Novembre 27, 2020
Per CGT Ensenyament
280 vistes


M茅s de 1200 investigadores i investigadors predoctorals se n鈥檃niran al carrer, per貌 seguiran treballant gratu茂tament durant el seu quart any, fent recerca, en benefici de les universitats i els centres de recerca, sobrevivint de l鈥檃tur i sense cap seguretat de futur.

Al marge de les accions legals, reprenem amb for莽a la lluita sindical pel quart any de l鈥橢PIF, amb accions als campus i als carrers, per seguir defensant el respecte a les condicions de treball, de recerca i de vida dels i les investigadores predoctorals de les universitats catalanes.

PDF - 66.9 kB

El passat 21 d鈥檕ctubre, en el context d鈥檜na vaga de l鈥櫭爉bit universitari, es va celebrar el judici pel conflicte col路lectiu impulsat per Doctorandes en Lluita i presentat per la Confederaci贸 General del Treball (CGT) al Tribunal Superior de Just铆cia de Catalunya (TSJC) contra les universitats catalanes i el Govern de la Generalitat per l鈥檌ncompliment de l鈥橢statut del Personal Investigador en Formaci贸 (EPIF). L鈥橢PIF garanteix un quart any per tots els investigadors/es predoctorals que no han pogut acabar la tesi doctoral en els 3 anys de contracte. L鈥檈xperi猫ncia mostra que aquests 3 anys s贸n un termini totalment insuficient i m茅s del 50% dels i les investigadores predoctorals acaben finalitzant la recerca de la seva tesi vivint del subsidi d鈥檃tur. De forma conscient i premeditada, les universitats s鈥檋an aprofitat d鈥檃questa situaci贸 que els facilita m脿 d鈥檕bra gratu茂ta durant cert temps, negant-se a complir la pr貌rroga que dictamina l鈥橢PIF, desobeint un reial decret.

En el judici, com a CGT, vam defensar l鈥obligatorietat de la pr貌rroga dels contractes fins als 4 anys que estableix l麓EPIF en cas que no s鈥檋agi acabat la tesi. Argumentacions que tant el S铆ndic de Greuges, en una actuaci贸 d鈥檕fici iniciada el maig del 2019, com Inspecci贸 de Treball (arran d鈥檜na den煤ncia tamb茅 de CGT) comparteixen. Les universitats, per la seva part, van basar la seva argumentaci贸 en la manca de recursos econ貌mics, fet que en cap moment les eximeix de complir les seves obligacions laborals. Tamb茅 van tenir el cinisme d鈥檃rgumentar que 茅s fals que l鈥檕bjecte dels contractes predoctorals sigui realitzar una tesi doctoral, sin贸 simplement fer una recerca innovadora. Fins aqu铆, cap sorpresa.

Sorprenent, per貌, va ser el paper de Comissions Obreres (CCOO) i Uni贸 General de Treballadors (UGT), presents en el judici, no com a demandants, sin贸 com a part demandada, gr脿cies a un conflicte col路lectiu presentat poc despr茅s per les universitats, casualment, nom茅s en contra seu. Com que ambd贸s litigis es van acumular, aix貌 va permetre que l鈥檃dvocada de CCOO i l鈥檃dvocat d鈥橴GT fossin presents al judici i es posicionessin sobre el conflicte col路lectiu presentat per la CGT.

En cap moment CCOO no va entrar a la q眉esti贸 de fons per defensar l鈥檕bligatorietat del quart any de contracte. En canvi, s铆 que van intervenir per dues coses:

1) CCOO va demanar que no es resolgu茅s la q眉esti贸 com a conflicte col路lectiu, sin贸 com a demandes individuals. 脡s a dir, des del punt de vista de CCOO, un conflicte laboral que afecta a m茅s de 1200 persones arreu del territori, que seguiran treballant a l鈥檃tur i que estaven pendents de la resoluci贸 d鈥檃quest judici, no 茅s un conflicte de caire col路lectiu. Aquesta estrat猫gia, en lloc d鈥檃ssegurar el quart any per a tots els investigadors/es predoctorals des de la sent猫ncia, limita les possibilitats dels predoctorals a guanyar una indemnitzaci贸 per acomiadament improcedent. Si ho posem en xifres, 3000 euros versus 22.000, veiem com a qui realment beneficia 茅s a la patronal. A m茅s, consolida, de pas, la pr脿ctica a la que es veuen abocats molts predoctorals d鈥檃cabar la tesi treballant gratu茂tament sense contracte. Un negoci rod贸 per a les universitats patrocinat pels serveis jur铆dics de CCOO. D鈥檃ltra banda, aquesta indemnitzaci贸 nom茅s estaria a l鈥檃bast de les persones que tinguin suficients recursos econ貌mics per poder presentar les demandes individuals, ja sigui pel seu compte, o a trav茅s dels serveis jur铆dics d鈥檃lgun sindicat que vegi aqu铆 una oportunitat de negoci.

2) La segona proposta de CCOO va ser demanar que el TSJC, que a inicis d鈥檃ny ja s鈥檋avia declarat competent per resoldre el conflicte en la resoluci贸 de la petici贸 de mesures cautelars, es declar茅s incompetent per resoldre aquest conflicte, tancant el cas i deixant desprotegides els i les treballadores. Aix貌 t茅 com a conseq眉猫ncia que de manera immediata decau l鈥檃ctual demanda de la CGT per l鈥檃plicaci贸 del quart any garantit per l鈥橢PIF. Si b茅 el proc茅s judicial es pot traslladar a l鈥橝udi猫ncia Nacional (AN), la seva resoluci贸 es pot allargar com a m铆nim un any m茅s, permetent a les universitats perpetuar la situaci贸 actual i abocant als i les doctorandes a veure com no se鈥檒s renoven els contractes despr茅s del tercer any. Suposant fins i tot una sent猫ncia favorable de l鈥橝N, les universitats tindrien la possibilitat de presentar un recurs al Tribunal Suprem (TS) i allargar encara m茅s els temps i permetent que es vagin sumant m茅s acomiadaments. Pel cap baix, per tant, amb aquesta jugada s鈥檋a allargat la resoluci贸 del conflicte en 3 anys, deixant desemparades totes les treballadores i treballadors a qui ja s鈥檋a negat el quart any, i les que vindran. Aquestes maniobres dilat貌ries s鈥檈speren per part de les universitats, per貌 茅s lamentable veure com son executades pels que diuen estar defensant a les treballadores.

Per descomptat, UGT i la patronal universit脿ria van estar a favor de la proposta de CCOO (amb aquests posicionaments, qui ho dubtaria?), mentre que CGT vam rebutjar de pla ambdues propostes. Les universitats han estat de sort: la proposta de CCOO ha estat ben vista pel tribunal i el TSJC s鈥檋a declarat incompetent per resoldre aquest conflicte.

No podem deixar de llegir amb perplexitat aquest posicionament del TSJC davant d鈥檜na situaci贸 que no afecta als contractes finan莽ats pel ministeri (FPU i FPI), que ja s贸n de 4 anys, ni als propis de la majoria d鈥檜niversitats de l鈥檈stat, de la mateixa durada. La conseq眉猫ncia 茅s que per al mateix tipus de relaci贸 laboral amb la universitat i de treball realitzat existeix m茅s d鈥檜n format de contracte, amb condicions laborals, salari i expectatives clarament m茅s prec脿ries per a qui els seus contractes depenen de la Generalitat de Catalunya o d鈥檜na universitat catalana, la qual cosa els converteix en contractes de segona, enfront dels derivats d鈥檕rganismes del Govern de Madrid.

脡s evident que el TSJC ha actuat per pressions pol铆tiques seguint l鈥檃rgument que els han facilitat CCOO i UGT, uns sindicats que si s鈥檋an personat al judici del conflicte col路lectiu pel quart any de l鈥橢PIF ha sigut gr脿cies a una maniobra de les pr貌pies universitats, no per pr貌pia iniciativa, ni per una defensa real de la situaci贸 de les investigadores predoctorals.

Ara, m茅s de 1200 investigadores i investigadors predoctorals se n鈥檃niran al carrer, per貌 seguiran treballant gratu茂tament durant el seu quart any, fent recerca, en benefici de les universitats i els centres de recerca, sobrevivint de l鈥檃tur i sense cap seguretat de futur.

Des de les seccions sindicals a les universitats catalanes de CGT estem analitzant la resposta jur铆dica a la sent猫ncia del TSJC. Mentrestant, ja podem avan莽ar que al marge de les accions legals, despr茅s del par猫ntesi que ha suposat el proc茅s judicial al TSJC, reprenem amb for莽a la lluita sindical pel quart any de l鈥橢PIF, amb accions als campus i als carrers, per seguir defensant el respecte a les condicions de treball, de recerca i de vida dels i les investigadores predoctorals de les universitats catalanes. Una lluita que ho 茅s tamb茅 del conjunt de les treballadores i treballadors de les universitats: exigir el respecte als drets laborals dels i les doctorandes enforteix tamb茅 la defensa de les condicions de treball de tota la resta de les plantilles davant d鈥檃busos de rectorats i administracions.

Davant d鈥檃ix貌, des de la CGT anunciem tres mesures immediates:

1) La realitzaci贸 d鈥accions als campus tant al curt com al mig termini, com a resposta a la negativa de les universitats a responsabilitzar-se de la resoluci贸 del conflicte, i a la conniv猫ncia d鈥檃lguns sindicats amb aquesta postura inacceptable. Amb les investigadores predoctorals treballant sense contracte, no hi pot haver normalitat als campus.

2) La crida a les treballadores individuals i als col路lectius organitzats a ser tamb茅 actius en la defensa dels drets laborals, els de les predoctorals i els de totes, afegint-se a participar i col路laborar en la represa d鈥檃questa lluita que acabarem guanyant.

3) El plantejament d鈥檜na reflexi贸 sobre la utilitat de participar a la Mesa Sectorial de les Universitats P煤bliques Catalanes, un espai on les universitats pretenen generar la ficci贸 d鈥檜nes negociacions per assolir progressos en la resoluci贸 d鈥檃quest i altres conflictes, quan en realitat no assumeixen responsabilitats i posen tots els entrebancs al seu abast quan se鈥檒s hi requereix informaci贸. Continuar alimentant una farsa mentre les universitats segueixen jugant amb els drets del PDI m茅s precari, propiciant centenars d鈥檃comiadaments injustos cada any per la via de negar-los el quart any de contracte, probablement no sigui el paper que haguem de jugar les organitzacions sindicals.

No ens quedarem en silenci. Aix貌 no s鈥檃caba aqu铆, torna a comen莽ar. No hem confiat mai en els mecanismes del sistema. Per tant, tornem al carrer. Continuarem endavant, continuarem lluitant. Per totes les companyes que volen acomiadar, per les que vindran, per les que hi eren. No us fallarem. No ens fallem.

Ens veiem als carrers.

COL路LECTIU DE DOCTORANDES EN LLUITA

CONFEDERACI脫 GENERAL DEL TREBALL





Autor font: Cgtense.pangea.org