Octubre 28, 2021
Per Direta
332 vistes


La Taula Sindical de Catalunya (IAC, CGT, CNT, COS, Solidaritat Obrera i Comissions de Base) ha convocat vaga el dia 28 d’octubre. Al País Valencià, la Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS també han convocat vaga unitària el mateix dia, i es preveu que passi el mateix a diferents territoris de l’Estat Espanyol. S’adrecen a tot el sector públic de les administracions locals, autonòmiques i generals de l’Estat, així com a tots els ens, consorcis i fundacions que depenen d’aquestes. Inclouen sectors com ensenyament, universitats, sanitat, serveis socials, lleure, funcionariat administratiu i tècnic, bombers del país valencià, entre d’altres, amb particularitats específiques per a cada sector i àmbit.

L’exigència troncal de la vaga és l’estabilització laboral del personal interí en situació d’abús de temporalitat. La demanda principal és a les administracions públiques, a les quals exigeixen mesures excepcionals de consolidació per fixar aquest personal i aturar els concursos d’oposicions oferts, que des dels sindicats qualifiquen d’”ERO encobert”. Des del comitè de vaga, a Catalunya es preveuen accions descentralitzades durant el matí a Tarragona, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell i una manifestació general a Barcelona, convocada a les 12 h amb inici a Plaça Urquinaona. A Madrid hi haurà una manifestació a les 11.30 h davant el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública.

Exigeixen a les administracions públiques mesures excepcionals de consolidació per fixar personal i aturar els concursos d’oposicions oferts, que des dels sindicats qualifiquen d’”ERO encobert”

Segons estima el comunicat de vaga de la Taula Sindical de Catalunya, prenent només com a indicador el sector públic de la Generalitat de Catalunya, “una tercera part de les persones treballadores tenen una relació laboral no estable, […] unes 90.000 treballadores”, amb contractes d’interinatge o laborals no fixes. Al conjunt de l’Estat espanyol hi ha unes 800.000 treballadores públiques. “En alguns casos, els treballadors interins poden arribar al 60%, com és el cas de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès”, afirma Assumpta Barbens, portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).

La immensa majoria d’aquests llocs de treball, la majoria estructurals, estan ocupats per personal interí o laboral temporal amb més de tres anys de serveis prestats. En alguns casos, amb més d’una dècada ocupant una plaça de forma provisional, amb nomenaments o contractes temporals de caràcter successiu, places que ni han sortit mai a provisió reglamentària ni les qui les ocupen han tingut oportunitat de consolidar. Barbens reclama que “el personal de les administracions públiques és un treballador o treballadora que ha de tenir les mateixes condicions que qualsevol altre treballador, si l’empresa no ha regularitzat la teva situació després de tres anys, està cometent frau”-


Oposicions que fan perillar llocs de feina

A Catalunya, amb l’eslògan “les que hi som, ens quedem” i, al País Valencià, amb el de “Fixesa ja”, les mobilitzacions pretenen demostrar el rebuig al Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, conegut com a decret Iceta o “Icetazo”. Aquest decret, que du el nom de l’aleshores ministre d’Hisenda i de Funció Pública, Miquel Iceta (PSC), impulsa la convocatòria d’ofertes públiques a través de concursos d’oposicions, amb la intenció d’estabilitzar els llocs de treball estructurals actualment coberts per interines en frau de llei. Tanmateix, en moltes ocasions, aquesta estabilització de les places suposa de facto la no renovació de personal que ha estat treballant durant anys en abús de temporalitat i la substitució d’aquest personal per noves treballadores recentment incorporades al mercat laboral.

L’estabilització de les places suposa de facto la no renovació de personal que ha estat treballant durant anys en abús de temporalitat i la seva substitució per noves treballadores

“Moltes treballadores auxiliars són dones grans, amb càrregues familiars i amb un any i mig a l’esquena de condicions de treball extremes a causa d’una pandèmia que encara dura”, afirma Assumpta Barbens, portaveu de la IAC. “No només els principis constitucionals d’igualtat que defensen des del Govern estan pervertits, ja que òbviament no estan en una situació d’igualtat amb una persona jove que just surt de la carrera, sinó que estan posant en risc l’estabilitat de moltes famílies”, conclou.

La Directiva 1999/70/CE de la Unió Europea, que regula el treball de durada determinada, i la ratificació, a través de la sentència del 19 de març de 2020, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), estableixen que s’ha de sancionar adequadament les administracions incomplidores que hagin comès abús de temporalitat contra les persones treballadores per evitar que es tornin a produir. “Aquesta última sentència del TJUE afirma que la directiva 99/70 no ha estat transposada directament per l’Estat Espanyol al seu ordenament jurídic intern pel que fa a les activitats del seu sector públic”, explica Josep Garcia, portaveu de CGT a la Diputació de Barcelona, on van aconseguir aturar un concurs d’oposicions l’any 2019. “Pel que diu la jurisprudència europea, els processos selectius de torn lliure i resolució incerta ni són cap garantia per tal d’estabilitzar les plantilles ni es poden considerar com una sanció adequada a l’administració”, afirma.

El passat 14 de gener van haver-hi concentracions a diverses localitats del País Valencià contra l’interinatge crònic al sector públic |Arxiu

En cas de cessament, les treballadores rebrien una indemnització de vint dies de sou per any treballat, per sota de què es consideraria per un acomiadament improcedent, “i s’ha aconseguit incorporar darrerament pel Tribunal Constitucional a causa dels autos del TJUE”, aclareix Garcia. La portaveu de la IAC, Assumpta Barbens, exposa la necessitat de “concursos de mèrits que reconeguin la feina de tots aquests anys, l’experiència del dia a dia i els processos de selecció que ja van passar el seu dia les treballadores”.

Actualment, s’està tramitant una proposició de llei al Congrés dels Diputats que parteix del Reial decret llei conegut com a Icetazo, “que és bàsicament una reedició dels acords fracassats que havien fet CCOO, UGT i CSIF l’any 2017 amb el ministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro”, denuncia Josep Garcia. Des dels sindicats demanen als partits afegir totes les esmenes possibles per tal d’ajustar-se al màxim a la normativa del TJUE.


S’espera un augment de la mobilització

“Serà una mobilització més forta de la que ens pensàvem”, intueix Agustí Liñán, des de CGT Ensenyament. “Pel fet de ser una vaga unitària i per haver-hi un alt grau de sensibilització amb el tema, però també perquè la propaganda contrarevolucionària que hem vist aquests últims dies des de CCOO i UGT, tractant de minimitzar el discurs i de desmobilitzar, pot causar l’efecte contrari”, comenta esperançat.

Agustí Liñan recorda que “tant CCOO com UGT són signants del decret de l’Iceta i hi tenen uns interessos particulars, fins i tot de caràcter econòmic, per tots els cursos de formació que giren al voltant dels concursos d’oposicions”. Assumpta Barbens, des de la IAC, diu no esperar “gaire seguiment per part del personal funcionari fix […] sobretot del personal sanitari, enmig de la COVID-19 i de la campanya de vacunació de la grip”.




Autor font: Directa.cat