Juny 23, 2021
Per Direta
342 vistes


El Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) ha llegit públicament aquest dijous 17 de juny la sentència de la seva 48a sessió, que jutjava a l’Estat colombià per genocidi polític i crims contra la pau. En el document, llegit pel jurat, però encara no divulgat, el TPP condemna “els successius governs de Colòmbia des de 1946 per la seva participació directa i indirecta en la comissió d’un genocidi continuat dirigit a la destrucció parcial del grup nacional colombià (…) en particular als moviments sindicals i camperols, les comunitats indígenes i afrodescendents”. Així ho declarava Philippe Texier, exmagistrat de la Cort Suprema de Justícia de França, membre del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (CESCR) de les Nacions Unides i jurat d’aquest tribunal popular.

El TPP, hereu del Tribunal Russell que l’any 1967 va investigar i jutjar la intervenció militar dels Estats Units a Vietnam, és un tribunal en part simbòlic sense cap poder vinculant, com han reiterat diversos dels seus membres en aquesta sessió

El TPP, hereu del Tribunal Russell que l’any 1967 va investigar i jutjar la intervenció militar dels Estats Units a Vietnam, és un tribunal en part simbòlic sense cap poder vinculant, com han reiterat diversos dels seus membres en aquesta sessió. No obstant això, la sentència llegida ahir, esdevé un important “instrument pedagògic” que més endavant, segons afirmava Gianni Tognoni, filòsof italià membre del TPP, arribarà a mans de les Nacions Unides, la Comissió Interamericana de Drets Humans, la Unió Europea i altres instàncies internacionals. A més, el primer i més urgent que es farà amb aquest document, serà el seu lliurament a la Comissió de la Veritat i la Jurisdicció Especial per a la Pau, tots dos mecanismes de l’Acord de Pau signat el 2016 entre l’estat colombià i les FARC incomplet sistemàticament pel govern d’Iván Duque.
Antoni Pigrau, doctor en dret, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre del jurat del TPP, explica que “l’aspecte central de la sentència del TPP és la caracterització del conjunt de fets analitzats durant el llarg període històric que ha estat objecte d’aquesta sessió, com un genocidi continuat comès contra una part del grup nacional colombià”. Pigrau denuncia que “la construcció d’un projecte de reorganització social a través del terror, en què la comissió de molts dels crims concrets denunciats, que poden ser qualificats en si mateixos com a crims de guerra o crims contra la humanitat, se subsumeix en el crim, central en aquesta anàlisi, de genocidi”.


50 casos documentats d’extermini

Entre el 25 i el 27 de març d’aquest mateix any, el jurat del TPP, compost principalment per activistes, juristes i acadèmics de diferents nacionalitats entre les quals ressaltaven l’activista francesa Mireille Fanon-Mendès o la periodista italiana Luciana Castellina, van escoltar 50 casos extensament documentats sobre genocidi polític i crims contra la pau a Colòmbia. Les audiències es van celebrar a Bucaramanga, Bogotà i Medellín amb nombrosos moments de tensió emocional per la gravetat dels fets relatats per representants d’organitzacions socials i comunitats tradicionals, des de la Central Unitària de Treballadors (CUT) fins al Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC) o el Procés de Comunitats Negres (PCN). Es van relatar massacres i exterminis ja destacats i àmpliament coneguts de la història colombiana com la Massacre de las Bananeras de 1928, relatat per García Márquez a Cent Anys de Soledat, o el genocidi contra la Unió Patriòtica dels anys 80 i 90.

Testimonis, líders socials, investigadors universitaris, estudiants, mares de víctimes d’execucions extrajudicials conegudes com a “falsos positius”, víctimes de desaparició forçada, de desplaçament forçat … Van ser tres dies d’un exercici imprescindible de memòria històrica i reparació simbòlica. En acabar les tres jornades de la sessió, Philippe Texier va assegurar que “el Tribunal és una eina que crea ponts dialèctics entre allò existent i el que hauria de ser per a respectar efectivament els drets dels pobles, és una lluita a llarg termini davant d’una crisi del dret internacional”. Per la seva banda Mireille Fanon-Mendès, filla del pensador Franz Fanon, va assegurar que “si diem que hi ha crims contra la humanitat, ho hem de justificar amb arguments legals, per això aquest procés no és exactament simbòlic”.

El Tribunal Permanent dels Pobles dictamina que l'Estat colombià va realitzar un "genocidi continuat"
La família de Cristina Bautista, lideressa nasa assassinada l’any 2019 al Cauca de Colòmbia |Berta Camprubí

Fanon-Mendes, qui ja va participar com a jurat del TPP en dos casos sobre guerra bruta i presència de multinacionals a Mèxic, un al Canadà que va condemnar la violació de drets humans vinculada a la mineria, i el procés que va jutjar les polítiques migratòries europees, va assegurar per al cas de Colòmbia que “els documents presentats són molt forts, amb molta informació, res del que s’ha dit no és veritat, estic molt impressionada per la qualitat dels casos, dels arxius, el contingut que ens han donat, hi ha hagut un molt bon treball dels estudiants, sindicalistes, comunitat LGTBI, indígenes, comunitats negres, etc.”.


Una sentència per a la memòria històrica

“La població civil és el blanc prioritari de la guerra contra-insurgent estatal sota l’estratègia de ‘treure-li l’aigua al peix’ traduïda en accions sistemàtiques de destrucció del poble”, va dir el jurat. En la sentència s’anomenen les pràctiques còmplices entre forces armades i grups paramilitars, el desplaçament de més de vuit milions de persones dels seus territoris i es destaca la figura de l’expresident Álvaro Uribe Vélez que, segons narrava Philippe Texier, “és la figura que millor representa el que s’ha narrat fins ara”. Segons el Centre Nacional de Memòria Històrica, entre 2002 i 2010 hi va haver 24.072 desapareguts, 6.530 assassinats selectius, 403 massacres, més un mínim de 6.042 falsos positius, dels quals pot ser responsabilitzat directament Álvaro Uribe, segons la decisió del TPP, qui fou president en aquest període.
Com remarcava també l’advocada i activista dels drets dels pobles indígenes de Nicaragua Lottie Cunningham durant la lectura de la decisió, “aquesta sentència visibilitza la violència contra dones, nenes, periodistes i defensores de drets humans i és que les dones defensores enfronten riscos i obstacles addicionals per l’estereotip de gènere”. Entre 2017 i 2019, 107 dones lideresses socials i defensores del territori van ser assassinades i almenys 37 van patir tortura i violència sexual. En aquests dos últims mesos han estat assassinades dues autoritats tradicionals del poble originari nasa i una comunicadora comunitària a mans de les dissidències de les FARC o altres grips criminals que funcionen sota els interessos del narcotràfic al nord del departament del Cauca.

L’advocada Lottie Cunningham remarcava que “aquesta sentència visibilitza la violència contra dones, nenes, periodistes i defensores de drets humans i és que les dones defensores enfronten riscos i obstacles addicionals per l’estereotip de gènere”

La decisió del TPP busca en els seus preàmbuls contextualitzar la guerra soferta a Colòmbia des de fa tantes dècades. Andrés Barreda Marín, professor de Sociologia i doctor en Estudis Llatinoamericans per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, llegia com “en els anys 40 es va obrir un nou horitzó de dominació política sobre Colòmbia per part dels Estats Units. Des de llavors EUA defineix Colòmbia com el principal territori d’accés al control biooceànic d’Amèrica del Sud”. Des d’aquests termes la sentència denuncia la “convergència entre els interessos extractivistes de les elits colombianes i els interessos geoestratègics nord-americans, que des dels 50 comencen a escalar dècada rere dècada la natura i els nivells de la violència que exerceix l’oligarquia colombiana i el seu Estat en contra del poble de Colòmbia i és a partir d’aquesta complicitat que pròpiament s’inicia el que avui reconeixem com un genocidi continuat. ”

La decisió també destaca en nombroses ocasions la gravetat de la impunitat amb què romanen totes aquestes vulneracions. “S’ha construït una cultura en què no solament la vida dels vius es menysprea, sinó que s’ha arribat a pagar recompenses monetàries o en espècie d’acord amb el nombre de persones mortes lliurades. I s’ha garantit la impunitat a instigadors, finançadors, autors i còmplices dels crims”, detalla Antoni Pigrau.

Així mateix, destaca la pobresa estructural i la concentració de la riquesa que causen i segueixen perpetuant el conflicte. I les almenys 76 persones assassinades i centenars de desaparegudes durant les massives mobilitzacions del Paro Nacional des del 28 d’abril que es poden entendre només tenint en compte la tradició de violència estatal que caracteritza Colòmbia. Simbòlica o no, veure escrita i sentenciada una condemna a l’Estat colombià és, per a molts i moltes, reparador. I, com a eina dels pobles, ajudarà a construir el relat de la guerra viscuda i encara present, nomenar i assenyalar responsables i afectats i caminar en direcció que porti a fer que un dia la justícia ordinària pugui celebrar un procés si no igual, que se li assembli.

*Article publicat originalment a ‘El Salto




Autor font: Directa.cat