Març 15, 2022
Per Direta
131 vistes

Diversos col·lectius veïnals del moviment per l’habitatge i altres entitats del teixit associatiu del barri barceloní del Raval han presentat una campanya per exigir a l’Ajuntament de Barcelona la concessió de l’Antiga Escola Massana, edifici històric que des de l’any 1929 va acollir l’escola d’arts i disseny més antiga de Barcelona, traslladada el 2017 a una nova seu just a tocar. Segons han denunciat els col·lectius impulsors de la iniciativa, el consistori planteja per a la finca un projecte urbanístic que, asseguren, “afecta directament l’espai i generarà més gentrificació al barri”.

A la façana de l’edifici, tenyida d’un magenta pungent, es pot llegir “Antiga Massana: Espai sota control popular”. L’espai es va obrir al barri coincidint amb el dia de Sant Joan de l’any 2020, després de setmanes de demandes sense resposta de l’ajuntament sobre una cessió d’espai per tal d’ampliar el magatzem d’aliments que les entitats del barri mantenien al casal La Galera, al carrer de Sant Bartomeu, on van començar a repartir aliments el març de 2020, però que va esdevenir insuficient pel fet que havien d’atendre també les famílies derivades per Serveis Socials davant la saturació del sistema d’ajudes, asseguren. Segons la xarxa, des de l’inici de la pandèmia van rebre peticions d’ajuda de més d’un miler de persones, tot i que les persones que la impulsen lamenten no haver pogut atendre-les totes. “Hi ha treballadors dels serveis socials que ens enviaven persones perquè sabien que l’Ajuntament no les podria atendre”, afirmen.

El 3 de gener d’enguany, la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar aquesta reforma, que preveu aterrar part de l’edifici amb la idea de connectar els carrers paral·lels —els Jardins Rubió i Lluch amb la plaça de la Gardunya— i instal·lar un bar en el nou solar

Avui l’Antiga Escola Massana és utilitzada com a espai d’activitats pel ​​Sindicat d’Habitatge del Raval, la Xarxa de Suport Mutu Laboral del Raval, la Xarxa Popular d’Aliments, l’Escoleta Popular del Raval i el Gimnàs Popular Matilde Landa. Els col·lectius, que des de l’inici de la pandèmia han tingut la voluntat de convertir l’espai en un centre per millorar les condicions de vida de les veïnes del Raval, han presentat una campanya per exigir a l’Ajuntament de Barcelona la concessió de l’espai i que s’aturi el projecte que preveu enderrocar una part de l’edifici. “Volem evitar que l’Ajuntament de Barcelona, amb Jordi Rabassa al capdavant del districte [actual regidor de Ciutat Vella], tiri endavant un projecte urbanístic pensat per afavorir encara més el turisme i la gentrificació al centre de la ciutat, quelcom que dona l’esquena a les veritables necessitats del barri”, apunta Elena Martín, portaveu de la campanya.

El 3 de gener d’enguany, la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar aquesta reforma, que preveu aterrar part de l’edifici amb la idea de connectar els carrers paral·lels —els Jardins Rubió i Lluch amb la plaça de la Gardunya— i instal·lar un bar en el nou solar, quelcom que, d’acord amb les entitats, suposaria el desallotjament i la mort del projecte, així com l’augment de la gentrificació del barri. “No es pot entendre que un espai que dona cabuda a una xarxa d’aliments, a un sindicat d’habitatge, a un sindicat laboral, a una escoleta i un gimnàs es vulgui enderrocar per a fer un bar”, ha denunciat el Sindicat d’Habitatge del Raval a través de Twitter.


“Un espai de millora de les condicions de vida” al barri

Els col·lectius recorden que, des de l’inici de la pandèmia, han convertit l’antiga Escola Massana “en un espai de lluita i organització per la vida al barri” i defensen la funció social de l’espai. Demanen a l’Ajuntament que s’aturi el projecte municipal previst, que compta amb un pressupost de 500.000 euros destinats a l’enderrocament, i que es redirigeixi la inversió cap a millores “que atenguin les veritables necessitats de les veïnes”. Alhora, recalquen que “l’espai té una funció imprescindible per a la millora de les condicions de vida del veïnat del Raval”.

Segons la Xarxa d’Aliments, des de l’inici de la pandèmia van rebre peticions d’ajuda de més d’un miler de persones, tot i que les persones que la impulsen lamenten no haver pogut atendre-les totes |Carlos Baglietto

La història de la recuperació veïnal de l’Antiga Massana ve de lluny, pocs mesos després de l’inici de la pandèmia, un grup de veïnes del Raval es va autoorganitzar i van crear la Xarxa de Suport Mutu del Raval, que des d’aleshores contribueix en l’alimentació de més de cent persones cada setmana, havent arribat a més de cinc-centes a l’inici de la pandèmia i fins a esdevenir avui la Xarxa Popular d’Aliments del barri.

A més, des de l’activisme veïnal s’explica que altres col·lectius com el Sindicat d’Habitatge del Raval o la Xarxa de Suport Laboral han pogut establir sinergies i augmentar així les accions en el marc de la lluita per l’habitatge i la lluita pels drets laborals per evitar, en definitiva, que centenars de persones siguin acomiadades i les seves famílies desnonades. “Es tracta conèixer els nostres drets i protegir-nos col·lectivament”, exposa Sofía Peya, del sindicat d’habitatge.

“És un projecte totalment gentrificador que segueix la línia del que es va fer en el seu dia al MACBA, afavorint al turisme i no tenint en compte les veïnes”, denuncia Elena Martín, portaveu de la campanya

En el marc de l’educació i l’esport també té cabuda a l’espai l’Escola Popular del Raval i el Gimnàs Popular Matilde Landa, que neix de la necessitat de “recuperar l’esport de contacte en el moviment antifeixista”, com apunta Pep Rivas, que n’és membre. Aquests dos col·lectius permeten l’accés a l’esport i l’acompanyament acadèmic i social de les criatures de famílies del barri. “L’Escoleta va néixer durant la pandèmia com a xarxa de suport mutu en l’educació, en detectar les mancances en l’àmbit educatiu que tenia el sistema, tot proporcionant recursos que defugen de l’educació formal, no vinculant-nos des de la competència sinó des de la col·lectivitat”, comenta Néstor Simón, de l’Escola Popular del Raval.

“L’Escoleta va néixer durant la pandèmia com a xarxa de suport mutu en l’educació, en detectar les mancances en l’àmbit educatiu que tenia el sistema, tot proporcionant recursos que defugen de l’educació formal, no vinculant-nos des de la competència sinó des de la col·lectivitat”, comenta un dels membres que hi participen, Néstor Simón |Joanna Chichelnitzky

“Es tracta d’oferir recursos de forma transversal en tots els àmbits que es pugui: des de l’educació infantil fins a l’habitatge. En un sistema que exerceix violències contra totes les esferes de la nostra vida, cal generar una resposta de forma conjunta”, explica, al seu torn, Souad El-Kaissi, de la Xarxa d’Aliments del Raval. En definitiva, es tracta de “generar estructures de referència per al veïnat” i “fugir de l’assistencialisme perquè les persones usuàries s’involucrin en els col·lectius que formen l’espai”, comenta Peya.

Per la seva banda, fonts municipals asseguren que tot el recinte de l’Antiga Escola Massana –en què també s’hi inclou la seu de la Biblioteca Nacional de Catalunya i una biblioteca del districte– engloba gairebé 10.000 metres quadrats i que han de ser objecte d’un pla director que estableixi els usos de cada edifici i espai. Aquest pla director, han apuntat les mateixes fonts, s’ha d’articular entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ja que les dues administracions són propietàries dels edificis del recinte, principalment l’antic hospital de la Santa Creu.

Segons fonts municipals, es tracta d’un projecte a llarg termini pel qual de moment només hi ha un pla parcial, i asseguren que ja s’han establert contactes previs amb els col·lectius i que hi volen continuar dialogant

En aquest sentit, des del Districte de Ciutat Vella s’assegura que l’ajuntament defensarà que hi hagi un espai per a ús comunitari i per a les entitats que l’ocupen en la futura reforma. Segons aquestes fonts municipals, es tracta d’un projecte a llarg termini pel qual de moment només hi ha un pla parcial, i asseguren que ja s’han establert contactes previs amb els col·lectius i que hi volen continuar dialogant. Des dels col·lectius que participen a l’Antiga Escola Massana es puntualitza que, si bé en un principi van establir contacte amb el Districte, es van assabentar del projecte i la voluntat d’enderrocar l’edifici a través dels mitjans de comunicació.

El Gimnàs Popular Matilde Landa va néixer de la necessitat de “recuperar l’esport de contacte en el moviment antifeixista”, apunta Pep Rivas, que n’és membre |Joanna Chichelnitzky

Enfront dels plans municipals, els col·lectius que participen els col·lectius i xarxes de suport del barri, sota la denominació Col·lectius de l’Antiga Escola Massana, han presentat un recurs contenciós administració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reclamant la nul·litat de l’aprovació del projecte per part de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona. “És un projecte totalment gentrificador que segueix la línia del que es va fer en el seu dia al MACBA, afavorint al turisme i no tenint en compte les veïnes”, denuncia Martín.

Des dels col·lectius de l’Antiga Escola Massana remarquen que en les pròximes setmanes hi haurà més novetats, i que continuaran insistint fins que aconsegueixin la concessió de l’espai. “Ara la pilota està a la teulada del Districte, nosaltres no volem una cessió, volem una concessió, i estem disposades a tot”, ressenya Elena Martín.




Autor font: Directa.cat