs amb tot el que ve?”, es pregunten. Tant les zapatistes com la xarxa de col·lectius i projectes que s’hi han organitzat per rebre les zapatistes caminen en la direcció de conscienciar i expandir la lluita contra el neoliberalisme i el patriarcat en l’àmbit internacional. Segons Declan, aquest viatge “pot fer que molta gent torne a mirar la força del zapatisme, que lluita des de 1994 contra el neoliberalisme i el patriarcat”.

La lluita zapatista és un exemple de treball i esforç per l’autonomia, per la diversitat i per la vida. Les zapatistes plantegen una abraçada a la diversitat i a l’aprenentatge a partir d’aquest viatge, a crear sinergies entre les diferents lluites, que al remat s’hi troben en el mateix lloc i amb opressions similars. Així, aquesta llavor que arriba a Europa, i preveu visitar la resta de continents, no té més objectiu que sembrar-se i expandir-se, veure créixer un motiu comú contra allò que oprimeix els pobles.




Autor font: Directa.cat